Carla Chacón Valera

EPIDEMIOLOGIA CLÍNICA DE LA MALALTIA PER FETGE GRAS NO ALCOHÒLIC EN NENS I ADOLESCENTS. ESTUDI LIVERKIDS.
Antecedents: La malaltia per fetge gras no alcohòlic (MFGNA) augmenta ràpidament juntament amb el sobrepès i l’obesitat, no només en adults, sinó també en nens/adolescents. Es desconeix quin impacte pot tenir el desenvolupament de la MFGNA durant la infància en etapes posteriors. La importància de la detecció i el tractament precoç d’aquesta rau en el seu potencial de progressió a cirrosi, càncer hepàtic i mort relacionada amb el fetge, així com les comorbiditats extrahepàtiques associades a la mateixa. L’elastografia transitòria (VCTE) amb paràmetre d’atenuació controlada (CAP) és un mètode diagnòstic efectiu, no invasiu i segur per estimar el grau de fibrosi i esteatosi al fetge, però poc se sap sobre la seva aplicabilitat en la població pediàtrica.
Objectius: 1) Avaluar la prevalença de fibrosi hepàtica significativa (Mesura rigidesa hepàtica (LSM) =6,5kPa) utilitzant la VCTE, i la de NAFLD (=225dB/m) utilitzant el CAP en nens/adolescents. 2) Determinar els punts de tall òptims del CAP per aconseguir la màxima concordança amb els resultats de la imatge per ressonància magnètica (IRM) en el diagnòstic de la MFGNA lleu, moderada i severa en nens/adolescents.
Mètodes: estudi transversal de base poblacional que inclourà 2.866 subjectes d’entre 9 i 16 anys. Els participants se sotmetran a: anamnesi, exploració física, extracció de sang, VCTE, IRM i qüestionaris sobre dades sociodemogràfiques, història mèdica personal/familiar i avaluació de l’estil de vida.
Aplicabilitat i rellevància: l’estudi té com a objectiu establir les bases per a l’ús de la VCTE en nens/adolescents amb la finalitat d’aconseguir el diagnòstic precoç de MFGNA. A més, servirà per a comprendre amb més detall la malaltia i identificar els grups de nens/adolescents que puguin estar en risc de desenvolupar-la. En última instància, això ajudarà a determinar a quins subgrups de la població necessitem destinar recursos per a la prevenció i detecció precoç d’aquesta entitat, així com la possible intervenció per al seu tractament.

Resumen Ejecutivo:
El Síndrome del Intestino Irritable (SII) es uno de los trastornos intestinales funcionales más comunes y se manifiesta
con dolor abdominal y deposiciones irregulares y la etiología exacta aún no está clara. No obstante, la motilidad
alterada y la percepción visceral son ampliamente reconocidas como factores significativos en su fisiopatología. Las
estrategias de tratamiento para el SII pueden incluir enfoques no farmacológicos y farmacológicos y se pueden resumir en
consejos dietéticos y de estilo de vida, enfoques farmacológicos, (3) dispositivos médicos invasivos y, como última
opción, (4) cirugía.
Investigaciones recientes sobre células mecanosensoriales gastrointestinales (GI) han destacado su papel como interfaz
esencial entre la microbiota intestinal y el sistema inmunitario. Varios circuitos mecanosensoriales críticos se
distribuyen a lo largo del tracto GI y la desregulación de la mecanotransducción juega un papel en la fisiopatología del
intestino, particularmente en el SII.
El presente proyecto tiene como objetivo desarrollar el primer dispositivo médico para el tratamiento del SII que
interactuará con células del GI y circuitos mecanosensoriales. El proyecto se fundamenta en el know-how desarrollado por
el coordinador de la propuesta, USMIMA, S.L. Además, la solución que propone el consorcio en el presente proyecto, el
sistema MOWOOT-IBS, consta de un componente de tratamiento (dispositivo), un componente de diagnóstico (tecnología de
sensor y resultados informados por el paciente) y una plataforma digital (con tecnología de Inteligencia Artificial) que
trabajarán conjuntamente para mejorar el intercambio de información ayudar a la toma de decisiones y mejorar los
resultados del tratamiento. Además, se probará y desarrollara en conjunto con un equipo de expertos referentes en
investigación de atención primaria, para su validación.
Este proyecto enmarca los siguientes objetivos específicos:
– Comprensión de los patrones de motilidad del intestino sano y del SII
– Desarrollo y evaluación de un algoritmo de tratamiento específico para SII
– Desarrollo de la tecnología de hardware y sensores
– Desarrollo de la plataforma digital.
– Evaluación del prototipo final
Para alcanzar los objetivos, el proyecto se construye a partir de las sinergias creadas por los tres grupos
participantes: todos ellos referentes en sus áreas de especialización y con las capacidades necesarias para el
desarrollo del proyecto:
1. USMIMA, S.L (USMIMA): La compañía tiene experiencia en el desarrollo de dispositivos médicos en el campo de la
gastroenterología, desde la detección de necesidades no cubiertas en el estándar de cuidado (SoC), hasta el desarrollo y
comercialización de una solución que ahora forma parte de un nuevo y SoC mejorado.
2. Eurecat: Eurecat es el principal centro tecnológico de Cataluña y es un centro referencia en Europa. En el proyecto
actual, serán los responsables de todas las tareas asociadas al desarrollo del software, hardware y sensores de la
correa.
3. Fundació d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina, Institut per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut
(IDIAPJGol): centro de referencia en investigación y promoción de la salud en el nivel de atención primaria. Su
contribución proporcionará su experiencia en la realización de ensayos clínicos y estudios cualitativos y garantizará
que la solución esté en línea con los requisitos realistas de la atención primaria.
Con una tasa de descuento del 20% que tiene en cuenta tanto los riesgos derivados del propio negocio como los derivados
del desarrollo de productos, el valor actual neto se situaría en torno a los 10,34 millones de euros, una TIR del 158% y
un multiplicador de 14 veces la inversión realizado inversión. El payback del proyecto se consigue tras el primer año
desde el inicio de la comercialización del producto.

ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.

ANTECEDENTS: les vacunes contra la COVID-19 mostren una excel·lent eficàcia en assajos clínics i amb dades del món real, però algunes de les persones encara s’infecten amb SARS-CoV-2 després de la vacunació. L’aparició de la variant òmicron ens ha sorprès per la seva evasió immune envers a la vacuna i l’avantatge en la transmissió, deixant així una gran part de la població susceptible a la infecció. Per aquest motiu, és essencial conèixer les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de la resposta immune de les persones que desenvolupen un COVID-19 greu malgrat la immunitat vacunal, per identificar i administrar dosis de reforç només a aquells col·lectius que ho necessitin, evitant així noves hospitalitzacions i morts en front a futures onades i noves variants del SARS-CoV-2.
OBJECTIUS: aquest estudi pretén identificar els factors de risc per a la infecció per SARS-CoV- 2 després de la vacunació i descriure les característiques epidemiològiques i immunològiques de les persones que tenen més risc de patir una malaltia greu (ingrés hospitalari i/o mort )
posterior a la vacunació. A demés, analitzarem les respostes humorals i cel·lulars de persones i infectades després de la vacunació en funció de la gravetat de la COVID-19 (greu vs. lleu).
Finalment, validarem la correspondència dels resultats obtinguts amb els models predictius.
MÈTODES: estudi de casos i controls niat en una cohort prospectiva de registres electrònics de
la història clínica (eCOH) i en 4 cohorts immunològiques de persones ?18 anys de Catalunya. Les cohorts disposen de informació de dades demogràfiques, socials, clíniques, medicació i proves diagnòstiques de la COVID-19. En la eCOH, s’identificaran les persones amb factors de risc. Es consideraran casos: les persones que havien rebut la pauta de vacunació complerta (1 dosis i amb 2 dosis, en funció del grup d’edat <65 i ?65 anys, respectivament) que després desenvolupin COVID-19 greu almenys 14 dies després de la última administració de la vacuna amb una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 positiva. Es seleccionaran dos grups control emparellats per edat i sexe que no hagin desenvolupat infecció post-vacunal. De les 4 cohorts immunològiques es seleccionaran casos -persones amb perfil de risc i controls- per estudiar la variant d'infecció (seqüenciació), així com la resposta humoral i cel·lular post-vacunació en dues visites: abans i després la infecció (quantificació d'anticossos contra SARS-CoV-2, caracterització de cèl·lules B i T especifiques). L'associació entre vacunació i esdeveniments d'interès s'estudiarà amb models de regressió logística condicional, ajustant per factors de confusió: edat, sexe, COVID-19 prèvia, comorbiditats, tabac, medicació, dades socioeconòmiques. S'efectuaran análisis estratificades per grups d'edat i sexe. Es esenvoluparà un model de predicció amb models de Cox per estimar el risc d'esdeveniment segons vacunació. S'analitzarà l'evolució longitudinal de les respostes humorals i cel·lulars especifiques, i es modelarà amb models de regressió mixtos segons vacunació, ajustada per factors de confusió. RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que el nombre de infeccions post-vacunals a la població general és superior al estimat fins ara. A demés, identificaren els grups que tenen més risc d'ingrés hospitalari i mort per COVID-19 malgrat la vacunació per desenvolupar models de predicció i criteris de revacunació ajustats amb dades del món real. Treballar amb dades del món real aporta informació més rellevant que la que s'obté amb els assajos clínics, perquè permet identificar tots els tipus de població i personalitzar el tractament. La informació de resposta immune humoral i cel·lular analitzada a una mostra representativa de persones de cadascun dels grups, i les dades retrospectives, proporcionarà informació rellevant per conèixer els perfils de persones amb risc d'infecció greu, clau pel disseny de noves vacunes.

Introducción: la prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando muy rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis, la cirrosis e incluso el hepatocarcinoma. La Elastografía Transitoria (TE) con Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) es un método diagnóstico, eficaz, no invasivo e inocuo, que permite estimar el grado de fibrosis y de esteatosis en el hígado, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.
Objetivos: 1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa mediante la Elastografía Transitoria (TE) y la prevalencia de hígado graso no alcohólico (HGNA) mediante el Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) en población infanto-juvenil. 2) Determinar los puntos de corte óptimos del CAP para lograr la máxima concordancia con los hallazgos de la Resonancia Magnética (RM) en el diagnóstico del HGNA leve, moderado y grave en población infanto-juvenil.
Métodos: estudio transversal de base poblacional qu se realizará en centros escolares e institutos del área metropolitana de Barcelona. Se incluirán 2.866 niños/as y adolescentes de entre ?9 y ?16 años de edad matriculados en el sistema educativo obligatorio español. Se realizará a cada participante: anamnesis, exploración física, extracción de sangre, TE y cuestionarios sobre datos socio-demográficos, historia clínica personal y familiar, y de evaluación de estilos de vida (calidad de la dieta, actividad física, hábitos de sueño). La fibrosis hepática se determinará mediante la medición de la rigidez hepática (LSM) utilizando la TE y utilizando los marcadores serológicos Pediatric NAFLD Fibrosis Index (PNFI) y Pediatric NAFLD Fibrosis Score (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará mediante el CAP y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la concordancia entre los resultados del CAP y la RM para estimar los puntos de corte óptimos del CAP que coincidan con las categorías de la RM. Se realizará la RM a todos los participantes con resultados de TE alterados (?6,5 kPa y/o ?225 CAP) y, aleatoriamente, al 7,4% de los participantes con resultados de TE normales (<6,5 kPa o <225 CAP). Aplicabilidad y relevancia: el presente estudio pretende establecer las bases para el uso de la TE en población infanto-juvenil con el fin de lograr el diagnóstico precoz del HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La TE es una técnica no invasiva y ampliamente utilizada en adultos que permite el diagnóstico de estas entidades sin necesidad de una biopsia hepática. El HGNA conlleva un aumento de la carga global de la enfermedad, un gasto considerable de recursos sanitarios y un incremento de la mortalidad a largo plazo. Sin embargo, aún no se han establecido estrategias para su detección precoz. Esta situación subraya la necesidad de realizar la detección temprana del HGNA desde edades tempranas, utilizando y validando métodos no invasivos como la TE asociada al CAP. Esto permitirá avanzar en el diagnóstico de estas enfermedades de una manera fácil y segura en una población altamente vulnerable como la infantojuvenil. Realizar, por primera vez, el cribado poblacional de una patología que puede ser de las más prevalentes en la población infanto-juvenil de nuestro entorno, brindará la oportunidad de evitar el desarrollo de sus fases avanzadas así como sus comorbilidades asociadas. Hasta la actualidad no se ha llevado a cabo ningún estudio de estas características, por eso su realización podría tener un impacto social, sanitario y económico muy relevante.

Este estudio (LongCOVICAT) estará anidado en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»», un estudio de cohorte de pacientes con larga COVID, que tiene como objetivo caracterizar la demografía y características clínicas de los pacientes con COVID largo de Cataluña, así como la asistencia sanitaria recibida, la duración de los síntomas y la frecuencia de los síntomas al reclutamiento, a los 3, 6 y 12 meses, y descripción de la calidad de vida de los pacientes

El propósito de este subestudio es comprender los mecanismos inmunopatogénicos detrás del síndrome de COVID prolongado y los fenotipos clínicos y evaluar el efecto de las vacunas COVID-19 y los mecanismos inmunológicos sobre los síntomas del COVID prolongado. Diseño del estudio. Este es un subestudio prospectivo que seguirá a una cohorte de pacientes con COVID prolongado.

Población de estudio

La población de estudio son pacientes con COVID largo de Cataluña, la mayoría de ellos del «»Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19″» que participan en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent) «»y que dan su consentimiento para participar en este subestudio. Criterios de inclusión

1. Personas de cualquier edad que sean pacientes de larga COVID en Cataluña y que participen en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»»
2. Tener síntomas asociados con COVID prolongado durante al menos 3 meses.

ANTECEDENTES: Los trabajadores de la salud (PS) están en la primera línea de la lucha contra COVID-19, siendo más susceptibles a infectarse. En el estudio anterior, Prohepic-19, hicimos un seguimiento de 1471 TS durante 12 meses. La vacunación llega con muchas preguntas sobre su protección, reinfecciones y respuesta inmune. Ampliar el seguimiento de nuestra cohorte bien caracterizada inmunológicamente será decisivo para resolver estas cuestiones capitales.
? OBJETIVO: Generar información altamente confiable para mejorar las políticas de salud para prevenir la infección por CoV-2. Analizaremos la tasa de incidencia de la infección por CoV-2, la reinfección, la respuesta inmune a largo plazo para los trabajadores sanitarios infectados y no infectados relacionada con la vacuna en los trabajadores sanitarios expuestos, sanos e infectados.
? METODOLOGÍA: Una cohorte de PS (n = 1370 serán seguidos durante 24 meses, con dos brazos (sanos-expuestos = 1050; infectados = 320). Estadísticas: La incidencia relativa de la prueba de RT-PCR positiva y la nueva infección Se estimará de acuerdo con el nivel basal de los anticuerpos. Se analizará la cinética de IgG e IgM durante 24 meses, ajustando por edad, sexo y síntomas.
? RESULTADOS ESPERADOS: ProHEpiC-19 + se concibe como una estrategia para determinar la protección inmunológica a largo plazo frente a nuevas infecciones. Los resultados servirán de base

Hipòtesis
L’àcid Úric alt, és un factor independent per a desenvolupar Diabetis tipus 2 i Pre Diabetis.

Objectius
Avaluar l’associació entre Àcid Úric alt i el Risc de desenvolupar Diabetis tipus 2 i PreDiabetis a 8 anys de seguiment.

Metodologia
Estudi Longitudinal retrospectiu en base poblacional

L’envelliment és un procés de transformació progressiu i irreversible que cal considerar tant
com a esdeveniment individual com a fenomen col·lectiu. La literatura indica que cal noves
perspectives que fomentin l’autonomia i capacitats d’aquesta població per promoure un
envelliment actiu i saludable.
Les noves tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) són una eina útil per implementar
intervencions de salut a través d’internet, telèfons mòbils i altres dispositius inalàmbrics. En el
sector de la salut, aquestes eines són conegudes com e-Health. L’ús de les TIC és una
oportunitat per oferir recursos assistencials a les persones grans. Tot i així, existeix una bretxa
digital important. A partir dels 55 anys d’edat es produeix un marcat descens de les persones
que utilitzen internet. S’observen també diferències de gènere (els homes accedeixen més a
internet que les dones).
Amb el desenvolupament innovador de sistemes e-Health, es genera la necessitat de reforçar
els processos d’alfabetització i empoderament de la gent gran perquè els permeti afrontar amb
més seguretat la seva «»vida digital»» en els diversos entorns i amb la màxima competència.

La cirrosi hepàtica és una malaltia crònica molt comuna i severa, responsable de l’alta morbiditat, la qualitat de vida deteriorada, els grans costos sanitaris i la mala supervivència, causant aproximadament 170.000 morts l’any a Europa. La cirrosi hepàtica va precedida d’un llarg període de fibrosi hepàtica, asintomàtica, de lent desenvolupament; més comunament causada per malalties hepàtiques grasses no alcohòliques (NAFLD, relacionada amb l’obesitat i diabetis tipus 2), alcohol i infeccions per virus de l’hepatitis B o C. No hi ha cap tractament disponible per revertir la cirrosi hepàtica avançada. Tanmateix, si es pot detectar de forma precoç la fibrosi, totes les causes principals encara són susceptibles de prevenció i tractament. El diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica a la població general és, per tant, crucial per als 10 milions d’europeus estimats amb fibrosi hepàtica no detectada.
El projecte LiverScreen té com a objectiu desenvolupar una metodologia de cribatge dirigida per identificar persones amb fibrosi i cirrosi hepàtica asimptomàtiques entre la població en general. Aquesta metodologia implica: 1) identificació de grups de la població general amb alt risc de patir malaltia hepàtica crònica, 2) cribar la seva rigidesa hepàtica amb la innovadora tecnologia d’elastografia transitòria (TE) (fins ara només valida en pacients amb malaltia hepàtica coneguda) per diagnòstic i 3) determinar el règim de cribatge de seguiment adequat. Dins del projecte LiverScreen, 8 països europeus col·laboraran i realitzaran investigacions en més de 34.000 assignatures per desenvolupar la metodologia de cribratge i demostració
la seva precisió, valor clínic, rendibilitat, acceptabilitat i potencials per implementar els sistemes sanitaris a tot Europa.
Utilitzant el programa LiverScreen, el diagnòstic en una fase inicial pot frenar la progressió de la malaltia hepàtica i tenir un impacte posterior a llarg termini sobre la morbiditat i mortalitat de les malalties hepàtiques i les càrregues associades en termes de costos econòmics i desigualtat de salut. La reducció de costos estimada oscil·la entre? 850 i 4.000 per any de vida guanyat ajustat a la qualitat.

ANTECEDENTS
Actuament l’àcid úric està en estudi pels seus efectes a nivell vascular. El seu efecte Oxidant, induïnt estrés oxidatiu cel·lular provoca una disfunció endotelial. Tant la investigació bàsica com la investigació clinica busquen demostrar la relació d’aquest fet amb la Malaltia Renal, Cardiovascular, Fetge Gras i amb els diferents factors de risc.

HIPÒTESIS
L’àcid úric és el precursor de la malaltia renal, la malaltia cardiovascular, el fetge gras no alcohòlic (FGNA ) i els factors de risc cardiovasculars clàssics, i molt probablement a nivells d’úric baixos.

El presente proyecto se propone desarrollar e implementar un programa de empoderamiento y alfabetitzación digital enfocado a fomentar el pensamiento crítico en el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y Comunicación) del ámbito de la salud entre la población de 55 a 80 Años del Área Metropolitana Norte de Barcelona.
CitizenHackt, tiene su origen en un proyecto colaborativo a nivel europeo (España-Francia-Polonia) financiado por la EIT Health llamado Citizen Act, del que nuestro grupo fue partícipe, y se focalizó durante 2018-2019 en el diseño, desarrollo y pilotaje de un programa educativo dirigido a personas mayores con el objetivo de promover estilos de vida saludables adquiriendo habilidades y
conocimientos a través de herramientas TIC, fundamentalmente smartphones y Apps.
Basándonos en la buena acogida del programa y las sugerencias de mejora surgidas de su evaluación, en el presente proyecto (Citizen Hackt) proponemos adaptarlo y escalarlo a nivel municipal. No obstante, en esta propuesta se recogen especialmente las demandas de dotar a las personas participantes en el programa de las herramientas necesarias para discernir críticamente entre la abundante información y aplicaciones sobre temas de salud que existen en la red y salvar así una de las brechas digitales que separa a este segmento poblacional de una mayor participación activa en la actividad científico-técnica. Para ello, en el presente proyecto se distingue como actividad principal e innovadora la organización de un Hackathon como culminación de los talleres y
sesiones de co-creación adaptados.
Así, en consonancia con la Línea 5 de la presente convocatoria convocatoria, la expectativa del proyecto es formar a las personas mayores, en tanto que colectivo especialmente vulnerable a los efectos negativos de las pseudoterapias y las pseudociencias, y dotarles de las herramientas necesarias para favorecer el pensamiento crítico y la toma de decisiones basada en la evidencia en
temas de salud.