Només el 41,6 % de les dones tenen un cribratge adequat del càncer de coll uterí
Enviar una carta amb una cita fixa per a la visita augmenta la participació i la cobertura en el cribratge i aconsegueix una major detecció precoç del càncer de coll uterí. La Doctora Amèlia Acera, investigadora de l'IDIAPJGol, ha realitzat a la seva tesi doctoral una avaluació de tres estratègies per a la captació de dones amb un cribratge incorrecte de càncer de coll uterí per tal de reduir la seva incidència i mortalitat. L'estudi conclou que aquesta cobertura podria incrementar-se desprès d’una invitació personalitzada a la població objectiu.
La Dra. Acera determina que els tres tipus de cribratge són l’oportunista, el poblacional i l’autòmat. L’oportunista es basa en el cribratge a la dona que va a la visita ginecològica de manera espontània. El poblacional es realitza amb una cita prèvia i personalitzada de tota la població susceptible de cribratge. I l’autòmat, es planteja per a dones reticents a anar al cribratge.
A L’estat espanyol el cribratge de càncer de coll uterí es fa de manera oportunista. Això fa que no hi hagi un bon recompte de la cobertura real de la població, que hi hagi grups de població que no formin mai part del mostreig i que els resultats mostrin un desequilibri entre cost i benefici.
En el cas de Catalunya, la cobertura citològica de cada 3 anys és del 40.8% i s’estima que el 30% de les dones van al sector privat pel cribratge. Al mateix temps, la majoria de les dones amb carcinoma invasor no tenien historial previ de cribratge.
La Dra. Acera ha fet servir l’estudi CRICERVA, que consisteix en un assaig clínic a l’atzar de quatre branques amb assignació per grups. La unitat d’aleatorització són les Àrees Bàsiques de Salut, en aquest cas el SAP de Cerdanyola – Ripollet amb una població assignada de 120.292 persones majors de 14 anys i s’han escollit totes les dones d’entre 30 i 70 anys amb absència d’informació de cribratge de càncer de coll uterí dels últims 3,5 anys per realitzar-ne l’estudi.
A cadascun dels 4 centres s’ha adjudicat una de les branques que han estat: GNI: grup de control, que inclou a les dones que van al ginecòleg de manera oportunista. GI1: a les que se’ls envia una carta personalitzada i informativa. GI2: s’envia la mateixa carta que al grup GI1 més un fulletó informatiu. GI3: la mateixa intervenció que en GI2 amb el complement de la trucada telefònica 3 dies abans recordant la cita.
Gràcies a CRICERVA, l’anàlisi de la història clínica informatitzada i una entrevista personalitzada es pot estimar que un 35.9% de les dones tenien un cribratge insuficient en relació a les recomanacions vigents del Departament de Salut de Catalunya. També s’ha detectat que de les dones identificades inicialment amb un cribratge insuficient, el 10.7% ho fan en centres privats i el 20.1% no requerien un seguiment actiu.
L’estudi va fer que augmentes la cobertura en un 20%, arribant així a una cobertura del 84.1%, metre que el grup control només va arribar al 64.2%. Així mateix, també conclou que l’edat és un factor important, es detecta un major impacte en les dones d’entre 50-60 anys i un menor impacte entre les dones joves.
L’ús de mètodes de contacte individuals i l’assignació d’una data fixe de detecció augmenta notablement la participació al cribratge. És per això que aquest estudi pot facilitar la implementació d’estratègies eficaces que permetin una transició de cribratges oportunistes a organitzades a estratègies poblacionals.
