Jordi Gol i Gurina (1924-1985), metge de persones com li agradava dir-se i sentir-se, fou un home de pensament i d’acció. Apassionat per la vida, no va defugir cap noble compromís en el treball i en la comprensió del fet humà global, i més concretament de cada ésser. Clínic i humanista format en el rigor científic i acadèmic. Va exercir el seu ofici de metge a la capçalera del malalt, amb generositat i estimat fins al darrer minut de la seva vida.
D’esperit inquiet i personalitat abassegadora, va promoure i endegar un gran debat sanitari en què els projectes s’enriquien amb la seva lúcida i constant autocrítica, la il·lusió compartida i el planteig honest d’objectius ambiciosos i alhora realitzables.
Nascut en un món paternalista va ensenyar-nos a ser autònoms, en un temps individualista i estret. Ens va encomanar solidaritat i entusiasme.
Profundament fidel al nostre país i a la medicina del nostre segle, investigador nat, compromès en la salut dels éssers i dels pobles, lluitador incansable per un món més just i més en pau, ens va deixar amb el pes específic del seu mestratge i el testimoni inefable dels homes lúcids que cerquen amb coratge la veritat.
El seu treball obert, encarat cap a amplis horitzons, és per a nosaltres una gran responsabilitat, així com una prova de fidelitat envers ell mateix i el nostre país.
Trets rellevants de la seva trajectòria professional:
