Silvia Fernández García

Objetivos: Evaluar la efectividad clínica de 2 pautas antibióticas de fosfomicina: 3 g de fosfomicina trometamol monodosis y 3 g de fosfomicina trometamol una vez al día, 2 días.
Diseño: Estudio observacional con medicamentos (Active comparator New user design that emulates a target trial).
Ámbito de estudio: pacientes de la base de datos de un proyecto previo ITUCAT, que contiene información registrada de pacientes de la base de datos SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria) entre los años 2012-2021.
Población de estudio: Todas las mujeres = de 18 años no embarazadas con diagnóstico de infección urinaria baja no complicada (IUBNC) o cistitis, que hayan iniciado un tratamiento antibiótico en monoterapia con fosfomicina en el período comprendido del estudio y que hayan sido atendidas en alguno de los centros sanitarios del instituto catalán de la salud (ICS) y con registro en la base de datos de SIDIAP.
Variables: necesidad de un segundo antibiótico a los 7 días, a los 14 días y a los 28 días, incidencia de pielonefritis durante los 28 días posteriores a la fecha índice, días hasta la recepción de un segundo antibiótico tras la fecha índice.
Análisis estadístico: Todos los análisis se realizarán mediante el software estadístico R (versión 4.3.1)
Resultados esperados, aplicabilidad, relevancia y limitaciones:
En base a resultados previos se espera encontrar que la fosfomicina 3 g monodosis sea inferior al tratamiento de dos dosis en IUBNC en mujeres adultas. Ante la ausencia de información entre las diferentes pautes antibióticas que se utilizan en Cataluña, este estudio permitirá aportar información de cuál es el tratamiento óptimo para el manejo de las IUBNC. Asimismo, se realizará un target trial emulation que permitirá reducir al máximo los sesgos inherentes a los estudios observacionales. El hecho de que tengamos un número de muestra grande permitirá analizar la efectividad clínica de ambos antibióticos en función de diferentes covariables. Asimismo, este estudio se comparará con el estudio SCOUT para comparar un ensayo clínico con un estudio similar utilizando real world data.
Sin embargo, no debemos obviar que se trata de un estudio observacional y aun cuando, se trata de minimizar al máximo los sesgos, pueden existir debido a que hay variables confusoras que no se conocen y no se pueden tener en consideración en el análisis.
Los datos necesarios para la realización del proyecto se realizarán mediante la reutilización de la base de datos del proyecto ITUCAT. Este proyecto contiene datos de la base de datos SIDIAP (de la historia clínica del ECAP, y del Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD) de altas hospitalarias (CMBD-AH y de urgencias (CMBD-URG) y datos del registro de medicamentos de dispensación hospitalaria (MHDA).

La insuficiència cardíaca (IC) es classifica habitualment segons la fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVE), de manera que es diferencien tres fenotips: IC amb FEVE reduïda (ICFEr), quan és = 40%, IC amb FEVE lleugerament reduïda o intermèdia (ICFEmr), quan està entre 41-49%, i IC amb FEVE conservada (ICFEc), si FEVE = 50%. També és habitual utilitzar la classificació funcional de la Nova York Heart Association (NYHA) per a descriure el grau d’IC, basada en la gravetat dels símptomes que presenta el pacient.
L’objectiu del tractament de la IC és reduir la mortalitat, reduir el risc d’hospitalitzacions per descompensació de la malaltia i millorar la simptomatologia. El tractament farmacològic recomanat segons l’evidència científica varia en funció del fenotip de IC.
L’objectiu d’aquest estudi és descriure les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les persones diagnosticades de IC i els tractaments farmacològics que s’utilitzen per al maneig de la malaltia.
Recentment hem dut a terme aquest estudi a Catalunya, mitjançant la base de dades de SIDIAP. El nostre objectiu és replicar el mateix estudi amb dades nacionals procedents de BIFAP per a poder comparar els resultats.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia respiratòria comuna i prevenible, caracteritzada per una obstrucció progressiva i irreversible del flux aeri. El tabaquisme és el principal factor de risc, tot i que hi ha influències ambientals i genètiques. Els símptomes predominants inclouen la dispnea i la tos crònica, i sovint es produeixen exacerbacions que empitjoren la qualitat de vida del pacient. A Catalunya, la prevalença estimada de la MPOC és del 17,3%, la més alta d’Espanya, amb una mortalitat de 37,4 per 100.000 habitants. El diagnòstic i tractament es basa en la classificació GOLD, segons la funció pulmonar (FEV1), i en una estratificació per símptomes i antecedents d’exacerbacions. El tractament farmacològic inclou broncodilatadors de llarga durada (LABA, LAMA) i, en certs casos, corticoides inhalats (CI), especialment en pacients amb eosinofília elevada.
L’objectiu general de l’estudi és caracteritzar l’evolució dels patrons de tractament farmacològics inhalats i els resultats en salut en dues cohorts de pacients amb MPOC (incidents i prevalents) en el sistema sanitari català durant els darrers anys (2019-2024).
Metodologia: Estudi observacional de cohorts de base poblacional. La cohort 1 estarà formada per aquelles persones amb nou diagnòstic de MPOC durant el període d’estudi (diagnòstics incidents). La cohort 2 estarà formada per aquelles persones amb diagnòstic de MPOC actiu en diferents talls transversals durant el període d’estudi (diagnòstics incidents i prevalents).
Anàlisi estadística: El tractament dels registres de medicaments es durà a terme segons el protocol desenvolupat pel grup, basat en l’algorisme smooth.
Els objectius d’estudi s’analitzaran per separat a les dues cohorts. Les anàlisi segons els objectius específics, seran:
1. Descriptiva de les característiques basals en el moment d’entrada a la cohort:
a. Variables categòriques: Freqüències absolutes i relatives (percentatges), comparades entre cohorts amb test ?² o Fisher exacte (si n < 5 per cel·la). b. Variables contínues: Mitjana ± desviació estàndard (distribució normal) o mediana [RIQ] (distribució no normal), comparades amb t-test o Wilcoxon-Mann-Whitney. c. Temps zero: Cohort 1 (data inici tractament), Cohort 2 (01/01/2019). 2. Trajectòries de tractament broncodilatador (Cohort 1): a. Anàlisi longitudinal: Descripció de canvis (inici, monoteràpia, biteràpia, triple teràpia) i discontinuacions mitjançant: b. Diagrames de flux (transicions entre estadis de tractament). 3. Tractament broncodilatador en talls transversals (Cohort 2) a. Prevalences puntuals: Percentatge de pacients en cada estadi de tractament (LABA, LAMA, CI o combinacions d'aquestes) cada 6 mesos (gener/juliol 2019-2024). b. Comparació temporal: Tendències avaluades amb models logístics multinivell (efecte aleatori per pacient) o Cochran-Armitage (tendències lineals). 4. Anàlisi d’aguditzacions/exacerbacions de la MPOC: a. Taxes d’incidència: i. Hospitalitzacions: Nombre d’events/persona-temps (IC95% Poisson). ii. Aguditzacions en AP: Models Poisson/Negative Binomial per sobre-dispersió, ajustats per edat/sex/comorbiditats. b. Comparació entre cohorts: Raons de taxes ajustades (IRR) amb regressió multivariable. 5. Anàlisi de l’impacte de la pandèmia COVID-19 en els pacients de la cohort 2 respecte a canvis de tractament i a morbi-mortalitat. a. Canvis en tractament: Comparació pre/post-pandèmia (març 2020) amb test de McNemar (parellat) i GEE (per a dades longitudinals). b. Morbi-Mortalitat: Comparació pre/post pandèmia. Aplicabilitat i utilitat pràctica dels resultats de l’estudi: Els resultats que s’obtinguin d’aquest estudi seran utilitzats per l’elaboració de futures pautes d’harmonització farmacoterapèutica i/o esquemes de tractament de la MPOC, pel qual seran d’aplicació directa a l’atenció primària.

Antecedentes. La migraña es una cefalea primaria que forma parte de las 20 principales causas de discapacidad a nivel mundial que tiene un impacto en edades productivas afectando el ámbito social, familiar, académico y laboral de las personas. Los efectos de la migraña difieren según sexo/género, la frecuencia, duración e incapacidad que provocan los ataques de migraña son mayores en mujeres que en hombres. Objetivos. El objetivo principal de este estudio es explorar las creencias, actitudes y experiencias de las personas que padecen migraña en relación con el manejo de su enfermedad y de los profesionales sanitarios que las atienden. Métodos. El presente estudio sigue una metodología cualitativa con perspectiva de género y de los determinantes de la salud que investiga las experiencias de dos grupos de participantes: a) participantes del ensayo clínico que padecen migraña y b) profesionales sanitarios que los tratan y hayan reclutado en el ensayo. El reclutamiento será intencional, razonado y de tipo teórico. El estudio se llevará a cabo entre 2025 y 2026 mediante entrevistas semiestructuradas y grupos focales en Atención Primaria de Cataluña. Análisis de datos. Se seguirá el análisis temático de los datos, siguiendo los criterios de Lucy Yardley, así come el COREQ Checklist para asegurar el rigor y la calidad de la investigación. Aplicabilidad y relevancia. Se espera visibilizar las experiencias de las personas que sufren migraña, así como recoger su experiencia con la participación en el ensayo PREMI (NCT06499116) y con la medicación asignada. Además, permitirá recoger las experiencias de profesionales que tratan a pacientes con migraña y su experiencia reclutando para el ensayo. Este estudio permitirá complementar los resultados del ensayo clínico y mejorar el manejo de las personas con migraña en la Atención Primaria.

Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes, que es desenvoluparan en 3 fases:
1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius;
2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19;
3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i
4) Conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
En la primera fase, que correspon aquesta sol·licitud, s’inclou els objectius 1 i 2.

En aquesta sol·licitud es vol demanar les dades per dur a terme el punt 3 (fase 3 del projecte ITUCAT que té concedit un PERIS).

Hipòtesis: un percentatge de les infeccions del tracte urinari (ITUs) es compliquen, essent la pielonefritis aguda (PNA) la complicació més freqüent. Aquesta pot esdevenir greu en un petit percentatge de casos, però es desconeixen les raons perquè això ocorri.

Objectius de l’estudi: crear una escala predictora de PNA per aquells pacients que siguin diagnosticats d’ITU.

Disseny: estudi observacional.

Àmbit d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya.

Subjectes d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya amb diagnòstic d’ITU entre 2017 – 2021. Segons la base de dades del WP previs del projecte ITUCAT, tenim 1000 homes i 3000 dones que desenvolupa una PNA després d’una cistitis. Atès que es vol realitzar un estudi cas i control (1:2), serà necessari un grup control (2000 homes i 6000 dones).

Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, tractaments prescrits/facturats, sol·licitud d’urocultiu, text MEAP.

Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R. Caracteritzarem la població i els grups d’estudi segons les variables demogràfiques i clíniques d’interès. S’avaluaran els possibles factors de risc associats a la pielonefritis a partir de tests bivariats i de la SMD (diferència de mitjanes estandaritzada) entre casos i controls. Posteriorment, s’ajustaran models de regressió logística multivariant ajustant pels factors de risc més rellevants segons criteris clínics i estadístics. Per evitar possibles efectes de col·linealitat, principalment en aquelles variables relacionades amb l’activitat sexual i les d’historial d’ITU, emplenarem el mètode de selecció de variables forward stepwise. Partint del model buit, s’anirà afegint seqüencialment aquelles variables que més contribueixen a l’àrea sota la corba operativa del receptor (ROC), segons l’augment observat de la bondat d’ajust i la significança obtinguda en la prova d’Hosmer-Lemeshow. Examinarem el model final en quatre subgrups d’interès: a) dos subgrups d’edat (edat = 50 anys i edat > 50 anys); b) individus que no reportin antecedents d’ITU i els que sí; c) homes vs dones i d) pacients hospitalitzats greus o no. El model final expressarà l’efecte relatiu de cada factor de risc en termes de odds ratio (OR) amb el seu interval de confiança calculat a partir dels errors estàndard robustos

Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en que les ITUs poden complicar-se en pielonefritis aguda. Amb això podrem detectar quina o quines variables clíniques i quin diferent test es presenten més freqüentment en les persones adultes que pateixen una pielonefritis aguda en el context d’ITU inicial per poder crear una escala predictiva de pielonefritis que ingressa a l’hospital. Es valorarà la necessitat de crear una escala predictora per a homes i una altra per a dones

Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats.

«La malaltia renal crònica (MRC) engloba un conjunt de malalties i implica la presència d’alteració estructural o de la funció renal. És un problema important de salut pública i s’estima la seva prevalença en el nostre medi d’entre el 7 i 15%. El seu maneig es dur a terme principalment en atenció primaria i el seu objectiu és prevenir i alentir la progressió d’aquesta malaltia tot reduint el risc de malaltia cardiovascular i de complicacions associades. Es basa en mesures higiènico-dietètiques i el tractament farmacològic dels factors de progressió de la MRC i del risc cardiovascular, com també del risc de complicacions de la malaltia.
El tractament dels factors de risc per la MRC inclou el maneig de la hipertensió arterial (HTA), la diabetis mellitus (DM), la dislipèmia (DLP), la hiperuricèmia, l’anèmia, l’obesitat, el virus de l’hepatitis C (VHC), les alteracions del metabolisme ossi i mineral (hormona paratiroidea i la hiperfosfatèmia), la hiperpotassèmia, l’acidosi metabòlica i les complicacions trombòtiques com l’ictus cardioembòlic.
Atès que la MRC és un problema sanitari molt important cal disposar d’informació per conèixer les pràctiques clíniques existents en relació amb el tractament de la MRC a Catalunya i per identificar possibles àrees de millora en el maneig terapèutic de la malaltia.
L’objectiu principal de l’estudi és descriure les característiques i la utilització dels diferents tractaments farmacològics de la població de pacients amb MRC de Catalunya. Com a objectius secundaris es pretén descriure les característiques sociodemogràfiques, clíniques i comorbiditats de la població amb MRC; Descriure la utilització del tractament farmacològic de la població diagnosticada de MRC segons les comorbiditats més importants (HTA, DM tipus 2 i malaltia nefrològica); Descriure la utilització del tractament farmacològic de la població amb MRC segons FG i finalment analitzar la utilització dels fàrmacs segons albuminúria.
Per fer-ho es realitzarà un estudi de cohorts que inclou pacients amb MRC entre en el període de 2018-2022.»

La migranya és un trastorn neurològic que afecta a un 15% de la població adulta, sent la setena malaltia més prevalent al món. És una cefalea primària que es caracteritza per episodis de dolor al cap d’entre 4 i 72 hores de durada.
Per al tractament simptomàtic agut de la migranya habitualment s’utilitzen antiinflamatoris no esteroidals, paracetamol, metamizol, triptans i derivats ergòtics. En 2022 s’han autoritzat dos nous fàrmacs, rimegepant i lasmiditan.
En canvi, per al tractament preventiu s’utilitzen propranolol, metoprolol, flunarizina, amitriptilina, topiramat, toxina botulínica A, a més d’altres fàrmacs amb evidència demostrada però sense indicació terapèutica com àcid valproic, candestartan, lisinopril i venlafaxina. En els últims anys s’han comercialitzat els anticossos monoclonals bloquejadors del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP) o del seu receptor.

Assaig clínic aleatoritzat pragmàtic en el que es preten avaluar la efectivitat dels fàrmacs més freqüentment utilitzats com a primera línia en atenció primària com a tractament preventiu per la migranya segons la reducció de dies de migranya al mes (DMM), comparant amitriptilina, flunarizina i topiramat amb propanolol.

Objectius: conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultiu en base a les guies de pràctica clínica locals i establir les bases per a una intervenció formativa.
Disseny: estudi observacional retrospectiu de revisió d’històries clíniques.
Àmbit d’estudi: un treball de camp de revisió d’històries en centres d’atenció primària on els urocultius s’analitzen en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Subjectes d’estudi: Població adulta amb sol·licitud d’urocultiu durant l’any 2022 que la mostra s’hagi analitzat en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, urocultius. Les variables necessàries per dur a terme l’estudi s’han obtingut d’acord amb l’establert a als articles 6. E) i 9.2. j) 89 RGPD, així com la disposició addicional 17.2.d de la LOPD-GDD
Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R.
2022Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: es considera que hi ha una sobresol·licitud d’urocultius en el context d’ITUs no complicades o bacteriúries, i en altres vegades com a seguiment d’ITUs i bacteriúries ja tractades. Conèixer si en el nostre àmbit es produeix una sol·licitud d’urocultius que no s’escauen a les guies clíniques, això ens permetrà desenvolupar les bases per una intervenció formativa per millorar el maneig i les sol·licituds d’urocultius.
Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats. Una altra dificultat és la disponibilitat de temps dels investigadors i investigadores en la revisió d’història, atès a la pressió assistencial que existeix actualment i que ha augmentat per la pandèmia de la COVID-19.

Els antagonistes de la vitamina K (AVK) i els anticoagulants orals directes (ACOD) poden interaccionar amb un gran nombre de fàrmacs per mecanismes farmacocinètics (FC) i/o farmacodinàmics (FD). Sovint, aquestes interaccions poden disminuir o augmentar l’efecte dels anticoagulants. En el cas d’un augment de l’efecte, poden acabar produint-se hemorràgies que poden arribar a ser greus i provocar l’ingrés hospitalari.
El nostre objectiu és analitzar quines hemorràgies de la nostra cohort de dades d’un estudi previ (2011-2020) poden haver estat ocasionades per interaccions FC i/o FD dels ACO amb altres tractaments concomitants. És per això que plantegem un estudi cas-control, on els casos seran tots els pacients que hagin patit alguna hemorràgia major durant el període d’estudi, per analitzar l’associació d’aquestes hemorràgies amb l’exposició concomitant d’ACO i altres fàrmacs que potencialment hi poden interaccionar.
Amb les dades que ja tenim disponibles (2011-2020) podem analitzar algunes de les interaccions dels ACO. Tanmateix, com que en aquella extracció no es van sol·licitar tots els fàrmacs que potencialment interaccionen amb ACO, es per això que necessitem afegir alguns grups farmacològics tant a prescripció com a facturació, i afegir la facturació d’alguns fàrmacs pels quals només havíem demanat prescripció.
Els fàrmacs que ja teníem a prescripció i ara necessitem facturació són:
• C01BD: Antiarítmics classe III (amiodarona, dronedarona)
• C08DA01: Verapamil
• C08DB01: Diltiazem
• C10AA: Estatines
• H02A, H02B: Corticoides sistèmics
• M01A: AINE
Els fàrmacs nous a afegir tant a prescripció com a facturació són:
• J01FA: Macròlids
• J01M: Quinolones
• J02AB, J02AC: Antifúngics
• L04AD01: Ciclosporina
• M04AA01: Al·lopurinol
• N02AX02, N02AJ13, N02AJ14: Tramadol
• N06A: Antidepressius

Rationale and background: Paxlovid consists of nirmatrelvir (formerly PF-07321332), a potent severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) protease inhibitor, co-administered with a low dose of ritonavir, which acts as a pharmacokinetic enhancer, orally twice a day for 5 days. Paxlovid is indicated for the treatment of coronavirus disease 2019 (COVID-19) in adults who do not require supplemental oxygen and who are at increased risk for progression to severe COVID-19.
The safety of Paxlovid in pregnant women is not known. The post-authorisation safety study (PASS) of Paxlovid in pregnant women is a regulatory commitment to the European Medicines Agency (EMA) and the United Kingdom (UK) Medicines and Healthcare products Regulatory Agency (MHRA).
Research question and objectives: The primary study objective is to estimate the birth prevalence, prevalence ratio, and prevalence difference of the following adverse pregnancy, offspring, and maternal outcomes in women with COVID-19 who are exposed to Paxlovid during pregnancy compared with those in women with COVID-19 who are exposed to molnupiravir (or other comparable medications for COVID-19), where available, during pregnancy or to women with COVID-19 unexposed to any study medications during pregnancy:
Pregnancy outcomes
• Spontaneous abortion
• Elective termination
• Stillbirth
• Preterm delivery
Offspring outcomes
• Major congenital malformations
• Intrauterine growth retardation/small for gestational age
Maternal outcomes
• Gestational diabetes
• Gestational hypertension
• Postpartum haemorrhage
• Maternal death
The secondary study objective is to assess maternal exploratory outcomes in outpatient and inpatient settings as available that will be identified based on conditions appearing in the study population after exposure to Paxlovid.
Study design: The study will focus on pregnant women. Within this population, there will be a descriptive analysis and comparative analyses. Molnupiravir, an antiviral with a similar recommended usage, will be used as an active comparator in the data sources in which it is available; other drugs may be incorporated as active comparators as more information becomes available. At the time of preparing this protocol, molnupiravir was not utilised or its use was not captured by some of the data sources (eg, France and Information System for Research in Primary Care [SIDIAP] in Catalonia, Spain). Therefore, a second comparator group is included in the study: individuals with COVID-19 unexposed to any study medication. Other medications to treat COVID-19 will be considered as active comparators in the future.
The study period will start on 01 January 2022 (in alignment with regulatory authorisation and launch in Europe) and end as late as possible.
Population: The target study population will be individuals with COVID-19 exposed to Paxlovid or comparator drug molnupiravir or other comparable medications and individuals unexposed to Paxlovid, molnupiravir, or other comparable medications (the unexposed comparison group), while they are pregnant.
Data sources: As of 20 September 2022, the MAH has confirmed that Paxlovid has been supplied to France, Germany, Italy, Spain, Slovenia, Sweden, and the UK, initially or continuing under special government contracts, resulting in different distribution and reimbursement channels being used and subsequent challenges capturing its prescription and distribution. Current information is that prescribed/dispensed Paxlovid should be captured in existing electronic population data sources in France, Spain, and the UK. The Italian Medicines Agency (AIFA) established a national registry for Paxlovid and other antivirals to treat COVID-19. At the time of this writing, capture of Paxlovid dispensing/prescriptions in the existing electronic data sources commonly used for pharmacoepidemiological research in Italy at this moment is expected to be minimal. As long as the German government continues to cover payments for Paxlovid, it is expected that Paxlovid prescriptions will not be captured in the German Statutory Health Insurance data sources.
The proposed data sources are the French Administrative Healthcare Database (SNDS), SIDIAP (Catalonia, Spain), and Clinical Practice Research Datalink–Aurum (CPRD Aurum) (UK). The UK OpenSAFELY data source and the AIFA patient registry will continue to be explored as potential supplementary data sources for this study.
Study size: All individuals meeting eligibility criteria during the study observation period will be included. As the summaries of product characteristics (SmPCs) recommend against use in pregnancy, Paxlovid exposure in this population is anticipated to be small.
Data analysis: Study data will be analysed as a cohort. Descriptive baseline characteristics will include tabulations of age, sex, comorbidities, selected concurrent medications, COVID-19 vaccination status, history of COVID-19, current COVID-19 status and setting of Paxlovid use (among Paxlovid users). Comparative analyses will be based on the estimation of risk/prevalence, risk/prevalence ratios, and risk/prevalence differences. Comparative analyses will control for measured confounding within each data source. Aggregated results from each data source will be combined using meta-analytic techniques as numbers allow. If a study population is too small, analyses will be only descriptive; pooling of results from various data sources will be undertaken only if at least 3 independent data points are available.

Study to be conducted with the ConcePTION common data model. We plan to extract the data for both Paxlovid protocols (pregnancy & liver_renal populations) in a unique extraction (one in 2024 for interim report 1, another in 2025-26 for interim 2 and final report), but we present two different application forms for each protocol endorsed by PRAC (EMA).
Paxlovid is dispensed in a specific circuit in Spain, not in the usual electronic prescription.

Rationale and background: Paxlovid consists of nirmatrelvir (formerly PF-07321332), a potent severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) protease inhibitor, co-administered with a low dose of ritonavir, which acts as a pharmacokinetic enhancer, orally twice a day for 5 days. Paxlovid is indicated for the treatment of coronavirus disease 2019 (COVID-19) in adults who do not require supplemental oxygen and who are at increased risk for progression to severe COVID-19.
The safety of Paxlovid in individuals with hepatic or renal impairment is not known. Assessing the safety of Paxlovid among individuals with moderate or severe hepatic or renal impairment is a regulatory commitment to the EMA.
Research question and objectives:
• What is the safety profile of Paxlovid in patients with COVID-19 and moderate or severe hepatic impairment?
• What is the safety profile of Paxlovid in patients with COVID-19 and moderate or severe renal impairment?
For the population of individuals with moderate or severe hepatic impairment, the objectives are:
Primary objectives
• To assess the safety of Paxlovid relative to the comparator populations prescribed molnupiravir (or other comparable medications for COVID-19), where available, and to unexposed patients with COVID-19.
• To assess side effects resulting from drug overexposure due to impaired liver function and with regard to severity and frequency compared with comparator groups. Safety outcomes for primary objectives are all safety events in outpatient and inpatient settings, as available, including the following safety outcomes of special interest:
• Hepatic transaminase elevations, clinical hepatitis, or jaundice
• Severe vomiting, nausea, diarrhoea, or abdominal pain
• Dysgeusia, headache, or hypertension
• Anaphylactic reactions
Secondary objective
• To assess all safety events included in the primary objective that require hospitalisation or emergency department visits
For the population of individuals with moderate or severe renal impairment, the objectives are:
Primary objectives
• To assess the safety of Paxlovid relative to the comparator population prescribed molnupiravir (or other comparable medications for COVID-19), where available, and to unexposed patients with COVID-19.
• To assess side effects resulting from drug overexposure due to impaired renal function and with regard to severity and frequency compared with comparator groups.
Safety outcomes for primary objectives are all safety events in outpatient and inpatient settings, as available, including the following safety outcomes of special interest:
• Severe vomiting, nausea, diarrhoea, or abdominal pain
• Dysgeusia, headache, or hypertension
• Anaphylactic reactions
Secondary objective
• To assess all safety events included in the primary objective that require hospitalisation or emergency department visits
Study design: The study will employ a cohort design and will make secondary use of multiple sources of data from electronic health records and/or claims data in European countries. Data sources currently selected have the ability to capture Paxlovid exposure where the target populations, study outcomes, and key covariates can be ascertained. The feasibility component of this research programme will provide counts of the target population, separately for Paxlovid users, users of molnupiravir, users of other comparable medications (Section 9.1.2, Table 2), and the unexposed comparator group. Relevant patient characteristics will be presented for each exposure group in the target population to allow an assessment of the feasibility of comparative analyses. Molnupiravir, an antiviral with a similar recommended usage, will be used as an active comparator in the data sources for which it is available; other drugs may be incorporated as active comparators as more information becomes available. At the time of preparing this protocol, molnupiravir was not utilised, or its use was not captured by some of the data sources (eg, France and Information System for Research in Primary Care [SIDIAP] in Catalonia, Spain). Therefore, a second comparator group is included in the study: individuals in the target populations with COVID-19 who had not received Paxlovid, molnupiravir or other comparable medications, referred to as “unexposed patients”. The study period will start on 01 January 2022 (in alignment with regulatory authorisation and launch in Europe) and end based on the calendar period coverage at the time of the last data extraction.
Population: The target study populations are individuals with moderate or severe hepatic or renal impairment with COVID-19 exposed to Paxlovid or comparator drug molnupiravir or other comparable medications, and individuals unexposed to Paxlovid, molnupiravir, or other comparable medications (the unexposed comparison group).
Data sources: As of 30 September 2022, the MAH has confirmed that Paxlovid has been supplied to France, Germany, Italy, Spain, Slovenia, Sweden, and the United Kingdom (UK), initially or continuing under special government contracts, resulting in different distribution and reimbursement channels being used and subsequent challenges capturing its prescription and distribution. Current information is that prescribed/dispensed Paxlovid should be captured in existing electronic population data sources in France, Spain, and the UK. The Italian Medicines Agency (AIFA) established a national registry for Paxlovid and other antivirals to treat COVID-19. At the time of this writing, capture of Paxlovid dispensing/prescriptions in the existing electronic data sources commonly used for pharmacoepidemiological research in Italy is expected to be minimal. As long as the German government continues to cover payments for Paxlovid, it is also expected that Paxlovid prescriptions will not be captured in the German Statutory Health Insurance data sources.
The proposed data sources for this study are the French Administrative Healthcare Database (SNDS), SIDIAP (Catalonia, Spain), and Clinical Practice Research Datalink Aurum (CPRD Aurum) (UK). The UK OpenSAFELY data source and the AIFA patient registry will continue to be explored as potential supplementary data sources for this study.
Study size: All individuals meeting eligibility criteria during the study observation period will be included. As the summaries of product characteristics (SmPCs) caution (EU) or contraindicate (UK) use in severe hepatic or renal impairment, Paxlovid exposure in these populations is anticipated to be small.
Data analysis: Study data will be analysed as a cohort. Descriptive baseline characteristics will include tabulations of age, sex, comorbidities, selected concurrent medications, COVID-19 vaccination status, history of COVID-19, current COVID-19 status and setting of Paxlovid use (among Paxlovid users). Comparative analyses will be based on the estimation of risk ratios and risk differences. Comparative analyses will control for measured confounding within each data source. Aggregated results from each data source will be combined using meta-analytic techniques as numbers allow. If a study population is too small, analyses will be only descriptive; pooling of results from various data sources will be undertaken only if at least 3 independent data points are available.

Study to be conducted with the ConcePTION common data model. We plan to extract the data for both Paxlovid protocols (pregnancy & liver_renal populations) in a unique extraction (one in 2024 for interim report 1, another in 2025-26 for interim 2 and final report), but we present two different application forms for each protocol endorsed by PRAC (EMA).
Paxlovid is dispensed in a specific circuit in Spain, not in the usual electronic prescription.

Objectius: Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes: 1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius; 2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19; 3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i 4) Conèixer el grau d'(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
Metodologia: Per als dos primers estudis es durà a terme un estudi observacional descriptiu amb població de 18 anys o més que tingui almenys un diagnòstic de qualsevol forma d’ITU durant el decenni de estudi, des del 2012 al 2021. En el tercer estudi, es revisaran les dades de les històries clíniques d’aquells pacients amb hospitalització per pielonefritis entre 2017 i 2021.
En els tres primers estudis, les dades seran obtingudes de la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària), la qual conté informació clínica anonimitzada d’un 80% aproximadament de la població de Catalunya completant la informació mitjançant les dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d’altes hospitalàries (CMBD-AH). En el primer estudi s’avaluarà el maneig dels diferents tipus d’ITUs en dones i homes, tractaments administrats i durada, teràpies supressores en les ITUs de repetició i sol·licitud d’urocultius. En el segon estudi es seguiran dones amb ITUs de repetició tractades amb teràpies supressores vs. dones amb ITUs de repetició sense teràpies supressores i resta de dones amb ITUs tractades puntualment i es valorarà la presència de pielonefritis aguda, sepsis, pneumònia i COVID-19 i es construirà una variable de gravetat que inclourà mortalitat i hospitalització. En el tercer estudi es farà un estudi retrospectiu a partir dels diagnòstics de pielonefritis aguda des del 2017 fins al 2021 en ambdós sexes i s’avaluaran els criteris de gravetat associats a les ITUs que aquests pacients han presentat anteriorment. En el quart estudi es durà a terme un estudi retrospectiu de totes les sol·licituds d’urocultius rebudes al Servei de Microbiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en el 2021 i es farà un mostreig en centres d’atenció primària de la Gerència Tarragona-Reus, avaluant els motius de sol·licitud.
Resultats esperats: D’acord amb la literatura publicada d’estudis locals esperem trobar un alt grau d’inadequació del maneig diagnòstic i terapèutic de les ITUs Catalunya, principalment en les ITUs no complicades, especialment en determinats subgrups de pacients, com poden ser dones amb patologies prèvies, comorbiditats associades i homes. Cal també esperar una inadequació en l’ús de teràpies supressores, malgrat les guies les recomanen amb dues o més ITUs en els darrers 6 mesos o tres o més en el darrer any. Probablement observarem una alta inadequació en la sol·licitud d’urocultius, amb una excessiva sol·licitud en ITUs no complicades, bacteriúries asimptomàtiques i seguiments i, per contra, una infrasol·licitud d’urocultius en ITUs complicades. Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en què les ITUs poden complicar-se en pielonefritis. També esperem trobar que un ús de teràpies llargues, moltes pautes prèvies i un ús d’antibiòtics d’ampli espectre en dones s’associen a una major probabilitat de presentar complicacions infeccioses, com pneumònia i COVID-19 i major gravetat d’aquestes.

RATIONALE AND BACKGROUND
Irritable bowel syndrome (IBS) is a chronic, relapsing gastrointestinal condition characterised by abdominal pain, bloating, and changes in bowel habits. Prevalence estimations vary with the diagnostic criteria used, and in the United Kingdom (UK) were estimated between 9.5% and 22%. IBS can be classified according to Rome III criteria on the basis of the stool?s characteristics: IBS predominantly with diarrhoea (IBS-D); IBS predominantly with constipation (IBS-C); and IBS with mixed bowel habits (IBS-M). Approximately one-third of IBS patients have each type of the disease.
The commercialisation of linaclotide (Constella®), a guanylate cyclase-C receptor agonist with visceral analgesic and secretory activities, was approved as the first medicine authorised for the symptomatic treatment of moderate-to-severe IBS-C in adults in the European Union (EU).
Therefore, this study is planned to assess the safety of linaclotide in terms of the risk of severe complications of diarrhoea (SCD) during treatment and other risk factors among patients with IBS-C in Spain.
RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES
This study will occur over two phases. In Phase I, we will validate an algorithm for identifying SCD. In Phase II, we will use either a cohort design (Phase IIa) or a case-control design (Phase IIb) depending on the results the validation study to investigate whether use of linaclotide is associated with an increased risk of SCD.
The specific objectives of the study are:
Phase I: Validation Study
– Estimate the incidence of diarrhoea and identify patients experiencing severe complications of diarrhoea (SCD) among patients with IBS-C
– Validate a proposed diagnostic algorithm for SCD among patients with IBS-C
Phase IIa: Cohort Study
If a PPV>95% is achieved in the validation study, then we will use a cohort design to:
– Estimate the incidence of SCD among IBS-C patients prescribed linaclotide overall and stratified by groups of interest (i.e. patients ?65 years, patients with hypertension, diabetes, or cardiovascular disease diagnostic codes)
– Identify risk factors for SCD, with linaclotide and laxative use being the key exposures of interest
Phase IIb: Case-control Study
If a PPV<95% is achieved in the validation study, then Phase IIb will be executed, in which a matched case-control design will be used to: - Identify risk factors for SCD, with linaclotide and laxative use being the key exposures of interest The rationale for this study design is that if the results from the validation study show that the SCD algorithm has a good performance, we can implement this algorithm to identify our outcome of interest within the entire study population and conduct a classic cohort analysis. However, if the algorithm has poor performance, then we will only be able to utilise confidently the data within the validation sample for the implementation of a matched case-control study. STUDY DESIGN The final decision on study design will be made following the validation stage. If the PPV is >95% then a cohort study design will be used, otherwise a matched case-control study will be used.
POPULATION
This study will use observational data from and Spain. The study population will be a cohort of IBS-C patients. Patients with less than 12 months of computerised records prior to IBS-C cohort entry date or no follow-up time will not be included.
VARIABLES
Users will be classified as current, never and past users. For Phase IIa (cohort study), these exposures will be defined based on drug prescriptions in a time-updated manner The outcomes of interest are severe complications of diarrhoea including dehydration that requires intravenous rehydration, dehydration that requires oral rehydration with solutions of electrolytes, electrolyte imbalance (potassium and sodium), oliguria, anuria, new onset-thromboembolism, new-onset orthostatic hypotension, new-onset syncope, new-onset dizziness, new-onset vertigo, acute renal failure, hypovolemic shock, hospitalisation due to diarrhoea, stupor, coma, or death.
All variables will be identified using diagnostic and procedure codes from general practitioner (GP) electronic medical records. IBS type and safety outcomes will be validated through a questionnaire to physicians treating the cases and controls included in the study.
DATA SOURCES
This part of the study will utilise data from the Information System for the Development of Research in Primary Care (SIDIAP). SIDIAP is a primary care database that collects longitudinal data from electronic medical records (EMRs) from 274 primary care centres in Catalonia since 2006, representing approximately 12% of the Spanish population. Data from primary care, specialised care, hospitals, and pharmacies are available, as well as patient characteristics like gender and date of birth, GP-diagnosed conditions, GP prescriptions, prescription dosing and size, date of prescription and dispensation, laboratory test results, other procedures, specialist referrals and diagnosis, hospital referrals, hospital procedures and discharge diagnosis, death date, and pregnancy information. GP diagnoses are coded following the ICD-10 codes, and hospital admissions are classified following the International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Ninth Revision (ICD-9). Since 2018, SIDIAP no longer allows the possibility to contact physicians for extracting extended additional information on the patient through long questionnaires. However, there is the possibility of a text review of the primary care records. This text review can be used to validate cases of interest and it would be conducted by IDIAP?s clinical researchers. For this study, it is recommended by the data custodians that a review of free-text in the patient?s medical records is conducted to improve the validity of the actual study, in place of the previously planned validation strategy using questionnaires to GPs. This free-text review will be made after an anonymisation process of the clinical records and a natural language processing of the text.
STUDY SIZE
From the linaclotide drug utilisation study we know that the total number of linaclotide users in SIDIAP between 2014 and 2017 was 1,854 patients.
Within the IBS-C cohort, we expect to accrue a non-trivial number of cases (e.g., 94 cases of SCD with an incidence of 0.05% among IBS-C patients) and the same number (or larger) of controls (e.g., that would provide 80% power [or greater] to detect an OR=4 [or larger] associating SCD with a risk factor present in 5% of controls [notice that we expect exposure to linaclotide in approximately 5% of the cohort]).
DATA ANALYSES
Patient characteristics at cohort entry date will be described for the full cohort of patients with IBS-C, as well as incidence rate of diarrhoea.
If the results of the validation of cases and controls are satisfactory (positive predictive value of EMRs in Spain ? 95% and negative predictive value ? 99%), then information from the whole cohort will be used to estimate incidence rates for those groups of patients with IBS-C prescribed linaclotide and those who are potentially at increased risk of SCD and prescribed linaclotide. The crude incidence of diarrhoea and of severe complications of diarrhoea will be described by calculating the proportion of patients with IBS-C experiencing diarrhoea and SCD, respectively, and their associated 95% confidence intervals (CIs). Crude incidence rates of SCD will be also calculated.
Additionally, the hazard ratios of SCD and the exposures of interest (mainly prescription of linaclotide) will be estimated using Cox proportional hazard models.
If the results of the validation of cases and controls in Spain are not satisfactory (positive predictive value of our outcome algorithm in Spain < 95% or negative predictive value < 99%), only the nested case-control study will be performed and ORs of SCD and the same exposures of interest will be estimated using data from cases and matched controls by applying conditional logistic regression analysis. The goal is to assess SCD among patients who were treated with linaclotide, were ?65 years old, and had history of hypertension, diabetes or cardiovascular disease diagnostic codes (i.e., SCD occurrence is the outcome variable [yes/no] and the independent variables of main interest are whether the patient has a prescription for linaclotide, a prescription for laxatives, the patient is ?65 years old, and the patient has hypertension, diabetes, or cardiovascular disease diagnostic codes, all of them at index date, or not, controlling for potential confounders). Statistical analyses will be conducted using R statistical software.

Investigational product: Evolocumab.
Repatha®® is a human IgG2 monoclonal antibody produced using recombinant DNA technology in Chinese hamster ovary (CHO) cells.
Phase II. Pilot study.
Primary objective: to assess if LDL-C lowering at 1 year with monthly subcutaneous (SC) evolocumab 420 mg for 1 year will result in a significant reduction of high-sensitivity troponin T (hs-TnT), surrogate marker of myocyte injury and atherosclerosis progression, compared with current standard of care (SOC) in subjects with elevated LDL-C, stable coronary artery disease (CAD) and stable heart failure with reduced ejection fraction (HFrEF).
Study design: open-label randomized pilot study to evaluate the impact of evolocumab at 1 year follow-up on the levels of high-sensitivity troponin T (hs-TnT). Patients (N=56) will be randomized 1:1 (28:28).
Study primary end point: Change in hs-TnT levels at 1 year
Population: Patients?18 and ?80 years of age with stable CAD, NYHA class II, LDL >=70mg/dL, under statin treatment, left ventricular ejection fraction <40%. Subject participation duration: Patients will be under experimental treatment 12 months but after that in month 13th a contact phone by safety will be perform. Study duration: 40 months

Ob. Principal. Determinar la validez predictiva de la escala de riesgo FRAX de la OMS para identificar a los/as sujetos con mayor riesgo absoluto de fractura (Fx) por fragilidad a 10 años en población general no seleccionada mayor de 40 años residente en Cataluña.
Ob. Secundario 1. Conocer la incidencia de la fractura osteoporótica principal en Catalunya y una aproximación económica del coste que significa. Ob. Secundario 2. Validar registros en la historia clínica informatizada de las variables peso corporal y del número y tipo de fracturas.
Métodos. Selección de una muestra representativa de la población de Cataluña en base a la población asignada a médicos de familia de Cataluña. Se realiza un cuestionario y se contrastan los datos suministrados con los registrados en las variables principales.
Resultados esperados. Hasta el momento tenemos grandes dificultades para conocer la incidencia real de Fx osteoporóticas que no son las de cadera. De estas últimas existe un registro sistemático en personas mayores de 75 años pero no de otras edades o de Fx en otras localizaciones. Los estudios españoles publicados se centran en la fractura principal de cadera y pocos en el resto de Fx. Además, estos estudios presentan una gran diferencia de tasas estandarizadas lo que impide comparar entre CCAA o con otros países. Prácticamente no existen publicaciones recientes en revistas indexadas que muestren la incidencia de otras fracturas como las del antebrazo distal, del húmero proximal y de la fractura vertebral clínica. Algunas publicaciones analizan alguna de ellas pero en muestras relativamente pequeñas lo que dificulta su estandarización.
Impacto potencial esperado. En este campo la mayor parte de los países industrializados centran sus esfuerzos en determinar la incidencia y mortalidad (especialmente de cadera) de la Fx osteoporótica por su incremento paulatino, tanto por el envejecimiento poblacional como por la mayor esperanza de vida que está acarreando un importante coste social y económico. Por tanto, tal y como han hecho otros países se ha convertido en una necesidad conocer la incidencia de Fx y poder determinar la cantidad de dinero que el país está dispuesto a invertir para evitar una fractura, tanto en medicamentos como en otras intervenciones para su prevención y para eso se precisan estudios del tipo que presentamos. Este estudio pretende llegar a determinar la incidencia de fractura osteoporótica por un método directo y relativamente sencillo. Es preciso conocer la incidencia de estas fracturas para ajustar escalas de predicción de riesgo de Fx a 10 años como el FRAX y para determinar a quién debe derivarse a DXA y a quién no desde la propia consulta de atención primaria. El impacto bibliomético puede ser mínimo de 2 publicaciones nacionales y 2 internacionales asumiendo que existen escasas publicaciones con datos semejantes procedentes de nuestro país.

OBJECTIU PRINCIPAL:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinària comparada amb el tractament clínic habitual en la disminució de la incidència de lumbàlgia crònica (ILC), la reducció de la intensitat del dolor i la durada de l’episodi i la millora de la qualitat de vida (QV) en persones adultes amb lumbàlgia subaguda inespecífica (LSAI).

METODOLOGIA:
Disseny: Assaig clínic aleatori multicèntric comparant un grup amb LSAI tractat amb abordatge multidisciplinari enfront d’un grup control amb tractament clínic habitual.
Participants Persones >18 i <65 anys (n=696) amb LSAI ateses als 36 centres d?atenció primària (348 assignats a intervenció i 348 a control). Grup Intervenció: Intervenció individual: seguiment recomanacions Guía de Pràctica Clínica de Patologia de la columna lumbar en l'adult, del Instituto Català de la Salut. Intervenció grupal educació sanitària. DVD per reforçar els continguts educatius treballats als grups. Grup control: Intervenció individual descrita al grup intervenció. Mesures de resultats: basals i seguiment als 3 i 12 mesos. Variables dependents: Severitat dolor (McGill), discapacitat (Roland Morris), QV (SF3)6, durada de l?episodi actual de LSAI, baixa laboral i durada (dies) de la mateixa. Variables independents: grup de tractament, sociodemogràfiques (edat, sexe instrucció, professió, fills; psicosocials qüestionari Fear Avoidance Beliefs, depressió (Beck) i ansietat (STAI); clíniques: somatometria, episodis anteriors lumbàlgia, durada episodi actual. Anàlisi de les dades L'anàlisi serà per intenció de tractar. El grup intervenció i control es compararan mitjançant tècniques adequades segons condicions d'aplicació. S'avaluarà l'associació entre intervenció i efecte (evolució a lumbàlgia crònica) amb anàlisis multivariables (models de regressió multinivell i supervivència) ajustats segons variables independents. RESULTATS ESPERATS: Aportar evidències sobre l'efectivitat de la intervenció multidisciplinària proposada en la disminució de la ILC i els costos socials i econòmics d'aquest problema.