CAP La Mina
Medicina de Familia
Antecedents: L’associació entre els determinants socials de la salut (DSS) i la prevalença i la incidència de patologia mental ha estat extensament estudiada. En canvi, actualment trobem menys evidència sobre l’impacte dels DSS a les persones amb patologia mental establerta.
Hipòtesi: Els DSS influeixen en la salut dels adults amb patologia mental atesos a AP a Catalunya.
Objectius: Com objectius principals, avaluar l’impacte dels DSS en pacients amb diagnòstic d’ansietat, depressió i trastorn mental sever en termes de ingressos hospitalaris (1), mortalitat (2) i incapacitats laborals temporals (3). Com objectius secundaris, (4) descriure la prevalença i la incidència de patologia mental i (5) determinar el consum de psicofàrmacs per diferents regions
geogràfiques de Catalunya amb diferents DSS. Metodologia: Estudi observacional longitudinal combinant la història clínica electrònica (HCE) de Catalunya obtinguda del sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP) i indicadors socioeconòmics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). S’inclouran adults amb episodis actius de
patologia mental a l’HCE a l’inici de l’estudi i atesos a AP entre els anys 2014-2018 amb seguiment fins desembre de 2023. Com a variable dependent es determinaran el total d’ ingressos hospitalaris, de defuncions i d’incapacitats temporals per causa associada. Es determinarà la prevalença i incidència d’ansietat, depressió, TMS i nombre total d’analgèsics i psicofàrmacs
segons àrea geogràfica de Catalunya. Respecte l’anàlisi estadística, es realitzarà una anàlisi per regressió de Cox, amb variable dependent dicotòmica (morbiditat hospitalària, morts per qualsevol causa, IT per qualsevol causa). Es calcularà la raó de taxes crua i ajustada per edat, sexe i comorbiditat. Aplicabilitat i rellevància: determinació de diferències en l’impacte dels DSS en
pacient amb patologia mental entre àrees geogràfiques de Catalunya. Identificació de poblacions vulnerables i impacte sobre la priorització de recursos sanitaris.
Antecedentes: Las enfermedades que afectan al aparato locomotor representan uno de los motivos principales de consulta en Atención Primaria. Las infiltraciones articulares y periarticulares con corticoides son una técnica sencilla al alcance de los/as médicos/as de familia que constituye una alternativa terapéutica para el tratamiento del dolor y la impotencia funcional.
Hipótesis: Las infiltraciones realizadas por patología articular y periarticular en la consulta de Atención Primaria son efectivas en cuanto a la mejoría del dolor medido con la Escala Visual Analógica (EVA).
Objetivos: Evaluar la respuesta clínica de las infiltraciones realizadas por patología articular y periarticular en la consulta de Atención Primaria, medida con la Escala Visual Analógica (EVA) del dolor. Objetivos secundarios: Describir los motivos diagnósticos de las infiltraciones realizadas, así como el número total y la media de infiltraciones recibidas por paciente y motivo diagnóstico. Describir las complicaciones observadas.
Metodología: Estudio observacional longitudinal retrospectivo de las infiltraciones llevadas a cabo en la consulta del referente de infiltraciones del Centro de Atención Primaria entre los años 2005 y 2018. Se incluyen todos los pacientes mayores de 15 años a los que se les administra una infiltración en la consulta del médico de familia referente de infiltraciones en el periodo de estudio. Se excluyeron embarazadas o en periodo de lactancia, sospecha de patología local asociada (infección, fractura o inestabilidad articular), duda diagnóstica o EVA inicial = 3. Se obtuvieron un total de 870 procesos diagnósticos.
Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.
Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.
Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.
Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).
Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.
Antecedents: A pesar de su alta prevalencia, hay pocas herramientas validadas en el ámbito de Atención Primaria (AP) con una entrevista clínica como referencia que faciliten el diagnóstico de la depresión. Como proyecto colaborativo del European General Practice Research Network (EGPRN), se identificó la escala Hopkins Symptoms Check List 25 (HSCL-25) como válida, reproducible, efectiva y fácil de utilizar. Posteriormente se tradujo y se adaptó culturalmente a los idiomas de los 13 países participantes, incluyendo castellano, catalán y gallego.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: ¿La escala HSCL-25 versión española (HSCL-25e) es válida y fiable para identificar malestar psicológico y casos de depresión en AP?
Objectius: Evaluar la validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e, para identificar pacientes con depresión en pacientes de AP en España.
Metodologia: Estudio transversal multicéntrico. Participan equipos de AP de Aragón (1), Baleares (1) y Galicia (4), todos participantes del estudio EIRA3. Se incluyen pacientes entre 45 y 75 años atendidos en AP. Herramientas: Autocumplimentación del cuestionario HSCL-25 y entrevista psiquiátrica estandarizada con Composite International Diagnostic Interview (CIDI), PHQ9 y GAD en la fase inicial del estudio.
Pla d?anàlisi: Modelos de regresión logística para los dos puntos de corte. Validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e comparada con la CIDI.
Resultats esperats: la validez y fiabilidad de la escala es similar a la versión original. La relación con otras escalas de depresión y ansiedad es buena.
Aplicabilitat i Rellevància: La validación de la traducción al español de la escala HSCL-25 permitiría la detección precoz de depresión en consultas de AP y su uso en investigación en un contexto transcultural e internacional.
La residencia es una etapa formativa en la que se consolidan los conocimientos adquiridos para aplicarlos en la práctica diaria y alcanzar las competencias de un buen médico especialista.
Sin embargo, presenta dificultades que deben ser afrontadas: Ambiente laboral exigente, presión asistencial, responsabilidad creciente, numerosas horas de guardia o relaciones complicadas con pacientes o familiares. Varios estudios manifiestan que estos supuestos se traducen en malestar emocional y burnout, entendiéndose por burnout el estado de agotamiento físico, mental y emocional
Hipótesis y objetivos
Objetivo principal:
Estimar la prevalencia de malestar psicológico y burnout de los médicos residentes de Medicina de Familia de las Unidades Docentes de Barcelona Ciudad y Cataluña Central (ICS).
Objetivos secundarios:
1. Determinar el grado de relación entre el malestar psicológico y burnout con el año de residencia.
2. Describir el estilo de vida y las condiciones laborales de los médicos residentes.
3. Determinar el grado de relación entre el malestar psicológico y el burnout en función de los estilos de vida y condiciones laborales.
Metodología
– Diseño del estudio: estudio transversal
– Población de estudio: Residentes de la especialidad de MFyC de las Unidades docentes de Barcelona ciudad, ICS, (n = 199) y Cataluña Central, ICS (n = 79). Se excluyen los residentes que estén de baja, de rotaciones externas o vacaciones en el momento del estudio.
– Muestreo: Una muestra aleatoria de 281 individuos es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que se prevé que sea alrededor del 30%. (% Malestar psicológico según el estudio GALATEA). En porcentaje de reposiciones necesaria se ha previsto que será del 20%. Se incluirán todos los residentes de las 2 Unidades docentes.
Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.
S. CERVENKA, V. ARFUCH, T. CARS, T. VAN AMELSVOORT, C. VINGERHOETS, I. BAEZA, M. BARRAGAN, L. KESSING, B. PERRY and D. OLIVER
Early Intervention in Psychiatry. 2025 May 1;
M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. CLAVERIA, J. LE RESTE, P. NABBE, E. MOTRICO, I. GOMEZ-GOMEZ and E. PEGUERO-RODRIGUEZ
Frontiers in Medicine. 2023 Jan 9; . doi:10.3389/fmed.2022.1014340; PMID:36698836
P. NABBE, J. LE RESTE, M. GUILLOU-LANDREAT, R. ASSENOVA, D. LAZIC, S. CZACHOWSKI, S. STOJANOVIC-SPEHAR, M. HASANAGIC, H. LINGNER, A. CLAVERIA, M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, A. SOWINSKA, S. ARGYRIADOU, C. LYGIDAKIS, B. LE FLOCH, T. MONTIER, H. VAN MARWIJK and P. VAN ROYEN
Frontiers in Psychiatry. 2021 Aug 12; . doi:10.3389/fpsyt.2021.688154; PMID:34475830
M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. CLAVERIA-FONTAN, S. ALDECOA-LANDESA, M. CASAJUANA-CLOSAS, J. LLOBERA, B. OLIVAN-BLAZQUEZ and E. PEGUERO-RODRIGUEZ
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Aug 1; . doi:10.3390/ijerph18157843; PMID:34360136
A. OVEJAS-LOPEZ, F. IZQUIERDO, M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, J. RODRIGUEZ-BENITEZ, M. GARCIA-BATANERO, M. ALONSO-MARTINEZ and C. ALONSO-MASANAS
Atencion Primaria. 2020 Nov 1; . doi:10.1016/j.aprim.2020.02.014; PMID:32586629
A. CLAVERIA, M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, P. NABBE, J. LE RESTE, I. MIGUENS-BLANCO and Y. COSSIO-GIL
Atencion Primaria. 2020 Oct 1; . doi:10.1016/j.aprim.2020.05.017; PMID:32703629
M. MINANA-CASTELLANOS, M. FERNÁNDEZ-SAN-MARTÍN, M. RODRÍGUEZ-BARRAGÁN, M. MARQUES, A. SISÓ, J. BASORA and E. ARAGONÈS
European Journal of General Practice. 2025 Dec 31; . doi:10.1080/13814788.2025.2485073; PMID:40208687
E. ARAGONES, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, F. MARTIN-LUJAN, M. SOLANES, A. BERENGUERA, A. SISO and J. BASORA
European Journal of General Practice. 2022 Dec 19; . doi:10.1080/13814788.2022.2155135; PMID:36533663