Ana Moragas Moreno

Assaig clínic aleatoritzat pragmàtic en el que es preten avaluar la efectivitat clínica dels antibiòtics B-lactàmics pel tractament d’infeccions respiratòries agudes o rinosinusitis, comparant entre el grup control (tractament mínim durant 7 dies) amb el grup intervenció (durada tractament personalitzada). En el grup intervenció es valorarà la retirada del tractament antibiòtic un cop es consideri que el pacient està curat mitjançant visita presencial al centre.

Fonament: Les infeccions urinàries representen un motiu freqüent perquè els pacients visitin un centre de salut i són una causa freqüent de prescripció d’antibiòtics. A causa del creixent problema de la resistència antimicrobiana, molts països han revisat les seves guies per al tractament de les infeccions no complicades del tracte urinari inferior. No obstant això, hi ha un coneixement limitat sobre com s’han implementat aquestes guies a l’atenció primària de diferents països, així com sobre com les perceben i apliquen els metges en la pràctica clínica. L’objectiu és investigar les percepcions dels metges de família sobre les millors pràctiques per al diagnòstic i el tractament d’infeccions urinàries no complicades en relació amb les guies clíniques actuals de
cada país participant. Mètode: Es tracta d’un estudi transversal internacional basat en casos realitzat entre metges que treballen en atenció primària de diferents països. Es convidaran metges de família i residents en medicina familiar a participar en sessions de formació contínua completaran un qüestionari autoadministrat que inclou informació demogràfica, així com breus
casos clínics ficticis que destaquen aspectes clau de les directrius actuals sobre infeccions no complicades del tracte urinari inferior. Les preguntes de seguiment avaluen què volen fer després en funció dels resultats de la tira reactiva d’orina i dels cultius d’orina. Beneficis potencials: L’estudi pretén millorar la comprensió de com s’apliquen les guies actuals per a les infeccions
urinàries a l’atenció primària de diferents països. Les llacunes de coneixement identificades, incloses les desviacions en les recomanacions de tractament, proporcionaran una base per al desenvolupament de programes nacionals adaptats de maneig d’antimicrobians per a les infeccions urinàries a l’atenció primària. Això pot contribuir a una prescripció més racional dels
antibiòtics, reduir la resistència als antibiòtics i millorar l’ús dels recursos d’atenció mèdica.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de quatre grups focals incloent metges de família, residents de medicina familiar i diplomats d’infermeria les actituds, avantatges, inconvenients i satisfacció general sobre la implementació de les proves diagnòstiques ràpides existents per al diagnòstic i maneig de las infecciones respiratòries en atenció primària i explorar llurs opinions, oportunitats i obstacles en relació amb les noves proves diagnòstiques ràpides moleculars que s’aveïnen en els propers anys.

Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes, que es desenvoluparan en 3 fases:
1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius;
2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19;
3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i
4) Conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
En la primera fase, que correspon aquesta sol·licitud, s’inclou els objectius 1 i 2.

En aquesta sol·licitud es vol demanar les dades per dur a terme el punt 3 (fase 3 del projecte ITUCAT que té concedit un PERIS).

Hipòtesis: un percentatge de les infeccions del tracte urinari (ITUs) es compliquen, essent la pielonefritis aguda (PNA) la complicació més freqüent. Aquesta pot esdevenir greu en un petit percentatge de casos, però es desconeixen les raons perquè això ocorri.

Objectius de l’estudi: crear una escala predictora de PNA per aquells pacients que siguin diagnosticats d’ITU.

Disseny: estudi observacional.

Àmbit d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya.

Subjectes d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya amb diagnòstic d’ITU entre 2017 – 2021. Segons la base de dades del WP previs del projecte ITUCAT, tenim 1000 homes i 3000 dones que desenvolupa una PNA després d’una cistitis. Atès que es vol realitzar un estudi cas i control (1:2), serà necessari un grup control (2000 homes i 6000 dones).

Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, tractaments prescrits/facturats, sol·licitud d’urocultiu, text MEAP.

Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R. Caracteritzarem la població i els grups d’estudi segons les variables demogràfiques i clíniques d’interès. S’avaluaran els possibles factors de risc associats a la pielonefritis a partir de tests bivariats i de la SMD (diferència de mitjanes estandaritzada) entre casos i controls. Posteriorment, s’ajustaran models de regressió logística multivariant ajustant pels factors de risc més rellevants segons criteris clínics i estadístics. Per evitar possibles efectes de col·linealitat, principalment en aquelles variables relacionades amb l’activitat sexual i les d’historial d’ITU, emplenarem el mètode de selecció de variables forward stepwise. Partint del model buit, s’anirà afegint seqüencialment aquelles variables que més contribueixen a l’àrea sota la corba operativa del receptor (ROC), segons l’augment observat de la bondat d’ajust i la significança obtinguda en la prova d’Hosmer-Lemeshow. Examinarem el model final en quatre subgrups d’interès: a) dos subgrups d’edat (edat = 50 anys i edat > 50 anys); b) individus que no reportin antecedents d’ITU i els que sí; c) homes vs dones i d) pacients hospitalitzats greus o no. El model final expressarà l’efecte relatiu de cada factor de risc en termes de odds ratio (OR) amb el seu interval de confiança calculat a partir dels errors estàndard robustos

Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en que les ITUs poden complicar-se en pielonefritis aguda. Amb això podrem detectar quina o quines variables clíniques i quin diferent test es presenten més freqüentment en les persones adultes que pateixen una pielonefritis aguda en el context d’ITU inicial per poder crear una escala predictiva de pielonefritis que ingressa a l’hospital. Es valorarà la necessitat de crear una escala predictora per a homes i una altra per a dones

Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de dos grups focals, incloent metges de
família i diplomats d’infermeria, els pros, contres i satisfacció d’una estratègia nova adreçada a
minvar les resistències antimicrobianes mitjançant la individualització de la durada de la pauta
antibiòtica en els infeccions respiratòries.

Objectius: conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultiu en base a les guies de pràctica clínica locals i establir les bases per a una intervenció formativa.
Disseny: estudi observacional retrospectiu de revisió d’històries clíniques.
Àmbit d’estudi: un treball de camp de revisió d’històries en centres d’atenció primària on els urocultius s’analitzen en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Subjectes d’estudi: Població adulta amb sol·licitud d’urocultiu durant l’any 2022 que la mostra s’hagi analitzat en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, urocultius. Les variables necessàries per dur a terme l’estudi s’han obtingut d’acord amb l’establert a als articles 6. E) i 9.2. j) 89 RGPD, així com la disposició addicional 17.2.d de la LOPD-GDD
Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R.
2022Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: es considera que hi ha una sobresol·licitud d’urocultius en el context d’ITUs no complicades o bacteriúries, i en altres vegades com a seguiment d’ITUs i bacteriúries ja tractades. Conèixer si en el nostre àmbit es produeix una sol·licitud d’urocultius que no s’escauen a les guies clíniques, això ens permetrà desenvolupar les bases per una intervenció formativa per millorar el maneig i les sol·licituds d’urocultius.
Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats. Una altra dificultat és la disponibilitat de temps dels investigadors i investigadores en la revisió d’història, atès a la pressió assistencial que existeix actualment i que ha augmentat per la pandèmia de la COVID-19.

Acute Respiratory Infections (ARI) are one of the most frequent reasons for patient presentation in primary care (PC) and antibiotic use, and can be caused by a broad range of respiratory viruses and bacteria (1). In the context of the ongoing COVID-19 pandemic, the importance of ARI as a major health concern cannot be overstated, and has raised new challenges in addition to Antimicrobial Resistance (AMR) (2).The main aim of the POS-ARI-PC AUDIT Protocol is to describe the presentation and management (including clinical examination and diagnostic procedures routinely undertaken, medication prescribing and advice given) for ARI in PC. This will be an ‘audit-type’ study in which clinicians register non-identifiable characteristics of patients and their management, and any results will be presented in aggregated form. Individual consent will therefore not be required. Describing current practice of ARI in contrasting European countries and settings will allow identification of (unwarranted) variation in care, and estimation of congruence of current practice with best-practice guidelines to identify opportunities for improvements in management.

Objectius: Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes: 1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius; 2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19; 3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i 4) Conèixer el grau d'(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
Metodologia: Per als dos primers estudis es durà a terme un estudi observacional descriptiu amb població de 18 anys o més que tingui almenys un diagnòstic de qualsevol forma d’ITU durant el decenni de estudi, des del 2012 al 2021. En el tercer estudi, es revisaran les dades de les històries clíniques d’aquells pacients amb hospitalització per pielonefritis entre 2017 i 2021.
En els tres primers estudis, les dades seran obtingudes de la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària), la qual conté informació clínica anonimitzada d’un 80% aproximadament de la població de Catalunya completant la informació mitjançant les dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d’altes hospitalàries (CMBD-AH). En el primer estudi s’avaluarà el maneig dels diferents tipus d’ITUs en dones i homes, tractaments administrats i durada, teràpies supressores en les ITUs de repetició i sol·licitud d’urocultius. En el segon estudi es seguiran dones amb ITUs de repetició tractades amb teràpies supressores vs. dones amb ITUs de repetició sense teràpies supressores i resta de dones amb ITUs tractades puntualment i es valorarà la presència de pielonefritis aguda, sepsis, pneumònia i COVID-19 i es construirà una variable de gravetat que inclourà mortalitat i hospitalització. En el tercer estudi es farà un estudi retrospectiu a partir dels diagnòstics de pielonefritis aguda des del 2017 fins al 2021 en ambdós sexes i s’avaluaran els criteris de gravetat associats a les ITUs que aquests pacients han presentat anteriorment. En el quart estudi es durà a terme un estudi retrospectiu de totes les sol·licituds d’urocultius rebudes al Servei de Microbiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en el 2021 i es farà un mostreig en centres d’atenció primària de la Gerència Tarragona-Reus, avaluant els motius de sol·licitud.
Resultats esperats: D’acord amb la literatura publicada d’estudis locals esperem trobar un alt grau d’inadequació del maneig diagnòstic i terapèutic de les ITUs Catalunya, principalment en les ITUs no complicades, especialment en determinats subgrups de pacients, com poden ser dones amb patologies prèvies, comorbiditats associades i homes. Cal també esperar una inadequació en l’ús de teràpies supressores, malgrat les guies les recomanen amb dues o més ITUs en els darrers 6 mesos o tres o més en el darrer any. Probablement observarem una alta inadequació en la sol·licitud d’urocultius, amb una excessiva sol·licitud en ITUs no complicades, bacteriúries asimptomàtiques i seguiments i, per contra, una infrasol·licitud d’urocultius en ITUs complicades. Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en què les ITUs poden complicar-se en pielonefritis. També esperem trobar que un ús de teràpies llargues, moltes pautes prèvies i un ús d’antibiòtics d’ampli espectre en dones s’associen a una major probabilitat de presentar complicacions infeccioses, com pneumònia i COVID-19 i major gravetat d’aquestes.

Rationale: Excessive and inappropriate use of antibiotics is the main driver of antimicrobial resistance, which is particularly problematic, especially in frail older people who are susceptible to frequent and severe infections. A lack of prevention of infection and infection control leads to antimicrobial overprescribing in long-term care facilities. In this setting, health care-associated infections (HAI) – mainly respiratory and urinary tract infections, some of which caused by resistant bacteria – are common but could be reduced through antibiotic stewardship and improved hygiene. According to a recent European survey, Spain is the leading European country in terms of antibiotic prescribing rates in nursing homes.
Target population: Antimicrobial stewardship interventions have never been carried out in nursing homes in Spain. In addition, a long-standing structural deficit of resources and health inequalities have been widely reported in this setting in our country, being especially highlighted during the COVID-19 pandemic. Nursing homes have usually been bereft of health and care resources, having a direct impact on the health of the residents. Therefore, nursing homes constitute the best target population for intervention initiatives aimed at reducing inappropriate antibiotic use.
Goal: The aim of this project is to increase the prevention of HAIs and reduce antibiotic inappropriateness for HAIs by implementing an intervention targeting health care professionals (HCP) in nursing homes.
Methods. We will develop a multifaceted intervention for all nursing home staff,
including doctors, nurses, and nursing assistants. The intervention will consist of 1) teaching and implementation of infection prevention and control techniques known to prevent HAIs provided by local expert infection control nurses and clinical microbiologists, 2) feedback on the appropriateness of the diagnostic approach and antibiotic prescribing and the type of antimicrobials used for the treatment of HAIs, and 3) teaching and implementation of strategies to solve possible quality problems in the local management of these HAIs.
Assessment: We will include 50 nursing homes in five different Spanish regions, which will collect at least 70 HAIs during each registration. For three months in winter 2023 (January-March), the HCP in each nursing home will register information about all urinary and respiratory infections on simple registration sheets. The results of this first audit will help us tailor the intervention to the needs of the nursing homes. The registration will be repeated after the intervention, in January-March 2024. The outcomes for evaluation of success will be: 1) reduction in the number of inappropriately managed HAIs; 2) an increase in the number of hygiene activities implemented, and 3) a reduction in the number of HAIs, the death rate due to these infections, and urine samples from the nursing homes with multi-resistant bacteria.

Este estudio (LongCOVICAT) estará anidado en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»», un estudio de cohorte de pacientes con larga COVID, que tiene como objetivo caracterizar la demografía y características clínicas de los pacientes con COVID largo de Cataluña, así como la asistencia sanitaria recibida, la duración de los síntomas y la frecuencia de los síntomas al reclutamiento, a los 3, 6 y 12 meses, y descripción de la calidad de vida de los pacientes

El propósito de este subestudio es comprender los mecanismos inmunopatogénicos detrás del síndrome de COVID prolongado y los fenotipos clínicos y evaluar el efecto de las vacunas COVID-19 y los mecanismos inmunológicos sobre los síntomas del COVID prolongado. Diseño del estudio. Este es un subestudio prospectivo que seguirá a una cohorte de pacientes con COVID prolongado.

Población de estudio

La población de estudio son pacientes con COVID largo de Cataluña, la mayoría de ellos del «»Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19″» que participan en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent) «»y que dan su consentimiento para participar en este subestudio. Criterios de inclusión

1. Personas de cualquier edad que sean pacientes de larga COVID en Cataluña y que participen en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»»
2. Tener síntomas asociados con COVID prolongado durante al menos 3 meses.

The HAPPY PATIENT project aims at reducing the inappropriate use and dispensing of antibiotics in the most common community-acquired infections (i.e., respiratory tract infections, urinary tract infections, dental infections) with a multifaceted intervention in health care facilities as suggested in point 4.2 of the EU guidelines for the prudent use of antimicrobials in human health. The multifaceted intervention will be carried out in five countries with a diverse pattern of antibiotic consumption: ES, FR, LT, PL and GR. We will follow a model which both promotes both stakeholder stewardship and is patient-centred. The critical focus will be on the most important interaction in determining usage of antibiotics: contact between patients and health professionals at different levels of the Health Care System. Hence, activities of HAPPY PATIENT will target patients, primary care professionals (general practitioners, nurses, and dentists), secondary care (out-of-hours services), nursing homes and community pharmacists.
We will follow the Audit Project Odense (APO) methodology developed in FP6 HAPPY AUDIT project. APO consists of an audit-based registration to perform a context analysis before the implementation of the multifaceted intervention, and then to perform an assessment of changes after the implementation of the multifaceted intervention. Based on the Normalization Process Theory for changing behaviour, the multifaceted intervention will include: a) peer feedback with reflexion and discussion, b) enhancement of communication skills in order to improve the communication process between the health professionals and the patients, c) patient information leaflets and posters, d) country-tailored information on antibiotic usage(incl. the «»antibiotic foot-print»»).

Antecedentes. Las infecciones no complicadas del tracto urinario inferior (LUTI) representan un problema común en la atención primaria. La resistencia de los uropatógenos a los antibióticos habituales ha aumentado significativamente en los últimos años en España. Las pautas actuales recomiendan el uso de una dosis única de 3 g de fosfomicina para estas infecciones. El uso de fosfomicina ha aumentado significativamente en España durante los últimos años, pero la mayoría de los médicos de cabecera (MG) prefieren las terapias de corta duración a las de dosis única. El pivmecilinam ha sido autorizado por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Farmacéuticos pero aún no se comercializa. Recientemente, se ha demostrado que un régimen de tratamiento corto con nitrofurantoína es más eficaz que la fosfomicina en dosis única. Ningún estudio ha comparado agentes antimicrobianos de corta duración frente a frente con LUTI sin complicaciones. Por tanto, el objetivo de este ensayo clínico aleatorizado es comparar tres
Diferentes tratamientos antibióticos de corta duración con fosfomicina en dosis única para las LUTI no complicadas en mujeres adultas.
Métodos. Este será un ensayo pragmático, multicéntrico, de grupos paralelos, abierto y aleatorizado. Las mujeres de 18 años o más y las características clínicas de LUTI no complicada adquirida en la comunidad, con síntomas de LUTI y un análisis de tira reactiva de orina positivo serán aleatorizadas a uno de los siguientes cuatro grupos: fosfomicina 3 g de 2 días al día, 400 mg de pivmecilinam de 3 días . t.i.d, nitrofurantoína de 5 días 100 mg t.i.d. o una dosis única de 3 g de fosfomicina. Muestra: 1.000 pacientes. Se considerarán dos criterios de valoración coprimarios: la eficacia clínica, definida como la resolución de los síntomas, respondida por los pacientes, y la erradicación bacteriológica (proporción de pacientes curados bacteriológicamente el día 7). Se programarán visitas de seguimiento los días 3 (llamada telefónica), 7 y 28 para evaluar la evolución de la infección. Se recolectarán muestras de orina en las tres visitas in situ y se realizarán cultivos de orina. Si es positivo, se realizará un antibiograma de los 3 antibióticos estudiados. Los estudios cualitativos explorarán las experiencias, necesidades y preferencias de los pacientes y médicos de cabecera con respecto al manejo de las LUTI y su alineación con los resultados de este estudio. Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones y se realizará un metanálisis en red de ensayos clínicos aleatorizados sobre terapias con antibióticos para las LUTI no complicadas, incluido el resultado de este estudio. Además, se realizará y difundirá un mapa de la prevalencia y resistencia de los patógenos uropatógenos que causan LUTI no complicadas mediante la actualización de nuestras guías.

Un ensayo clínico controlado, factorial, aleatorizado y grupal para evaluar si una intervención clínica centrada en la enfermedad continua (mejora de las habilidades de comunicación) y / o una intervención clínica centrada en la enfermedad (prueba rápida de proteína C reactiva) cambiará el consumo de antibióticos entre los pacientes con ALRTI dentro de las primeras seis semanas después de la consulta.

En las últimas décadas la estimación a nivel mundial es que un 10-20% de la población pediátrica está afectada por problemas mentales, encontrándose en los países occidentales el Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), seguido de la depresión y la ansiedad como los trastornos más prevalentes[1][2].
El consumo de medicación psicotrópica ha aumentado en población pediátrica en los últimos años (niños y adolescentes, <18años) en Europa[3][4][5]. Sin embargo, durante esta etapa de la vida los facultativos se encuentran en ocasiones con falta de fármacos autorizados para estos grupos de edad, por falta de evidencia de seguridad y eficacia durante el desarrollo de los fármacos al no incluirse estos grupos de la población en los ensayos clínicos, así como falta de formulaciones adaptadas a ladosificación en pediatría[6]. Si bien existe una gran variación a nivel internacional en el consumo de medicación psicotrópica en población pediátrica, este hecho podría estar relacionado e influenciado por múltiples factores, desde factores nosológicos como la cultura de cada país frente a las enfermedades mentales, sin olvidar las tendencias en la práctica clínica, los sistemas de salud y la política de sanidad[7][8]. En estas últimas dos décadas se han realizado en varios países (Reino Unido, Alemania, Francia, Italia, Dinamarca) estudios de patrón de consumo de fármacos psicotrópicos en población infantil [9][10][11][12][13]. En España no hemos encontrado ningún estudio publicado sobre la utilización de psicofármacos en pediatría, motivo por el cual el equipo investigador está realizando un estudio (Estudio PEPSICAT) de uso de medicación psicotrópica en niños y adolescentes en Cataluña durante la última década, con datos procedentes de la historia electrónica de atención primaria (SIDIAP) [14]. SIDIAP (Sistema de Información para el desarrollo de la Investigación en Atención Primaria) es una base de datos que contiene información clínica anonimizada procedente de eCAP, programa de historia clínica electrónica de atención primaria, y que cubre aproximadamente el 80% de la población catalana. Según datos internos de un estudio pendiente de publicar, el 34,5% de los pacientes tratados con fármacos psicoestimulantes en la última década (2007-2017) no tenían un registro diagnóstico asociado. Este hecho nos ha llevado a proponer el actual trabajo de campo englobado en el estudio PEPSICAT, para conocer y analizar los diagnósticos registrados en las historias clínicas de atención primaria de los pacientes menores de edad iniciadores de psicofármacos, y también los posibles motivos de falta de registro diagnóstico.

Introducción: A pesar del uso frecuente de terapias en la tos, la evidencia de su beneficio es escaso.

Objetivo: evaluar la efectividad de añadir a la práctica clínica habitual 3 tratamientos sintomáticos (dextrometorfano, ipratropio o miel) en la reducción de días con tos en adultos con bronquitis aguda no complicada.

Metodología: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorio, abierto y controlado con placebo, en el que se incluirán pacientes ?18 años con bronquitis aguda <3 semanas de evolución con tos como síntoma predominante, que serán aleatorizados a: práctica habitual, dextrometorfano 30 mg/8 h, ipratropio 20 ?g 2 puffs/8 h o miel 30 mg/8-12 h, todos ellos hasta un máximo de 10 d. Criterios de exclusión: neumonía, criterios de derivación, alergia o intolerancia a alguno de los fármacos de estudio, diabetes insulinodependiente, embarazo o lactancia, morbilidad significativa, enfermedad pulmonar crónica, toma de IMAO, institucionalizados. Tamaño muestral: 894 pacientes. Variable principal: número de días con tos moderada-grave en la población por intención de tratar. Variables secundarias: duración de síntomas graves, duración de síntomas graves o moderados, efectividad según hiperreactividad bronquial, uso de antibióticos y tratamientos sintomáticos, días de absentismo laboral, refrecuentación por la infección respiratoria, complicaciones, calidad de vida, acontecimientos adversos y satisfacción. Se entregará un diario de síntomas. Visitas a los 2-3, 14 y 28 días para comprobar evolución, cumplimiento, resolución de síntomas y acontecimientos adversos.

PREPARE (Plataforma para la preparación europea contra (re) epidemias emergentes) es una red financiada por la Comisión Europea para estudios de investigación clínica armonizados a gran escala sobre enfermedades infecciosas. El objetivo a largo plazo es establecer una red que esté preparada para responder rápidamente a cualquier brote de enfermedad infecciosa grave, proporcionando evidencia en tiempo real para el manejo clínico de los pacientes y para informar las respuestas de salud pública. Para obtener más información sobre PREPARACIÓN, visite nuestro sitio web (www.prepare-europe.eu).
Este estudio forma parte del estudio multicéntrico EuRopean de MAjor Infectious Disease Syndromes (MERMAIDS), que comprende el paquete de trabajo 3 (WP3) de la plataforma PREPARE.

Diseño del estudio
Estudio prospectivo, observacional.

Participantes del estudio
Adultos (? 18 años de edad) con sospecha de infección respiratoria aguda adquirida en la comunidad,
Grupo 1: atención primaria.
Grupo 2: hospitalizado.

Tamaño de muestra planificado
Pacientes de Atención Primaria (Grupo 1): n = 500
Pacientes hospitalizados (Grupo 2): n = 1.500

Periodo de estudio planificado
36 meses

Objetivo primario
Identificar determinantes relacionados con el hospedador y patógenos de la gravedad de las infecciones respiratorias agudas adquiridas en la comunidad (IRA) en adultos.

JUSTIFICACIÓ: En els últims anys, s?ha demostrat l?efectivitat d?implementar a nivell hospitalari programes de detecció i gestió de pacients amb fractura osteoporòtica (FO) basats en gestors de casos o serveis de gestió de fractures.
OBJECTIUS: Avaluar l?efectivitat de un programa comunitari per a la prevenció secundària de noves FO.
METODOLOGIA: Estudi prospectiu d?intervenció en clusters aleatoritzats. Les àrees intervenció i les de control seran un conjunt d? ABS escollides de forma aleatòria. Durada de l?estudi 3 anys.
DESCRIPCIÓ:
Criteris d?inclusió:
– Fractures de terç proximal d?húmer, de terç distal d?avantbraç, branques de pelvis o sacre, vertebrals i de coll de fèmur.
– Edat >=50 a
– Provocades per mecanismes de baix impacte
INTERVENCIO: Implantació d?una estratègia d?identificació de FO. Realització d? una valoració inicial, avaluació del risc de caigudes, valoració del risc de fractura i enquesta sobre estils de vida, dieta i hàbits tòxics. Recomanacions sobre estils de vida i dieta saludable, mesures per evitar caigudes i prescripció de medicaments si s?escau en les àrees intervenció. Tractament segons pràctica habitual en les àrees control.
AVALUACIÓ: Anàlisi de supervivència. L?anàlisi dels factors que poden tenir efecte sobre la supervivència es farà segons model de regressió de riscos proporcionals de Cox estratificat per als grups d?edat.
INDIOCADORS DE RESULTATS:
? Taxa de segones fractures en àrea intervenció vs control
? Manteniment de l?adherència a les mesures farmacològiques i no farmacològiques proposades
? Avaluació del cost-efectivitat de la intervenció (cost- utilitat)

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

Fins ara s´ha vingut rceecomanant donar antibiòtics en la faringitis causada només per l?estreptococ ?-hemolític del grup A (EBHGA). En els darrers anys es posa en dubte el fet d?haver de tractar altres causes, principalment S. dysgalactiae subsp. equisimilis, S. del grup anginosus i anaerobis principalment Fusobacterium, perquè s?han implicat en quadres greus i complicacions, de manera que hi ha molts indrets on la tècnica antigènica ràpida de l?Strep A ja no es recomana. L?objectiu principal de l?estudi és avaluar el percentatge d?infeccions causades per EBHGA, S. dysgalactiae, S. anginosus i Fusobacterium en pacients de 15 anys o més amb faringitis aguda determinada al laboratori de microbiologia mitjançant un espectròmetre de masses (MALDITOF) en dues mostres faríngies (per a aerobis i anaerobis). Com a objectius secundaris s?avaluaran la durada de símptomes greus o pitjors i analitzar la seva associació amb l?etiologia, avaluar les complicacions i recurrències i conèixer les resistències bacterianes. Es farà un estudi prospectiu durant 2 anys en què s?inclouran tots els pacients amb mal de gola de causa infecciosa com a símptoma predominant que seran inclosos de forma consecutiva (n=1.100) en un centre de salut, un cop hagin donat el seu consentiment. A tots els pacients se?ls subministrarà un diari de símptomes que hauran de retornar un cop resolta la simptomatologia i seran seguits als 7 dies, un mes i 2 mesos per a anàlisi d?evolució clínica i complicacions. Limitació principal: taxa de portadors (inherent a tots els estudis en faringitis). Implicacions: l?estudi és molt important ja que és un problema de salut rellevant en atenció primària i tindrà moltes implicacions un cop publicats llurs resultats principals.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir el peso en pacientes con sobrepeso / obesidad de 18 a 40 años. DISEÑO: Ensayo clínico controlado aleatorizado. LOCALIZACIÓN: Centros de atención primaria de Cataluña. SUJETOS DE ESTUDIO: Adultos entre 18 y 40 años con criterios de sobrepeso y obesidad que deseen perder peso y acudan a las consultas de atención primaria. INTERVENCIÓN: Un programa de 12 meses de duración que incluye la aplicación de las recomendaciones habituales, de acuerdo con las guías de práctica clínica para perder peso, con el soporte de una APP en la que el paciente llevará un registro tanto de la dieta como del ejercicio sobre el que se trabajará en las visitas de seguimiento. En el grupo control se ofrecerán los consejos habituales de acuerdo con las Guías de práctica clínica. VARIABLES: Las variables respuesta serán cambios en el peso entre la primera visita y los 12 meses de seguimiento. RESULTADO ESPERADO: Mayor pérdida de peso corporal en el grupo intervernción, comparado con el grupo control. RESULTAT ESPERAT: Major pèrdua de pes corporal en el grup intervenció, comparat amb el grup control. LIMITACIONS: Per les característiques de l’estudi no és possible el cegament dels participants ni dels investigadors, per aquest motiu, s’utilitzarà una avaluació cega de les anàlisis.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

POETIC is a 4 stage study. This protocol is for stages 1 and 2 only.

Fifteen percent of community antibiotic prescriptions are for uncomplicated (lower) urinary tract infections (UTI’s) [1]. Optimal diagnostic and management strategies for these infections remain unclear. The diagnostic accuracy, of clinical assessment is sub-optimal [2, 3] and as a result many patients are over- or under- managed. Primary care clinicians are more likely to treat uncomplicated UTI empirically (with an antibiotic agent), without additional testing, if women have symptoms of dysuria and/or frequency. However, 34%- 60% of patients treated with an antibiotic do not have a microbiologically proven UTI [4, 5, 6] and 25% of those with a positive culture are not prescribed antibiotics [4]. This is important in terms of improving outcomes for women with symptoms of UTI. In addition, prescribing without confirmation of a diagnosis contributes to the growing problem of antimicrobial resistance [7].

The overall aim of our study is to evaluate the management of suspected uncomplicated UTI in women presenting in primary care through use of a novel point of care test (POCT, Flexicult). This study is being carried out in 4 European networks: Wales, England, Netherlands and Spain and requires a 4 stage approach. This protocol describes stages 1 & 2 as described below:

OBJETIVOS: En atención primaria se prescriben antibióticos en el 90% de las agudizaciones de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica; sin embargo, no hay evidencia de su beneficio en la EPOC leve-moderada. El objetivo de este trabajo es valorar la efectividad del tratamiento antibiótico en la agudización de la EPOC leve-moderada, qué variables clínicas se asocian con una mejor respuesta clínica con antibiótico respecto al placebo e identificar quienes se recuperarán de la agudización sin necesidad de tratamiento antibiótico. METODOLOGÍA: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo, en el que se incluirán exacerbaciones (al menos uno de los siguientes síntomas o signos: aumento de disnea, aumento del volumen de expectoración y/o aumento de la purulencia del esputo) de pacientes mayores de 40 años, fumadores o ex-fumadores de más de 10 paquetes-año, con EPOC con FEV1 entre 50 y 80%, diagnosticada con espirometría y ratio FEV1/CVF<0,7% del esperado. Criterios de exclusión: EPOC grave (FEV1<50%), neoplasia, traqueotomía, neumonía, criterios de hospitalización, toma previa de antibióticos, inmunosupresión, hipersensibilidad a betalactámicos, intolerancia al ácido clavulánico, participación en otro ensayo clínico en el último año, que se niegue a participar en el estudio y pacientes de los cuales no dispongamos de una espirometría efectuada en los dos últimos años. Tamaño de la muestra: 677 pacientes. Intervenciones: En la primera visita se explicará al paciente el ensayo clínico y se pedirá su consentimiento informado. Se recogerán datos, validación del color de expectoración, radiografía de tórax para descartar proceso neumónico, determinación de proteína C reactiva, peak-flow y cuestionario de StGeorge. El paciente se asignará a placebo o a antibiótico (amoxicilina+clavulánico) y se volverá a visitar a los 3-4 días para valoración de respuesta clínica, peak-flow y para descartar empeoramiento; otra visita a los 8-10 días para valoración de la respuesta clínica, cumplimiento, peak flow y cuestionario de StGeorge, una cuarta visita, a los 15-20 días, para evaluación clínica y registrar posibles recaídas y se seguirá un año para registrar la fecha de la siguiente agudización.

OBJETIVOS: La bronquitis aguda es una de las infecciones respiratorias más prevalentes en atención primaria y en más del 90% de los casos se prescriben antibióticos, principalmente cuando se presenta expectoración purulenta. Sin embargo, se trata de un proceso mayoritariamente viral y el beneficio del tratamiento antibiótico ha mostrado ser marginal. Además, en los últimos años se considera a la bronquitis como un proceso más inflamatorio que infeccioso. El objetivo de este estudio es evaluar la efectividad clínica de una pauta antiinflamatoria durante 10 días y compararlo con una pauta antibiótica y un grupo placebo. METODOLOGÍA: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo, en el que se incluirán pacientes de 15 a 65 años, sin comorbilidad asociada, que presentan infección del tracto respiratorio de menos de una semana de evolución, con tos como síntoma predominante y presencia de expectoración purulenta de menos de siete días de duración y al menos otro síntoma del tracto respiratorio (disnea, sibilantes, disconfort torácico o dolor). Criterios de exclusión: neumonía, signos de infección grave, antecedentes de hemorragia digestiva, intolerancia al tratamiento antiinflamatorio, hipersensibilidad a los ?-lactámicos, toma previa de antibióticos o antiinflamatorios en las últimas dos semanas y comorbilidad asociada (asma, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, inmunosupresión o toma de fármacos inmunosupresores) y tos de más de una semana de duración. Tamaño muestral: 675 pacientes. En la primera visita se explicará al paciente el ensayo clínico y se pedirá su consentimiento informado, aleatorizándose a tres grupos: ibuprofeno 600 mg/8h/10d, amoxicilina y ácido clavulánico 500-125 mg/8h/10d o placebo 1c/8h/10d. Se le entregará un diario de síntomas que el paciente deberá rellenar durante 10 días y se dará un termómetro desechable y se efectuará radiografía de tórax, determinación de proteína C reactiva capilar y peak-flow. Se hará una segunda visita a los 2-4 d. para comprobar evolución, otra a los 11-13 días para nuevo peak-flow y para observar evolución, cumplimiento, resolución de síntomas y presencia de efectos adversos y otra visita al mes para comprobar resolución de síntomas.

A l’atenció primària es tracten amb antibiòtics el 90% de les aguditzacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), independentment dels signes i símptomes presents i de la gravetat del procés. Malgrat això, l’evidència d’un benefici en les aguditzacions de l’MPOC lleu-moderada no està clar. L’objectiu d’aquest treball és valorar l’efectivitat del tractament antibiòtic en l’agudització de la MPOC no greu, quines variables clíniques s’associen amb una millor resposta clínica amb antibiòtic respecte al placebo i identificar els malalts que es recuperaran de l’agudització sense necessitat de tractament antibiòtic. Per això, es farà un assaig clínic aleatori doble cec i controlat amb placebo en què s’inclouran exacerbacions (almenys un dels següents criteris: augment de dispnea, augment de volum d’expectoració i/o augment de la purulència de l’esput) en majors de 40 anys, fumadors o exfumadors > 10 paquets/any i una MPOC diagnosticada espiromètricament lleu-moderada (FEV1/CVF<0,7% i FEV1 > 50%). Mida de la mostra: 677 pacients. En la primera visita s’explicarà l’assaig clínic i es demanarà el consentiment informat. Es recolliran dades, color d’esput, radiografia de tòrax per descartar el procés pneumònic, peak-flow, determinació de proteïna C reactiva capil·lar i es lliurarà al pacient un diari de símptomes. El pacient s’assignarà a antibioeràpia (amoxicil·lina i àcid clavulànic) o placebo durant 8 dies i es tornarà a visitar als 3-4 dies per a valoració de la resposta, peak-flow i per descartar empitjorament, una altra visita als 8-10 dies per a valoració de resposta clínica, compliment, peak-flow i es recollirà el diari de símptomes, una quarta visita als 15-20 dies per a avaluació clínica i registrar possibles reciagudes i se seguirà un any per enregistrar la data de la següent agudització.