Anna Lanau Roig

La Gestió infermera de la demanda (GID) és aquella resposta que dóna la infermera a un problema agut de salut, de baixa complexitat, que requereix una solució immediata, sempre basat en protocols i algoritmes de decisió consensuats.
Estudis que avaluen l’eficàcia de la GID, mostren un grau de resolució per part d’infermeria que va del 61,8% al 73,3%.
El present estudi pretén avaluar l’efectivitat del model de GID. Respecte a altres estudis realitzats aquest, incorpora la investigació de com variables relacionades amb l’usuari o el professional poden influenciar en el grau de resolució.
Estudi retrospectiu transversal en un centre de salut d’àmbit urbà. Es seleccionarà una mostra aleatòria de 361 individus. Es sol·licitarà la participació a la totalitat d’infermers/es del centre d’estudi. Període d’estudi de 1 de gener de 2018 a 31 de desembre de 2018.
Les variables d’estudi seran recollides a través d’ECAP mantenint la confidencialitat.
Es procedirà a l’anàlisi estadística amb R-comander. Per saber si hi ha relació entre el nivell de resolució i les variables relacionades amb l’usuari i les infermeres que l’atén s’utilitzarà un model de regressió lineal. Per detectar si hi ha diferències amb la mitjana de resolució, entre els diferents motius de consulta protocol·litzats, s’utilitzarà un test d’Anova. Les variables qualitatives seran comparades mitjançant el test de Chi quadrat. Per mesurar la concordança entre el motiu registrat pel personal administratiu i el protocol aplicat per la infermera s’utilitzarà l’índex de Kappa de Cohen.
En tots els contrastos d’hipòtesis es considerarà com estadísticament significatiu un nivell alfa de 0,05 (p <0,05) amb un nivell de confiança del 95%.

Antecedents.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) afecta aproximadament al 25% de la població i està associada a diferents comorbiditats metabòliques, principalment a l’obesitat i la síndrome metabòlica (SMet). A l’Atenció Primària (AP), la detecció precoç d’aquesta malaltia augmenta quan es disposa d’aparells que mesuren l’elasticitat hepàtica (elastografia) i quantifiquen l’esteatosi (Controlled Atenuation Parameter [CAP]), així com d’infermeres entrenades per a la seva utilització. A més, la primera estratègia terapèutica de la MFNGA és la pèrdua de pes mitjançant la modificació dels estils de vida en la dieta i l’exercici físic. Es requereixen més esforços en prevenció, detecció precoç i tractament de la MFGNA i, malauradament, la comunitat d’infermeria d’AP hi ha prestat poca atenció.

Hipòtesis.
Un programa educatiu de modificació d’estils de vida per a persones amb fetge gras a l’Atenció Primària produeix una reducció significativa d’esteatosi hepàtica estimada pel CAP i s’acompanya d’una pèrdua de pes superior a les recomanacions estàndards d’Atenció Primària.

Objectiu principal.
Analitzar les diferències en l’esteatosi hepàtica, estimada a través del CAP, de les persones que segueixen el programa educatiu en comparació amb les que reben les recomanacions estàndards de les professionals sanitàries d’Atenció Primària.

Material i mètodes.
Assaig experimental, aleatoritzat, amb una mostra de 60 pacients i 24 mesos de durada. El grup intervenció rebrà una intervenció específica de dieta Mediterrània amb restricció calòrica i d’activitat física i el grup control rebrà els consells estàndard d’AP.

Paraules clau:
malaltia del fetge gras no alcohòlic, esteatosis, infermeria, estils de vida, atenció primària.

Un ensayo clínico controlado, factorial, aleatorizado y grupal para evaluar si una intervención clínica centrada en la enfermedad continua (mejora de las habilidades de comunicación) y / o una intervención clínica centrada en la enfermedad (prueba rápida de proteína C reactiva) cambiará el consumo de antibióticos entre los pacientes con ALRTI dentro de las primeras seis semanas después de la consulta.

Introducció:
L’ús excessiu d’antibiòtics contribueix al creixent problema de resistència antimicrobiana. Un dels motius amb què més antibiòtics es prescriuen és per al tractament de la tos aguda en infeccions del tracte respiratori inferior (ITRI), principalment per a la bronquitis aguda. En estudis fets aquí aquesta prescripció és superior al 60% en general, quan en un 70% aproximadament aquesta podria estalviar-se si els metges seguissin les guies sobre el maneig de les ITRI i utilitzessin quan calguessin proves ràpides de proteïna C reactiva.

Objectius:
L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer el maneig tant antibiòtic com no antibiòtic de les ITRI realitzada pels professionals sanitaris (tant metges de família com professionals d’infermeria), conèixer el percentatge de visites per ITRI en les consultes d’atenció primària, conèixer el nombre de refreqüentacions dins del mateix episodi d’ITRI, conèixer els costos (costos directes i indirectes) d’un episodi d’ITRI, conèixer les opinions i expectatives dels professionals sanitaris (metges de família, personal d’infermeria i pneumòlegs) i dels pacients sobre el maneig de les ITRI i de com fer una prescripció antibiòtica més raonada, confeccionar un fullet informatiu sobre tos aguda per a pacients i assentar les bases per poder presentar un projecte més ambiciós, un assaig clínic per conèixer l’efectivitat de dues intervencions (ús d’una prova ràpida de proteïna C reactiva, i millora de les habilitats comunicatives dels metges de família amb ús de fullets informatius sobre la tos aguda) sobre el percentatge de la prescripció antibiòtica i en la reducció de visites i revisites realitzades a proveïdors de serveis sanitaris a Barcelona.

Mètodes:
5 parts:
1. Estudi de cohorts retrospectives amb l’ús del SIDIAP per tal de conèixer el maneig que es fa en les ITRI amb l’ús de diferents diagnòstics que englobin aquesta patologia, tot considerant l’ús de text lliure per tal de poder cobrir tots els casos si cal; 2. Estudi prospectiu en diverses consultes d’atenció primària de 2 centres de salut de Barcelona; 3. Estudi econòmic de les ITRI que tinguin en compte costs directes i costs indirectes; 4. Cerca bibliogràfica acurada sobre l’efectivitat dels diferents tractaments que s’administren en les ITRI, posant especial èmfasi en la bronquitis aguda; i 5. Estudi qualitatiu amb entrevistes individuals amb professionals sanitaris (metges de família, infermeria i pneumòlegs) sobre el tractament de les ITRI, amb confecció d’un fullet informatiu sobre el maneig de la tos aguda per a pacients.

Resultats esperats:
S’espera tenir una xifra més acurada del percentatge de prescripcions antibiòtiques i no antibiòtiques en el maneig de les ITRI, les xifres de freqüentació i refrequentació per ITRI. Esperem que aquestes dades de freqüentació, refreqüentació i percentatge de prescripció antibiòtica siguin superiors a les publicades en la literatura internacional atesa la idiosincràsia de la població catalana.

Impacte:
La sobreprescripció antibiòtica en les ITRI és molt elevada a Catalunya. Les ITRI, més freqüents a l’estació hivernal, constitueixen un dels motius de consulta més freqüent a l’atenció primària.

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

Objectiu: La incidència d?infeccions de transmissió sexual ha augmentat darrerament. La distinció entre uretritis i infecció urinària no és clara moltes vegades ja que la disúria pot ser una manifestació també d?uretritis/cervicitis. En l?actualitat les guies recomanen que el diagnòstic d?uretritis/cervicitis es pot fer també a partir d?una anàlisi del primer doll de l’orina matinal amb un test d?amplificacio d?àcids nucleics. Algunes guies palesen que una leucocitúria superior en el primer broll (comparat amb el broll del mig) aniria a favor d?aquest diagnòstic però això no s?ha comprovat en estudis fets a la comunitat. L?objectiu d?aquest estudi és conèixer el grau de leucocitúria en el primer i segon dolls d?orina en persones de 18 a 40 anys amb clínica d?uretritis/cervicitis i relacionar-ho amb el diagnòstic microbiològic d?infecció urinària i d?uretritis/cervicitis. Com a objectius secundaris avaluarem la prevalença d?infecció de transmissió sexual en aquesta mostra; conèixer els factors predictors de diagnòstic microbiològic d?uretritis/cervicitis i de superior leucocitúria, proteïnúria i pH en la primera mostra d?orina a partir de les variables recollides; conèixer quin dels sistemes de lectura de la quantitat de leucòcits en orina (tira reactiva d?orina o microscòpia) prediu millor el diagnòstic d?uretritis/cervicitis i conèixer els graus de sobrediagnòstic d?infecció d?orina i d?infradiagnòstic d?infeccions de transmissió sexual. Mètodes: Es planteja un estudi prospectiu en el que metges i infermeres de 2 centres de Barcelona (EAP Via Roma i EAP La Marina) invitaran a participar 443 homes i dones de 18 a 40 anys que vinguin a la consulta amb clínica d?uretritis/cervicitis (disúria com a símptoma principal + irritació uretral o secreció uretral en homes o algun criteri de símptoma vaginal/cervical en dones: irritació vaginal, leucorrea, hemorràgia vaginal anormal o presència de lesions vaginals). Seran excloses embarassades, sondats, diagnòstic clar d?infecció d?orina no complicada o complicada (tríade de disúria, pol?laciúria i urgència miccional) i pielonefritis (punyopercussió positiva), persones que no poden contestar les preguntes del professional sanitari, aquelles incapaces de donar dues mostres d?orina, els que no vinguin al centre, institucionalitzats i aquells que rebutgin participar-hi. A la visita s?explicarà al pacient com recollir les dues mostres d?orina que es faran en dos tubs prèviament retolats amb els números 1 i 2. Es farà una determinació de tira reactiva d?orina en ambdues mostres per obtenir leucocitúria, proteïnúria i pH (en un centre es farà lectura microbiològica amb microscopi de contrast de fases amb una gota d?orina no centrifugada i on es miraran leucocits, cèl?lules epitelials i presencia de microbis). La primera mostra s?enviarà al lab de microbiologia per a amplificació d?àcids nucleics de C. trachomatis, N. gonorrhoeae, M. genitalium i T. vaginalis i la segona per a urocultiu. Limitacions de l?estudi: Alguns pacients no sabran recollir les mostres d?orina apropiadament. La lectura mitjançant el microscopi de lectura de fases només es pot fer en un dels centres. Resultats esperats: S?espera que una leucocitúria superior en la primera mostra d?orina serà predictora d?uretritis/cervicitis i una alta incidència d?aquesta infecció en aquesta mostra de pacients. Impacte: L?infradiagnòstic d?uretritis/cervicitis és un problema de salut pública important (molts casos asimptomàtics, transmissió de malaltia, seqüeles importants); per tant, l?impacte dels resultats en cas de què la hipòtesi es confirmi pot ser molt important ja que simplificaria molt el diagnòstic d?uretritis/cervicitis en atenció primària i permetria un ús més racional d?antibiòtics.

OBJECTIU Conèixer l’estat nutricional dels pacients IC i/o MPOC assignats i atesos a l’Equip D’Atenció Primària La Marina i descriure les característiques clíniques i sociodemogràfiques que puguin estar en relació amb l’estat nutricional. MÈTODES Disseny: estudi descriptiu transversal Població: pacients diagnosticats d’IC i/o MPOC, assignats i atesos al CAP La Marina i que hagin estat visitats pel seu metge i/o Infermera pel control de la seva malaltia, durant el període de Febrer a l’agost del 2014. Variables a recollir: en el moment de la visita, en el cas de la IC: grau de funcionalitat mitjançant l’escala New York Heart Association (NYHA) i en el cas de la MPOC: el Grau de Severitat de la MPOC. Es determinarà l’IMC, se’ls administrarà la escala MNA, es valorarà el nivell d’Activitat física, la Qualitat de vida a través de la escala de Qualitat de Vida (EQ-5D) i l’escala Visual Analògica (EVA). Altres dades s’obtindran del registre de la història clínica informatitzada (e-CAP). Aspectes ètics:. Va ser aprovat pel Comitè d’Ètica d?’nvestigació Clínica de l’IDIAP Jordi Gol, el dia 29/01/2014 amb el nº: P14/002. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT Conèixer la prevalença de desnutrició en pacients amb IC i/o MPOC en població general. Així com tenir dades que ens permetin realitzar una intervenció per millorar l’estat nutricional dels nostres pacients amb les malalties cròniques que estudiem.