Jordi Blanch va estudiar matemàtiques i va acabar especialitzant-se en bioestadística “per casualitat”, després d’haver fet un màster en matemàtiques aplicades. “Era una època en què treballava en un grup de recerca de la UPC i tenia més temps lliure que ara, així que em vaig posar a estudiar un màster en estadística per saber-ne més”, explica. Des de llavors ha convertit aquell interès en la seva professió, dins el camp de la salut. Ha fet el doctorat en l’àmbit de la salut pública i l’apassiona trobar entre les dades fredes respostes als problemes de salut de les persones.

Després de treballar tres anys a l’Hospital del Mar Research Institute, des de l’any 2013 treballa com a bioestadístic i gestor de dades a la Unitat de Suport a la Recerca de Girona de l’IDIAPJGol, on dona assessorament en totes les fases del procés de recerca, des de com plantejar un estudi per tal de decidir quin és el mètode estadístic més adient per analitzar les dades fins a l’anàlisi dels resultats.

Tot i això, reconeix que la major part de les vegades la seva feina es troba al final del procés de recerca, quan l’investigador principal d’un projecte ha recollit les dades i necessita interpretar-les. “Si el projecte és de la Unitat, sí que intervinc més en el disseny o en l’elaboració del protocol, però quan el projecte és de fora, molt sovint faig assessorament quan l’investigador ho ha recollit tot i s’han d’analitzar les dades”.

Instrument al servei de la recerca

Blanch veu la bioestadística com un instrument al servei de la recerca. “La gràcia de la bioestadística no és fer mètodes estadístics perquè sí, sinó que ajudi a respondre preguntes de recerca”, afirma.

Per a aquest professional de la USR Girona, molt sovint el paper dels bioestadístics és fer que la recerca toqui de peus a terra. “Intentem ser el nexe entre la idea que tenen els investigadors principals i les respostes finals”, diu Blanch, que reconeix que una de les pitjors coses de la seva feina és quan les dades disponibles no són suficients per respondre a la pregunta que té l’investigador, que “molt sovint ens demana més del que podem fer amb les dades que ha recollit”.

Per evitar aquesta frustració, Jordi Blanch recomana que els investigadors s’assessorin abans de començar els estudis. “La feina dels bioestadístics no només és la part d’anàlisi, sinó que podem aportar valor a totes les fases del procés de recerca, des que es dissenya l’estudi fins que es publica, perquè a l’hora d’escriure un article o un informe també és important la nostra visió. Sovint has de dir als investigadors ‘no, això no ho pots afirmar amb les dades que tens’”.

Sigui com sigui, Blanch creu que els grups de recerca cada cop tenen més en compte els bioestadístics. “Ara estem ben valorats i estem a dins del circuit de recerca, cosa que no sempre ha estat així”, afirma.

Farmacovigilància en salut cardiovascular

A més de donar assessorament als professionals de la salut de Girona que fan investigació des de la USR, Jordi Blanch forma part del grup de recerca en salut vascular, que, sobretot, du a terme projectes relacionats amb farmacovigilància.

Una de les línies d’investigació principals del grup és l’avaluació dels beneficis i els riscos de les estatines per tal d’ajustar millor la seva prescripció, tenint en compte el risc cardiovascular. Una altra és l’estudi de la relació entre el risc cardiovascular i la demència. El grup també està duent a terme projectes per avaluar l’eficàcia de nous fàrmacs hipolipemiants, sobre els quals “hi ha molt pocs estudis i encara menys fets amb real world data”.

D’entre els estudis del grup en què ha participat, Jordi Blanch destaca un treball que es va publicar l’any 2018 al British Medical Journal, que concloïa que les estatines no s’associaven a una reducció significativa de la malaltia cardiovascular i de la mortalitat en persones més grans de 75 anys sense diabetis. “Aquest article va ser molt rellevant i va tenir molt d’impacte. De fet, el van escollir com un dels millors que es van publicar aquell any”, recorda.

El SIDIAP obre portes

Una de les fonts d’informació principals amb què treballa Blanch és amb la base de dades del SIDIAP, que recull la informació clínica de pràcticament totes les persones ateses a l’atenció primària de Catalunya.

“Des de l’any 2013, he vist com [el SIDIAP] s’ha anat fent gran, i ha passat d’una cosa que tenia quatre dades fins ara, que hi pots trobar gairebé tot”, afirma, i afegeix que la possibilitat de treballar amb aquesta base de dades ha permès que el seu grup de recerca hagi pogut participar en projectes als quals no hauria pogut optar sense aquesta eina. També reconeix que “ens ha obert portes a poder fer moltes col·laboracions, tant nacionals com internacionals”.

Optimisme amb la IA

Es nota que Jordi Blanch gaudeix amb la feina que fa. La part més divertida de la seva feina? “Treure-li sentit a les dades que tens al davant”, respon. També li agrada “provar coses noves” i qüestionar la manera com s’han abordat tradicionalment els problemes per buscar solucions més eficients.

Reconeix que la disciplina ha evolucionat molt: “Quan vaig fer el màster, fa dotze anys, t’ensenyaven gairebé el mateix que es feia al segle dinou, i en aquests últims cinc o sis anys, sobretot després de la pandèmia de covid, s’han produït molts canvis en l’estadística, sobretot en qüestions relacionades amb el machine learning, que és la base de la intel·ligència artificial generativa. Hem passat de models molt deterministes a models que inclouen incerteses, per intentar capturar més tota la variabilitat que tenim a les nostres dades”.

En relació amb la intel·ligència artificial, Blanch es mostra optimista. “Crec que és una eina que, si la saps utilitzar, resulta útil”, explica. El bioinformàtic de la USR Girona destaca que eines com Claude i ChatGPT “et donen idees, coses que no hi havies pensat”, tot i que adverteix que “cal tenir clar que aquestes idees que et dona la IA estan copiades d’altres llocs”. També es mostra molt prudent amb la informació que es comparteix amb aquestes eines. “Nosaltres treballem amb la intel·ligència artificial via web, i això ens limita les coses que hi compartim, perquè moltes vegades, quan estem escrivint un article o fent determinades consultes, maneguem informació delicada que no podem pujar a la IA, almenys fins que a la Unitat no la tinguem en local, un tema que estem treballant a poc a poc”.