Objetivo. Analizar el tratamiento farmacéutico recibido por el paciente diabético en las comunidades autónomas a partir de los datos de prescripción farmacéutica de los servicios regionales de salud para detectar posibles desigualdades entre territorios, hombres/mujeres y poblaciones con distinto nivel socioeconómico.
Población de análisis. Población con diabetes usuaria del servicio regional de salud, definida como las personas de edad igual o mayor de 40 años con episodio de diabetes abierto antes del 1 enero del año de estudio y algún registro durante el mismo. Se excluyen casos diabetes gestacional.
Unidad de análisis. Zona básica de salud y área sanitaria.
Fuentes de información. Sistemas de información de los servicios regionales de salud.
Selección de indicadores. Los indicadores representados recogen el patrón de prescripción general en la población diabética y con morbilidades y prácticas de prescripción no recomendadas o de bajo valor. El listado de indicadores y sus definiciones se detallan en el anexo.
Objetivo. Analizar el tratamiento farmacéutico recibido por el paciente diabético en las comunidades autónomas a partir de los datos de prescripción farmacéutica de los servicios regionales de salud para detectar posibles desigualdades entre territorios, hombres/mujeres y poblaciones con distinto nivel socioeconómico.
Población de análisis. Población con diabetes usuaria del servicio regional de salud, definida como las personas de edad igual o mayor de 40 años con episodio de diabetes abierto antes del 1 enero del año de estudio y algún registro durante el mismo. Se excluyen casos diabetes gestacional.
Unidad de análisis. Zona básica de salud y área sanitaria.
Fuentes de información. Sistemas de información de los servicios regionales de salud.
Selección de indicadores. Los indicadores representados recogen el patrón de prescripción general en la población diabética y con morbilidades y prácticas de prescripción no recomendadas o de bajo valor. El listado de indicadores y sus definiciones se detallan en el anexo.
El proyecto potenciará la medicina preventiva de precisión en España mediante la consolidación de la cohorte IMPaCT, y permitirá disponer de modelos predictivos para los principales problemas de salud, integrando información genética, individual y contextual con vistas a la prevención individualizada. La monitorización multiparamétrica en una amplia cohorte representativa es para ello un requisito imprescindible. Reino Unido, Francia, Alemania y EEUU ya disponen de sus propias cohortes para
alcanzar estos objetivos. Por tanto, el objetivo operacional del proyecto es la consolidación y continuación de la cohorte IMPaCT, una cohorte de base población que pretende alcanzar un tamaño mínimo de 200.000 participantes, siguiendo el ejemplo de Constances (Francia) y Nako (Alemania), que es un proyecto compartido en el que participan los servicios de salud de todas las CCAA y de Ceuta y Melilla.
Como objetivo científico, el proyecto plantea el abordaje de la obesidad como «caso de uso» para mostrar la utilidad de la cohorte. La obesidad es un grave problema de salud pública con falta de datos en España (infraestimación por datos autorreportados, no datos sobre adiposidad central/obesidad metabólicamente insana) que se asocia con las principales causas de incapacidad y muerte -enfermedades cardiovasculares, cáncer, DM tipo II-, con características diferenciales entre hombres y mujeres. El proyecto plantea estudiar los principales determinantes individuales y contextuales de la misma, para orientar la acción preventiva de salud pública. Se incluye validar el score poligénico de riesgo de obesidad y adaptarlo a nuestro contexto a partir de los datos genómicos de los primeros 90.000 participantes de la cohorte, y elaborar y validar internamente modelos
predictivos de obesidad general y metabólicamente insana útiles para clínica. Su información además contribuirá a definir el genoma europeo (proyecto 1 Millón de Genomas), aportando la configuración genética española.
El problema al que queremos dar solución es el ictus. Los ictus más graves son los producidos por la fibrilación auricular (FA). La FA es un proceso complejo de abordar, lo que pone en relevancia la necesidad de una solución integral para reducir el ictus, las hemorragias y la mortalidad. El objetivo de este estudio es validar una solución tipo software, accesible des de la historia clínica electrónica, actualizable según las directrices vigentes, con buena usabilidad para el profesional, abordando los principales puntos clave de mejora del proceso de la FA.
Se ha desarrollado la fase de prueba de concepto y se ha obtenido un software que es el mínimo producto viable.
La metodología de validación tendrá tres fases:
1. Validación prueba de viabilidad con Stakeholders.
2. Validación en entorno relevante con base de datos poblacional de pacientes con FA. Estudio de fiabilidad y validez del software versus patrón oro, validación de resultados, validación por expertos.
3. Validación en entorno real. Prueba Piloto con implementación del software en historia clínica informatizada en equipos de atención primaria (rural y urbano).
Durante las tres fases se desarrollarán las acciones de innovación para acelerar la llegada al mercado, consistentes en: mercado, negocio, regulatoria y protección industrial. La participación ciudadana y de los profesionales y la perspectiva de género son aspectos transversales que se tendrán especialmente en cuenta durante el proyecto, que se desarrollará durante los 3 años y permitirá realizar la transición de TRL4 a TRL6. El equipo tiene relevante trayectoria en la temática, es multidisciplinar y adecuado para alcanzar los objetivos
Resumen
Introducción: La evaluación del impacto de políticas públicas es utilizado para profundizar y mejorar la salud de la población. El Plan de Salud de Cataluña 2021 – 2025 define un marco de evaluación que va más allá de la monitorización de indicadores de salud con el fin de definir y establecer un sistema de rendición de cuentas y contribuir a la expansión de la cultura de evaluación. Para ello se han seleccionado dos casos para ser evaluados, no sólo por su relevancia y alta repercusión en la vida de la población, si no por los impactos que generan a nivel del sistema institucional: El Bienestar emocional y la Obesidad Infantil. El bienestar emocional es de suma importancia por la desigualdad observada y la proporción de personas que presentan malestar
emocional. La obesidad infantil es también relevante, por la magnitud de la problemática y su repercusión en la calidad de vida presente y futura, siendo un factor de riesgo para diversas patologías, además de desigualdad.
Objetivos: Identificar y analizar la situación actual y los determinantes de salud de la población catalana respecto al Bienestar emocional y obesidad infantil, así como analizar programas enfocados en estos temas con identificación buenas prácticas, recomendaciones y oportunidades de mejora.
Diseño: Investigación con metodología mixta, dividida en 3 etapas diferentes. En primera instancia se realizará una revisión de reportes y data oficial publicada desde 2018 hasta la actualidad respecto a programas públicos y privados catalanes en los temas Bienestar emocional y Obesidad infantil, esto para la determinación del estado actual de la población catalana, complementada
con grupos focales para determinación de experiencias, caso de éxito y determinantes de salud que influyen a nivel local. La segunda parte consiste en una encuesta online aplicada a profesionales de la salud y usuarios de programas enfocadas en estos temas para determinar opiniones y datos cuantitativos respecto al grado de implementación, diseño e impacto de que estos programas están o han generado. Finalmente, la tercera etapa consiste en grupos focales para tomar experiencias, casos de éxito y oportunidades de mejora de los involucrados y participantes en estos programas. Todo analizado bajo estricto protocolo estadístico y de metodología cualitativa.
Resultados esperados: Identificación de la situación actual de la población catalana respecto al Bienestar emocional y obesidad infantil, generación de un modelo de determinantes de salud en estos temas y valoración estructural, nivel de impacto y e implementación de los programas revisados, así como la identificación de casos de éxito, recomendaciones y áreas de mejora.
Aplicabilidad y relevancia: Los resultados y conclusiones obtenidos ayudarán a la mejor toma de decisiones al momento de diseñar y aplicar programas, así como una mejor distribución de recursos para obtener mejor impacto. A nivel de actores involucrados y usuarios, ayudará a determinar cuáles son las mejores estrategias para mejoramiento de su calidad de vida. Este
estudio y sus beneficios podrán ser replicados en evaluaciones similares.
L’adolescència i la primera joventut són una època caracteritzada per canvis físics, emocionals i socials, es tracta d’una etapa essencial per a l’aprenentatge, la construcció de la identitat i el desenvolupament. Fenòmens com l’exposició a la pobresa, la
discriminació o la violència fan que aquest període sigui especialment vulnerable als problemes de salut mental amb diferències segons gènere i altres determinants socials, la qual cosa condueix al fet que fins al 80% dels trastorns mentals apareguin per primera vegada abans dels 26 anys. Això és especialment rellevant per les conseqüències que aquests trastorns tenen a l’edat adulta a escala emocional i físic i, per tant, social.
El confinament i la restricció d’activitats socials van impactar en la salut mental dels joves, duplicant els símptomes de depressió i ansietat. És així, que l’atenció primària ha complert un rol clau en el diagnòstic, tractament i derivació dels malestars emocionals,
l’impacte de la qual encara es desconeix. Per això, ens plantegem en aquest projecte fer ús de metodologia mixta, participativa i des d’una perspectiva d’iniquitats socials en salut, basant-nos en tres eixos d’iniquitat: sexe/gènere, nacionalitat/estatus migratori i nivell socioeconòmic. Es plantegen tres fases: 1) Analitzar la incidència de quatre trastorns mitjançant la base dades d’atenció primària (real world data) que sónrepresentatius de la ciutat de Barcelona; 2) Conèixer les experiències dels professionals d’atenció primària i comunitària respecte als adolescents i joves amb trastorns mentals;
3) Analitzar l’associació del sexe del professional, l’edat, perfil professional i el diagnòstic de trastorns mentals en adolescents i joves.
Aquesta proposta és la continuïtat d’un projecte finançat pel Ministeri de Sanitat (FIS-PI22/01278) sobre salut mental i adolescència i joventut a Catalunya. Els resultats d’aquest projecte ens han mostrat com a aspectes relacionats amb el racisme, l’aïllament social, la deprivació socioeconòmica i les desigualtats de gènere aguditzen el malestar emocional en els col·lectius adolescents i joves. Per això, comptem amb les dades del SIDIAP.
PREVENT improves upscaling of primary interventions for weight control management during childhood and adolescence to reduce cancer risks in adulthood. This relies on current evidence that relates excess body weight with increased cancer risk.
Towards this end, PREVENT applies a series of implementation research actions in the following directions. First, it identifies barriers to current interventions and policies preventing them from upscaling to different geographical, socio-economic, and cultural settings. Then, it introduces new multi-actor and context-aware interventions along with new user engagement strategies to face the current upscaling bottlenecks; multi-actor in the sense that they target different types of users (e.g., students, family, educators, policymakers) and context-aware in the sense that PREVENT interventions are tailored to the specific implementation places (class, canteen, sports fields, labs, outside school). The PREVENT new policies are adapted, piloted, and scaled up within the schools’ communities of three European countries facing different epidemiological settings on childhood obesity, geographic, socio-economic and cultural attributes. The pilots are designed to be holistic end-to-end ecosystems, including users, medical professionals, policymakers, public authorities, and civil communities. They focus on the whole school communities of Greece, Sweden, and Spain-Catalonia, that is, PREVENT outreach to more than 3.3 million students, required for guideline provisioning, large-scale implementation, multi-parameter assessment, and scaling-up. Co-creation, active behavioral change, self-evaluation through user empowerment, motivational interviewing, social innovation, digital-assistive engagement, health apps, and multi-domain assessment are implementation research aspects of PREVENT to advance user acceptability and compatibility with existing policies, and thus improve sustainability and upscaling. This action is part of the Cancer Mission cluster of projects on «Prevention and Early Detection».
El problema al qual volem donar resposta és l’ictus, és la tercera causa de mort a Espanya amb 24.858 morts al 2021 i la primera causa de discapacitat. Els ictus que causen major discapacitat son els produïts per la fibril·lació auricular (FA) que suposen un 25% dels ictus isquèmics. Hi ha dèficits i limitacions en situació actual en l’abordatge de la FA que posen en rellevància la necessitat d’una solució global.
La nostra solució és una innovació en salut digital, basada en un software mèdic d’un algoritme de presa de decisions a la consulta mèdica, per donar suport a la FA i prevenir l’ictus (AFAI).
Aquest software mèdic disponible en una interfície de programació d’aplicacions, estarà disponible des de la història clínica informatitzada, serà adaptable i actualitzable.
Els beneficiaris finals de la nostra solució serien pacients amb FA que a Espanya son 1 milió de persones.
AFAI suposarà un benefici per al sistema de salut, reduint la discapacitat i la mortalitat i fent el sistema més sostenible.
S’ha realitzat un estudi de mercat de solucions de software mèdic per a la presa de decisions a la consulta mèdica en el camp de l’anticoagulació que ja estan al mercat i s’han evidenciat els avantatges competitius de la nostra solució. S’ha realitzat un canvas business model de la solució amb un model de pagament per ús i per paquet del software. S’ha pogut fer una estimació de mercat i en Espanya l’oportunitat de negoci seria de 74 M d’euros. També hem registrat la propietat intel·lectual del software. Actualment l’AFAI es troba en fase de TRL 3, s’iniciarà la demostració de la viabilitat mitjançant la programació i prova del mínim producte viable (MVP) i amb aquest ajut es pretén assolir un TRL5.
S’inclourà la perspectiva de gènere en les diferents fases del projecte, es coneixen els obstacles més rellevants del desenvolupament del projecte i com podem afrontar les limitacions.
El pla de treball es desenvoluparà en 12 mesos i 4 paquets de treball, programació, validació, innovació i perspectiva del pacient i gènere.
L’impacte sobre el sistema de salut serà rellevant, i en les persones reduint l’ictus, les hemorràgies, la discapacitat i millorant seva la qualitat de vida.
Finalment l’equip de treball té lideratge femení i està format per 12 membres, 7 son dones i 3 doctores. El grup és multidisciplinari amb capacitat de lideratge i transferència contrastada.
La pandèmia de Covid19 ha constituït una situació extraordinàriament estressant per als
professionals sanitaris i ha generat un impacte en forma de malestar psicològic i de l’aparició
de diversos trastorns mentals. En aquest context, cal dotar aquests professionals d’estratègies
i habilitats per poder gestionar la situació d’estrès i prevenir o minimitzar el seu impacte
negatiu.
Hipotetitzem que una intervenció psicoeducativa grupal emmarcada en el Programa de Benestar
Emocional a l’Atenció Primària (Departament de Salut) pot ser factible, útil i efectiva per
prevenir els efectes psicològics perniciosos i per augmentar el benestar emocional dels
professionals sanitaris en el context de la pandèmia.
Els objectius del projecte són: (1) Desenvolupar una intervenció psicoeducativa per donar eines
i recursos als professionals sanitaris per prevenir els efectes adversos de la pandèmia en
l’esfera psicològica i emocional i desplegar una estratègia per una implementació efectiva, (2)
Avaluar aquesta intervenció en un entorn de pràctica clínica real en termes de factibilitat i
d’efectes clínics, i (3) Explorar des d’una perspectiva qualitativa les percepcions i les
valoracions dels professionals sanitaris respecte a l’acceptació, implementació, utilitat,
eficàcia, factibilitat i integració de la intervenció en el seu context laboral i personal.
L’avaluació es durà a terme amb un estudi de disseny quasi-experimental abans-després, incloent
avaluacions quantitatives i també mètodes qualitatius de recerca.
Aquesta experiència es durà a terme en els centres d’ atenció primària de l’Institut Català de
la Salut. Al llarg de 18 mesos es duran a terme edicions de l’activitat psicoeducativa de forma
descentralitzada.
Els resultats que obtindrem ens permetran conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció
psicoeducativa, modelar-la i perfeccionar-la, i promoure la seva generalització en àmbits que
sobrepassen el marc del present projecte.
ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.
Introducció i objectiu:
Una estratègia clau en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars (MCV) és utilitzar les funcions de risc per individualitzar cada intervenció preventiva. Malauradament, les funcions de risc no identifiquen a molts dels individus que desenvoluparan un esdeveniment cardiovascular en un termini de 10 anys. La detecció de persones amb arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica podria millorar aquesta identificació. Hem creat una funció de risc (REASON) per identificar persones que estan lliures de MCV però que podrien presentar arteriopatia perifèrica en fase asimptomàtica. El diagnòstic d’arteriopatia perifèrica en una fase inicial i asimptomàtica, pot ser un moment d’especial motivació dels pacients per acceptar recomanacions i per controlar els factors de risc i millorar dels estils de vida (deixar de fumar, exercici i dieta).
L’objectiu de l’estudi és, per tant, avaluar l’efectivitat i cost-utilitat d’afegir a l’estratègia actual de detecció del risc CV, un programa de cribratge amb índex turmell-braç (ITB) en la població identificada d’alt risc segons la funció REASON, per reduir la incidència de MCV i de mortalitat en la població de 50 a 74 anys.
Metodologia:
El disseny de l’estudi serà un assaig clínic pragmàtic aleatoritzat per conglomerats. En el període de temps del 2022 al 2024, 274 centres d’atenció primària seran aleatoritzats per mantenir l’estratègia actual de detecció del risc de MCV basada en equacions de risc REGICOR o aquesta estratègia, més un programa de cribratge per a l’arteriopatia perifèrica asimptomàtica (utilitzant REASON per seleccionar pacients per realitzar un índex turmell-braç). En aquest grup s’inclourà la funció REASON a la història clínica i el càlcul es farà automàticament sempre que es calculi el risc REGICOR. La població d’estudi seran els pacients d’entre 50 i 74 anys que, per pràctica clínica habitual, es facin una mesura de risc CV REGICOR i presentin un risc REGICOR?7 i un risc REASON ?10, per tant candidats a mesura d’ITB. En el cas que el resultat de l’ITB?0.9 es recomanarà que es segueixin les indicacions de la guia de lípids i risc cardiovascular de l’Institut Català de la Salut. Prèviament, es portarà a terme un estudi d’implementació (Anàlisi Participativa de Vies d’Impacte (PIPA) i mapeig d’implementació) i un procés d’implementació conseqüent per aconseguir un desplegament exitós de la intervenció.
L’estudi és pragmàtic, així doncs, un cop s’hagin aleatoritzat els centres i feta la implementació, les dades basals i de seguiment seran les que generi la pràctica clínica habitual i per tant s’obtindran a partir de la història clínica electrònica.
El seguiment dels participants durant el primer semestre de l’estudi es realitzarà cada tres mesos per avaluar el grau d’implementació i a partir de llavors cada 6 mesos durant 3 anys de de la inclusió del l’estudi.
Les variables principals de resultat de l’estudi: incidència d’infart agut de miocardi, angina, ictus, accident isquèmic transitori, revascularització cardíaca i mortalitat global.
S’utilitzaran tècniques d’anàlisi de la supervivència per estimar l’efectivitat d’afegir l’estratègia de cribratge amb ITB mitjançant models de Cox clàssics (intenció de tractar) i estructurals marginals que permeten recollir l’efecte de les variables confusores-intermediàries dependents.
Resultats esperats:
S’esperen resultats directes en millora de la salut de la població intervinguda. S’espera que l’impacte no només sigui la reducció de la incidència de MCV sinó també la d’altres patologies relacionades amb estils de vida. Aquesta oportunitat és especialment valuosa en el moment actual on la pandèmia per COVID19 ha implicat una retard en els cribratges i control dels factors de risc CV a l’atenció primària i per tant, s’espera que també sigui un estímul per a recuperar i millorar la prevenció cardiovascular a l’atenció primària.
ANTECEDENTS: les vacunes contra la COVID-19 mostren una excel·lent eficàcia en assajos clínics i amb dades del món real, però algunes de les persones encara s’infecten amb SARS-CoV-2 després de la vacunació. L’aparició de la variant òmicron ens ha sorprès per la seva evasió immune envers a la vacuna i l’avantatge en la transmissió, deixant així una gran part de la població susceptible a la infecció. Per aquest motiu, és essencial conèixer les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de la resposta immune de les persones que desenvolupen un COVID-19 greu malgrat la immunitat vacunal, per identificar i administrar dosis de reforç només a aquells col·lectius que ho necessitin, evitant així noves hospitalitzacions i morts en front a futures onades i noves variants del SARS-CoV-2.
OBJECTIUS: aquest estudi pretén identificar els factors de risc per a la infecció per SARS-CoV- 2 després de la vacunació i descriure les característiques epidemiològiques i immunològiques de les persones que tenen més risc de patir una malaltia greu (ingrés hospitalari i/o mort )
posterior a la vacunació. A demés, analitzarem les respostes humorals i cel·lulars de persones i infectades després de la vacunació en funció de la gravetat de la COVID-19 (greu vs. lleu).
Finalment, validarem la correspondència dels resultats obtinguts amb els models predictius.
MÈTODES: estudi de casos i controls niat en una cohort prospectiva de registres electrònics de
la història clínica (eCOH) i en 4 cohorts immunològiques de persones ?18 anys de Catalunya. Les cohorts disposen de informació de dades demogràfiques, socials, clíniques, medicació i proves diagnòstiques de la COVID-19. En la eCOH, s’identificaran les persones amb factors de risc. Es consideraran casos: les persones que havien rebut la pauta de vacunació complerta (1 dosis i amb 2 dosis, en funció del grup d’edat <65 i ?65 anys, respectivament) que després desenvolupin COVID-19 greu almenys 14 dies després de la última administració de la vacuna amb una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 positiva. Es seleccionaran dos grups control emparellats per edat i sexe que no hagin desenvolupat infecció post-vacunal. De les 4 cohorts immunològiques es seleccionaran casos -persones amb perfil de risc i controls- per estudiar la variant d'infecció (seqüenciació), així com la resposta humoral i cel·lular post-vacunació en dues visites: abans i després la infecció (quantificació d'anticossos contra SARS-CoV-2, caracterització de cèl·lules B i T especifiques). L'associació entre vacunació i esdeveniments d'interès s'estudiarà amb models de regressió logística condicional, ajustant per factors de confusió: edat, sexe, COVID-19 prèvia, comorbiditats, tabac, medicació, dades socioeconòmiques. S'efectuaran análisis estratificades per grups d'edat i sexe. Es esenvoluparà un model de predicció amb models de Cox per estimar el risc d'esdeveniment segons vacunació. S'analitzarà l'evolució longitudinal de les respostes humorals i cel·lulars especifiques, i es modelarà amb models de regressió mixtos segons vacunació, ajustada per factors de confusió.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que el nombre de infeccions post-vacunals a la població general és superior al estimat fins ara. A
demés, identificaren els grups que tenen més risc d'ingrés hospitalari i mort per COVID-19 malgrat la vacunació per desenvolupar models de predicció i criteris de revacunació ajustats amb dades del món real. Treballar amb dades del món real aporta informació més rellevant que la que s'obté amb els assajos clínics, perquè permet identificar tots els tipus de població i personalitzar el tractament. La informació de resposta immune humoral i cel·lular analitzada a una mostra representativa de persones de cadascun dels grups, i les dades retrospectives, proporcionarà informació rellevant per conèixer els perfils de persones amb risc d'infecció
greu, clau pel disseny de noves vacunes.
Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.
Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.
Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.
Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics
«El ciclo menstrual y la menstruación están considerados signos vitales de la salud de las mujeres y de las personas que menstrúan (PM). A pesar de que la salud menstrual tiene una relevancia significativa en la salud y el bienestar de la mitad de la población, la investigación en salud menstrual continúa siendo escasa. Además, es necesario investigar para la creación e implementación de políticas públicas que promuevan la salud menstrual, la salud mental y la calidad de vida. El objetivo principal será llevar a cabo una evaluación de necesidades para la
promoción de la salud menstrual, así como la salud mental y la calidad de vida asociadas a la salud menstrual, en mujeres y PM (>18 años) en Cataluña, País Vasco, Galicia, Andalucía y Canarias, para cocrear una guía de acciones y recomendaciones para la creación de políticas públicas. El proyecto constará de tres fases. La Fase I será un estudio cuantitativo transversal y multicéntrico en servicios de atención primaria y de atención a la salud sexual y reproductiva. El reclutamiento y la recogida de datos se llevarán a cabo en 6 centros de atención primaria o de salud sexual y reproductiva en cada Comunidad Autónoma (CCAA) participante. El tamaño muestral será de un mínimo de 1,141 participantes (229 por CCAA). La Fase II constará de 5 Fotovoz (uno por CCAA), un método-técnica que surge de la investigación-acción participativa en la que se utiliza la fotografía y la participación activa de las participantes en la recogida y análisis de los datos. Durante la Fase III se invitará a mujeres, PM, y a profesionales de diferentes ámbitos, a crear un grupo de trabajo por CCAA para la cocreación de una guía para la promoción de la salud menstrual, la salud mental y calidad de vida. «
Antecedents.
Els últims anys han estat clau per visibilitzar les dificultats que experimenten les dones i persones que menstruen per a l’accés a l’educació menstrual, a serveis sanitaris de qualitat per a la menstruació, les experiències d’estigma i discriminació associades al menstruar, així com a l’accés a productes menstruals i a un maneig menstrual saludable. Així, els primers estudis posen de relleu la necessitat d’abordar la inequitat menstrual a través de polítiques públiques. És per això que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Estratègia d’Equitat Menstrual. Part d’aquesta estratègia és portar a terme en una intervenció educativa als instituts d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a Catalunya.
Objectiu. Avaluar els canvis en els coneixements menstruals, el maneig i la pobresa menstrual com a resultat d’una intervenció educativa part de l’estratègia d’equitat menstrual dirigida a l’alumnat de tercer d’Educació Secundaria Obligatòria a Catalunya (14-15 anys), així com estimar la prevalença de la pobresa menstrual en aquest grup de joves.
Mètodes. Disseny no experimental post utilitzant la metodologia mixta, per a la recollida de dades post- de la primera fase de la intervenció educativa en el marc de l’estratègia d’equitat menstrual de la Generalitat de Catalunya. Les tècniques de recollida de dades seran qüestionaris (Fase I) i grups de discussió (Fase II). La durada del projecte serà de 7 mesos, entre el setembre de 2022 i el març de 2023. S’estructurarà en dues fases diferenciades i participaran 24 instituts catalans, incloent 2,205 alumnes (1,001 noies i joves que menstruen i 1,204 nois i joves que no menstruen) del curs de tercer d’ESO (14-15 anys).
Anàlisi de dades. Es portaran a terme anàlisis descriptius per a valorar distribucions asimètriques, així com proves com ?2, distribució F, o distribució t de Student, per avaluar diferències entre grups. També, s’utilitzaran models lineals generals per a calcular la magnitud d’associacions entre variables. Les dades qualitatives s’analitzaran mitjançant Anàlisi Temàtic.
Aplicabilitat i rellevància. Aquest estudi serà pioner en proporcionar dades i experiències per a la implementació i impacte d’intervencions d’equitat menstrual en el nostre context.
Objetivos:
El presente llamado incluye dos revisiones sistemáticas asociadas al tema de la cohesión/capital social y la salud.
1. Una primera revisión sistemática busca Identificar, evaluar y sintetizar la evidencia y el estado del arte con respecto a la relación entre la cohesión/capital social y la salud, así como entre la cohesión/capital social y la inequidades en salud. Teniendo como pregunta de investigación: ¿Cuál es la relación entre cohesión/capital social y salud?
2. Una segunda revisión sistemática que tiene como objetivo identificar, evaluar y sintetizar la evidencia de investigación que examina: 1) las intervenciones y políticas relacionadas con el fomento de la cohesión/capital social en la salud de las personas y grupos sociales (deben incluir el fomento de la cohesión/capital social como objetivo principal o secundario), así como 2) cuáles son las barreras identificadas para el fomento de la cohesión/capital social. Las preguntas de investigación orientadora es: ¿Cuáles son las intervenciones y políticas quefomentan la cohesión/capital social mejorando la salud de la población? y ¿cuáles son las barreras identificadas para el fomento de la cohesión/capital social?
Hipòtesis
La nova mascareta ffp2-CSIC aporta uns beneficis en quan a uns indicadors establerts (veure apartat de variables) d’usabilitat superiors a una ffp2 convencional.
Objectius
Objectiu general:
Analitzar les diferències entre les dues mascaretes en quan a indicadors d’usabilitat descrits pels professionals de salut. Es valora la possibilitat de fer-ho també als mestres
Objectius específics:
-Descriure les diferències entre els dos tipus de mascareta estratificats per edat i sexe
-Evaluar el cost-efectivitat de la nova mascareta respecte la actual ffp2 lligat a durabilitat, integritat i confort
– Estudi qualitatiu per explorar les barreres i facilitadors en l’ús de la mascareta en el professionals de l’atenció primària participants en l’assaig clínic cec
Este estudio (LongCOVICAT) estará anidado en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»», un estudio de cohorte de pacientes con larga COVID, que tiene como objetivo caracterizar la demografía y características clínicas de los pacientes con COVID largo de Cataluña, así como la asistencia sanitaria recibida, la duración de los síntomas y la frecuencia de los síntomas al reclutamiento, a los 3, 6 y 12 meses, y descripción de la calidad de vida de los pacientes
El propósito de este subestudio es comprender los mecanismos inmunopatogénicos detrás del síndrome de COVID prolongado y los fenotipos clínicos y evaluar el efecto de las vacunas COVID-19 y los mecanismos inmunológicos sobre los síntomas del COVID prolongado. Diseño del estudio. Este es un subestudio prospectivo que seguirá a una cohorte de pacientes con COVID prolongado.
Población de estudio
La población de estudio son pacientes con COVID largo de Cataluña, la mayoría de ellos del «»Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19″» que participan en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent) «»y que dan su consentimiento para participar en este subestudio. Criterios de inclusión
1. Personas de cualquier edad que sean pacientes de larga COVID en Cataluña y que participen en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»»
2. Tener síntomas asociados con COVID prolongado durante al menos 3 meses.
Introducció
L’epidèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) es va iniciar a finals de l’any 2019 a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina) i degut a la seva elevada capacitat de transmissió i contagiositat s’ha anat estenent per tot el món essent declarada una emergència de salut pública internacional per l’OMS el 30 de gener de 2020.
Fins el moment de redacció d’aquest protocol s’han comptabilitzat més de 40 milions d’afectats i 1,1 milions de morts a tot el món.
La caracterització clínica de la COVID-19 s’ha realitzat des de l’Hospital a través dels casos més greus i encara resta pendent determinar-la en els casos lleus i moderats atesos majoritàriament a l’Atenció Primària de Salut.
El desconeixement de la gravetat de les diferents manifestacions de la COVID persistent fa que es necessiti conèixer les vivències del pacient que ho pateixMetodologia
Disseny:
Exploratori, estudi fenomenològic i perspectiva hermenèutica .
Objectiu:
Explorar les experiències i vivències de les dones amb COVID persistent.
Criteris d’inclusió:
1) Dones 2) Edat 35-60 anys 3) Símptomes COVID-19 de més de 21 dies de durada que incloguin com a mínim: fatiga, dispnea, taquicàrdia, malestar emocional (entès des del punt de vista del pacient)
Població i àmbit:
dones residents Catalunya
Mostreig qualitatiu:
bola de neu amb un reclutament mitjançant informants clau: metges de família i infermeres d’equips d’atenció primària de Catalunya i persones pertanyents a associacions de malalts afectats de COVID persistent a Catalunya.
Duració :
setembre 2020 – desembre 2021
La intervenció psicoeducativa del Projecte Psicodep «»Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física»» va generar una informació molt valuosa a partir del diaris de les infermeres observadores. Creiem molt necessari interpretar les experiències, emocions i vivències descrites en els diaris de les infermeres observadores, i analitzar també, en entrevistes obertes, el relat de les seves narratives. L’ anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida en els diaris i en les entrevistes pot aportar informació valuosa relacionada amb dimensions no explorades quantitativament en persones afectades de depressió i malalties cròniques.
Objectiu general.
Explorar les experiències, emocions i vivències de les persones amb depressió i comorbiditat física en el context d’una intervenció grupal psicoeducativa.
Metodologia.
Disseny.
la metodologia de la investigació es pròpiament qualitativa. Se realitzarà mitjançant l’anàlisis del contingut «»qué es diu, de què es parla»»»». Es per tant un estudi fenomenològic amb perspectiva hermenèutica. La fenomenologia té com objectiu descriure les experiències viscudes i comprendre el seu sentit, a la vegada que identifica el més íntim de la persona. La perspectiva hermenèutica, ens permetrà aprofundir en la interpretació de les manifestacions, vivències i emocions registrades per la infermera al diari d’observació i verbalitzades a la narrativa durant l’entrevista.
Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.
Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.
Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.
Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).
Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.
Antecedentes. Se estima que la endometriosis afecta al 10% de mujeres, estando el 60% de los casos sin diagnosticar. A pesar de estas estimaciones se desconoce la prevalencia e incidencia de la endometriosis en Cataluña. Tampoco, cómo mejorar el sistema sanitario para reducir su diagnóstico tardío y mejorar la calidad asistencial. Objetivos. Este proyecto tiene como objetivo determinar la prevalencia, incidencia y factores de riesgo asociados a la endometriosis, así como identificar y explorar los factores relacionados con el diagnóstico tardío. Metodología. Esta propuesta incluye un un proyecto de metodología mixta, integrando un estudio observacional de cohorte retrospectivo con «real world data», utilizando la base de datos SIDIAP (Estudio 1) y de dos estudios de metodología cualitativa con pacientes, profesionales sanitarios, gestores y otros agentes del sistema sanitario (Estudios 2 y 3). Este es un proyecto participativo que cuenta con la colaboración activa de la Asociación de Afectadas por la Endometriosis de Cataluña. Análisis de datos. Los datos se analizarán diferencialmente para cada estudio. Se llevará a cabo un análisis descriptivo y análisis de series temporales usando una regresión de Poisson (Estudio 1). Los datos cualitativos se analizarán a través del método-técnica Fotovoz (Estudio 2) y utilizando el Análisis de Contenido Temático (Estudio 3). Aplicabilidad y relevancia. El estudio permitirá conocer la magnitud de la afectación de la endometriosis en Cataluña, así como la detección de necesidades para su diagnóstico y abordaje temprano. Con ello, se generarán recomendaciones para la mejora del circuito diagnóstico de la endometriosis en Cataluña, aplicables al sistema sanitario catalán.?
ImpactT2D: una estrategia genómica para implementar medicina de precisión en la diabetes tipo 2
Las secuencias genómicas completas serán cada vez más accesibles, pero se necesitan más estudios para demostrar su utilidad en enfermedades comunes como diabetes tipo 2 (DT2). La DT2 afecta a ~14% de la población adulta española, y es una de las primeras causas de mortalidad y gasto sanitario. Es extremadamente heterogénea, pero carece de marcadores para guiar decisiones terapéuticas personalizadas. Los scores de riesgo poligénico (PRS) tienen potencial para discriminar diferentes mecanismos de riesgo para DT2. Por otra parte, un pequeño conjunto de pacientes alberga mutaciones codificantes capaces de guiar decisiones clínicas. El estudio DecodeDiabetes ha identificado mutaciones no codificantes compartidas por pacientes con diabetes monogénicas y DT2. ImpactT2D desplegará una estrategia para demostrar la aplicabilidad clínica de la información genómica en DT2.
Con este fin:
1. Generará genomas completos de una cohorte singular de 1000 pacientes (cohorte descubrimiento). En la cohorte descubrimiento, con un subfenotipo DT2 que maximiza la carga genética, se definirá PRS particionados y variantes raras causales, y utilizará herramientas de IA para desarrollar modelos de estratificación.
2. Generará una segunda cohorte de validación. La cohorte de validación, definida con criterios fenotípicos más amplios, se secuenciará utilizando paneles. Con ella validará modelos de estratificación, y estudiará diferencias en respuestas farmacológicas en extremos del espectro poligénico.
3. Implementará mecanismos para integrarlo en el sistema de salud.
ImpactT2D se alinea con iniciativas de medicina de precisión y genómica en DT2 en centros sanitarios españoles e internacionales. Aprovecha una red de asistencia primaria, investigadores clínicos, cohortes clínicas y genómicas directamente relevantes al proyecto, así como experiencia multidisciplinar en IA, ensayos clínicos, genómica, y genética. La estrategia pretende aportar hallazgos transformativos para la medicina de precisión en DT2.
De cara a la evaluación por parte del CEIC, el proyecto tiene cuatro componentes principales discernibles que serán presentados para su evaluación en cuatro fases sucesivas:
• Fase I. Secuenciación de casos retrospectivos disponibles, ya recogidos en biobancos o colecciones existentes en centros colaboradores del proyecto multicéntrico, Cohorte 1
• Fase II. Reclutamiento prospectivo multicéntrico de nuevos casos para la Cohorte 1 y Cohorte 2
• Fase III. Ensayo clínico multicéntrico
• Fase IV. Implementación clínica, algoritmos y evaluación económica
El desarrollo de un estudio cualitativo en Chile sobre iniciativas de apoyo, atención y cuidados comunitarios creados a partir de la pandemia de la COVID-19, fortalecerá la evidencia existente sobre el impacto social por el confinamiento/pandemia a nivel internacional. Dado que este proyecto es liderado desde el IDIPJGol, permitirá ampliar redes con otras instituciones de excelencia en la investigación en salud. Los resultados del estudio realizado en Chile serán comparados con los resultados del mismo proyecto que se llevará a cabo en España. Lo que permitirá la elaboración de al menos un artículo y desarrollar recomendaciones para las instituciones públicas y los profesionales que se dedican a la salud comunitaria.
Dicho material permitirá fomentar estrategias pioneras e innovadoras para los equipos de investigación del IDIAPJGol que desean formarse en metodologías cualitativas. Por un lado, por la posibilidad de buscar alternativas a las clásicas entrevistas que se han llevado a acabo en los estudios cualitativos. En segundo lugar, por la novedad que implica realizar trabajo de campo mediante formato digital considerando las actuales limitaciones. En tercer lugar, para continuar impulsando la línea estratégica del IDIAPJGol de impulsar procesos participativos en ciencia que permitan recoger datos y realizar el análisis desde la propia ciudadanía.
INTRODUCCIÓN
El confinamiento implica el aislamiento social y la restricción del movimiento de toda la población española, reduciendo así el riesgo de propagación del virus para controlar el brote de SARS-CoV-2 y la saturación del sistema sanitario. Las medidas implementadas por las autoridades han implicado la paralización de la actividad laboral, económica y social de la población. Se prevé que el impacto económico y social en la población sea significativo. Es por tanto importante analizar el impacto del confinamiento en la convivencia y en el bienestar social de la población española, para evaluar las medidas implementadas por las autoridades y así minimizar los posibles riesgos de salud mental asociados al confinamiento.
OBJETIVO GENERAL
Evaluar el impacto social generado en la población >= 16 años residente en el estado español durante y después del confinamiento aplicado como medida de prevención y control del SARS-CoV-2
OBJETIVOS ESPECÍFICOS
1) Evaluar la percepción de riesgo ante la infección de SARS-CoV-2 en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento
2) Evaluar la salud mental (síntomas de ansiedad/depresión) en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento.
3) Conocer las experiencias de convivencia en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después el confinamiento.
4) Conocer la situación laboral y socioeconómica en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después el confinamiento.
5) Explorar los cambios de estilos de vida en personas >= 16 años residentes en el estado español durante el confinamiento y después el confinamiento.
6) Explorar las experiencias que ha tenido el confinamiento a nivel de la salud emocional en personas >= 16 años residentes en el estado español durante y después del confinamiento.
DISEÑO Y MÉTODOS
Estudio de metodología mixta en la que se combina un estudio con metodología cuantitativa y otra, con metodología cualitativa. Se ha realizado un estudio piloto del cuestionario online.
Antecedentes. Las infecciones no complicadas del tracto urinario inferior (LUTI) representan un problema común en la atención primaria. La resistencia de los uropatógenos a los antibióticos habituales ha aumentado significativamente en los últimos años en España. Las pautas actuales recomiendan el uso de una dosis única de 3 g de fosfomicina para estas infecciones. El uso de fosfomicina ha aumentado significativamente en España durante los últimos años, pero la mayoría de los médicos de cabecera (MG) prefieren las terapias de corta duración a las de dosis única. El pivmecilinam ha sido autorizado por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Farmacéuticos pero aún no se comercializa. Recientemente, se ha demostrado que un régimen de tratamiento corto con nitrofurantoína es más eficaz que la fosfomicina en dosis única. Ningún estudio ha comparado agentes antimicrobianos de corta duración frente a frente con LUTI sin complicaciones. Por tanto, el objetivo de este ensayo clínico aleatorizado es comparar tres
Diferentes tratamientos antibióticos de corta duración con fosfomicina en dosis única para las LUTI no complicadas en mujeres adultas.
Métodos. Este será un ensayo pragmático, multicéntrico, de grupos paralelos, abierto y aleatorizado. Las mujeres de 18 años o más y las características clínicas de LUTI no complicada adquirida en la comunidad, con síntomas de LUTI y un análisis de tira reactiva de orina positivo serán aleatorizadas a uno de los siguientes cuatro grupos: fosfomicina 3 g de 2 días al día, 400 mg de pivmecilinam de 3 días . t.i.d, nitrofurantoína de 5 días 100 mg t.i.d. o una dosis única de 3 g de fosfomicina. Muestra: 1.000 pacientes. Se considerarán dos criterios de valoración coprimarios: la eficacia clínica, definida como la resolución de los síntomas, respondida por los pacientes, y la erradicación bacteriológica (proporción de pacientes curados bacteriológicamente el día 7). Se programarán visitas de seguimiento los días 3 (llamada telefónica), 7 y 28 para evaluar la evolución de la infección. Se recolectarán muestras de orina en las tres visitas in situ y se realizarán cultivos de orina. Si es positivo, se realizará un antibiograma de los 3 antibióticos estudiados. Los estudios cualitativos explorarán las experiencias, necesidades y preferencias de los pacientes y médicos de cabecera con respecto al manejo de las LUTI y su alineación con los resultados de este estudio. Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones y se realizará un metanálisis en red de ensayos clínicos aleatorizados sobre terapias con antibióticos para las LUTI no complicadas, incluido el resultado de este estudio. Además, se realizará y difundirá un mapa de la prevalencia y resistencia de los patógenos uropatógenos que causan LUTI no complicadas mediante la actualización de nuestras guías.
Introducció
A mesura que passen les setmanes, pacients que presenten símptomes lleus i moderats compatibles amb COVID-19 alerten de la persistència de símptomes més enllà dels 21 dies d’inici dels mateixos. La definició de malaltia persistent no està descrita en la literatura i perceben problemes en la seva qualitat de vida.
Objectius:
? Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a nivell basal
? Descriure la persistència dels símptomes en quant a tipus i freqüència en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
? Descriure la qualitat de vida dels pacients durant la malaltia en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
Metodologia:
Tipus d’estudi
Neix com a projecte independent o cocreat, davant la necessitat del col·lectiu de conèixer la malaltia que pateixen donada la falta de respostes sobre la seva situació per part de la comunitat científica. Aquest estudi estaria situat entre els projectes independents (investigacions promogudes un col·lectiu de persones amb simptomatologia persistent de COVID-19) i els projectes cocreats (on les persones participants dissenyen des de l’inici juntament amb l’equip investigador el projecte d’investigació)(25). Es tracta de fomentar la participació pública en la creació de coneixement sobre la seva pròpia malaltia.
Antecedentes: el dolor lumbar inespecífico es un trastorno perceptivo complejo que afecta las dimensiones personales, sociales y culturales. Este estudio analizará la efectividad de una intervención multidisciplinaria en discapacidad, calidad de vida y estado psicológico.
Métodos: un ensayo clínico aleatorizado por grupos, realizado en 38 centros de atención primaria de salud en Barcelona, ??asignado aleatoriamente a la intervención multidisciplinaria o la atención clínica habitual. Se incluyen pacientes entre 18 y 65 años de edad (n = 932; 466 por brazo), con diagnóstico de dolor lumbar subagudo no específico. El grupo de intervención recibió recomendaciones de guías de práctica clínica y una intervención multidisciplinaria biopsicosocial (sesiones educativas grupales de 10 horas de duración). El resultado principal es el cambio en la puntuación en el cuestionario de discapacidad de Roland Morris. Otros resultados son la severidad del dolor, la calidad de vida, la duración del episodio actual de lumbalgia, las bajas por enfermedad, las creencias de evitación del miedo y los cuestionarios de Goldberg. Los resultados se evaluarán al inicio del estudio, 3, 6 y 12 meses. El análisis será por intención de tratar. El efecto de la intervención se evaluará a través de la medida del efecto del tamaño. La recuperación según el paciente se utilizará como criterio externo. Se realizará una regresión multinivel en medidas repetidas. El tiempo hasta la desaparición del episodio actual de dolor lumbar será analizado por la regresión de Cox.
Históricamente, los investigadores desarrollan preguntas de investigación sobre la población en lugar de hacerlo en colaboración con la población misma. Pero ahora que se utiliza el enfoque de participación pública y del paciente (PPI), se forma una asociación entre los investigadores y las poblaciones para explorar las necesidades más relevantes de la población y generar investigaciones realizadas por la población no sobre ellos o para ellos. El enfoque PPI fortalece inherentemente la voz, la autonomía y el empoderamiento de la población. Por lo tanto, este marco de investigación ha sido elegido para estudiar un grupo de inmigrantes difícil de alcanzar pero populoso en Barcelona, ??España: inmigrantes latinoamericanos documentados e indocumentados. El método PPI se ha realizado en colaboración con la organización sin fines de lucro CatNova que sirve a esta población.
? Se realizará un estudio cualitativo descriptivo-exploratorio realizando entrevistas semiestructuradas entre diciembre de 2018 y abril de 2019, de acuerdo con la disponibilidad de los participantes en un entorno cómodo y privado. CatNova permitió que las observaciones y el reclutamiento se realizaran en su premisa. Las entrevistas se estudiarán mediante análisis temático contextual. El muestreo intencional se utilizará para crear visibilidad de la heterogeneidad de la muestra. El estudio busca revelar las opiniones, necesidades y circunstancias de los latinoamericanos y las barreras y facilitadores que afectan su participación y participación en la investigación. Un objetivo adicional es la búsqueda de revelar las prioridades de investigación de la población objetivo. Se hará una comparación de las reflexiones entre los participantes documentados y los indocumentados para descubrir cómo el estado legal afecta sus necesidades, la atención primaria de salud y la participación en la investigación.
Antecedentes: las mujeres pakistaníes experimentan riesgos más altos que el promedio de ciertas enfermedades crónicas, incluidas las enfermedades relacionadas con los estilos de vida sedentarios. Hay una falta de información disponible sobre cómo esta población percibe la salud, y específicamente, acerca de cuáles son sus percepciones de la actividad física, uno de los principales factores que influyen en la aparición de enfermedades metabólicas. Además, la investigación sobre inmigrantes de primera y segunda generación en España demuestra diferentes actitudes en torno al concepto de salud y las actividades relacionadas con la salud.
Objetivos: explorar y comparar las percepciones de la actividad física entre las mujeres inmigrantes paquistaníes de primera y segunda generación, para identificar los factores que facilitan e impiden o impiden la actividad física.
Desde el ámbito de la investigación en ciencias de salud, concretamente desde la atención primaria, entendemos la participación de la población como un mecanismo para incorporar a las personas en la toma de decisiones científicas y políticas, que vayan más allá de las decisiones individuales sobre la propia salud [1]. La participación de las personas en investigación es considerada una estrategia útil, innovadora, viable e imprescindible pero que requiere del cambio de paradigma jerárquico actual [2]. Parece que aún se desconocen otras formas de participación real, en todas las fases de la investigación, y en muchas ocasiones se entiende como participación informar de los resultados [3]. En los últimos años se está tratando de incluir la participación ciudadana en numerosos proyectos de
investigación en salud. Sin embargo en muchas ocasiones la información que luego se publica acerca del contexto, el proceso, y el impacto es parcial e inconsistente [4,5]. Para poder continuar avanzando en el conocimiento y desarrollo de metodologías con participación ciudadana en investigación es necesario reportarlo de forma adecuada en las publicaciones [6].
Promover la participación pública en investigación permite sumar diferentes perspectivas y puntos de vista que permiten enriquecer los procesos de generación de conocimiento y mejorar las decisiones en investigación. Solo con la transformación de las relaciones de poder entre la ciudadanía, el personal técnico, las instituciones y los gobiernos se logrará el impacto en el capital social, las condiciones materiales y sociales en las que viven las personas y, por tanto, la repercusión en mejores resultados de salud y reducción de desigualdades sociales en salud [7].
En esta situación es interesante explorar la situación actual de la participación ciudadana o pública en proyecto de investigación e intervención para impulsar esta iniciativa en el contexto local.
Objetivo:
Conocer las experiencias y las opiniones sobre participación, desde el punto de vista de agentes clave que intervienen o investigan en proyectos relacionados con la participación pública en diferentes ámbitos de conocimiento.
Un ensayo clínico controlado, factorial, aleatorizado y grupal para evaluar si una intervención clínica centrada en la enfermedad continua (mejora de las habilidades de comunicación) y / o una intervención clínica centrada en la enfermedad (prueba rápida de proteína C reactiva) cambiará el consumo de antibióticos entre los pacientes con ALRTI dentro de las primeras seis semanas después de la consulta.
Antecedentes:
Ensayos rigurosos recientes sugieren que las intervenciones de salud digital, administradas a gran escala y bajo costo a través de sistemas de salud digitales agregados a la atención habitual, pueden prevenir eficazmente la diabetes mellitus tipo 2 (DM2) y reducir importantes factores de riesgo de DM2, como el sobrepeso, la hipertensión, la hiperlipidemia y comportamiento de fumar. En España este tipo de intervenciones están poco estudiadas.
El presente proyecto es una continuación del proyecto piloto intitulado Cribado en pacientes inmigrantes mediante herramienta informática adaptada a la historia clínica en Atención Primaria (CRIB-MI), que fue financiado por la convocatoria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En este protocolo se propone una evaluación con metodología cualitativa que permitirá valorar las opiniones y experiencias de los médicos de familia participantes en los grupos de intervención del proyecto, con el propósito de detectar los aspectos mejorables de la intervención. Se realizarán 4 grupos focales, uno en cada uno de los 4 CAPs que recibieron la alerta del CRIB-MI. Cada grupo se compondrá de un máximo de 12 médicos de familia y un mínimo de 6. Los grupos focales se realizarán siguiendo un guion de temas. Se realizará un análisis de contenido temático con el soporte del programa Atlas-Ti.
Objetivo: Analizar la efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja en la calidad de vida (variable principal), el impacto funcional, el ánimo y el dolor de personas con fibromialgia (FM) atendidas en los Equipos de Atención Primaria (EAPs) del Instituto Catalán de la Salud de Terres de L’Ebre. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council. Fase1: Ensayo clínico aleatorizado pragmático con pacientes diagnosticados de FM y adscritos a uno de los 11 EAPs del Territorio. Participarán 336 pacientes (168 en cada grupo).
Unidad de aleatorización: pacientes, por cada EAP. En el grupo control se realizará la práctica clínica habitual y en el grupo intervención la práctica habitual y la compleja grupal (basada en la educación sanitaria, el ejercicio físico aeróbico y la terapia cognitivo-conductual) durante 12 semanas en sesiones de 2 horas/semana. Análisis: valoración de la respuesta media estandarizada y del tamaño del efecto estandarizado y análisis de regresión logística multivariante. El análisis económico se hará a partir de medidas de utilidad. Fase 2: Estudio cualitativo socio constructivista para identificar los aspectos mejorables de la intervención según los resultados obtenidos y las opiniones y experiencias de los participantes (pacientes y profesionales). Muestreo teórico con 2 grupos de discusión de participantes en la intervención y 2 grupos de discusión de profesionales de diferentes EAPs. Se realizará un análisis de contenido temático.
Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad de la intervención grupal en la calidad de vida de personas con FM.
Antecedents: Aunque la insuficiencia cardíaca (IC) es la tercera causa de muerte en España, la información disponible acerca del pronóstico en pacientes con IC Avanzada (ICA), y de cómo es vivida por los pacientes, es escasa. Por tanto, es importante explorar las vivencias que éstos tienen acerca de su enfermedad, para desarrollar un plan adecuado de cuidados.
Objectius: Explorar, desde la perspectiva fenomenológica, el significado de las vivencias de los pacientes con insuficiencia cardíaca avanzada teniendo en cuenta las diferencias entre género, atendidos en el domicilio, en el entorno de atención primaria, en la ciudad de Barcelona, durante el año 2017, para comprender cómo afrontan la enfermedad desde una perspectiva holística.
Metodologia: Investigación cualitativa con perspectiva fenomenológica de Husserl, mediante entrevistas en profundidad, a partir de un muestreo teórico, a pacientes con ICA teniendo en cuenta las variables: género, edad y nivel socioeconómico. Se realizarán entrevistas en profunidad a 12 personas.
Determinacions: Se recogerá el género, edad, nivel socioeconómico, estadio de la enfermedad (III/IV), número de convivientes en el domicilio y grado de parentesco.
Anàlisi estadística: Análisis del contenido a partir de las transcripciones literales de las entrevistas.
Resultats esperats: Se espera obtener información acerca de las estrategias de afrontamiento de los pacientes en relación a la ICA.
Aplicabilitat i Rellevància: Los resultados permitirán comprender las expectativas y vivencias de los pacientes y ayudarán a los profesionales a mejorar los cuidados.
La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d?àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.
LCZ696 (sacubitril/valsartan; Entresto®) is a novel treatment initially approved in the United States, the Europe Union (EU) and a number of other countries in 2015. In the EU, Entresto® is indicated in adult patients for treatment of symptomatic chronic heart failure with reduced ejection fraction.
Based on the observation that sacubitril inhibits OATP1B1 and OATP1B3 transporters in vitro Novartis conducted a drug-drug interaction (DDI) study with atorvastatin (a HMG-CoA reductase inhibitor [statin] in which LCZ696 increased the maximal plasma concentrations (cmax) of the OATP1B1 and OATP1B3 substrates atorvastatin and its metabolites by up to 2-fold. However, the areas under the curve (AUCs) of atorvastatin and its metabolites were not increased to a clinically significant extent (<1.3-fold), suggesting that the impact of sacubitril on the pharmacokinetics of atorvastatin is limited to cmax.
Therefore, the EU SmPC recommends ?that caution should be exercised when co-administering Entresto with statins?.
To further elucidate the potential of LCZ696 to interact with OATP1B1 and OATP1B3 substrates, Novartis conducted another clinical DDI study ? completed after the Entresto® EU submission ? using simvastatin. Simvastatin is a prodrug and metabolized to the active metabolite simvastatin acid which is a more sensitive OATP1B1 and OATP1B3 substrate. LCZ696 has no clinically significant impact on exposures of both simvastatin and simvastatin acid when simvastatin was co-administered with
LCZ696.
Based on the atorvastatin study, and given the high proportion of patients expected to be on a concomitant statin post-marketing, the Committee for Medicinal Products for Human Use (CHMP) requested that Novartis consider further evaluation of this potential DDI in the post-marketing setting.
In the approved Entresto® EU Risk Management Plan (RMP Version 1.4), Novartis therefore committed to perform a (non-imposed) non-interventional post-authorization safety study (PASS, category 3) dedicated to assess specific statin-associated safety events, namely myotoxicity, and hepatotoxicity, in association with concomitant use of statins together with LCZ696 in patients with HF.
In addition, in the Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC) RMP Assessment Report from September 2015, Novartis was asked by the PRAC Rapporteur to ?consider including pancreatitis to the list of statin-related events?.
LCZ696 (sacubitril/valsartan; ATC code C09DX04; Entresto®) exhibits a novel mechanism of action to
treat heart failure (HF) with the angiotensin receptor neprilysin inhibitor (ARNI) by simultaneously
inhibiting neprilysin (neutral endopeptidase; NEP) via LBQ657, the active metabolite of the prodrug
sacubitril, and by blocking the angiotensin II type-1 (AT1) receptor via valsartan. It was approved in the
European Union (EU) on 19 November 2015. In the EU, Entresto is indicated in adult patients for
treatment of symptomatic chronic heart failure with reduced ejection fraction.
As agreed with the Committee for Medicinal Products for Human Use (CHMP), Novartis will conduct a
non-imposed non-interventional Post-Authorization Safety Study (PASS; category 3) for the risk of
angioedema in association with LCZ696 use. In addition to the risk of angioedema, this study will
investigate the risks of hypotension, hyperkalemia, hepatotoxicity, and renal impairment (all included in
the Risk Management Plan [RMP] for Entresto as ?important identified risks?, except ?hepatotoxicity?
which is listed as ‘important potential risk’).
PREPARE és un gran projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea que inclou investigadors de tot Europa. Es centra en la investigació de malalties infeccioses (com la grip) que poden provocar epidèmies o pandèmies. L’objectiu principal del projecte PREPARE és obtenir informació per garantir la realització d’investigacions futures durant epidèmies o pandèmies per tal de millorar la gestió i el tractament de les persones malaltes.
És molt difícil realitzar qualsevol tipus d’investigació durant les epidèmies o pandèmies de malalties infeccioses. Sovint es triga massa temps en dissenyar l’estudi i és difícil trobar les persones per participar-hi. En la nostra reunió grupal, volem saber l’opinió de la ciutadania sobre el fet de donar el consentiment per participar en una investigació durant les epidèmies o pandèmies.
Introducción y justificación: La evidencia disponible sugiere que el control de la mayoría de los factores de riesgo cardiovasculares es claramente peor en las mujeres con diabetes, que en los hombres, incluso cuando ya han presentado previamente una enfermedad cardiovascular. Objetivo: Este estudio que proponemos permitirá profundizar en qué diferencias existen entre género en cuanto a las causas del deficiente control y manejo de los factores de riesgo cardiovascular en personas con diabetes en el contexto español. Metodología: Investigación cualitativa de perspectiva fenomenológica. Participaran personas diagnosticadas con diabetes tipo 2 atendidas en centros de atención primaria de Barcelona, Madrid, San Sebastián y Málaga. Se realizará un muestreo teórico dónde se tendrán en cuenta las diferentes variables: Género; Edad; Nivel de instrucción; Ciudad de residencia; Lugar y ámbito de residencia; Tipo de tratamiento; Número de años con diabetes y presencia/ausencia de evento cardiovascular. La técnica escogida para la generación de la información será el grupo discusión. Se realizarán 3 grupos y el tipo de análisis empleado será el análisis del contenido temático. Se realizará la triangulación de los analistas y la verificación de los informantes como criterios para garantizar la calidad y el rigor de la investigación. Aplicabilidad de la investigación: Este estudio permitirá conocer las diferencias entre género en cuanto al manejo y control de la diabetes tipo 2 en personas atendidas en atención primaria. Los resultados de este estudio serán el punto de inicio para las recomendaciones en abordaje integral de la diabetes y sus comorbilidades desde una perspectiva de género en el ámbito de atención primaria.
Background: There is a growing interest in how doctors learn from narratives about individual cases, reflected, for example, in the use of e-portfolios.
Aim: This study aimed to evaluate how GP trainers conceptualised «»learning from patients»», and what use they currently made of narrative recounts in training.
Design & setting: Thematic analysis (TA) and corpus-linguistic (CL) analysis, with data collected from a convenience sample of trainers in the UK, Ireland, and Spain.
Method: GP trainers in the three settings were contacted, and volunteers recruited (22 in UK, 24 in Ireland, and 16 in Spain). Volunteers were interviewed and asked to offer a narrative about «»a patient you learned from»» and whether they used narratives as a training device.
Results: There were no differences between settings. Trainers described an engaged and personal relationship with patients. They described learning about themselves, the human condition, and about how to live and die well. Their narratives were structured in various ways. At times, they led to precise conclusions: at times, they were perceived as meaningful, but resisting analysis. As regards teaching through narrative, it was reported as commonly used, but present practice appears ad hoc rather than planned.
Discussion: The lack of difference between settings suggests a degree of commonality about how trainers perceive learning and teaching in the areas explored, but cannot be generalised further. The level of personal engagement was more than anticipated, and suggests the label «»doctor- patient relationship»», as the term is used, may not be adequate to describe the nature of some interactions.
Objetivo: Analizar la efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja basada en la Psicología Coaching en la calidad de vida (CV), el dolor, el sobrepeso y la actividad física de personas con artrosis de rodilla (AR) atendidas en centros de atención primaria (CAP) de Barcelona. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council: Fase 1: Modelización y operativización de la intervención: Estudio cualitativo socioconstructivista para identificar barreras y facilitadores en la implementación de una intervención flexible, dinámica, factible y adecuada a la atención primaria. Muestreo teórico con 10 entrevistas en profundidad a personas con AR y 4 grupos de discusión con 8-12 profesionales de atención primaria. Se realizará un análisis sociológico del discurso. Fase 2: Estudio de efectividad, coste-efectividad y coste-utilidad. Ensayo clínico aleatorizado comunitario pragmático. Participarán 360 personas con AR (180 en cada grupo) y 18 CAP (9 en cada grupo). Unidad de aleatorización: CAP. El grupo intervención recibirá un programa de Psicología Coaching de 20 horas, sesiones mensuales de mantenimiento, refuerzo telefónico y la práctica habitual; el grupo control seguirá la práctica habitual. La variable de resultados principal será la CV (WOMAC). Análisis: respuesta media estandarizada y análisis multinivel de medidas repetidas. El análisis económico se hará a partir de medidas de efectividad y de utilidad. Fase 3: Evaluación de la intervención. Estudio cualitativo con la metodología de la fase 1. Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad del coaching en la CV de personas con un problema prevalente como la AR .
La intensificación del tratamiento del control glucémico y de otros factores de riesgo (lípidos y presión arterial, hábito tabáquico y ejercicio físico) en los pacientes con diabetes mellitus tipo 2 (DM2) ha mostrado beneficios en términos de complicaciones asociadas a la enfermedad.
En el contexto actual de limitación de recursos y accesibilidad a la atención especializada, se plantea como estrategia de mejora las acciones dirigidas a incrementar las competencias de los profesionales de Atención Primaria.
Siguiendo esta línea de pensamiento, nos planteamos realizar un tipo de intervención basada en dos estrategias de intervención en atención primaria.
La hipótesis del estudio se basa en la intervención por parte de un equipo de atención primaria mediante una estrategia integral de detección de los pacientes inadecuadamente controlados, la introducción de una consulta monográfica de diabetes mellitus tipo 2, con soporte especializado a distancia, y la introducción de otras medidas de aproximación para vencer las barreras al tratamiento, por parte de los pacientes y los profesionales, en la aproximación a la evaluación y orientación del manejo de casos con deficiente control glucémico es efectiva en el control de la glucemia y otros parámetros de control metabólico y control de factores de riesgo, y es coste-efectiva.
El objetivo principal del estudio es determinar si el control glucémico, medido por la concentración media de la HbA1c del paciente deficientemente controlado con DM2, mejora cuando es evaluado y tratado en el ámbito de atención primaria mediante la estrategia integral propuesta en el estudio
El proyecto INTEGRA comprende todo el proceso de desarrollo de un estudio de intervención en pacientes con DM tipo 2 en el ámbito de la atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). El proyecto incluye no sólo el estudio de intervención sobre pacientes con DM tipo 2 y control glucémico deficiente, sino que incluye también la fase 1 (estudio de investigación cualitativa) en la que se identificarán aquellas estrategias determinadas como viables en la supresión de las barreras al tratamiento y que se incorporarán al estudio de intervención propiamente dicho.
El objetivo de la fase 1 es determinar los factores de los participantes y del contexto que pueden condicionar el desarrollo y la implementación de una estrategia de intervención específica en pacientes con mal control glucémico de la diabetes tipo 2 en atención primaria.
La fase 2 consiste en un estudio de intervención cuasi-experimental, controlado, en el que participarán todos los sujetos con DM2 y deficiente control glucémico de 6 centros de atención primaria. El estudio de intervención con tres brazos: grupo control; grupo intervención 1 (consulta monográfica + formación a los profesionales) y grupo intervención 2 (formación a los profesionales en técnicas de coaching + plataforma web+ acciones complementarias surgidas de la fase 1 + formación a los profesionales) que se detallan en el proyecto al igual que la frecuencia e intervenciones planificadas para cada visita. El estudio comprenderá 6 centros de intervención situándose en Lérida, Girona y Barcelona. El grupo control será de datos extraídos del Sistema de Información para el Desarrollo de Investigación en Atención Primaria.
La duración prevista del estudio es de 24 meses, dedicándose los 6 primeros meses a la fase previa y el diseño definitivo de la intervención. El periodo de reclutamiento se realizará durante 6 meses, y el periodo de seguimiento será de 12 meses por cada paciente (total 2 años de duración).
El estudio se realizará teniendo en cuenta aspectos éticos y las consideraciones prácticas que requiere la intervención del proyecto INTEGRA.
Objetivo general Describir los conocimientos, actitudes, conductas y percepción de riesgo de contraer y transmitir ITS y VIH de las TSC de origen nigeriano, mediante un estudio cualitativo de perspectiva socioconstructivista realizado en la ciudad de Barcelona, durante el periodo 2012-2013. Métodos La metodología del presente estudio es cualitativa. Se realizará un estudio descriptivo interpretativo combinando la perspectiva fenomenológica y la socioconstructivista. Se pretende describir los conocimientos, actitudes y conductas para la prevención de las ITS/VIH de las TSC nigerianas y conocer e interpretar los significados sobre el riesgo de contraer y transmitir estas infecciones, construidos a partir de su propia experiencia y teniendo en cuenta factores individuales, culturales, sociales y del contexto global (laboral, acceso a los servicios socio sanitarios, servicios sociales a disposición, integración social). La información se obtendrá a través de entrevistas individuales semiestructuradas. Esta técnica permitirá un ambiente más íntimo, confidencial y de seguridad para que las participantes se sientan cómodas y sin ninguna presión, promoviendo así, discursos más espontáneos y ajustados a sus percepciones sobre el fenómeno de estudio. En una segunda etapa, se realizarán tres grupos triangulares con el objetivo de obtener discursos más abiertos y avanzar hasta la saturación del discurso. Aquí se obtendrán informaciones adicionales o complementarias a las obtenidas en las entrevistas individuales, mediante una dinámica interactiva e interpelativa, impulsada por el moderador. Se realizará un análisis sociológico del discurso, para describir e interpretar tanto los contenidos expresados a nivel individual, como en los grupos triangulares. El análisis del discurso como parte de los procesos sociales, posibilita la comprensión de lo social. Se identificarán los significados a través de la lectura y relectura gradual sistemática de la información obtenida. Resultados esperados A través de las entrevistas en profundidad realizadas se espera llegar a conocer la percepción de riesgo real para ITS y VIH de las TSC de origen nigeriano residentes en Barcelona, analizando e interpretando sus propias palabras se pretende llegar a la comprensión del contexto social. También se espera conocer las barreras y limitaciones que ellas sienten para dicha prevención y control así como para adquirir los conocimientos necesarios al respecto. En definitiva, se espera conocer más a fondo esta comunidad, sus vivencias, sentimientos y experiencias para poder realizar actividades adecuadas a las necesidades planteadas por ellas mismas. Impacto potencial esperado Hasta el momento actual las investigaciones sobre la percepción de riesgo de ITS/VIH en TSC son escasas. Es necesario profundizar a través de investigaciones cualitativas, como elemento fundamental para la reorientación y complemento de los programas multisectoriales y las acciones realizadas con este colectivo. El proyecto que presentamos podría aportar conocimientos esenciales para las estrategias de prevención y manejo de las ITS y VIH en la población de TSC en Barcelona. Por esto los resultados obtenidos serían muy útiles en el ámbito de la atención primaria de salud desde donde se realizan actividades de educación y prevención.
El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención
Las intervenciones preventivas y las recomendaciones clínicas basadas en la evidencia científica están diseñadas para ser implementadas y alcanzar una mejora en la salud de la población. A menudo, estos efectos sobre la salud poblacional no se dan en la magnitud deseada y los estudios de investigación traslacional han mostrado que uno de los vacíos de conocimiento se encuentra en la falta de modelos de diseminación e implementación que puedan ser aplicables transdisciplinariamente. El objetivo de TRAM-S consiste en desarrollar un modelo de diseminación e implementación de intervenciones preventivas y recomendaciones clínicas que permita hacer una traslación efectiva de los resultados de la investigación, hacia la toma de decisiones en salud. El proyecto se llevará a cabo en 4 fases. En la Fase 1 se realizará una revisión sistemática de la literatura científica que permitirá conocer actitudes y percepciones con respecto a intervenciones y recomendaciones, además de los canales de comunicación y las tácticas más utilizadas, y su efectividad. En la Fase 2 se llevarán a cabo 11 grupos focales. En la Fase 3 se realizará el análisis de los datos, discusión de resultados y elaboración del modelo de diseminación e implementación. Finalmente, en la Fase 4 se realizará la difusión del modelo obtenido. TRAM-S pretende reducir la brecha entre el saber y el hacer, entre aquello que la investigación ha demostrado ser efectivo y su aplicación en la práctica, y para ello investigar sobre el modelo óptimo de traslación de la evidencia científica a la toma de decisiones.
Objectiu: Analitzar l’efectivitat d’una intervenció educativa basada en la la Consciència Plena (Mindful Communication) per reduir l’estrès i millorar l’empatia dels professionals d’atenció primària (AP) i l’actitud envers els aspectes psicosocials dels pacients.
Metodologia: Estudi d’intervenció abans-després. La intervenció consisteix en una activitat psico-educativa amb una fase intensiva (8 setmanes; 1 sessió setmanal de 2,5 hores + 1 sessió de 8 hores) i una de fase de manteniment (10 mesos; 1 sessió mensual de 2,5 hores). Continguts: equilibri personal, comunicació conscient, professionalitat, autocura i burnout, patiment i mort, gestió de conflictes i del temps. Variables de resultats principals: Malestar psicològic, Consciència Plena (CP), Empatia i creences sobre els aspectes psicosocials. Mesures: a l’inici, al final de la fase intensiva, als 2 mesos i als 12 mesos. Participants: Metges/Metgesses, infermers/es, psicòlegs/es i treballadors/es socials de Centres d?AP de Barcelona ciutat i àrea metropolitana nord i sud que acceptin participar (n=75).
Limitacions: Estudi sense assignació aleatòria de la intervenció. Els participants són auto-seleccionats, per tant els resultats poden ser aplicables a professionals d’AP interessats en el tema. No obstant això, es tracta d’una intervenció novedosa que genera un gran interès per part dels professionals i sobre la que es disposa d?una evidència limitada al nostre entorn, el que justifica la necessitat de millorar els coneixements sobre la seva efectivitat.
Implicacions: La participació en un programa de CP es podria associar a la reducció del malestar psicològic i l’esgotament dels professionals i una milloria del benestar professional i de l’atenció centrada en el pacient.
OBJECTIU PRINCIPAL:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinària comparada amb el tractament clínic habitual en la disminució de la incidència de lumbàlgia crònica (ILC), la reducció de la intensitat del dolor i la durada de l’episodi i la millora de la qualitat de vida (QV) en persones adultes amb lumbàlgia subaguda inespecífica (LSAI).
METODOLOGIA:
Disseny: Assaig clínic aleatori multicèntric comparant un grup amb LSAI tractat amb abordatge multidisciplinari enfront d’un grup control amb tractament clínic habitual.
Participants Persones >18 i <65 anys (n=696) amb LSAI ateses als 36 centres d?atenció primària (348 assignats a intervenció i 348 a control).
Grup Intervenció:
Intervenció individual: seguiment recomanacions Guía de Pràctica Clínica de Patologia de la columna lumbar en l'adult, del Instituto Català de la Salut.
Intervenció grupal educació sanitària.
DVD per reforçar els continguts educatius treballats als grups.
Grup control: Intervenció individual descrita al grup intervenció.
Mesures de resultats: basals i seguiment als 3 i 12 mesos. Variables dependents: Severitat dolor (McGill), discapacitat (Roland Morris), QV (SF3)6, durada de l?episodi actual de LSAI, baixa laboral i durada (dies) de la mateixa.
Variables independents: grup de tractament, sociodemogràfiques (edat, sexe instrucció, professió, fills; psicosocials qüestionari Fear Avoidance Beliefs, depressió (Beck) i ansietat (STAI); clíniques: somatometria, episodis anteriors lumbàlgia, durada episodi actual.
Anàlisi de les dades L'anàlisi serà per intenció de tractar. El grup intervenció i control es compararan mitjançant tècniques adequades segons condicions d'aplicació. S'avaluarà l'associació entre intervenció i efecte (evolució a lumbàlgia crònica) amb anàlisis multivariables (models de regressió multinivell i supervivència) ajustats segons variables independents.
RESULTATS ESPERATS: Aportar evidències sobre l'efectivitat de la intervenció multidisciplinària proposada en la disminució de la ILC i els costos socials i econòmics d'aquest problema.
OBJECTIU Identificar el perfil de competències actuals i futures dels professionals de la Salut Pública de Catalunya mitjançant un estudi qualitatiu fenomenològic que serveixi de base per a la definició dels coneixements i habilitats necessàries pels professionals d?aquesta disciplina. DISSENY Es realitzarà una recerca qualitativa amb perspectiva fenomenològica donat que les competències professionals es volen explorar des de la pròpia experiència dels investigats en la seva pràctica professional. SUBJECTES D’ESTUDI Professionals que desenvolupen la seva tasca en l?àmbit de la Salut Pública
OBJECTIU PRINCIPAL:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinària comparada amb el tractament clínic habitual en la disminució de la incidència de lumbàlgia crònica (ILC), la reducció de la intensitat del dolor i la durada de l’episodi i la millora de la qualitat de vida (QV) en persones adultes amb lumbàlgia subaguda inespecífica (LSAI).
METODOLOGIA:
Disseny: Assaig clínic aleatori multicèntric comparant un grup amb LSAI tractat amb abordatge multidisciplinari enfront d’un grup control amb tractament clínic habitual.
Participants Persones >18 i <65 anys (n=696) amb LSAI ateses als 36 centres d?atenció primària (348 assignats a intervenció i 348 a control).
Grup Intervenció:
Intervenció individual: seguiment recomanacions Guía de Pràctica Clínica de Patologia de la columna lumbar en l'adult, del Instituto Català de la Salut.
Intervenció grupal educació sanitària.
DVD per reforçar els continguts educatius treballats als grups.
Grup control: Intervenció individual descrita al grup intervenció.
Mesures de resultats: basals i seguiment als 3 i 12 mesos. Variables dependents: Severitat dolor (McGill), discapacitat (Roland Morris), QV (SF3)6, durada de l?episodi actual de LSAI, baixa laboral i durada (dies) de la mateixa.
Variables independents: grup de tractament, sociodemogràfiques (edat, sexe instrucció, professió, fills; psicosocials qüestionari Fear Avoidance Beliefs, depressió (Beck) i ansietat (STAI); clíniques: somatometria, episodis anteriors lumbàlgia, durada episodi actual.
Anàlisi de les dades L'anàlisi serà per intenció de tractar. El grup intervenció i control es compararan mitjançant tècniques adequades segons condicions d'aplicació. S'avaluarà l'associació entre intervenció i efecte (evolució a lumbàlgia crònica) amb anàlisis multivariables (models de regressió multinivell i supervivència) ajustats segons variables independents.
RESULTATS ESPERATS: Aportar evidències sobre l'efectivitat de la intervenció multidisciplinària proposada en la disminució de la ILC i els costos socials i econòmics d'aquest problema.
L’estudi «Proposta d’indicadors per avaluar les activitats que realitzen les ONG-Sida» vol corroborar les següents hipòtesis. – És possible establir un catàleg de intervencions en matèria preventiva realitzades per les ONG que reben subvencions del Departament de Salut. – La realització d’un estudi mitjançant metodologia mixta (qualitativa i quantitativa) permet l’establiment d’indicadors mesurables per avaluar les activitats i objectius principals de les ONG-Sida. Els objectius generals: Descriure i analitzar els objectius i les activitats preventives, que realitzen actualment les ONG que treballen en Sida a Catalunya i reben subvencions del Departament de Salut. Aquest estudi permetrà proposar uns indicadors mesurables, per monitoritzar i avaluar els objectius i activitats de les ONG que per consens es considerin més importants. Els objectius específics: – Identificar els objectius i activitats preventives que realitzen les ONG-Sida a Catalunya, segons les línies estratègiques establertes pel PPAS. – Elaborar un document per mostrar el catàleg d’objectius i activitats, que serveixi de base per definir els indicadors d’avaluació. – Elaborar una proposta d’indicadors d’avaluació adients per cada activitat a partir del treball de consens entre les ONG i l’equip investigador del projecte. Les estratègies metodològiques per aconseguir els objectius es basen en un Estudi qualiquantitatiu que comprèn quatre fases: 1. Fase de revisió sistemàtica i exhaustiva de les memòries de les activitats realitzades per les ONG-Sida i subvencionades pel Departament de Salut durant l’any 2006. 2. Fase quantitativa: Estudi descriptiu transversal a partir de les respostes al qüestionari amb preguntes obertes, d’elecció múltiple i semi-obertes relatives als objectius, activitats i població a qui va adreçada les activitats de les ONG-Sida. 3.Fase qualitativa: Estudi amb enfocament fenomenològic amb dos grups d’informants: Grups focals als Professionals de les ONG-Sida per descriure les opinions, experiències i coneixements dels treballadors sobre les activitats preventives que realitzen de prevenció pel VIH/Sida i la percepció de risc del VIH. Entrevistes semi-estructurades i observacions als Usuaris de les ONG-Sida per descriure els coneixements, creences i pràctiques dels usuaris de les ONG Sida sobre la infecció per VIH, la percepció de risc i identificar els elements facilitadors i obstacles dels usuaris per a la relació amb les ONG-Sida. 4. Fase de reunions de consens d’indicadors a partir de la discussió de Matrius de Haddon de les activitats que realitzen les ONG-Sida elaborades amb els professionals de les ONG-Sida. L’Àmbit d’estudi: L’eix vertebral de l’estudi són les 36 ONG que treballen amb VIH/Sida de Catalunya subvencionades pel Departament de Salut durant l’any 2006. A partir de les ONG-Sida s’estudien les activitats que realitzen segons els nivells de prevenció i l’àmbit d’intervenció en que actuen. Els Subjectes d’estudi són els proveïdors de les activitats (professionals de les ONG-Sida) i els ciutadans (usuaris) de les 36 ONG-Sida de Catalunya que han estat subvencionades pel Departament de Salut a l’any 2006.
E. ARAGONÈS, S. RODOREDA, M. GUITART, E. GARCIA, A. BERENGUERA, F. MARTÍN-LUJÁN, C. RAMBLA, G. ARAGONÈS, A. CALVO, A. MAS, D. RODRÍGUEZ and J. BASORA
Healthcare. 2026 Feb 5; . doi:10.3390/healthcare14030402; PMID:41682252
A. GARCÍA-EGEA, A. GARCÍA-SANGENÍS, C. LLOR, A. BERENGUERA, A. MORAGAS, R. MONFÀ, M. TRAPERO-BERTRÁN, A. SISÓ-ALMIRALL, R. MORROS and L. MEDINA-PERUCHA
Primary Health Care Research & Development. 2025 Jul 4; . doi:10.1017/S1463423625000313; PMID:40611657
M. BENNETT, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEÓN-GÓMEZ, A. BERENGUERA and C. JACQUES-AVIÑÓ
BMC Psychology. 2025 Jun 4; . doi:10.1186/s40359-025-02611-5; PMID:40462188
A. GARCÍA-EGEA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, U. GOMEZ, M. DOCAMPO, C. RODRÍGUEZ-DOMÍNGUEZ, C. HERNÁNDEZ, A. BERENGUERA and L. MEDINA-PERUCHA
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2025 Oct 1; . doi:10.1093/eurpub/ckaf161.1947;
F. ALÒS, A. PUIG-RIBERA, J. BORT-ROIG, E. CHIRVECHES-PÉREZ, A. BERENGUERA, C. MARTIN-CANTERA and M. COLOMER
Primary Care Diabetes. 2025 Jun 1; . doi:10.1016/j.pcd.2025.03.001; PMID:40068985
R. ANGELATS, A. GONÇALVES, R. ABELLANA, N. CARRASCO-QUEROL, A. CORTS, G. SERRA, D. BENAIGES, M. SOL, I. ANGUERA, S. JORDANA, B. BATICÓN, G. ESCOLIES, M. REVERTÉ, N. VALLÉS, N. PITARQUE, M. CAVALLÉ, N. SUAZO, J. BARGALLÓ, M. GUERRERO, C. GUERRERO, P. ACÍN, I. CALLARISA, J. BAUCELLS, A. CIURANA, J. FERNÁNDEZ-SÁEZ, M. LLORCA, A. BERENGUERA and C. MARTÍN
Journal of Clinical Medicine. 2025 Jan 1; . doi:10.3390/jcm14010161; PMID:39797245
Y. YOUNG-SILVA, A. BERENGUERA, D. JUVINYÀ-CANAL, R. MARTÍ-LLUCH, P. ARROYO-URIARTE, O. TAMAYO-MORALES, I. MARCILLA-TORIBIO, U. ELIZONDO-ALZOLA, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, X. CHELA-ÀLVAREZ and E. MOTRICO
Frontiers in Public Health. 2024 Jun 5; . doi:10.3389/fpubh.2024.1387528; PMID:38898892
A. GARCIA-EGEA, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, C. MARTINEZ-BUENO, A. BERENGUERA, M. VICENTE-HERNANDEZ, C. VALLS-LLOBET, D. PINZON-SANABRIA, G. PUJOLAR-DIAZ and L. MEDINA-PERUCHA
Reproductive Health. 2024 Jan 4; . doi:10.1186/s12978-023-01730-9; PMID:38178256
L. MEDINA-PERUCHA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, G. PUJOLAR-DÍAZ, C. MARTÍNEZ-BUENO, J. MUNRÓS-FELIU, C. VALLS-LLOBET, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. HOLST, D. PINZÓN-SANABRIA, M. VICENTE-HERNÁNDEZ, A. GARCÍA-EGEA and A. BERENGUERA
BMC Womens Health. 2024 Feb 3; . doi:10.1186/s12905-023-02840-z; PMID:38310222
Vlacho B, Molló Iniesta À, Gratacòs M, Mata-Cases M, Rubinat E, Berenguera A, Cos FX, Franch-Nadal J and Mauricio D
Primary Care Diabetes. 2024 Aug 1; . doi:10.1016/j.pcd.2024.05.001; PMID:38782704
A. GARCÍA-EGEA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. BELTRÁN, A. SÁNCHEZ, C. MARTÍNEZ-BUENO, N. CARRILERO-CARRIÓ, A. BERENGUERA and L. MEDINA-PERUCHA
Gaceta Sanitaria. 2024 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2024.102415; PMID:39047371
R. ANGELATS, C. MARTÍN, N. CARRASCO-QUEROL, R. ABELLANA, G. SERRA, D. BENAIGES, M. SOL, I. ANGUERA, S. JORDANA, A. BERENGUERA and A. GONÇALVES
Healthcare. 2024 Jan 1; . doi:10.3390/healthcare12010017; PMID:38200923
Y. YOUNG-SILVA, A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVIÑO, M. GIL-GIRBAU, P. ARROYO-URIARTE, X. CHELA-ALVAREZ, J. RIPOLL, R. MARTÍ-LLUCH, R. RAMOS, U. ELIZONDO-ALZOLA, S. GARCIA-MARTINEZ, F. MÉNDEZ-LÓPEZ, O. TAMAYO-MORALES, M. MARTÍNEZ-ANDRÉS, E. MOTRICO, I. GÓMEZ-GÓMEZ, R. FERNÁNDEZ-ALVAREZ and D. JUVINYÀ-CANAL
Frontiers in Public Health. 2023 Jun 9; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069957; PMID:37361167
E. ARAGONES, S. RODOREDA, M. GUITART, E. GARCIA, A. BERENGUERA, F. MARTIN, C. RAMBLA, G. ARAGONES, A. CALVO, A. MAS and J. BASORA
BMC Primary Care. 2023 Nov 4; . doi:10.1186/s12875-023-02187-2; PMID:37925394
Salas Quijada C, López-Contreras N, López-Jiménez T, Medina-Perucha L, León-Gómez BB, Peralta A, Arteaga-Contreras KM, Berenguera A, Queiroga Gonçalves A, Horna-Campos OJ, Mazzei M, Anigstein MS, Ribeiro Barbosa J, Bardales-Mendoza O, Benach J, Borges Machado D, Torres Castillo AL and Jacques-Aviñó C
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2023 May 4; . doi:10.3390/ijerph20095722; PMID:37174240
B. RIBAS, J. LLOBERA-CÀNAVES, L. GARCÍA-ORTIZ, J. BELLÓN, R. RAMOS, J. GARCÍA-CAMPAYO, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, A. CLAVERIA, V. MARTÍNEZ, E. VICENS, C. MINUÉ, V. GIL-GUILLEN, A. BERENGUERA and A. MOLERAS-SERRA
Atencion Primaria. 2023 Nov 1; . doi:10.1016/j.aprim.2023.102694; PMID:37481824
V. ARFUCH, C. MARTÍN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, A. GONÇALVES, N. CARRASCO-QUEROL, E. FRIBERG, E. PETTERSSON and M. CASAJUANA
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2023 Oct 1;
A. GARCÍA-EGEA, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. BERENGUERA, J. BAROJA-BENLLIURE, D. PINZÓN-SANABRIA, C. VALLS-LLOBET and L. MEDINA-PERUCHA
Gaceta Sanitaria. 2023 Sep 1;
A. RAYA-TENA, J. MARTIN-ROYO, M. BELLIDO-PEREZ, G. VALMANA, A. OSSO, M. SORIA-GARCIA, S. RUIZ-SERRANO, N. LACASTA-TINTORER and M. HERRERA
International Journal of Nursing Practice. 2023 May 1; . doi:10.1111/ijn.13157; PMID:37127403
A. MOLLO, B. VLACHO, M. GRATACOS, M. MATA-CASES, E. RUBINAT, A. BERENGUERA, J. REAL, R. PUIG-TRESERRA, X. COS, J. FRANCH-NADAL, K. KHUNTI, D. MAURICIO and INTEGRA Res grp
DIABETES OBESITY & METABOLISM. 2023 Apr 1; . doi:10.1111/dom.14951; PMID:36546592
Holst AS, Jacques-Aviñó C, Berenguera A, Martínez-Bueno C, Munrós-Feliu J, Pinzón-Sanabria D, Valls-Llobet C, López-Jiménez T, García-Egea A, Vicente-Hernández MM and Medina-Perucha L
Womens Health. 2023 Jan 1; . doi:10.1177/17455057231166644; PMID:37092568
C. JACQUES-AVIÑÓ, L. MEDINA-PERUCHA, Y. YOUNG-SILVA, L. GRANÉS, T. LÒPEZ-JIMÉNEZ and A. BERENGUERA
Gaceta Sanitaria. 2023 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2023.102296; PMID:36921453
V. ARFUCH, C. MARTÍN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, A. GONÇALVES, N. CARRASCO-QUEROL, G. SERRA, M. SOL, I. ANGUERA, E. FRIBERG, E. PETTERSSON and M. CASAJUANA
JOURNAL OF REHABILITATION MEDICINE. 2023 Jan 1; . doi:10.2340/jrm.v55.12361; PMID:38111994
Jacques-Aviñó C, Rodríguez Giralt I, E Ruiz M, Medina-Perucha L, Sol Anigstein M and Berenguera A
Revista Espanola de Salud Publica. 2022 Jul 12; PMID:35818926
C. JACQUES-AVINO, I. GIRALT, M. RUIZ, L. MEDINA-PERUCHA, M. ANIGSTEIN and A. BERENGUERA
Revista Espanola de Salud Publica. 2022 Jul 12;
C. JACQUES-AVINO, E. ROEL, L. MEDINA-PERUCHA, J. MCGHIE, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, I. TURIEL and A. BERENGUERA
PLoS One. 2022 Sep 2; . doi:10.1371/journal.pone.0273727; PMID:36054140
C. CHECA, C. CANELO-AYBAR, S. SUCLUPE, D. GINESTA-LOPEZ, A. BERENGUERA, X. CASTELLS, C. BROTONS and M. POSSO
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2022 Nov 1; . doi:10.3390/ijerph192113823; PMID:36360704
L. MEDINA-PERUCHA, A. PISTILLO, B. RAVENTOS, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, F. CARMONA, T. LOPEZ-JIMENEZ, G. PUJOLAR-DIAZ, E. ARCAS, A. BERENGUERA and T. DUARTE-SALLES
Womens Health. 2022 Oct 1; . doi:10.1177/17455057221130566; PMID:36281527
V. ARFUCH, R. ANGELATS, C. MARTIN, A. GONCALVES, N. CARRASCO-QUEROL, G. SERRA, M. SOL, I. ANGUERA, E. FRIBERG and A. BERENGUERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2022 Oct 1; . doi:10.3390/ijerph192013322; PMID:36293900
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. JACQUES-AVINO, A. HOLST, C. VALLS-LLOBET, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, D. PINZON-SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2022 Oct 1;
B. RAVENTOS, A. PISTILLO, C. REYES, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. ARAGON, A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, E. BURN and T. DUARTE-SALLES
BMJ Open. 2022 Apr 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-057866; PMID:35396302
F. LANSBURGH, C. JACQUES-AVINO, M. PONS-VIGUES, R. MORGAN and A. BERENGUERA
Womens Health. 2022 Feb 1; . doi:10.1177/17455057221078738; PMID:35168422
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, D. PINZON-SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
International Journal of Womens Health. 2022 Jan 1; . doi:10.2147/IJWH.S354655; PMID:35444473
L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, C. VALLS-LLOBET, D. SANABRIA, M. VICENTE-HERNANDEZ and A. BERENGUERA
PLoS One. 2022 Jan 1; . doi:10.1371/journal.pone.0265646; PMID:35298550
A. BERENGUERA, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA and D. PUENTE
European Journal of Internal Medicine. 2021 Oct 1; . doi:10.1016/j.ejim.2021.08.022; PMID:34509350
C. CHECA, S. SUCLUPE, D. GINESTA-LOPEZ, A. BERENGUERA, C. BROTONS, X. CASTELLS and M. POSSO
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2021 Sep 1;
V. ARFUCH, C. MARTIN, A. BERENGUERA, R. ANGELATS, N. CARRASCO-QUEROL, G. SERRA, M. SOL, I. ANGUERA, J. SAEZ, A. GONCALVES and M. CASAJUANA
BMJ Open. 2021 Feb 1; . doi:10.1136/bmjopen-2020-043562; PMID:33550259
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, L. MEDINA-PERUCHA, J. DE BONT and A. BERENGUERA
PLoS One. 2021 Jan 1; . doi:10.1371/journal.pone.0256261; PMID:34415929
V. ARFUCH, A. GONCALVES, R. ANGELATS, C. MARTIN, N. CARRASCO-QUEROL, M. SOL, G. SERRA, I. ANGUERA and A. BERENGUERA
International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-Being. 2021 Jan 1; . doi:10.1080/17482631.2021.2005760; PMID:34839810
M. GIL-GIRBAU, M. PONS-VIGUES, M. RUBIO-VALERA, G. MURRUGARRA, B. MASLUK, B. RODRIGUEZ-MARTIN, A. PINEDA, C. THOMAS, S. CONEJO-CERON, J. RECIO, C. MARTINEZ, E. PUJOL-RIBERA and A. BERENGUERA
Gaceta Sanitaria. 2021 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2019.06.011; PMID:31753510
L. MEDINA-PERUCHA, P. GALVEZ-HERNANDEZ, A. GARCIA-SANGENIS, A. MORAGAS, J. COTS, A. LANAU-ROIG, A. BORRAS, I. AMO, N. BARRAGAN, R. MONFA, C. LLOR and A. BERENGUERA
Patient Preference and Adherence. 2021 Jan 1; . doi:10.2147/PPA.S297581; PMID:33727799
C. JACQUES-AVINO, M. PONS-VIGUES, J. MCGHIE, I. RODRIGUEZ-GIRALT, L. MEDINA-PERUCHA, V. MAHTANI-CHUGANI, E. PUJOL-RIBERA and A. OSSO
Gaceta Sanitaria. 2020 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2019.08.010; PMID:31785893
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, L. MEDINA-PERUCHA, J. DE BONT, A. GONCALVES, T. DUARTE-SALLES and A. BERENGUERA
BMJ Open. 2020 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2020-044617; PMID:33234664
V. ARFUCH, R. ANGELATS, C. MARTIN, N. CARRASCO-QUEROL, M. SOL, G. SERRA, I. ANGUERA, A. GONCALVES and A. BERENGUERA
BMJ Open. 2020 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2020-039873; PMID:33177139
E. PUJOL, A. BERENGUERA, J. MOIX, M. PONS, N. COMA, V. CARMONA, C. JACQUES and L. MEDINA
Atencion Primaria. 2020 Jan 1;
R. MAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, E. PUJOL-RIBERA, M. FERNANDEZ-SAN MARTIN, J. MOIX-QUERALTO, E. MONTIEL-MORILLO, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. CASAJUANA-CLOSAS, M. GONZALEZ-MONEO, E. JUAREZ, M. JUAREZ, M. ROURA-OLIVAN, R. MARTIN-PENACOBA, M. PIE-ONCINS, M. BALAGUE-CORBELLA, M. MUNOZ, C. VIOLAN and A. BERENGUERA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Dec 12; . doi:10.1186/s12913-019-4810-x; PMID:31831074
A. MOLLO, A. BERENGUERA, E. RUBINAT, B. VLACHO, M. MATA, J. FRANCH, B. BOLIBAR and D. MAURICIO
BMC Family Practice. 2019 Feb 7; . doi:10.1186/s12875-019-0916-9; PMID:30732583
M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, A. BERENGUERA, C. VIOLAN and V. MAHTANI-CHUGANI
Gaceta Sanitaria. 2019 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2018.05.011; PMID:30337182
R. ANGELATS, A. GONCALVES, C. MARTIN, M. SOL, G. SERRA, M. CASAJUANA, N. CARRASCO-QUEROL, J. FERNANDEZ-SAEZ, M. LLORCA, R. ABELLANA, A. BERENGUERA, A. CIURANA, A. SORRIBES, B. BATICON, C. GUERRERO, C. NIETO, E. SOLE, G. ESCOLIES, I. CALLARISA, J. BARGALLO, J. LLUIS, J. ESTELLE, M. GUERRERO, M. REVERTE, M. CAVALLE, N. VALLES, N. PITARQUE, N. SUAZO, P. ACIN and S. JORDANA
MEDICINE. 2019 Oct 1; . doi:10.1097/MD.0000000000017289; PMID:31593081
M. PONS-VIGUES, A. BERENGUERA, N. COMA-AULI, S. MARCH, H. POMBO, B. MASLUK, M. PULIDO-FUENTES, C. RODRIGUEZ, J. BELLON and E. PUJOL-RIBERA
BMJ Open. 2019 Jun 1; . doi:10.1136/bmjopen-2018-023872; PMID:30904842
C. CHECA, R. ABELLANA, J. VERDU-ROTELLAR, A. BERENGUERA, M. DOMINGO, E. CALERO and M. PEREZ
Journal of Cardiovascular Nursing. 2019 Jan 1; . doi:10.1097/JCN.0000000000000538; PMID:30339570
N. GOBAT, M. GAL, C. BUTLER, S. WEBB, N. FRANCIS, H. STANTON, S. ANTHIERENS, H. BASTIAENS, M. GODYCKI-CWIRKO, A. KOWALCZYK, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, A. BERENGUERA, A. WATKINS, P. SUKUMAR, R. MOORE, K. HOOD and A. NICHOL
HEALTH EXPECTATIONS. 2018 Feb 1; . doi:10.1111/hex.12634; PMID:28960624
A. BERENGUERA, M. PONS-VIGUES, P. MORENO-PERAL, S. MARCH, J. RIPOLL, M. RUBIO-VALERA, H. POMBO-RAMOS, A. ASENSIO-MARTINEZ, E. BOLANOS-GALLARDO, C. MARTINEZ-CARAZO, J. MADERUELO-FERNANDEZ, M. MARTINEZ-ANDRES and E. PUJOL-RIBERA
HEALTH EXPECTATIONS. 2017 Oct 1; . doi:10.1111/hex.12530; PMID:28116774
E. PUJOL RIBERA, M. FERNANDEZ DE SANMAMED SANTOS, A. BERENGUERA OSSÓ, M. PONS VIGUÉS and M. RODRÍGUEZ ARJONA
To Listen, To Observe, To Understand. Bringing Back Narrative into the Health Sciences. Contributions of Qualitative Research. 2017 Jan 1;
Anna Berenguera Ossó, Laura Millaruelo Cambra, Pilar Buil Cosiales, Xavier Cos Claramunt, Carmen Gómez García, Josep Franch Nadal, Luis Ávila Lachica, Sara Artola Menéndez and José Manuel Millaruelo
Diabetes Práctica. 2017 Jan 1;
I. RICCI-CABELLO, M. PONS-VIGUES, A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, S. SLIGHT and J. VALDERAS
FAMILY PRACTICE. 2016 Oct 1; . doi:10.1093/fampra/cmw046; PMID:27312563
A. BERENGUERA, A. MOLLO-INESTA, M. MATA-CASES, J. FRANCH-NADAL, B. BOLIBAR, E. RUBINAT and D. MAURICIO
Patient Preference and Adherence. 2016 Jan 1; . doi:10.2147/PPA.S116173; PMID:27877024
P. MORENO-PERAL, S. CONEJO-CERON, A. FERNANDEZ, A. BERENGUERA, M. MARTINEZ-ANDRES, M. PONS-VIGUES, E. MOTRICO, B. RODRIGUEZ-MARTIN, J. BELLON and M. RUBIO-VALERA
PLoS One. 2015 May 4; . doi:10.1371/journal.pone.0125004; PMID:25938509
N. AULI, C. MEJIA-LANCHEROS, A. BERENGUERA and E. PUJOL-RIBERA
BMJ Open. 2015 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2014-006928; PMID:26078307
A. ASUERO, J. QUERALTO, E. PUJOL-RIBERA, A. BERENGUERA, T. RODRIGUEZ-BLANCO and R. EPSTEIN
JOURNAL OF CONTINUING EDUCATION IN THE HEALTH PROFESSIONS. 2014 Jan 1; . doi:10.1002/chp.21211; PMID:24648359
S. SAURA SANJAUME, E. PUJOL RIBERA, M. FERNANDEZ DE SANMAMED SANTOS, A. BERENGUERA OSSÓ, M. PONS VIGUÉS and M. RODRÍGUEZ ARJONA
Escuchar, observar y comprender. Recuperando la narrativa en las Ciencias de la Salud. Aportaciones de la investigación cualitativa. 2014 Jan 1;
A. ASUERO, T. BLANCO, E. PUJOL-RIBERA, A. BERENGUERA and J. QUERALTO
Gaceta Sanitaria. 2013 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2013.04.007; PMID:23721869
D. RODRIGUEZ, A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, J. CAPELLA, J. DE PERAY and J. ROMA
Gaceta Sanitaria. 2013 Sep 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2012.10.005; PMID:23218974
N. AULI, C. MEJIA-LANCHEROS, A. BERENGUERA, M. MAYANS, M. LASAGABASTER and E. PUJOL-RIBERA
BMJ Open. 2013 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2013-003345; PMID:23901029
A. BERENGUERA, J. ALMEDA, C. VIOLAN and E. PUJOL-RIBERA
Atencion Primaria. 2012 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.05.013; PMID:22326936
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, C. VIOLAN, A. ROMAGUERA, R. MANSILLA, A. GIMENEZ and J. ALMEDA
Gaceta Sanitaria. 2011 May 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2010.10.015; PMID:21470722
M. MONTEAGUDO, E. PUJOL and A. BERENGUERA
Revista Clínica Electrónica En Atención Primaria. 2011 Jan 1;
M. MONTEAGUDO, E. PUJOL and A. BERENGUERA
Revista Clínica Electrónica En Atención Primaria. 2011 Jan 1;
A. BERENGUERA
Revista Clínica Electrónica En Atención Primaria. 2011 Jan 1;
T. RODRIGUEZ-BLANCO, I. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, M. BALAGUE-CORBELLA, A. BERENGUERA, J. MOIX, E. MONTIEL-MORILLO, E. NUNEZ-JUAREZ, M. GONZALEZ-MONEO, M. PIE-ONCINS, R. MARTIN-PENACOBA, M. ROURA-OLIVAN, M. NUNEZ-JUAREZ and E. PUJOL-RIBERA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2010 Jan 12; . doi:10.1186/1472-6963-10-12; PMID:20067619
A. ROCA, B. SIGAUQUE, L. QUINTO, L. MORAIS, A. BERENGUERA, M. CORACHAN, J. RIBO, D. NANICHE, Q. BASSAT, C. SACOOR, D. NHALUNGO, E. MACETE, A. SCHUCHAT, M. SORIANO-GABARRO, B. FLANNERY and P. ALONSO
Vaccine. 2010 Jul 5; . doi:10.1016/j.vaccine.2010.03.060; PMID:20392430
B. SIGAUQUE, A. ROCA, Q. BASSAT, L. MORAIS, L. QUINTO, A. BERENGUERA, S. MACHEVO, A. BARDAJI, M. CORACHAN, J. RIBO, C. MENENDEZ, A. SCHUCHAT, B. FLANNERY, M. SORIANO-GABARRO and P. ALONSO
JOURNAL OF TROPICAL PEDIATRICS. 2009 Dec 1; . doi:10.1093/tropej/fmp030; PMID:19401405
D. NANICHE, A. BARDAJI, M. LAHUERTA, A. BERENGUERA, I. MANDOMANDO, S. SANZ, J. APONTE, B. SIGAUQUE, P. ALONSO and C. MENENDEZ
AMERICAN JOURNAL OF TROPICAL MEDICINE AND HYGIENE. 2009 May 1; . doi:10.4269/ajtmh.2009.80.870; PMID:19407140
D. NANICHE, M. LAHUERTA, A. BARDAJI, B. SIGAUQUE, C. ROMAGOSA, A. BERENGUERA, I. MANDOMANDO, C. DAVID, S. SANZ, J. APONTE, J. ORDI, P. ALONSO and C. MENENDEZ
HIV MEDICINE. 2008 Oct 1; . doi:10.1111/j.1468-1293.2008.00626.x; PMID:18651857
G. DOMÍNGUEZ-ARMENGOL, F. RIBAS-AULINAS, E. BALLÓ, M. ALZAMORA-SAS, M. SERRAT-COSTA, A. RUIZ-COMELLAS, M. FORCADELL-PERIS, P. TORAN, R. MARTÍ-LLUCH, A. PONJOAN, J. BLANCH, L. ALVES-CABRATOSA, L. ZACARÍAS-PONS, E. TORNABELL-NOGUERA, A. SÁNCHEZ-PÉREZ, A. BERENGUERA-OSSÓ and R. RAMOS
Frontiers in Public Health. 2025 May 30; . doi:10.3389/fpubh.2025.1484163; PMID:40520295
García-Egea A, Jacques-Aviñó C, Berenguera A, Baroja-Benlliure J, Pinzón-Sanabria D, Holst AS, López-Jiménez T, Munrós-Feliu J, Vicente-Hernández MM, Valls-Llobet C, Martínez-Bueno C and Medina-Perucha L
PLoS One. 2025 Feb 27; . doi:10.1371/journal.pone.0312685; PMID:40014614
N. LÓPEZ-CONTRERAS, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEÓN-GÓMEZ, A. GONÇALVES, O. HORNA-CAMPOS, M. ANIGSTEIN, J. BARBOSA, M. VEROTTI, O. BARDALES-MENDOZA, K. ARTEAGA-CONTRERAS, A. BERENGUERA, A. PERALTA and C. JACQUES-AVIÑÓ
Archives of Public Health. 2025 Jan 26; . doi:10.1186/s13690-024-01480-5; PMID:39863880
T. PUJOL PUYANE, L. MEDINA-PERUCHA, T. LOPEZ-JIMENEZ and A. BERENGUERA
Primary Health Care Research & Development. 2024 Oct 18; . doi:10.1017/S1463423624000379; PMID:39419823
Ramírez-Morros A, Berenguera A, Millaruelo L, Buil-Cosiales P, Gomez Garcia C, Cos X, Ávila Lachica L, Artola S, Millaruelo JM, Mauricio D and Franch-Nadal J
Patient Preference and Adherence. 2024 Sep 13; . doi:10.2147/PPA.S466931; PMID:39290823
L. MEDINA-PERUCHA, C. JACQUES-AVIÑÓ, A. HOLST, C. VALLS-LLOBET, D. PINZÓN-SANABRIA, A. GARCÍA-EGEA, C. MARTÍNEZ-BUENO and A. BERENGUERA
SEX ROLES. 2024 Feb 29; . doi:10.1007/s11199-024-01445-6;
G. TORRELL, D. PUENTE, C. JACQUES-AVIÑÓ, L. CARRASCO-RIBELLES, C. VIOLÁN, T. LOPEZ-JIMÉNEZ, V. ROYANO, A. CANTÓN, L. MEDINA-PERUCHA, I. RODRÍGUEZ-GIRALT and A. BERENGUERA
BMC INFECTIOUS DISEASES. 2024 Jan 15; . doi:10.1186/s12879-023-08954-x; PMID:38225587
L. MEDINA-PERUCHA, C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. MAIZ and A. BERENGUERA
International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-Being. 2023 Dec 31; . doi:10.1080/17482631.2023.2172798; PMID:36779532
A. MOLLO, B. VLACHO, M. GRATACOS, M. MATA-CASES, E. RUBINAT, A. OSSO, F. COS, J. FRANCH-NADAL, K. KHUNTI and D. MAURICIO
DIABETES OBESITY & METABOLISM. 2023 Aug 22; . doi:10.1111/dom.15250; PMID:37608473
C. MÁIZ-MAZUELA, L. MEDINA-PERUCHA, A. BERENGUERA, T. LÓPEZ-JIMÉNEZ, I. RODRÍGUEZ-GIRALT, P. SEPÚLVEDA and C. JACQUES-AVIÑÓ
HEALTH & SOCIAL CARE IN THE COMMUNITY. 2023 Jun 14; . doi:10.1155/2023/1124583;
Medina-Perucha L, López-Jiménez T, Jacques-Aviñó C, Holst AS, Valls-Llobet C, Munrós-Feliu J, Martínez-Bueno C, Pinzón-Sanabria D, Vicente-Hernández MM and Berenguera A
International Journal for Equity in Health. 2023 May 17; . doi:10.1186/s12939-023-01904-8; PMID:37198680
Abiétar DG, Domingo L, Medina-Perucha L, Saavedra N, Berenguera A, Lacueva L, Hurtado M, Castells X and Sala M
HEALTH EXPECTATIONS. 2023 Apr 14; . doi:10.1111/hex.13758; PMID:36971145
A. PONJOAN, C. JACQUES-AVINO, L. MEDINA-PERUCHA, V. ROMERO, R. MARTI-LLUCH, L. ALVES-CABRATOSA, R. RAMOS, A. BERENGUERA and M. GARCIA-GIL
Frontiers in Public Health. 2023 Feb 14; . doi:10.3389/fpubh.2023.1069357; PMID:36891333
E. ARAGONES, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, M. RODRIGUEZ-BARRAGAN, F. MARTIN-LUJAN, M. SOLANES, A. BERENGUERA, A. SISO and J. BASORA
European Journal of General Practice. 2022 Dec 19; . doi:10.1080/13814788.2022.2155135; PMID:36533663
C. JACQUES-AVINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. BENNETT, L. MEDINA-PERUCHA, B. LEON-GOMEZ and A. BERENGUERA
Frontiers in Public Health. 2022 Jun 16; . doi:10.3389/fpubh.2022.873891; PMID:35784235
A. HOLST, C. JACQUES-AVINO, A. BERENGUERA, D. PINZON-SANABRIA, C. VALLS-LLOBET, J. MUNROS-FELIU, C. MARTINEZ-BUENO, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. VICENTE-HERNANDEZ and L. MEDINA-PERUCHA
Reproductive Health. 2022 Feb 19; . doi:10.1186/s12978-022-01354-5; PMID:35183195
L. MEDINA-PERUCHA, A. GARCIA-SANGENIS, A. MORAGAS, P. GALVEZ-HERNANDEZ, J. COTS, A. LANAU-ROIG, A. BORRAS, I. AMO, R. MONFA, C. LLOR and A. BERENGUERA
PLoS One. 2020 Dec 18; . doi:10.1371/journal.pone.0244432; PMID:33338078
C. CHECA, L. MEDINA-PERUCHA, M. MUNOZ, J. VERDU-ROTELLAR and A. BERENGUERA
PLoS One. 2020 Dec 14; . doi:10.1371/journal.pone.0243974; PMID:33315935
Medina-Perucha L, Jacques-Aviñó C, Valls-Llobet C, Turbau-Valls R, Pinzón D, Hernández L, Briales Canseco P, López-Jiménez T, Solana Lizarza E, Munrós Feliu J and Berenguera A
BMJ Open. 2020 Jul 29; . doi:10.1136/bmjopen-2019-035914; PMID:32727738
R. RUIZ, A. MORAGAS, M. TRAPERO-BERTRAN, A. SISO, A. BERENGUERA, G. OLIVA, A. BORRAS-SANTOS, A. GARCIA-SANGENIS, J. PUIG-JUNOY, J. COTS, R. MORROS, T. MORA, A. LANAU-ROIG, R. MONFA, A. TRONCOSO, R. ABELLANA, P. GALVEZ, L. MEDINA-PERUCHA, L. BJERRUM, I. AMO, N. BARRAGAN and C. LLOR
Trials. 2019 Dec 17; . doi:10.1186/s13063-019-3727-3; PMID:31847912
M. PONS-VIGUES, A. BERENGUERA, N. COMA-AULI, H. POMBO-RAMOS, S. MARCH, A. ASENSIO-MARTINEZ, P. MORENO-PERAL, S. MORA-SIMON, M. MARTINEZ-ANDRES and E. PUJOL-RIBERA
International Journal for Equity in Health. 2017 Jun 13; . doi:10.1186/s12939-017-0590-2; PMID:28610633
V. CARMONA-TERES, J. MOIX-QUERALTO, E. PUJOL-RIBERA, I. LUMILLO-GUTIERREZ, X. MAS, E. BATLLE-GUALDA, M. GOBBO-MONTOYA, L. JODAR-FERNANDEZ and A. BERENGUERA
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2017 May 30; . doi:10.1186/s12891-017-1584-3; PMID:28558738
E. PEGUERO, A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, B. ROMAN, C. PRIETO and N. TERRIBAS
BMC Medical Ethics. 2015 Dec 23; . doi:10.1186/s12910-015-0081-1; PMID:26699287
V. CARMONA-TERES, I. LUMILLO-GUTIERREZ, L. JODAR-FERNANDEZ, T. RODRIGUEZ-BLANCO, J. MOIX-QUERALTO, E. PUJOL-RIBERA, X. MAS, E. BATLLE-GUALDA, M. GOBBO-MONTOYA and A. BERENGUERA
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2015 Feb 25; . doi:10.1186/s12891-015-0501-x; PMID:25887078
M. RUBIO-VALERA, M. PONS-VIGUES, M. MARTINEZ-ANDRES, P. MORENO-PERAL, A. BERENGUERA and A. FERNANDEZ
PLoS One. 2014 Feb 28; . doi:10.1371/journal.pone.0089554; PMID:24586867
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, T. RODRIGUEZ-BLANCO, C. VIOLAN, M. CASAJUANA, N. DE KORT and M. TRAPERO-BERTRAN
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2011 Aug 22; . doi:10.1186/1471-2474-12-194; PMID:21859489
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, C. VIOLAN, A. ROMAGUERA, R. MANSILLA, A. GIMENEZ, C. ASCASO and J. ALMEDA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2011 Jul 28; . doi:10.1186/1472-6963-11-176; PMID:21798020