La Xartec Salut és una xarxa d’innovació centrada en el sector sanitari, que aplega centres de recerca –com l’IDIAPJGol–, universitats, centres sanitaris i altres entitats del sector, que té el propòsit de fomentar l’intercanvi de coneixement entre els actors que intervenen en el procés d’innovació en les tecnologies de la salut, promoure la creació d’empreses i donar suport per aconseguir convertir una idea en un producte o servei que serveixi per millorar el benestar de les persones. Entrevistem el coordinador de la Xartec, Alexandre Perera, cap del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha impulsat la xarxa. Ens parla dels desafiaments i les oportunitats que afronta l’entitat i de la seva visió de la innovació a casa nostra. El doctor Perera ha intervingut en la IV Jornada d’Innovació de l’IDIAPJGol, que s’ha centrat en emprenedoria social.

Quina és la missió principal de la Xartec Salut i com s’articula la seva contribució al sector de la salut a Catalunya?

La Xartec és una xarxa d’R+D+I que pretén ser un pont entre la recerca i la transferència de coneixement, entesa com un catalitzador per portar al mercat productes i serveis de l’àmbit de la medicina i la salut. Per aconseguir-ho, la Xarxa ha de ser representativa de les tecnologies mèdiques que es desenvolupen a Catalunya i, en aquest sentit, també ha d’actuar com a impulsora del talent que tenim a casa nostra.

Quina diferència hi ha entre la Xartec i altres iniciatives d’innovació en el sector salut? 

Tradicionalment la transferència s’ha entès com una fase que comença quan ja s’ha concebut el producte o servei, però el nostre model es basa en integrar la innovació en tot el procés, des del disseny de la recerca fins a la sortida del servei o del producte al mercat. En aquest sentit, integrem dins la Xarxa diversos actors que participen en tot aquest procés de cocreació. Creiem que la millor forma de transferir els resultats de la recerca és a través d’un equip que s’hi dediqui. Des de la Xartec hem ajudat a impulsar quinze spin-offs amb aquest model, acompanyant-les des del començament del camí per minimitzar els riscos en la seva sortida al mercat.

Una vegada un investigador ha ideat un producte o un servei amb una utilitat determinada, com arriba a l’usuari final?

Nosaltres duem a terme accions per minimitzar els riscos del procés de transferència, a través de diversos eixos. El primer és el talent. En aquest sentit, organitzem trobades en què participa la gent més jove de la Xarxa i els posem en contacte amb investigadors més sèniors i amb emprenedors que exposen els seus èxits i els seus fracassos –i aquí els fracassos són molt rellevants per a nosaltres, perquè ens ensenyen molt–.

Volem sembrar una llavor entre els més joves, plantar en els seus caps la idea que es poden arribar a guanyar la vida creant una empresa per explotar el fruit de la seva recerca. Ara no estem aconseguint retenir el talent dels joves. El sistema dedica una gran quantitat de recursos en formar investigadors que acaben marxant a treballar a l’estranger i no tornen. Nosaltres hem calculat que el cost que això suposa equival al que va representar construir tota la xarxa de l’AVE o el que va suposar el rescat bancari de l’any 2010, entre seixanta mil i vuitanta mil milions d’euros. Això és dramàtic. Hem d’aconseguir convèncer els joves que l’èxit no és anar a treballar a Google, sinó, per exemple, viure i treballar a Altafulla en una empresa que factura deu milions d’euros i que has creat tu a partir de la teva recerca.

El segon eix és el de la innovació oberta. La generació d’idees ha de ser un procés no controlat. En aquest procés surten idees molt esbojarrades, però si les compartim i els hi donem un parell de voltes, poden ser interessants. Aquí els joves tenen un paper fonamental, perquè tenen menys filtres, menys prejudicis, i plantegen idees que poden arribar a ser revolucionàries.

El tercer eix és el de la cocreació. Aquest és molt important per a entitats com l’IDIAPJGol, que es pot beneficiar de la participació en projectes conjunts amb el CREB, per exemple. És important que anem més enllà de la col·laboració i que fem cocreació, que abordem els problemes de manera conjunta.

El quart bloc és el de valorització. Aquest àmbit és molt estratègic. Aquí donem suport en qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual, així com amb la capacitat que tindrà l’investigador un cop porti la tecnologia al mercat, la llibertat d’acció legal que tindrà per a la protecció de la patent o les barreres que es trobarà en l’accés al mercat i la regulació. Davant de totes les variables i obstacles, els hi donem assistència personalitzada.

L’últim eix és el suport a la llicència, el desenvolupament de negoci, la creació de spin-offs. Aquest suport l’oferim al nostre Venture Building, que és la factoria d’on han sortit quinze spin-offs impulsades per l’acció de la Xarxa.

Aquests cinc blocs, talent, idees, cocreació, valorització i transferència de tecnologia, són l’espina dorsal dels serveis que la Xartex ofereix als seus membres.

Catalunya se situa al capdavant de la producció científica en recerca, però, en canvi estem molt avall en transferència del coneixement. Iniciatives com la Xartec poden ajudar a millorar aquesta situació?

És important fer notar que al nostre país som excel·lents en recerca, sobretot en recerca bàsica, però, en canvi, som mediocres en transferència. Aquest és un problema estructural que té molt a veure amb la gestió del talent. L’estudiant de doctorat excel·lent acaba marxant a treballar a Facebook i allà fa la seva transferència. Per a nosaltres seria millor tenir un Facebook aquí i captar el talent de fora. En canvi, ho fem a la inversa. Dediquem esforços titànics en tenir una recerca excel·lent que no té retorn en la nostra societat, sinó a fora. La Xartec ho solucionarà? Probablement no, però està posant el seu gra de sorra a revertir la situació.

Tots els actors que estem involucrats en el procés d’R+D+I hem de ser conscients que aquesta realitat posa en risc el nostre model social i el benestar que tenim. Si nosaltres no som capaços de crear els nostres propis productes i serveis, els acabarem comprant a altres economies que han tingut la capacitat de crear-los. Fan falta més xartecs, però, sobretot, fa falta un canvi de cultura.

Hi ha consciència per part dels actors que formen part del procés d’innovació sobre la necessitat d’aquest canvi?

Tothom vol que això passi, però no sé si hi ha prou atreviment per assumir el cost que comporta aconseguir-ho. De tota manera, crec que estem millorant. El que cal ara és una visió de conjunt, més coordinació entre tots els actors que intervenen en el procés.

Quina importància té per a Xartec Salut la participació de l’IDIAPJGol com a membre de la Xarxa? 

Crec que majúscula. Estic molt content que l’IDIAP formi part de la Xarxa i que s’integri amb la resta de grups que la componen. A casa nostra és molt complicat aconseguir introduir productes digitals sanitaris al mercat. Això ho podem aconseguir, per exemple, posant en contacte grups de recerca de l’IDIAP amb laboratoris de ciències de dades o de gestió informàtica o bé amb professionals especialitzats en regulatòria.

I quins avantatges té per als investigadors i professionals de l’IDIAPJGol formar part de la Xarxa? 

Les oportunitats de cocreació i la generació d’idees conjuntes. Si posem en una habitació gent molt diferent i comencem a compartir idees acabaran sortint coses molt interessants. Aquesta és la clau. I si tenim l’habilitat de portar talent jove a l’habitació, aquesta generació d’idees es catalitza. Des d’aquesta perspectiva podem tirar endavant reptes que si els abordem de manera unilateral són difícils de solucionar. L’altra qüestió és que els investigadors de l’IDIAP coneixen bé quins són els problemes de salut més rellevants i aquesta informació és clau, perquè si no altres equips de centres més tecnològics acaben solucionant problemes que no existeixen en la vida real.

Com t’agradaria que fos la Xartec d’aquí a cinc anys?

M’agradaria que tots els membres de la Xarxa col·laboressin més, sobretot els centres que no tenen res a veure entre si. També m’agradaria que hi hagués un espai de conversa i cocreació, de forma que, per exemple, els estudiants de doctorat de l’IDIAP estiguessin en contacte amb els estudiants de doctorat de Matemàtiques. Voldria que tinguéssim naturalitzada la creació d’empreses d’alt valor tecnològic a Catalunya i fos més fàcil tenir una idea i portar-la al mercat a través d’una empresa tecnològica.

Creus que fa falta incorporar algun altre perfil a la Xarxa?

L’Administració pública, que ja n’és part, hi hauria de poder participar més, no tant a través del suport institucional, que ja ens el dona, sinó mitjançant els seus càrrecs tècnics.

A més, tot i que les empreses no poden formar part de la Xartec, sí que hi podrien estar més a prop. Tenim el repte que el capital estigui més a prop de la Xarxa. Tradicionalment, l’empresa catalana ha sigut molt conservadora. M’agradaria que l’empresa catalana invertís en empreses catalanes. Així com hem aconseguit atreure grups inversors, ens està costant que vinguin empreses catalanes de tecnologies mèdiques, i la seva participació és clau.