María Mercedes Vicente Hernández

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

«El ciclo menstrual y la menstruación están considerados signos vitales de la salud de las mujeres y de las personas que menstrúan (PM). A pesar de que la salud menstrual tiene una relevancia significativa en la salud y el bienestar de la mitad de la población, la investigación en salud menstrual continúa siendo escasa. Además, es necesario investigar para la creación e implementación de políticas públicas que promuevan la salud menstrual, la salud mental y la calidad de vida. El objetivo principal será llevar a cabo una evaluación de necesidades para la
promoción de la salud menstrual, así como la salud mental y la calidad de vida asociadas a la salud menstrual, en mujeres y PM (>18 años) en Cataluña, País Vasco, Galicia, Andalucía y Canarias, para cocrear una guía de acciones y recomendaciones para la creación de políticas públicas. El proyecto constará de tres fases. La Fase I será un estudio cuantitativo transversal y multicéntrico en servicios de atención primaria y de atención a la salud sexual y reproductiva. El reclutamiento y la recogida de datos se llevarán a cabo en 6 centros de atención primaria o de salud sexual y reproductiva en cada Comunidad Autónoma (CCAA) participante. El tamaño muestral será de un mínimo de 1,141 participantes (229 por CCAA). La Fase II constará de 5 Fotovoz (uno por CCAA), un método-técnica que surge de la investigación-acción participativa en la que se utiliza la fotografía y la participación activa de las participantes en la recogida y análisis de los datos. Durante la Fase III se invitará a mujeres, PM, y a profesionales de diferentes ámbitos, a crear un grupo de trabajo por CCAA para la cocreación de una guía para la promoción de la salud menstrual, la salud mental y calidad de vida. «

Antecedents.
Els últims anys han estat clau per visibilitzar les dificultats que experimenten les dones i persones que menstruen per a l’accés a l’educació menstrual, a serveis sanitaris de qualitat per a la menstruació, les experiències d’estigma i discriminació associades al menstruar, així com a l’accés a productes menstruals i a un maneig menstrual saludable. Així, els primers estudis posen de relleu la necessitat d’abordar la inequitat menstrual a través de polítiques públiques. És per això que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Estratègia d’Equitat Menstrual. Part d’aquesta estratègia és portar a terme en una intervenció educativa als instituts d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a Catalunya.

Objectiu. Avaluar els canvis en els coneixements menstruals, el maneig i la pobresa menstrual com a resultat d’una intervenció educativa part de l’estratègia d’equitat menstrual dirigida a l’alumnat de tercer d’Educació Secundaria Obligatòria a Catalunya (14-15 anys), així com estimar la prevalença de la pobresa menstrual en aquest grup de joves.

Mètodes. Disseny no experimental post utilitzant la metodologia mixta, per a la recollida de dades post- de la primera fase de la intervenció educativa en el marc de l’estratègia d’equitat menstrual de la Generalitat de Catalunya. Les tècniques de recollida de dades seran qüestionaris (Fase I) i grups de discussió (Fase II). La durada del projecte serà de 7 mesos, entre el setembre de 2022 i el març de 2023. S’estructurarà en dues fases diferenciades i participaran 24 instituts catalans, incloent 2,205 alumnes (1,001 noies i joves que menstruen i 1,204 nois i joves que no menstruen) del curs de tercer d’ESO (14-15 anys).

Anàlisi de dades. Es portaran a terme anàlisis descriptius per a valorar distribucions asimètriques, així com proves com ?2, distribució F, o distribució t de Student, per avaluar diferències entre grups. També, s’utilitzaran models lineals generals per a calcular la magnitud d’associacions entre variables. Les dades qualitatives s’analitzaran mitjançant Anàlisi Temàtic.

Aplicabilitat i rellevància. Aquest estudi serà pioner en proporcionar dades i experiències per a la implementació i impacte d’intervencions d’equitat menstrual en el nostre context.

Les línies de treball del GRASSIR (Grup de Recerca en l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) són la promoció de la salut en l’embaràs, part, postpart i del nadó, la salut ginecològica, la salut sexual i reproductiva dels joves, les infeccions de transmissió sexual i, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a la Salut Sexual i Reproductiva.
L’objectiu principal del GRASSIR és la potenciació, millora de la qualitat i consolidació de la recerca que es realitza en l’àmbit de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, amb una transcendència internacional.
Està integrat per investigadors amb diferents perfils professionals i es coordina amb altres grups de recerca tant de l’atenció primària com de l’hospitalària.
La persona que sol·licita la intensificació i dos més dels seus membres, són llevadores i antropòlogues. En els projectes que es porten a terme, un dels seus eixos vertebradors és la perspectiva de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, en totes les seves dimensions i possibilitats. La metodologia qualitativa també forma part de molts dels estudis que es realitzen. S’ha vist també la necessitat d’incloure en els equips d’investigació a persones usuàries, indispensables per a poder conèixer millor la realitat que volem analitzar.
El que es presenta en aquesta sol·licitud és un projecte de potenciació i impuls d’una d’aquestes línies del grup: la de promoció de la salut en l’embaràs, el part, el postpart i del nadó.

Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

HIPÒTESIS:
La prevalença de Chlamydia trachomatis en joves està infraestimada perquè és asimptomàtica i per les possibles reinfeccions.

El testatge en els llocs de freqüentació dels joves pot augmentar la detecció de la infecció en joves que desconeixen si estan infectats.

OBJECTIUS
General:
Avaluar l’efectivitat del mostreig de conveniència en espais clau per a reclutar joves de 16 a 24 anys i detectar la infecció per CT.
Secundaris:
Estimar la prevalença de CT.
Caracteritzar la prevalença de CT.
Descriure les barreres i facilitadors de realitzar el test de CT

Antecedents
La incontinència urinària (IU) en les dones és avui un problema important en l’assistència
sanitària amb un impacte negatiu en la percepció de la qualitat de vida i l’autoestima personal.
L’embaràs i el part són els principals factors de risc en el debilitament del Sòl Pelvià
(SP).L’entrenament té evidència científica demostrada per tractar la incontinència quan es
tracta de contraccions selectives voluntàries (exercicis de Kegel),ara bé hi ha discussió en
l’evidencia de la contracció sinèrgica del transvers abdominal (TrA)com a tractament de la
incontinència d’orina.

Hipòtesi
El treball de sòl pèlvià (SP) i transvers abdominal (TrA)en gestants al segon i tercer trimestre
d’embaràs prevé la incontinència urinària(IU), millora la competència abdominal davant l’esforç
al final de la gestació (36 setmanes ) i a les 12 setmanes postpart

Objectius
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un taller del sòl pelvià i treball de transvers abdominal impartit en el segon
i tercer trimestre de gestació per prevenir la incontinència urinària (IU) i millorar la Competència
abdominal davant l’esforç durant la gestació i el postpart.

Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información recibida sobre el parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.

Introducción: El miedo al parto es un importante problema de salud de la mujer gestante, muchas veces menospreciado (complica alrededor del 20% de los embarazos). El miedo provoca una subida de la concentración de la adrenalina plasmática, que a su vez provoca entre otros efectos una disminución de los niveles de oxitocina y un aumento del dolor. El cuestionario Wijma Delivery Expectancy/Experience Questionnaire (W-DEQ) fue desarrollado en Suecia para identificar e intervenir sobre el miedo ante el parto, ya que, si se dispone de un instrumento específico que evalúe el miedo al parto se podrán controlar y reducir las posibles complicaciones.
Objetivo: Adaptar y validar al castellano el cuestionario W-DEQ en la población española.
Método: Se trata de un estudio psicométrico. La población estudiada será de 325 mujeres (? de Cronbach 0,70, d: 5%, IC 95%) y que cumplan los criterios de inclusión y exclusión. La técnica de muestreo será de tipo consecutivo hasta completar el tamaño de la muestra. Las variables serán sociodemográficas y las relacionadas con los instrumentos de medida: cuestionario WDEQ versión A 33 ítems, cuestionario WDEQ versión B 33 ítems, escala STAI estado/rasgo 40 ítems y la escala EPDS 10 ítems. El estudio se realizará en dos fases: la primera la traducción y retro traducción a la lengua española y la segunda la validación del cuestionario analizando la fiabilidad en términos de consistencia interna y estabilidad temporal, y la validez de constructo, validez convergente y validez discriminante. Para el análisis estadístico se usará el programa SPSS 22.0 y el EQS versión 6.1 para el análisis factorial confirmatorio.
Palabras clave: Miedo al parto, Cuestionario W-DEQ, Validación

Introducció:
La OMS recomana la vacunació de les embarassades enfront la grip i la tos ferina durant la gestació per protegir tan a la mare com al nounat de les conseqüències de patir les infeccions. Al nostre país no es disposen de registres oficials específics de vacunació de dones embarassades.

Objectiu:
Estimar la cobertura de les vacunes recomanades durant l’embaràs enfront la grip i la tos ferina i conèixer l’actitud i creences de les gestant i de les llevadores envers els programes de vacunació durant l’embaràs.

Metodologia:
Es planteja metodologia mixta, amb anàlisi qualitatiu i quantitatiu de dades. S’estimaran les cobertures de vacunació amb l’anàlisi quantitatiu retrospectiu de les dades procedents dels registres d’Atenció Primària (e-CAP) d’embarassades ateses en els 7 centres d’ASSIR de l’Àrea Metropolitana Nord de la província de Barcelona, dependents de l’Institut Català de la Salut, del període de l’1 d’agost de 2014 al 31 de març de 2018.
Per conèixer l’actitud i les creences de les gestants i les llevadores enfront la vacunació es farà un estudi qualitatiu fenomenològic i descriptiu amb entrevistes semi-estructurades.

Utilitat:
Conèixer la cobertura de vacunació enfront la grip i la tos ferina permetrà valorar si són necessàries estratègies addicionals per a millorar els resultats. Conèixer en el nostre medi els motius pels quals les embarassades no es vacunen i les actituds de les llevadores enfront la vacunació orientaran el tipus d’estratègia a implementar.

Antecedents:
La prevalença de Chlamydia trachomatis (CT) en adolescents i joves (AiJ) de Catalunya ha augmentat. El «»respondent driven sampling»» (RDS) és una tècnica de mostreig per a identificar poblacions ocultes i els seus determinants de risc.

Hipòtesis:
La prevalença de CT en AiJ està subestimada i el RDS pot ajudar a testar joves ocults al sistema sanitari.

Objectius:
Avaluar la viabilitat i l’efectivitat del mostreig basat en el RDS per a reclutar joves ocults al sistema sanitari i millorar el coneixement de la prevalença de CT a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord durant els anys 2017 i 2018.

Metodologia:
Estudi transversal multicèntric amb enquesta bio conductual mitjançant RDS on els enquestats recluten a altres amics en onades successives.

Objetivos. Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información del parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.
Diseño. Estudio experimental aleatorio por clústers, multicéntrico y paralelo. Grupo experimental (GE) y grupo control (GE). Relación 1:1
Ámbito. Cuatro ASSIR
Sujetos: 266 gestantes con control prenatal en los centros de estudio, con nivel de riesgo obstétrico bajo o medio.
Variables de resultados: Entrega del PN, preferencias del PN, grado de satisfacción información recibida sobre el parto y satisfacción en el parto.
Intervención. Las matronas de los ASSIR de los GE recibirán una formación específica, previa al estudio, sobre asesoramiento del PN basado en la ?toma de decisiones compartida?. Díptico informativo sobre el PN consensuado por un grupo de expertos.
Las gestantes del GE recibirán el asesoramiento del PN ?basado en la toma de decisiones compartidas? y el díptico informativo y las del GC recibirán el asesoramiento habitual de las matronas.
Recogida de datos. Se realizará en las consultas de control prenatal y en el posparto. Instrumentos de medida: Planes de nacimiento, Escala Mackey sobre satisfacción parto, y parrilla de datos.
Análisis estadístico. Análisis descriptivo. Análisis bivariante para contraste de hipótesis. Se calcularán los RR y NNT. Significación estadística <0,05. Programa estadístico: SPSS 22.0.

La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d?àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.

El objetivo principal del proyecto es diseñar y validar un cuestionario para conocer la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida ante la demanda y realización de una Interrupción Voluntaria del Embarazo. Entre los Objetivos específicos destacamos cuantificar la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida y detectar opciones de mejora en la asistencia que reciben las mujeres durante el proceso de interrupción del embarazo.
Diseño: Se trata de un estudio observacional, descriptivo y transversal, que se realizará en los centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord del Institut Català de la Salut de Catalunya.
Ámbito de estudio: Centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord de l?ICS.
Sujetos de estudio: Serán aquellas mujeres que acuden a los centros ASSIR solicitando una Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE), realicen la interrupción es ese centro o en otro, pero siempre y cuando se realice a petición de la mujer, antes de las 14 semanas de embarazo y bajo las condiciones que marca el artículo 14 de la Ley Orgánica 2/2010.
Variables: Se distribuyen una serie de variables de tipo sociodemográficas, y se diseña un cuestionario inicial que consta de 25 preguntas adaptadas del modelo teórico SERVPERF y orientándolas al contexto específico del objetivo del estudio, para medir la calidad a través de 6 dimensiones: tangibilidad, accesibilidad, cortesía, capacidad de respuesta, seguridad y empatía. Dicha escala será analizada por un grupo de expertos.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de los datos socio-demográficos, posteriormente se analizará el cuestionario con las propiedades psicométricas de validez y fiabilidad mediante análisis factorial y análisis test-retest.
Resultados esperados: Esperamos obtener una escala válida para comparar la satisfacción de la mujer que practica una interrupción del embarazo en diferentes ambientes, contextos y lugares, y que nos sirva como opción de mejora de la calidad del servicio.
Limitaciones: Las limitaciones que podemos prever, son las pérdidas que se generen al no acudir las usuarias a la visita posterior a la interrupción del embarazo.

La lactancia materna posee múltiples beneficios para la salud tanto para la mujer como para el neonato. La OMS los reconoce y recomienda la lactancia materna exclusiva hasta los seis meses de vida.En nuestro medio las tasas de lactancia materna están por debajo de las recomendaciones de los organismos internacionales. Es conocido que su prevalencia y duración puede ser afectada por múltiples factores: Socio-demográficos, de los propios profesionales y por el binomio Madre-hijo. No existen registros oficiales en Cataluña ni en España de la incidencia, de la prevalencia ni de los factores que pueden influir en la lactancia materna. La OMS y UNICEF recomiendan metodología e indicadores uniformes, fáciles de medir, que permitan comparar entre poblaciones y estudios y evaluar las prácticas de apoyo a la lactancia. Proponemos estudio descriptivo transversal para obtener la incidencia, la prevalencia y la duración de la lactancia en la área metropolitana Norte de la provincia de Barcelona, con una población atendida de 12451 embarazadas al año. Se recogen los datos sobre tipos de lactancia siguiendo las recomendaciones de Unicef y datos epidemiológicos. Se monitorizaran también las dificultades de la lactancia, la observación de la toma y las causas de abandono. Se realizará un estudio con una muestra representativa de la población que consta de 709 individuos. Se recogerán datos en la primera visita del puerperio de la matrona, en la visita que se realiza en la cuarentena y en una encuesta telefónica que se realizará a los 6 meses de vida del niño.

Objectiu: L’objectiu del present estudi és conèixer el percentatge de dones gestants que han acudit a la visita preconcepcional i les activitats preventives realitzades.
Disseny: Estudi observacional descriptiu (transversal), mostreig intencional.
Material i mètode: Es realitza una mostra transversal de 667 dones que inicien control gestacional als ASSIRS pertanyents a l’àrea de Metropolitana Nord.
Variables: Les variables principals van dirigides a determinar si les dones coneixen la consulta preconcepcional, conèixer quin professional du a terme l’assistència i determinar el percentatge de dones que han rebut assistència preconcepcional així com els components realitzats a la visita. Es recullen d’altres variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i clíniques per tal d’estudiar si existeixen diferències significatives amb les variables principals d’estudi.

Anàlisi estadístic: Es procedirà a la codificació de les dades de manera electrònica mitjançant el paquet estadístic SPSS per a Windows versió 22.
Es consideraran estadísticament significatius els resultats amb un nivell de significació ? 0,05.

Resultats Esperats:
Conèixer si les dones pertanyents a l?àrea de Metropolitana Nord coneixen i utilitzen la visita preconcepcional integrada en la cartera de serveis de l?Atenció Sexual i Reproductiva.
Determinar les activitats preventives realitzades a la consulta i si existeixen diferències entre les dones que accedeixen al servei.
Conèixer si existeixen factors potencialment modificables amb l?atenció preconcepcional precoç i explorar quines son les àrees susceptibles a millora en base als resultats obtinguts.

Limitacions: Les limitacions de l?estudi provenen del disseny epidemiològic escollit (estudi descriptiu de tall transversal). La validesa externa de la mostra està limitada a la mostra de dones de l?àrea Metropolitana Nord, però si es demostra l?efectivitat de les intervencions no impedeix pensar en què es podria aplicar a altres ASSIRs de l?ICS Impacte potencial esperats:
Identificar el factors més influents per poder elaborar noves estratègies preventives per tal d? afrontar l?embaràs d?una manera més saludable. Posar les bases per poder realitzar un protocol de promoció i utilització de la visita preconcepcional adaptat a les necessitats dels nostres usuàries.