Mercedes Guerrero Martínez

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

El uso de fármacos en el embarazo y la lactancia es una circunstancia frecuente para el control
de patologías crónicas o tratar problemas médicos agudos.
A pesar de ello, la información sobre seguridad, efectividad y manejo de medicamentos en esta
población no está disponible de forma rutinaria, debido a los problemas éticos que comporta la
participación de mujeres gestantes y lactantes en ensayos clínicos y la dificultad de equilibrar
beneficios y riesgos para ellas y su descendencia en la exposición a medicamentos.
Actualmente, gracias a los programas de prevención de embarazos establecidos por las agencias
reguladoras para fármacos con efecto teratógeno y a los sistemas de monitorización de defectos
congénitos e identificación de teratógenos, es difícil imaginar una nueva epidemia como la de la
talidomida. Sin embargo, en la práctica asistencial los proveedores de salud continúan teniendo
dificultades para interpretar y evaluar beneficios y riesgos de gran número de fármacos, y
realizar la posterior decisión compartida con las mujeres embarazadas y lactantes que precisan
tomar medicación.
Para mejorar la interpretación de los datos, en 2015 la Food and Drug Administration (FDA)
implantó un nuevo modelo para categorizar los fármacos en el embarazo, Pregnancy and lactation
labelling rule (PLLR), con el objetivo de ayudar en la toma de decisiones en la prescripción,
que incluye un narrativo que describe riesgos y consideraciones clínicas en 3 apartados:
gestación y parto, lactancia y potencial reproductivo en hombres y mujeres. Es un modelo más
similar a la normativa europea, donde encontramos información en la ficha técnica del producto.
Además, la European Medicines Agency (EMA) establece en su Guía de Buena Práctica en
Farmacovigilancia para poblaciones específicas; mujeres embarazadas y lactantes, que es
necesario realizar estudios observacionales post autorización de seguridad en los fármacos que
no puedan ser discontinuados durante el embarazo, fármacos para tratar enfermedades propias de
la gestación/lactancia o los que en estudios preclínicos han mostrado algún tipo de riesgo para
la descendencia.
En los últimos años el uso de bases de datos ha permitido realizar estudios
farmacoepidemiológicos relacionados con el uso de fármacos durante embarazo y lactancia,
permitiendo conocer la exposición a fármacos durante estos periodos y, mediante la vinculación
madre-descendencia, estudiar problemas de salud de la descendencia, así como información sobre
posibles confusores.
La evaluación del uso de fármacos durante el embarazo y la lactancia no se ha evaluado en
nuestro ámbito mediante este tipo de estudios. Nuestro objetivo es evaluar el uso de fármacos
durante embarazo y lactancia mediante un estudio de cohortes de base poblacional con datos de
SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria), que
incluya mujeres embarazadas y lactantes, así como detectar posibles alteraciones congénitas y
otros problemas de salud en el nacimiento y la infancia que puedan ser causados por la
exposición a fármacos de las madres durante el embarazo y la lactancia, lo cual permitirá
generar nuevas hipótesis de causalidad para futuros estudios que permitan corroborarlas o
rechazarlas.
También pretendemos explorar las creencias, experiencias y actitudes sobre el uso de fármacos en
embarazo y lactancia desde la perspectiva de las mujeres y sus parejas y de los profesionales de
la salud que las atienden mediante un estudio cualitativo exploratorio y un estudio
observacional descriptivo mediante la realización de encuestas, para detectar si existen falsas
creencias sobre el riesgo o la seguridad de los medicamentos.
Así podremos aportar información que permita mejorar la evaluación del balance beneficio-riesgo
de los tratamientos farmacológicos antes de su prescripción a mujeres embarazadas o lactantes y
dar soporte a los clínicos en su labor durante el tratamiento y seguimiento de sus pacientes.

Antecedents

Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.

Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis

Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius

Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.
Metodologia

Estudi observacional i retrospectiu de les dones usuàries d’un dispositiu intrauterí inserit pels professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet des de l’octubre del 2018 fins al març del 2021. La informació es recollirà a través d’un qüestionari ad hoc que permetrà obtenir informació respecte a variables sociodemogràfiques, obstètric-ginecològiques, complicacions en la tècnica de inserció, complicacions posteriors, efectes adversos propis de l’ús del dispositiu intrauterí, així com variables relacionades amb la satisfacció de la dona.

Anàlisi estadística

Les variables qualitatives s’expressaran amb freqüències i percentatges, i les quantitatives amb la mitjana i la desviació estàndard. Es realitzarà la prova de la Khi Quadrat de Pearson per a les variables qualitatives i la prova de la t de Student per a les quantitatives. Per estudiar la relació entre variables quantitatives es calcularà el coeficient de correlació de Pearson (r). Utilitzarem un nivell de significació del 5% i l’anàlisi de les dades es realitzarà amb el programa estadístic STATA.

Aplicabilitat i rellevància

La inserció del Dispositiu Intrauterí pels i les professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, llevadores i ginecòlegs/òlogues, garanteix l’accessibilitat de les dones a un mètode contraceptiu segur i a uns serveis de qualitat. Amb la implementació d’aquest projecte es detectaran els punts febles i les fortaleses d’aquest circuit, per tal d’establir estratègies per una millora contínua tant de la qualitat assistencial objectiva, com de la percebuda per les nostres usuàries. També comportarà una avaluació de la qualitat científic-tècnica i relacional del serveis prestats: la relació cost-efectiva, l’excel·lència de l’atenció i, la satisfacció de qui rep aquesta atenció.

Antecedents
Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.
Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis
Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius
Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.

Antecedents

Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.

Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis

Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius

Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.

Metodologia

Estudi observacional i retrospectiu de les dones usuàries d’un dispositiu intrauterí inserit pels professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet des de l’octubre del 2018 fins al març del 2021. La informació es recollirà a través d’un qüestionari ad hoc que permetrà obtenir informació respecte a variables sociodemogràfiques, obstètric-ginecològiques, complicacions en la tècnica de inserció, complicacions posteriors, efectes adversos propis de l’ús del dispositiu intrauterí, així com variables relacionades amb la satisfacció de la dona.

Anàlisi estadística

Les variables qualitatives s’expressaran amb freqüències i percentatges, i les quantitatives amb la mitjana i la desviació estàndard. Es realitzarà la prova de la Khi Quadrat de Pearson per a les variables qualitatives i la prova de la t d’Student per a les quantitatives. Per estudiar la relació entre variables quantitatives es calcularà el coeficient de correlació de Pearson (r). Utilitzarem un nivell de significació del 5% i l’anàlisi de les dades es realitzarà amb el programa estadístic STATA.

Aplicabilitat i rellevància

La inserció del Dispositiu Intrauterí pels i les professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, llevadores i ginecòlegs, garanteix l’accessibilitat de les dones a un mètode contraceptiu segur i a uns serveis de qualitat. Amb la implementació d’aquest projecte es detectaran els punts febles i les fortaleses d’aquest circuit, per tal d’establir estratègies per una millora contínua tant de la qualitat assistencial objectiva, com de la percebuda per les nostres usuàries. També comportarà una avaluació de la qualitat científico-tècnica i relacional del serveis prestats: la relació cost-efectiva, l’excel·lència de l’atenció i, la satisfacció de qui rep aquesta atenció.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».