José Fernández Sáez

La violencia machista (VM) es un problema grave de salud pública. Es una lacra social con graves repercusiones sobre la
salud física y psíquica de las mujeres que la sufren, mermando la integridad moral y la realización plena de las mujeres en
todas las esferas de la vida: familiar, social, económica y laboral. El sector de la salud es un ámbito privilegiado para la
prevención de la VM, y puede tener un papel decisivo contribuyendo a la detección temprana de los malos tratos,
proporcionando a las víctimas el tratamiento requerido y derivando a las mujeres a los servicios idóneos para
suministrarles la atención e información necesaria. Este proyecto pretende aumentar las tasas de detección precoz de
mujeres en situación de VM en el ámbito de la atención primaria. Para ello, se ha diseñado un proyecto de 3 fases
consistente en: 1) el desarrollo de un algoritmo basado en inteligencia artificial (IA) a partir de datos clínicos y
sociodemográficos registrados en la historia clínica electrónica (HCE), 2) el desarrollo de un plan de formación dirigido a
profesionales sanitarios para el nuevo abordaje de VM incluyendo la detección mediada por el algoritmo, basado en la
evidencia científica, protocolos y guías existentes, así como en la experiencia y valoraciones de distintos stakeholders,
incluyendo la ciudadanía, y 3) la evaluación de la efectividad del algoritmo y del plan formativo mediante un ensayo clínico
piloto en la región sanitaria de Terres de l’Ebre (TTEE).

•ANTECEDENTS: La violència masclista (VM) és un problema greu de salut pública. Una de les principals barreres per a la seva erradicació és la infradetecció per part dels sistemes encarregats de garantir els drets i necessitats de les dones en situació de VM. Per tant, és necessària la generació d’instruments que facilitin la detecció precoç de situacions de VM.
•HIPÒTESIS: El desenvolupament d’una eina de suport a la decisió clínica (ESDC) basada en aprenentatge automàtic en l’àmbit de l’atenció primària (AP) augmentarà les taxes de detecció i reduirà l’infradiagnòstic.
•OBJECTIUS: Augmentar la detecció precoç de dones en situació de VM en l’àmbit de l’AP. Elaborar i validar un algoritme predictiu basat en dades de la història clínica electrònica (HCE) i dissenyar la seva implementació.
•METODOLOGIA: Estudi de metodologia mixta de 3 fases (analítica, qualitativa i quantitativa, respectivament), seguint el marc conceptual d’intervencions complexes de la MRC:
– Fase 1: modelatge i validació de l’algoritme d’IA per a la detecció precoç de casos de VM mitjançant l’anàlisi de dades de la HCE.
– Fase 2: estudi qualitatiu i de disseny del Pla de Formació per a professionals sanitaris sobre el nou abordatge de VM incloent la detecció mediada per l’algoritme
– Fase 3: assaig clínic pilot d’avaluació de l’efectivitat de l’algoritme i del pla de formació sobre les taxes de detecció i el nou abordatge de casos de VM
•APLICABILITAT: Els resultats d’aquest estudi tenen una aplicabilitat directa en els serveis d’AP del territori i, de manera integrada, en la resta de serveis involucrats en l’atenció a la dona en situació de VM.
•RELLEVÀNCIA: L’impacte recau tant en els sistemes assistencials com en la població diana i la població general ja que la implementació de la nova ESDC contempla la sensibilització de tots els agents implicats.

La psoriasis se considera una enfermedad sistémica con múltiples comorbilidades que pueden afectar a otros órganos más allá de la piel. Una de las posibles causas de morbimortalidad precoz de los pacientes con psoriasis es la presencia de factores de riesgo cardiovascular a edades más tempranas y como consecuencia el desarrollo de enfermedades cardiovasculares. No obstante, no está definido si la psoriasis puede ser un factor de riesgo independiente para el desarrollo de enfermedad cardiovascular.
El objetivo principal es determinar si los pacientes con psoriasis son más propensos a desarrollar eventos cardiovasculares en ausencia de los factores de riesgo cardiovascular tradicionales. Para ello se propone un estudio de cohortes retrospectivo, cuya población serán los pacientes atendidos en equipos de atención primaria del ICS en Terres de l’Ebre, con diagnóstico de psoriasis y sin antecedentes de enfermedad cardiovascular que se compararán con pacientes del mismo sexo y franja de edad sin psoriasis y sin antecedentes de enfermedad cardiovascular (proporción 1:4) durante 20 años (2004-2024).
Si se confirmara la hipótesis, este estudio abriría las puertas a nuevos trabajos que analicen los factores relacionados con la psoriasis y así realizar una correcta prevención y cribado de enfermedades cardiovasculares.

Antecedentes. La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias más frecuentes y se asocia a un incremento de la morbilidad y mortalidad y a una disminución de la calidad de vida de los pacientes que la sufren, así como a un riesgo aumentado de padecer eventos trombóticos como el ictus. El tratamiento de la FA incluye la anticoagulación oral que reduce considerablemente la incidencia de accidentes cerebrovasculares y la mortalidad de los pacientes con FA. En la actualidad, existen dos grandes grupos de anticoagulantes orales: los antagonistas de la vitamina K (AVK) y los anticoagulantes orales de acción directa (ACOD). La bibliografía traduce una disminución de la incidencia de ictus en los pacientes con fibrilación auricular desde la aparición de los ACOD en varios países europeos y a nivel español.
Hipótesis. La reducción de la antiagregación y el aumento de la anticoagulación ha disminuido la incidencia de ictus causados por la fibrilación auricular entre los años 2009 y 2022 en Cataluña.
Objetivos. El objetivo principal es evaluar la asociación entre las tendencias de tratamiento, antiagregante y anticoagulante, y la incidencia de ictus isquémicos en pacientes con fibrilación auricular durante el periodo comprendido entre los años 2009 y 2022 en Cataluña. Los objetivos específicos son: evaluar la asociación entre el descenso de antiagregantes y la incidencia de ictus isquémicos, evaluar la asociación entre el aumento de anticoagulantes y la incidencia de ictus isquémicos y evaluar la asociación entre el descenso de los antagonistas de la vitamina K y el aumento de los nuevos anticoagulantes orales, y la incidencia de ictus isquémicos.
Metodología. Se trata de un estudio observacional de cohortes. La población de estudio es la población adulta de Cataluña con un diagnóstico de fibrilación auricular activo y registrado en la historia clínica electrónica de atención primaria de Cataluña, estación de atención primaria (eCAP). La variable resultado del estudio es la incidencia de ictus anual, medida por ingresos hospitalarios. Las variables secundarias son: sociodemográficas, clínicas, relacionadas con la FA, comorbilidades, antecedentes, analíticas, escalas de riesgo, tratamiento y de contexto del área Básica de salud. La fuente principal de datos es el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), que contiene información clínica anonimizada procedente de todos los centros de atención primaria (AP) del Instituto Catalán de la Salud (ICS).
Aplicabilidad y relevancia. La asociación entre tendencias de tratamiento y la incidencia de ictus en pacientes con fibrilación auricular a lo largo de los años permitirá saber cuáles son los tratamientos que se relacionen con un mayor y menor riesgo de padecer eventos trombóticos en estos pacientes, lo que podría utilizarse para definir qué fármaco es el más indicado en este contexto y según las características de cada paciente. A nivel práctico, esto implicaría una disminución del número de ictus con su consecuente disminución de los costes económicos y sociales que conlleva esta enfermedad.

Los inhibidores del cotransportador sodio-glucosa tipo 2 (iSGLT2) son fármacos antidiabéticos orales que actúan a nivel renal inhibiendo la reabsorción tubular de glucosa y se ha comprobado que reducen los eventos cardiovasculares mayores y la hospitalización por insuficiencia cardiaca, así como la progresión de la enfermedad renal crónica (ERC), a pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) de alto riesgo, independientemente del control de la glucosa.
El efecto hipoglucemiante de iSGLT2 disminuye con la disminución de la tasa de filtración glomerular estimada (TFGe), pero tanto la protección cardiovascular como la renal permanecen presentes hasta una TFGe tan baja como 30 ml/min/1,73 m2
Este estudio pretende analizar la evolución de pacientes a los que se haya añadido a su tratamiento un iSGLT2, centrándose en la observación de la evolución de la función renal específicamente en cuanto a filtrado glomerular como indicador de funcionalismo renal y cociente albumina creatinina (CAC), como indicador de daño estructural renal.

Introducción:
La fibrilación auricular (FA) se duplicará en los próximos cincuenta años; 1/3 de los ictus isquémicos están relacionados con la presencia de una FA desconocida previamente. Los métodos actuales no parecen suficientemente efectivos en el diagnóstico precoz FA y la prevención del riesgo de ictus.

Objetivos:
Identificar un modelo de riesgo de FA en pacientes diabéticos e hipertensos y describir su asociación con la incidencia de ictus.

Métodos:
Estudio comunitario multicéntrico, retrospectivo y observacional de una cohorte de 8237 pacientes en atención primaria sin FA entre el 1/1/2013-31/12/2017. Variable principal: incidencia de FA y/o ictus. Otras variables: sociodemográficas, comorbilidades, prescripción de fármacos activos y escala CHA2DS2VASc. Análisis descriptivo y modelos de Cox para la identificación de las variables pronóstico de FA y tabla de estratificación por riesgo (IP). Estudio piloto y validación interna por curva ROC i área bajo la curva (AUC).

Resultados provisionales:
La incidencia de FA por 1000 personas/años fue de 10.5 (IC 95% 9.5-11.5), mayor en hombres. Factores pronósticos: edad (HR 1.07 IC 95% 1.05-1.09, p<0.001), peso (HR 1.03 IC 95% 1.02-1.04, p<0.001), CHA2DS2VASc (HR 1.57 IC 95% 1.16-2.13, p=0.003) y sexo femenino (HR 0.55 IC 95% 0.37-0.82, p=0.004). El grupo de mayor riesgo presenta una incidencia significativa superior de FA, ictus y mortalidad general así como un NNS significativamente inferior al conocido. Conclusiones esperadas: El cribado por riesgo permitirá identificar aquellos individuos con mayor probabilidad de sufrir una FA e ictus con una efectividad superior en atención primaria.

La Fibromiàlgia i la síndrome de la Fatiga Crònica es consideren síndromes de Sensibilització Central, on semblen estar involucrats circuits metabòlics, immunològics i neurològics. El dolor crònic disseminat és un dels seus principals símptomes, juntament amb l’insomni i la fatiga. No existeixen dades acurades de prevalença a nivell català i espanyol, però en els dos casos es coneix que l’impacte socioeconòmic d’aquests síndromes invalidants és molt elevat. Les dues síndromes són més prevalents al sexe femení i aproximadament el 95% dels diagnòstics de Fibromiàlgia, i el 70% dels diagnòstics de Fatiga Crònica es produeixen en dones. Els tractaments farmacològics milloren parcialment els símptomes en determinats casos i cada cop més l’abordatge no farmacològic grupal multicomponent guanya rellevància, mostrant una millor eficàcia. Diversos estudis associen certes característiques dels hàbits alimentaris, nivells baixos de determinats nutrients i alteracions cronobiològiques amb el desenvolupament i la simptomatologia en Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica. Per altra banda s’ha demostrat el benefici de la pràctica d’exercici físic en aquestes patologies. Per diverses raons en l’abordatge grupal multicomponent, la nutrició i cronobiologia no s’arriben a tractar amb la profunditat necessària tot i el seu potencial. Per altra banda aquests grups terapèutics impulsats des d’Atenció Primària es porten a terme en persones amb Fibromiàlgia però no en persones amb Síndrome de Fatiga Crònica, que també es podrien beneficiar. Per aquest motiu aquest projecte pretén avaluar, de manera innovadora, l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinar basada amb aquests tres components (nutrició, cronobiologia i exercici físic) i estudiar la millora de la qualitat de vida, la reducció de la fatiga, del dolor i l’insomni en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica. Aquesta avaluació es portarà a terme amb metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, mitjançant un assaig clínic aleatoritzat, on en el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més la intervenció grupal multidisciplinar. La intervenció serà compacta, per facilitar l’assistència a persones que treballen, d’un total de 12 hores repartides al llarg de 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/dia. El disseny de la intervenció a nivell de continguts i metodología es realitzarà amb la participació de persones amb aquests síndromes a través de grups focals. En ambdós grups, intervenció i control, s’avaluarà la variable principal, la qualitat de vida, així com d’altres variables rellevants com són la fatiga, el dolor, l’insomni, la qualitat dels descans nocturn, l’adherència a la dieta mediterrània, la freqüència de consum d’aliments, els ritmes biològics, la pràctica d’exercici físic, l’impacte funcional de la Fibromiàlgia i l’ansietat, mitjançant els qüestionaris EuroQol-5D, MFI, EVA dolor, PSQI, erMEDAS-17, BRIAN, REGICOR-Short i FIQR i HADs, a l’inici de l’estudi previ a la intervenció, al mes de finalizar la intervenció i als 3, 6 i 12 mesos post-intervenció. També s’avaluarà la ingesta (R24h i QFCA), la composició corporal (bioimpedància), la resistència i la força pre-intervenció i als 3 i 6 mesos post-intervenció. A més, es realitzarà un anàlisis qualitatiu amb grups focals postintervenció dels participants, per tal d’ajustar i optimitzar el disseny de la intervenció i avaluar i optimitzar el procés d’implementació. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida dels pacients, la fatiga, dolor i insomni, així com els hàbits alimentaris i d’exercici físic, aportant evidència de la efectivitat de la intervenció assajada en l’abordatge d’aquests síndromes en Atenció Primària i impulsant la seva implementació. Es dissenyarà un pla d’implementació, que començarà a desenvolupar-se el darrer període del projecte, per estendre a altres centres de Catalunya.

La fibril·lació auricular (FA) és el tipus més freqüent d’arítmia cardíaca. La prevenció de les complicacions tromboembòliques de la FA es basa en el tractament anticoagulant. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) son uns anticoagulants que requereixen un seguiment estret amb monitoritzacions freqüents. El criteri òptim per avaluar el mal control de l’anticoagulació, en tractament amb AVK, és el percentatge de Temps a Rang Terapèutic (TRT) inferior a 65% calculat pel mètode de Rosendaal. A l’Atenció Primària de Catalunya s’ha instal·lat d’una eina basada en el TRT per a millorar la presa de decisions mèdiques en Fibril·lació Auricular No Valvular (CDS-NVAF) en format assaig clínic aleatori des de 2018 fins 2020. Durant el l’any 2019 es van realitzar grups focals per saber l’opinió dels professionals dels grups intervenció en relació a la visualització i comprensió de la funcionalitat de la CDS-NVAF. Amb les conclusions del grups focals s’ha dissenyat una formació en línia que actualment s’està implementant en tots els centres d’Atenció Primària de l’ICS. Arrel dels resultats dels grups focals, s’han fet millores de la visualització en la CDS-NVAF. L’any 2021 s’ha fet l’extensió del CDS-NVAF a tots els centres amb eCAP i s’ha fet un Webinar formatiu que explicava als professionals de l’ICS la CDS-NVAF i la seva funcionalitat. Actualment s’està desenvolupant la implementació segons els estàndards per a posteriorment fer entrevistes a professionals i persones d’interès i avaluar la implementació. L’objectiu de la proposta és avaluar el cost efectivitat, realitzar i avaluar la implementació de l’eina de suport a la presa de decisions (CDS-NVAF) basada en càlcul del temps en rang terapèutic (TRT) en població amb fibril·lació auricular no valvular (FANV) en l’Atenció Primària de Catalunya. S’avaluaran els resultats en la millora de l’adequació del tractament anticoagulant, la incidència d’esdeveniment tromboembòlic, hemorràgic i mortalitat i s’avaluaran els costos derivats del seguiment del pacient, del cost del fàrmac i dels ingressos hospitalaris. Les variables de l’estudi es recolliran de la base de dades poblacional del SIDIAP. S’inclouran variables clíniques de resultats en salut i estimació de costos segons control i intervenció, segons una anàlisi per intenció de tractar. L’anàlisi es farà des de la perspectiva del Sistema Sanitari (Departament de Salut de Catalunya), amb un horitzó temporal de 8 anys. Es calcularà els costos en euros per pacient i es calcularà el cost efectivitat mitjà. Per a comparar les dos opcions, intervenció i control, es calcularà el cost efectivitat incremental. Com a criteri per a la millor opció es tindrà en conte el pressupost anual de Salut de la Generalitat de Catalunya i es marcarà un llindar de la disposició a pagar per una nova intervenció sanitària i es situarà les dos opcions segons el llindar. Es realitzarà l’anàlisi de sensibilitat dels propers 5 anys (2021-2025) amb una tassa de descompte del 3% i del 5%.

Antecedents:
Estudis previs indiquen que el tractament multidisciplinari amb components de nutrició, cronobiologia, i exercici físic, pot ser efectiu per el tractament de la fibromiàlgia i la fatiga crònica, encara que més evidència científica és necessària.

Hipòtesis:
Una intervenció grupal multidisciplinar en pacients amb fibromiàlgia i fatiga crònica millorarà la seva qualitat de vida

Objectius:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinar en la millora de la qualitat de vida, la fatiga, el dolor i l’insomni, en pacients ateses en els EAPs de l’ICS de Terres de L’Ebre.

Metodologia:
Estudi de metodologia mixta. Assaig clínic aleatoritzat. En el grup control es realitzarà la pràctica clínica habitual i en el grup intervenció, la pràctica habitual més l’intervenció multidisciplinar, basada en l’educació nutricional i cronobiològica i exercici físic, durant 2 setmanes, en sessions de 2 dies per setmana, 3h/día, (total 12h). Estudi qualitatiu socio- constructivista.

ANTECEDENTS:
El VPH és la causa de certes lesions canceroses i pre-canceroses de localització genital, anal i laríngia-oral. També és la causa dels condilomes vulvars, vaginals i anals i de la papil?lomatosi respiratòria recurrent. És una malaltia que es pot prevenir a través de vacunació. En l’actualitat disposem de tres vacunes contra aquesta malaltia. El VPH es relaciona amb altres ITS com són la C. trachomatis, la N. gonorrhoeae, la T. vaginalis i el M. genitalium, implicant que una co-infecció amb aquests patògens pot produir una alteració en la citologia cervico-vaginal.

HIPÒTESIS:
Les pacients vacunades contra el VPH presenten menys incidència d’alteracions citològiques en la primera citologia cervico-vaginal realitzada i menys prevalença d’infeccions de transmissió sexual (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium) diagnosticades per PCR que les pacients no vacunades en la nostra població.

OBJECTIUS:
1. Conèixer la prevalença d’alteracions citològiques en la primera citologia cervico-vaginal en pacients vacunades contra el VPH o no vacunades de la nostra població. 2. Determinar si les persones vacunades contra el VPH presenten menys incidència de infeccions de transmissió sexual (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium ) diagnosticades per PCR respecte les persones no vacunades de la nostra població. 3. Conèixer la prevalença de les diferents ITS diagnosticables en el panell de PCR (Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Trichomonas vaginalis i Mycoplasma genitalium) al grup de pacients vacunades contra el VPH i al grup de pacients no vacunades de la nostra població. 4. Estimar la taxa de vacunació contra el VPH a la nostra població. 5. Identificar l’existència de subgrups de risc relacionats amb una major incidència de patologia cervical i/o malalties de transmissió sexual.

METODOLOGIA:
Tipus d’estudi: estudi transversal. Població diana: dones amb residència a les Terres de l’Ebre, independentment del seu lloc de naixement, de 30 anys. L’àmbit d’estudi: Terres de l’Ebre.

El objetivo principal de la propuesta es evaluar la efectividad de la herramienta informática CDS-NVAF de cálculo del tiempo en rango terapéutico (TRT) en población con fibrilación auricular no valvular (FANV). Se evaluarán los resultados en la mejora de la adecuación del tratamiento anticoagulante, la incidencia de evento tromboembólico, hemorrágico, y mortalidad a los 3 años en población de Atención Primaria de Cataluña mediante ensayo clínico aleatorizado. Se realizará una evaluación cualitativa de la opinión de los profesionales que han visualizado la herramienta informática, para mejorar su funcionalidad y visualización. Se evaluará el impacto presupuestario de la inadecuación al tratamiento anticoagulante en FANV según los criterios del Informe de posicionamiento terapéutico (IPT) de España. El estudio se realizará con metodología mixta secuencial, y se desarrollará en 3 fases: (1) Evaluación de la efectividad del CDS-NVAF, según las variables resultado de adecuación al tratamiento anticoagulante, aparición de evento tromboembólico, hemorrágico y muerte, a los tres años del inicio de la visualización; (2) Análisis cualitativo de la intervención, mediante grupos focales de profesionales sanitarios que han visualizado la herramienta; (3) Evaluación del impacto presupuestario, según la inadecuación detectada en Cataluña con criterios IPT y según la adecuación teórica basada en IPT.

La gripe es una enfermedad infecciosa producida por el virus Influenza que afecta a las vías respiratorias. Todos los años se producen epidemias de dicha enfermedad en la época fría del año, causando colapsos en el sistema sanitario, mortalidad en los grupos de riesgo y elevada morbilidad, por esta razón es considerada un problema de salud pública. La vigilancia se realiza mediante sistemas basados en redes de médicos centinelas, cuyo principal inconveniente es el retraso de una semana en la publicación de los resultados semanales. La página web Diagnosticat recoge los datos de sospecha clínica de gripe de todos los profesionales sanitarios del Instituto Catalán de la Salud (ICS) mediante un algoritmo que trabaja con la base de datos del programa de historias clínicas. Los datos obtenidos se publican pocos minutos después del fin de la semana epidemiológica, mucho antes que los informes de la red centinela. Poder concordar los datos de sospecha clínica y los datos de casos confirmados permitiría detectar antes el inicio de la epidemia de gripe. Por ello, el objetivo de este trabajo será estudiar la concordancia entre los casos confirmados y los casos de sospecha clínica de gripe a la población asignada al Instituto Catalán de la Salud.

Aquest projecte és la fase d’anàlisi qualitatiu i curs formatiu per implementació del projecte titulat «Fibril?lació auricular no valvular en l’atenció primària de l’ICS: avaluació d’una eina informàtica dissenyada per millorar l’adequació del tractament anticoagulant i els resultats de salut «finançat a la convocatòria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest estudi es proposa analitzar amb metodologia qualitativa l’opinió dels professionals de l’atenció primària de l’ICS dels centres intervenció del projecte, amb l’objectiu de detectar aspectes millorables de la intervenció. Es realitzaran 3 grups focals de metges de familia i infermeres amb un màxim de 12 participants i un mínim de 6. Cada grup focal es realitzarà seguint un guió de temes. Es realitzarà un anàlisi temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Posteriorment es dissenyarà i es realitzarà un curs formatiu a metges i infermeres de l’ICS en la plataforma Campus Virtual per explicar la funcionalitat de l’eina informàtica.

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: los Antagonistas de la Vitamina K (AVK), eficaces, pero con limitaciones como la variabilidad de respuesta, inicio de acción lento, estrecho margen terapéutico, necesidad de ajuste de dosis y múltiples interacciones; y los nuevos anticoagulantes orales de acción directa (ACOD), con efecto más predecible, menos interacciones, dosificación fija, sin necesidad de monitorización, pero con precio más elevado. Existen actualmente, diferentes guías y criterios para prescribir uno de los dos tramientos. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido. En el Institut Catalá de la Salut (ICS), el tratamiento de primera elección, continúa siendo los AVK.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK. Pero si tenemos en cuenta todas las variables relacionadas con los gastos de anticoagulación en la FANV, los ACOD podrian tenir un perfil mas favorable.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD y los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) del ICS.

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: Antagonistas de la Vitamina K (AVK), única opción hasta hace poco, eficaces, pero con limitaciones (la más relevante: el estrecho margen terapéutico, requiriendo ajuste de dosis a través de una monitorización frecuente). Y los nuevos anticoagulantes de acción directa (ACOD), con efecto predecible, por lo que no necesitan monitorización, pero tienen un precio elevado. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK, pero cuando valoramos todos los factores asociados al tratamiento en ambos casos, los ACOD resultan menos costosos.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD frente a los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) en el ICS.

METODOLOGÍA
Estudio observacional, retrospectivo, de cohortes, para comparar el coste entre los anticoagulantes orales en pacientes con FANV en AP del ICS durante el 2016.

DETERMINACIONES
Determinaremos las variables independientes: sociodemográficas, las relacionadas a los antecedentes personales y al tipo de tratamiento anticoagulante. Y como variables dependientes: las relativas a costes y al seguimiento.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO
Se realizará una comparación del coste medio de ambos grupos y su intervalo de confianza.

RESULTADOS ESPERADOS
Tomando en cuenta los costes por todas las causas en ambos tratamientos, los AVK tendrán mayor coste respecto a los ACOD.

APLICABILIDAD Y RELEVANCIA
De comprobarse nuestra hipótesis, tendría una gran relevancia porque podría constituir la base para revalorar el tratamiento de elección en estos pacientes, pudiendo llegar a afectar los criterios terapéuticos del ICS.

Objetivo: Analizar la efectividad y coste-utilidad de una intervención compleja en la calidad de vida (variable principal), el impacto funcional, el ánimo y el dolor de personas con fibromialgia (FM) atendidas en los Equipos de Atención Primaria (EAPs) del Instituto Catalán de la Salud de Terres de L’Ebre. Métodos: Estudio de metodología mixta siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council. Fase1: Ensayo clínico aleatorizado pragmático con pacientes diagnosticados de FM y adscritos a uno de los 11 EAPs del Territorio. Participarán 336 pacientes (168 en cada grupo).
Unidad de aleatorización: pacientes, por cada EAP. En el grupo control se realizará la práctica clínica habitual y en el grupo intervención la práctica habitual y la compleja grupal (basada en la educación sanitaria, el ejercicio físico aeróbico y la terapia cognitivo-conductual) durante 12 semanas en sesiones de 2 horas/semana. Análisis: valoración de la respuesta media estandarizada y del tamaño del efecto estandarizado y análisis de regresión logística multivariante. El análisis económico se hará a partir de medidas de utilidad. Fase 2: Estudio cualitativo socio constructivista para identificar los aspectos mejorables de la intervención según los resultados obtenidos y las opiniones y experiencias de los participantes (pacientes y profesionales). Muestreo teórico con 2 grupos de discusión de participantes en la intervención y 2 grupos de discusión de profesionales de diferentes EAPs. Se realizará un análisis de contenido temático.
Aplicabilidad: Aportar evidencias sobre la efectividad de la intervención grupal en la calidad de vida de personas con FM.

Hipòtesis: Hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Objectius: Avaluar els factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut, a nivell d’equip d’atenció primària (EAP), professional i pacient relacionats amb (1) la despesa de farmàcia i (2) el grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP (DMA). Disseny: Estudi descriptiu poblacional multinivell amb base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). Població d?estudi: Població adulta assignada als EAPs de l?Institut Català de la Salut (ICS), metges de família assignats a qualsevol dels EAPs i tots els EAPs que atenen població adulta. Obtindrem dades de la base de dades SIDIAP i a partir de les informacions calculades periòdicament pel SISAP. Variables dependents: (1) Despesa en farmàcia de cada EAP i (2) grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP, definit com la diferència entre el pressupost (DMA) i la despesa (facturació) aportades per CatSalut. Variables independents: factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut. S?elaboraran models de regressió lineal i models d?efectes aleatoris o models multinivell utilitzant dades a nivell de individu, professional i d? EAP. L’estudi proposa avaluar si hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora.