Gemma Falguera Puig

La endometriosis es un desorden ginecológico que afecta aproximadamente al 10% de las mujeres en edad reproductiva, representando unos 180 millones de pacientes en todo el mundo. Se asocia a discapacidad funcional y su manifestación clínica es variable. El proceso diagnóstico de la endometriosis se alarga más de nueve años después de la manifestación de los síntomas en la mayoría de las pacientes. Estos síntomas (dolor pélvico crónico severo e infertilidad en el 40% de las pacientes) son muy inespecíficos, y el gold standard para el diagnóstico sigue siendo un proceso extremadamente invasivo (cirugía laparoscópica). A pesar de la elevada incidencia y estos datos tan alarmantes, tampoco existe un tratamiento definitivo para la endometriosis y la enfermedad se clasifica como crónica. Por lo tanto, la endometriosis todavía es una enfermedad con muchas necesidades clínicas urgentes por resolver. Por un lado, urge la investigación dirigida a encontrar un método de diagnóstico de la enfermedad que sea fiable y no invasivo, y a la vez un sistema efectivo para clasificar y/o estratificar a las pacientes según la agresividad de la enfermedad para mejorar el manejo clínico de estas. Por otro lado, se necesita avanzar en la comprensión de los mecanismos patofisiológicos de la endometriosis para detectar nuevas dianas terapéuticas y desarrollar opciones de tratamiento más eficaces y menos invasivas que las disponibles actualmente; así como avanzar en el desarrollo de nuevos modelos preclínicos para estudiar la enfermedad y evaluar dichas terapias antes de llegar a la paciente y con garantías de demostrar exitosamente su eficacia. El abordaje holístico de la enfermedad permitiría mejorar la calidad de vida de las pacientes y convertir una enfermedad crónica en una enfermedad curable.
Este proyecto tiene un abordaje amplio para alcanzar una medicina personalizada en la endometriosis. Nuestro primer objetivo aborda el descubrimiento de biomarcadores diagnósticos en aspirado uterino, citología cervical y plasma de 20 pacientes control vs. pacientes con endometriosis a partir de una aproximación multiómica, y su posterior verificación y validación en una cohorte mayor de pacientes mediante técnicas dirigidas. Nuestro segundo objetivo aborda la validación de biomarcadores pronósticos en pacientes de endometriosis mediante el estudio multiómico del tejido de la lesión endometriosica y el endometrio de la paciente. A partir de estos resultados nos planteamos el tercer objetivo, investigar potenciales moléculas y/o vías de señalización que puedan constituir buenas dianas terapéuticas en modelos in vitro (organoides 3D) e in vivo (modelo murino) derivados de tejido endometriósico de pacientes operadas, con el objetivo final de identificar potenciales terapias dirigidas y basadas en un mejor conocimiento de los mecanismos de patogénesis de la enfermedad.
Los objetivos propuestos en el presente proyecto están dirigidos a mejorar el manejo clínico de las pacientes de endometriosis, tanto por lo que respecta a su proceso diagnóstico como a su tratamiento, y por lo tanto en última instancia a mejorar la calidad de vida de estas pacientes.

En Cataluña en el 2021 se han notificado 19.599 interrupciones del embarazo. En la mayoría de los Centros de Atención Primaria (CAP) que disponen de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) de Cataluña ofrecen la interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) garantizando la continuidad asistencial dentro de la atención primaria (AP).
En el 2022, se realizaron 7.800 IVEf en los centros ASSIR, un 39,9 % de todos los IVE realizados en Catalunya, y 9.615 IVE se realizaron en clínicas acreditadas (49,2%) y 2.144 IVE se realizaron en el hospital (11%).
En las últimas décadas las organizaciones sanitarias, al igual que otros tipos de servicios, tienen un claro objetivo de aumentar la calidad en la atención realizada, y de la mejora continua, no solo valorando la calidad del proceso, la seguridad y los resultados, si no teniendo en cuenta a los-las clientes, a su percepción de calidad del servicio y de satisfacción subjetiva (Satisfacción percibida).
En nuestro ámbito Cabedo y su equipo han validado la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico (Cabedo-Ferreiro, R, 2022).
La finalidad de este proyecto es la aplicación de la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico de los centros de atención a la salud sexual y reproductiva del Instituto Catalán de la Salud (ICS) de Cataluña en el año 2023.
El objetivo general del estudio es determinar la percepción de la calidad de la atención recibida de las mujeres que han realizado una interrupción voluntaria del embarazo por método farmacológico en las Unidades de Atención a la Salud Sexual del Institut Català de la Salut (ICS) en el 2023.
Se propone realizar un estudio multicéntrico, observacional, descriptivo, transversal de asociación cruzada en las 31 unidades de Atención a la Salud Sexual y reproductiv) de atención primaria del ICS de Cataluña, en las mujeres que han realizado una Interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) en los ASSIR de Cataluña (ICS), entre el 1 de marzo al 30 de mayo del 2023 . Se analizarán variables sociodemográficas, clínicas y el Cuestionario SERVPERF validado al castellano para evaluar la calidad percibida de la atención sanitaria en abortos de hasta 9,6 semanas de gestación.
Los resultados permitirán conocer la percepción que tienen las mujeres que acuden a los ASSIR para realizar una IVEf.
Permitirá adoptar actividades para mejorar la calidad de la atención ofrecida a las mujeres que acuden a las Unidades de Atenció a la Salud Sexual y Reproductiva.
Se podrá detectar si existe inequidad en el territorio y analizar el perfil sociodemográfico y clínico a IVEf.

Antecedents i Justificació
La violència masclista és la violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i és l’expressió més greu de la cultura patriarcal, que en alguns casos acaba amb la vida de les dones i que en d’altres no permet el ple desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. D’acord amb el Dossier Estadístic de Violències Masclistes 2020 publicat per l’Institut
Català de les Dones, l’any 2019 es van interposar més de 16,000 denúncies per motiu de violència masclista a Catalunya, un 82% de les quals es produïen en l’àmbit de la parella. Malgrat l’elevat nombre de denúncies, es sospita que només representen una petita part dels casos que succeeixen en realitat, ja que per motius molt diversos sovint les víctimes decideixen no denunciar les agressions que pateixen. Per exemple, com denuncia el document sobre l’abordatge de les violències sexuals a Catalunya (P. Toledo Vásquez, M. Pineda Lorenzo, 2016), ser víctima de violències sexuals sovint està carregat d’una culpabilització que pot conduir a la negació de la pròpia condició de víctimes ja que no es reconeixen com a tals, i per tant, pot portar també a no
accedir al reconeixement legal del status de víctima. Per aquests motius, és raonable pensar que el nombre de diagnòstics relacionats amb violències masclistes registrat en les bases de dades del sistema públic de salut pugui estar subestimant la magnitud del problema, i poder tenir una aproximació al seu abast real seria de gran ajuda a l’hora de dissenyar estratègies per reduir el seu impacte. Alguns treballs, basats en dades d’altres indrets, ja apunten en aquesta direcció (A. Fernández-Fontelo, A. Cabaña, H. Joe, P. Puig, D. Moriña, 2019). De manera similar, és clar que un cop obtinguda una estimació de l’abast real del problema seria molt útil no deixar només en mans dels professionals del sistema públic de salut la decisió d’alertar sobre un possible cas de violència masclista (especialment quan es tracta d’un cas sospitós i no confirmat), i en aquest sentit, disposar d’una eina que pugui fer-ho de forma automàtica, basada en tècniques d’intel·ligència artificial i capaç d’identificar les característiques clíniques i sociodemogràfiques que tenen un impacte en la probabilitat que una dona sigui víctima de violència masclista serà de gran utilitat per als professionals sanitaris.
2.Objectius
Aquest projecte té com a objectiu principal contribuir en la definició del model d’atenció social i sanitària a la persona i el seu entorn davant una sospita o evidència de qualsevol tipus de situació de violència masclista, utilitzant tècniques avançades de ciència de dades. En particular, es plantegen dos objectius específics:
2.1. Estimar, a partir de les sèries temporals de casos per àrea bàsica de salut corresponents a la regió sanitària Metropolitana Nord, l’evolució real del nombre de casos tenint en compte les situacions no reportades.
2.2. Identificar les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les dones víctimes de violència masclista que permetrien desenvolupar una eina d’intel·ligència artificial capaç de generar una alerta quan estimi que una dona en pot ser víctima.

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

Antecedents

Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.

Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis

Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius

Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.
Metodologia

Estudi observacional i retrospectiu de les dones usuàries d’un dispositiu intrauterí inserit pels professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet des de l’octubre del 2018 fins al març del 2021. La informació es recollirà a través d’un qüestionari ad hoc que permetrà obtenir informació respecte a variables sociodemogràfiques, obstètric-ginecològiques, complicacions en la tècnica de inserció, complicacions posteriors, efectes adversos propis de l’ús del dispositiu intrauterí, així com variables relacionades amb la satisfacció de la dona.

Anàlisi estadística

Les variables qualitatives s’expressaran amb freqüències i percentatges, i les quantitatives amb la mitjana i la desviació estàndard. Es realitzarà la prova de la Khi Quadrat de Pearson per a les variables qualitatives i la prova de la t de Student per a les quantitatives. Per estudiar la relació entre variables quantitatives es calcularà el coeficient de correlació de Pearson (r). Utilitzarem un nivell de significació del 5% i l’anàlisi de les dades es realitzarà amb el programa estadístic STATA.

Aplicabilitat i rellevància

La inserció del Dispositiu Intrauterí pels i les professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, llevadores i ginecòlegs/òlogues, garanteix l’accessibilitat de les dones a un mètode contraceptiu segur i a uns serveis de qualitat. Amb la implementació d’aquest projecte es detectaran els punts febles i les fortaleses d’aquest circuit, per tal d’establir estratègies per una millora contínua tant de la qualitat assistencial objectiva, com de la percebuda per les nostres usuàries. També comportarà una avaluació de la qualitat científic-tècnica i relacional del serveis prestats: la relació cost-efectiva, l’excel·lència de l’atenció i, la satisfacció de qui rep aquesta atenció.

Un percentatge estimat d’entre el 10 i 20% de les persones infectades per SARS COV-2 tindran persistència dels símptomes cosa que representa un problema de salut emergent. El Col·lectiu d’Afectades i Afectats pels símptomes persistents de la COVID-19 de Catalunya refereixen que les alteracions menstruals i del cicle poden ser un dels símptomes de la Covid-19 persistent i reivindiquen la necessitat del seu estudi. Actualment, hi ha molt poca evidència publicada que relacioni el Post COVID-19 condition amb les alteracions menstruals i del cicle. La Unitat de Covid-19 persistent de la Fundació Lluita contra la Sida i el servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol recull la pregunta «»alteracions menstruals»» i un 30-40% de les pacients en refereixen.

Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

HIPÒTESIS:
La prevalença de Chlamydia trachomatis en joves està infraestimada perquè és asimptomàtica i per les possibles reinfeccions.

El testatge en els llocs de freqüentació dels joves pot augmentar la detecció de la infecció en joves que desconeixen si estan infectats.

OBJECTIUS
General:
Avaluar l’efectivitat del mostreig de conveniència en espais clau per a reclutar joves de 16 a 24 anys i detectar la infecció per CT.
Secundaris:
Estimar la prevalença de CT.
Caracteritzar la prevalença de CT.
Descriure les barreres i facilitadors de realitzar el test de CT

Antecedents
La incontinència urinària (IU) en les dones és avui un problema important en l’assistència
sanitària amb un impacte negatiu en la percepció de la qualitat de vida i l’autoestima personal.
L’embaràs i el part són els principals factors de risc en el debilitament del Sòl Pelvià
(SP).L’entrenament té evidència científica demostrada per tractar la incontinència quan es
tracta de contraccions selectives voluntàries (exercicis de Kegel),ara bé hi ha discussió en
l’evidencia de la contracció sinèrgica del transvers abdominal (TrA)com a tractament de la
incontinència d’orina.

Hipòtesi
El treball de sòl pèlvià (SP) i transvers abdominal (TrA)en gestants al segon i tercer trimestre
d’embaràs prevé la incontinència urinària(IU), millora la competència abdominal davant l’esforç
al final de la gestació (36 setmanes ) i a les 12 setmanes postpart

Objectius
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un taller del sòl pelvià i treball de transvers abdominal impartit en el segon
i tercer trimestre de gestació per prevenir la incontinència urinària (IU) i millorar la Competència
abdominal davant l’esforç durant la gestació i el postpart.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información recibida sobre el parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.

La pàgina web institucional sobre sexualitat a Catalunya és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual.
La WSJ únicament ha estat avaluada, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació es pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys respecte la WSJ. De gènere femení, masculí o trans, de diferents orientacions sexuals, d?àrees urbanes, semi urbanes i rurals de Catalunya. En termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats.

Antecedents:
La prevalença de Chlamydia trachomatis (CT) en adolescents i joves (AiJ) de Catalunya ha augmentat. El «»respondent driven sampling»» (RDS) és una tècnica de mostreig per a identificar poblacions ocultes i els seus determinants de risc.

Hipòtesis:
La prevalença de CT en AiJ està subestimada i el RDS pot ajudar a testar joves ocults al sistema sanitari.

Objectius:
Avaluar la viabilitat i l’efectivitat del mostreig basat en el RDS per a reclutar joves ocults al sistema sanitari i millorar el coneixement de la prevalença de CT a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord durant els anys 2017 i 2018.

Metodologia:
Estudi transversal multicèntric amb enquesta bio conductual mitjançant RDS on els enquestats recluten a altres amics en onades successives.

Objectiu General:Dissenyar una plataforma amb component d?aplicació Web adaptada a mòbils (Web app) i avaluar-ne el seu rol per afavorir la notificació a parelles sexuals en joves de 16 a 24 anys. Específics: A)Descriure les característiques socio-demogràfiques dels casos índex i parelles sexuals. B) Descriure les coinfeccions que apareguin. C) Descriure l?acceptabilitat, barreres y preferències per a notificar sobre una ITS utilitzant les TIC. D)Avaluar la utilitat d?aplicar la teoria del joc en el disseny del Web app, per afavorir la notificació a parelles sexuals. E) Avaluar el rendiment de les TIC en la notificació a parelles sexuals. F)Avaluar l?impacte de les TIC en la reducció de la transmissió primària de les ITS. Disseny: Es un estudi experimental que assigna la intervenció mitjançant mostreig estratificat d?assignació proporcional per centres i dins de cada centre s?aleatoritza l?assignació al grup control o intervenció. Àmbit i subjectes: L?estudi es realitza en l?àmbit de l?atenció primària, als 7 centres d?atenció a la salut sexual i reproductiva de la Direcció d?Atenció Primària Metropolitana Nord. La població d?estudi són: 1- tots els joves de 16 a 24 anys diagnosticats de les tres ITS (sífilis, gonococ i clamídia) de declaració obligatòria i curables. 2- les seves parelles sexuals independentment del seu estat d?infecció. Intervenció: Disseny d?un Web app per a notificació a parelles, avaluació de l?acceptació, rendiment per a notificar i impacte en la reducció de la transmissió primària d?ITS. Resultats esperats: Major nombre de notificacions a parelles, i consultes al centre assistencial en el grup intervenció comparat amb el control.

RESUM
La lactància materna posseeix múltiples beneficis. En el nostre medi les taxes de lactància materna estan molt per sota de les recomanacions desitjables dels organismes internacionals. És conegut que la seva prevalença i durada pot ser afectada per múltiples factors: Sociodemogràfics, dels propis professionals i pel binomi Mare-fill.
HIPÒTESI
És la incidència i la prevalença de la lactancia materna insuficient en les gestants de la Metropolitana nord?
OBJECTIUS
Conèixer la incidència i la prevalença actual de la lactància durant els primers 6 mesos, identificar els factors de risc que condicionen la duració de la lactància matern, recollir aquestes dades com recomana la OMS, avaluar les dificultats en la lactància i determinar les causes d?abandonament d?aquesta
METODOLOGIA
Proposem un estudi observacional, descriptiu longitudinal de seguiment natural d?una cohort, per conèixer dades de lactància en dones que s?han controlat als ASSIRs durant 2015. Les dades es recolliran en 4 moments: En la visita de les 35 setmanes, del puerperi, en la quarantena i en trucada de 6 mesos. Es recullen les dades sobre tipus i dificultats de lactància, l’observació de la presa i les causes d’abandonament. Hi ha un total de 24 variables.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.
3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:
? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».
4. Diseño. Diseño experimental, aleatorizado por clausters, con grupo control y grupo intervención, con evaluador ciego y multicéntrico, con tres cortes transversales a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto.

Objetivos. Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información del parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.
Diseño. Estudio experimental aleatorio por clústers, multicéntrico y paralelo. Grupo experimental (GE) y grupo control (GE). Relación 1:1
Ámbito. Cuatro ASSIR
Sujetos: 266 gestantes con control prenatal en los centros de estudio, con nivel de riesgo obstétrico bajo o medio.
Variables de resultados: Entrega del PN, preferencias del PN, grado de satisfacción información recibida sobre el parto y satisfacción en el parto.
Intervención. Las matronas de los ASSIR de los GE recibirán una formación específica, previa al estudio, sobre asesoramiento del PN basado en la ?toma de decisiones compartida?. Díptico informativo sobre el PN consensuado por un grupo de expertos.
Las gestantes del GE recibirán el asesoramiento del PN ?basado en la toma de decisiones compartidas? y el díptico informativo y las del GC recibirán el asesoramiento habitual de las matronas.
Recogida de datos. Se realizará en las consultas de control prenatal y en el posparto. Instrumentos de medida: Planes de nacimiento, Escala Mackey sobre satisfacción parto, y parrilla de datos.
Análisis estadístico. Análisis descriptivo. Análisis bivariante para contraste de hipótesis. Se calcularán los RR y NNT. Significación estadística <0,05. Programa estadístico: SPSS 22.0.

La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d?àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.

El objetivo principal del proyecto es diseñar y validar un cuestionario para conocer la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida ante la demanda y realización de una Interrupción Voluntaria del Embarazo. Entre los Objetivos específicos destacamos cuantificar la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida y detectar opciones de mejora en la asistencia que reciben las mujeres durante el proceso de interrupción del embarazo.
Diseño: Se trata de un estudio observacional, descriptivo y transversal, que se realizará en los centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord del Institut Català de la Salut de Catalunya.
Ámbito de estudio: Centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord de l?ICS.
Sujetos de estudio: Serán aquellas mujeres que acuden a los centros ASSIR solicitando una Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE), realicen la interrupción es ese centro o en otro, pero siempre y cuando se realice a petición de la mujer, antes de las 14 semanas de embarazo y bajo las condiciones que marca el artículo 14 de la Ley Orgánica 2/2010.
Variables: Se distribuyen una serie de variables de tipo sociodemográficas, y se diseña un cuestionario inicial que consta de 25 preguntas adaptadas del modelo teórico SERVPERF y orientándolas al contexto específico del objetivo del estudio, para medir la calidad a través de 6 dimensiones: tangibilidad, accesibilidad, cortesía, capacidad de respuesta, seguridad y empatía. Dicha escala será analizada por un grupo de expertos.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de los datos socio-demográficos, posteriormente se analizará el cuestionario con las propiedades psicométricas de validez y fiabilidad mediante análisis factorial y análisis test-retest.
Resultados esperados: Esperamos obtener una escala válida para comparar la satisfacción de la mujer que practica una interrupción del embarazo en diferentes ambientes, contextos y lugares, y que nos sirva como opción de mejora de la calidad del servicio.
Limitaciones: Las limitaciones que podemos prever, son las pérdidas que se generen al no acudir las usuarias a la visita posterior a la interrupción del embarazo.

La lactancia materna posee múltiples beneficios para la salud tanto para la mujer como para el neonato. La OMS los reconoce y recomienda la lactancia materna exclusiva hasta los seis meses de vida.En nuestro medio las tasas de lactancia materna están por debajo de las recomendaciones de los organismos internacionales. Es conocido que su prevalencia y duración puede ser afectada por múltiples factores: Socio-demográficos, de los propios profesionales y por el binomio Madre-hijo. No existen registros oficiales en Cataluña ni en España de la incidencia, de la prevalencia ni de los factores que pueden influir en la lactancia materna. La OMS y UNICEF recomiendan metodología e indicadores uniformes, fáciles de medir, que permitan comparar entre poblaciones y estudios y evaluar las prácticas de apoyo a la lactancia. Proponemos estudio descriptivo transversal para obtener la incidencia, la prevalencia y la duración de la lactancia en la área metropolitana Norte de la provincia de Barcelona, con una población atendida de 12451 embarazadas al año. Se recogen los datos sobre tipos de lactancia siguiendo las recomendaciones de Unicef y datos epidemiológicos. Se monitorizaran también las dificultades de la lactancia, la observación de la toma y las causas de abandono. Se realizará un estudio con una muestra representativa de la población que consta de 709 individuos. Se recogerán datos en la primera visita del puerperio de la matrona, en la visita que se realiza en la cuarentena y en una encuesta telefónica que se realizará a los 6 meses de vida del niño.

El presente proyecto tiene por objetivo evaluar el impacto de las actividades preventivas del cáncer de cuello uterino en Cataluña para el periodo 2008-16. Por una parte, se evaluará el impacto del programa de vacunación frente al virus del papiloma humano (VPH) a través de la monitorización de las coberturas de vacunación VPH y de la incidencia de las verrugas anogenitales y, por otra, se evaluará la cobertura del cribado del cáncer de cuello uterino en Cataluña, sus determinantes, y el impacto en las lesiones precursoras de este cáncer para el
periodo de estudio. Para evaluar el impacto de la vacunación frente al VPH en la incidencia de las verrugas anogenitales se ha diseñado un estudio de incidencia y para evaluar las estrategias de cribado frente al cáncer de cuello uterino un estudio longitudinal. Los sujetos de estudio serán aquellos asignados a los equipos de atención primaria del ICS a nivel de toda Cataluña. Debido a la introducción de la vacuna VPH, en los próximos años se espera una disminución en la incidencia de las verrugas anogenitales, y, posteriormente, una disminución de las lesiones preneoplásicas asociadas al VPH. Este proyecto permitirá, por un lado, evaluar el impacto de esta medida de salud pública en la carga de enfermedad por verrugas anogenitales y, por otro lado, evaluar la cobertura de las estrategias de cribado de cáncer de cuello uterino en Cataluña y su impacto en las lesiones precursoras de este cáncer.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».

Objetivo. Evaluar la eficacia del uso de una aplicación móvil ?PillApp? en el cumplimiento del tratamiento anticonceptivo hormonal oral combinado (ACO), en relación al asesoramiento contraceptivo habitual en mujeres que inician o continúan este tratamiento anticonceptivo.
Diseño. Ensayo clínico multicéntrico controlado y aleatorio, paralelo.
Ámbito. Unidades de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva de Mollet y Maresme, (Barcelona) Atención Primaria del Institut Català de la Salut.
Sujetos. 300 mujeres que soliciten ACO, 150 en el grupo de inicio de ACO, 75 en el grupo control (GC) y 75 en el grupo experimental (GE) y 150 mujeres en el grupo de continuidad de ACO, 75 en el GC y 75 en el GE en cada uno de los centros de estudio.
Intervención. Las mujeres del GC y GE recibirán el asesoramiento contraceptivo habitual y las del GE además utilizarán la aplicación móvil ?PillApp? para Smartphone que avisa a las mujeres de la toma y un algoritmo de toma de decisiones en el método contraceptivo.
Principales variables de resultado. Número de olvidos de píldora, anticoncepción de urgencia, embarazo no planificado.
Recogida de datos. El cumplimiento de los ACO se registrará en el GC se con un diario y en el GE mediante la App.
Análisis. Se realizará un análisis descriptivo para todas las variables y análisis bivariantes para encontrar posibles relaciones entre las variables. Cuando haya asociación se calculará el RR y el NNT. El grado de significación para el contraste de hipótesis será del 5%.

Objectiu: L’objectiu del present estudi és conèixer el percentatge de dones gestants que han acudit a la visita preconcepcional i les activitats preventives realitzades.
Disseny: Estudi observacional descriptiu (transversal), mostreig intencional.
Material i mètode: Es realitza una mostra transversal de 667 dones que inicien control gestacional als ASSIRS pertanyents a l’àrea de Metropolitana Nord.
Variables: Les variables principals van dirigides a determinar si les dones coneixen la consulta preconcepcional, conèixer quin professional du a terme l’assistència i determinar el percentatge de dones que han rebut assistència preconcepcional així com els components realitzats a la visita. Es recullen d’altres variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i clíniques per tal d’estudiar si existeixen diferències significatives amb les variables principals d’estudi.

Anàlisi estadístic: Es procedirà a la codificació de les dades de manera electrònica mitjançant el paquet estadístic SPSS per a Windows versió 22.
Es consideraran estadísticament significatius els resultats amb un nivell de significació ? 0,05.

Resultats Esperats:
Conèixer si les dones pertanyents a l?àrea de Metropolitana Nord coneixen i utilitzen la visita preconcepcional integrada en la cartera de serveis de l?Atenció Sexual i Reproductiva.
Determinar les activitats preventives realitzades a la consulta i si existeixen diferències entre les dones que accedeixen al servei.
Conèixer si existeixen factors potencialment modificables amb l?atenció preconcepcional precoç i explorar quines son les àrees susceptibles a millora en base als resultats obtinguts.

Limitacions: Les limitacions de l?estudi provenen del disseny epidemiològic escollit (estudi descriptiu de tall transversal). La validesa externa de la mostra està limitada a la mostra de dones de l?àrea Metropolitana Nord, però si es demostra l?efectivitat de les intervencions no impedeix pensar en què es podria aplicar a altres ASSIRs de l?ICS Impacte potencial esperats:
Identificar el factors més influents per poder elaborar noves estratègies preventives per tal d? afrontar l?embaràs d?una manera més saludable. Posar les bases per poder realitzar un protocol de promoció i utilització de la visita preconcepcional adaptat a les necessitats dels nostres usuàries.

Objectius:
Conèixer la repercussió del suport telefònic per la llevadora de referència durant el puerperi sobre el grau d’abandonament de l’alletament i el nivell de benestar matern.

Disseny: Assaig clínic

Àmbit: Badalona

Subjectes: Puèrperes primípares de l’ASSIR (centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de Badalona de risc baix o mitjà que han realitzat el control gestacional per la seva llevadora.

Instrumentació i Determinacions:
El càlcul de la mida de la mostra s’ha realitzat amb el programa Granmo 6.0. Acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta de 0,20, s’han definit 72 dones tant en el grup control com en el grup experimental.

Determinacions:
Les mares que pertanyen al grup control reben la intervenció habitual que es rep en els centres de l’ASSIR de l’àrea esmentada.
Les mares del grup experimental, a més de tota l’assistència esmentada, gaudeixen de la possibilitat de consulta telefònica durant l?horari laboral a un telèfon mòbil, amb la seva llevadora de referència, durant el període de post part.
– Mesurar les trucades rebudes.
– Ús de l’eina telefònica per part del grup experimental.
– El temes principals de consulta telefònica.
– Mesurar el temps de lactància en les mares del grup control i del grup experimental.
– Mesurar el benestar matern durant el puerperi en les mares del grup control i del grup experimental.

Resultats esperats:
L’Ús del telèfon mòbil com a bona eina de consulta ràpida i eficaç durant el puerperi.
Disminució en l’abandonament precoç de l’alletament matern en el grup experimental.
Millora del benestar matern durant el puerperi en el grup control.

Los objetivos de este estudio son conocer los hábitos higiénico-dietéticos respecto al consumo de alimentos ricos en yodo y el consumo de tabaco así como la prevalencia de yododeficiencia y los factores asociados a su aparición durante los tres trimestres de gestación. Se trata de un estudio multicéntrico de intervención con seguimiento prospectivo en el que participarán 1.210 mujeres embarazadas que acudan a la consulta de la matrona en el primer trimestre en los diferentes centros de Atención Primaria del Ámbito Centro, provincia de Barcelona, durante el periodo de estudio (2007-2009). El estudio tendrá en distintas fases: validación del cuestionario sobre estado nutricional de yodo en gestantes, fase de preparación (formación del personal sanitario participante en el estudio y prueba piloto), desarrollo del estudio (1º se entrevistará a las gestantes en el primer trimestre para conocer sus hábitos higiénico-dietéticos y se las hará una yoduria, 2º por selección aleatoria unas mujeres en su primer trimestre de embarazo recibirán un taller educativo sobre hábitos higiénico-dietéticos mientras que otras no, 3º seguimiento durante los otros dos trimestres a través del cuestionario y de las yodurias), evaluación final y difusión de los resultados. Se efectuará estadística descriptiva de todas las variables recogidas. Se efectuará regresión logística bivariante y multivariante para conocer los factores asociados a la yododeficiencia ajustando por los potenciales factores de confusión. Los resultados esperados son un bajo consumo de alimentos ricos en yodo y de suplementos yodados así como prevalencias elevadas de yododeficiencia en las mujeres gestantes de nuestro territorio.