La prescripció social està cada cop més present en les consultes d’atenció primària i el nombre d’estudis que avalen la seva eficàcia per millorar la salut de les persones va en augment. Un dels referents a Catalunya d’aquesta pràctica és Juan Manuel Mendive, metge especialista en medicina familiar i comunitària del CAP La Mina, de l’ICS, i investigador de l’IDIAPJGol. Des de la recerca, aborda diversos vessants de la prescripció social. Actualment, és investigador principal dels projectes europeus SP-EU (Social Prescribing to promote and improve access to health and care services for people in vulnerable situations in Europe), orientat a l’avaluació de la prescripció social en col·lectius vulnerables, i SPACE (Social Prescribing And Civic Engagement), centrat en els beneficis de les activitats en horts urbans per a persones que han patit un càncer.

Més de 30 institucions europees

Pel que fa a SP-EU, a començament del mes de juliol de 2026, es va celebrar a la seu de l’IDIAPJGol una reunió amb l’equip que el coordina en l’àmbit europeu, de l’Hospital Universitari Charité de Berlín, en què es va parlar sobre la realització del projecte a Catalunya. S’hi faran grups de discussió, enquestes i un assaig clínic, que començarà el pròxim mes de setembre i s’allargarà fins a la primavera del 2027. SP-EU és una iniciativa ambiciosa en què intervenen més de 30 institucions europees i que comptarà amb la participació de més de 2.000 persones de deu països.

Aquest projecte vol avaluar l’eficàcia de les intervencions de prescripció social en tres col·lectius vulnerables: persones grans en situació de solitud no desitjada (“està demostrat que la gent que experimenta solitud es mor abans”, afirma Mendive), persones migrades i persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ+, que “no s’acostumen a tenir en compte en aquest tipus d’estudis, la qual cosa aporta molta rellevància al projecte”.

Mendive destaca el repte que suposa fer un assaig clínic que permeti avaluar de manera rigorosa l’eficàcia de la prescripció social. A Catalunya, participaran entre 180 i 200 persones ateses en una desena de centres amb experiència en fer recerca. La meitat dels pacients participants formaran part del grup control, a qui se’ls donarà informació genèrica sobre activitats físiques i esportives, socials o culturals que es duen a terme al seu lloc de residència, i l’altra meitat estaran al grup intervenció, a qui se’ls oferirà una informació més personalitzada sobre activitats comunitàries que tenen a la seva disposició. “Mesurarem els resultats als sis i als dotze mesos, a través de qüestionaris validats, i compararem la utilització de serveis sanitaris i socials en els dos grups”, explica el doctor.

Per altra part, el projecte SPACE vol estudiar com la realització d’activitats en horts urbans comunitaris pot ajudar a persones en procés de rehabilitació després d’un càncer. En aquest projecte participen més de 500 professionals de la salut de Malta, Grècia, Irlanda, Regne Unit i Espanya, i compta amb la participació de l’Associació Internacional de Medicina de Família (WONCA). Mendive posa en relleu que les persones amb càncer són especialment vulnerables, perquè “tenen molt de risc de quedar aïllades socialment”, i la realització d’activitats comunitàries a l’aire lliure, com les que es fan en horts urbans, pot resultar molt positiva per al seu procés de recuperació.

Mendive remarca el paper que ha tingut l’IDAPJGol en la recerca bibliogràfica de l’estudi, que ha permès elaborar un informe sobre l’estat de situació de la prescripció social, que és “un document de referència sobre la prescripció social, especialment en l’àmbit oncològic”.

Manca de temps i de recursos

L’investigador de l’IDIAPJGol destaca la rellevància que té la prescripció social a Catalunya. “Si ens comparem amb altres països, som líders: tenim un mapatge de recursos i els nostres professionals coneixen els actius de salut del territori, cosa que no passa en altres països”. Mendive també afirma que molts professionals registren les activitats socials a la història clínica i passen qüestionaris als pacients per avaluar-ne els resultats.

Tot i això, l’investigador reconeix que el principal fre per potenciar la prescripció social a les consultes d’atenció primària és la manca de temps i de recursos. “Els professionals moltes vegades estan desbordats de feina, i això dificulta la seva implantació”, declara, i reconeix que “la millora de la coordinació amb l’àmbit social podria reforçar aquesta eina de salut comunitària”.

En aquest sentit, Mendive destaca el model que s’aplica a Anglaterra, en què la prescripció social està integrada dins la xarxa d’atenció social. Aquest exemple, diu, té aspectes positius, perquè allibera els professionals sanitaris, però també negatius, perquè allunya la prescripció social de l’activitat assistencial.

Beneficis també per als professionals

En qualsevol cas, Mendive està convençut que la prescripció social aporta beneficis, no només als pacients, sinó també als professionals, perquè pot evitar la saturació a les consultes de pacients que tornen una vegada i una altra perquè els fàrmacs que li han receptat no són efectius. “Si ajudem les persones a vincular les seves necessitats de salut a altres dispositius, contribuirem també a disminuir la sobrecàrrega assistencial”, afirma.

L’expert en prescripció social explica que els professionals estan cada cop més conscienciats sobre els beneficis que comporta aquesta pràctica. “Durant els darrers anys s’està produint un canvi de mentalitat en la manera d’atendre els pacients, hi ha una visió més holística, que va més enllà d’oferir una atenció medicalitzada a les necessitats de salut”. Mendive destaca el paper que tenen les infermeres, que en molts casos, són les professionals que coordinen l’atenció comunitària, tot i que considera que és clau la coordinació de metges, infermeres i la resta de professionals de la salut, que tenen rols complementaris.

Desigualtats

Una qüestió que preocupa Mendive és la desigualtat territorial. No a tot arreu hi ha els mateixos recursos comunitaris, reconeix, ni tampoc s’identifiquen de la mateixa manera: hi ha zones que tenen un mapa molt complet de les activitats comunitàries que s’hi duen a terme i d’altres que no. “L’òptim seria que tot estigués mapejat, que tothom sabés què s’ofereix al seu territori”, assevera, però afegeix que “si la comunitat sap quines activitats comunitàries s’hi fan, tampoc importa gaire que el professional les conegui”.

“Tota la vida la gent ha sortit a caminar, ha fet comunitat, s’ha reunit al casal… Quan les persones perden la seva xarxa social, estan soles i no fan activitat i el sistema de salut comença a recomanar aquest tipus d’activitats per satisfer aquestes necessitats d’això li diem prescripció social”, reflexiona Mendive. De fet, el metge de família destaca que hi ha professionals que critiquen aquest terme, perquè diuen que suposa medicalitzar una activitat social que va més enllà de la pràctica clínica.

La Mina camina

Mendive posa com a exemple un cas que es va dur a terme al barri de La Mina de Barcelona. El Dr. Alberto Ramos, que va treballar al CAP La Mina fins l’any 2013, quan va morir, “va ser un visionari de l’activitat comunitària i va impulsar una activitat que es va dir ‘La Mina camina’, en què un diumenge de cada mes un grup de pacients sortia a caminar pel barri, acompanyat de professionals del CAP. Ja porten més de cent sessions, i ja fa temps que la gent ens va dir que no calia que els acompanyéssim els metges i les infermeres. Avui és l’associació de veïns del barri qui coordina i organitza aquesta activitat, que ja no es pot considerar de prescripció social, però continua donant valor i promovent la salut entre la gent”.

El doctor del CAP La Mina també parla del cas d’una dona que va venir d’una altra comunitat de l’Estat, que va acudir a la seva consulta perquè se sentia molt marejada. Durant la visita, la pacient va manifestar que se sentia molt sola i molt cansada, i es va posar a plorar a la consulta. “El primer que et ve al cap davant d’una situació com aquesta és receptar antidepressius”. En comptes d’això, li va recomanar que fes de voluntària a la biblioteca del barri, on hi havia un programa d’alfabetització de dones migrades, i els resultats van ser molt positius. Mendive va explicar el cas en un article del blog Som Salut Mental 360, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Casos com aquest n’hi ha molts per tot el territori. Mendive destaca que “afortunadament, cada vegada hi ha més implicació de atenció primària en les activitats amb la comunitat i es realitza més prescripció social. Cada vegada es presenten més experiències d’èxit en jornades que es fan sobre salut comunitària i en jornades organitzades per l’Agència de Salut PÚblica de Catalunya sobre recerca i avaluació en prescripció social”.