Josep Basora Gallisà

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

El diagnòstic de les alteracions del metabolisme glucídic s’estableix mitjançant la glucèmia basal o bé a les 2 hores d’una sobrecàrrega no fisiològica amb glucosa (prova de tolerància oral). Malgrat la contorvèrsia d’aquesta prova, especialment en atenció primària de salut, el fet és que ha esdevingut la prova de referència per a la investigació, en subjectes d’alt risc per patir la diabetis. Això no obstant els diagnòstics també es podrien establir a partir del valor de la glucèmia en qualsevol moment del dia, situació prevista pels consensos internacionals. De fet, la glucèmia és una variable contínua que presenta una important variabilitat temporal al llarg del dia. Sembla raonable la hipotesi que l’anàlisi d’aquests canvis podria adquirir rellevància diagnòstica, si s’homologuen les noves tècniques de registre continu de la glucèmia. Per tal d’establir si el diagnòstic mitjançant la prova de tolerància oral es modificaria aplicant el registre continu ambulatori de la glucèmia, es dissenya l’estudi RECORD, transversal en la seva primera fase, objecte d’aquesta sol·licitud. Un grup de 77 subjectes, amb un o més factors de risc per a la diabetis i evidència analítica prèvia excloent de la malaltia (prova de selecció), s’inclou a l’estudi sempre i quan una prova recent de tolerància oral estandarditzada (prova d’inclusió) ratifiqui l’absència de diabetis. S’enregistren dades demogràfiques, clíniques (especial èmfasi a la síndrome metabòlica), analítiques bàsiques i avançades (marcadors d’inflamació, insulinèmia, pèptid-C). Amb el consentiment informat dels participants es durà a terme un monitoratge continu de la glucèmia (MCG), de 48 hores de durada, sota la supervisió de l’equip investigador. Per tal de consolidar aquest registre, el bionsensor de glucèmia es calibrarà en funció de la glucèmia venosa, tot validant un perfil glucèmic continu de 24 hores. L’anàlisi informàtica del perfil establirà franges horàries diagnòstiques (hores, minuts), basal (glucèmia normal, alterada, diabetis) i posprandial (normal, intolerància, diabetis), així com l’àrea sota la corba del perfil glucèmic continu. es contrastarà la concordança d’aquests dades amb els resultats derivats de la prova de tolerància oral a la glucosa. Els resultats de l’estudi són poc previsibles donada la recent introducció de la tècnica i el fet que no existeixen estudis sobre la MVG en la prediabetis tipus 2. El diagnòtic pot variar al llarg del dia per bé que és difícil anticipar-ne el sentit, cap a la normalitat o cap a la diabetis. La transició del risc cap a la malaltia oberta constitueix un període idoni per a la prevenció primària. Aquest esforç de recerca durant la prediabetis ha de ser d’un notable impacte informatiu, tant pel que fa a la comunitat científica com per la clínica, particularment en l’atenció primària de salut

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

OBJETIVOS DEL ESTUDIO -Conocer las demandas o necesidades de salud sentidas por este grupo de mujeres. -Conocer las características estructurales y funcionales del sistema de apoyo social y analizar su relación con el bienestar subjetivo de las mujeres marroquíes del grupo de alfabetización. -Aumentar la salud y autonomía de las mujeres de una comunidad marroquí además de la de su propia familia y comunidad, actuando ellas mismas como agentes promotoras de salud. -Hacer que como agentes promotoras de salud, lleguen a ser un nexo de unión entre las famlias de su comunidad y el sistema formal de salud, acercándolo a aquellas familias con menos accesibilidad, mediante un trabajo en terreno, en la propia localidad.

A través de la inserció d’una part de l’equip investigador vinculat al consultori del Barri St Josep Obrer de Reus- ABS Reus-4, al grup d’alfabetització d’unes 70 dones marroquines de la Fundació Josep Pont i Gol, volem conèixer les característiques estructurals i funcionals del sistema de suport social i analitzar la seva relació amb el benestar subjectiu d’aquestes dones. Les agents socials i de salut que sorgeixin del grup d’alfabetització poden esdevenir un nexe d’unió entre les famílies de la seva comunitat i el sistema formal de salut, apropant-lo a aquelles famílies amb menys accessibilitat, revertint la llei de cures inverses. Utilitzant una metodologia qualitativa i participativa volem estudiar les necessitats de salut percebudes per aquest grup de dones, d’elles mateixes i de la seva pròpia comunitat. Aquest anàlisis d’informació ens servirà per formar-les com agents de salut per a la seva comunitat. En definitiva, el projecte pretén la inserció i integració social de les dones immigrants marroquines reagrupades, a través del coneixement de la llengua i l’adquisició d’habilitats socials; millorar l’accés als serveis sanitari i social dels membres de la seva comunitat; alhora que fa possible augmentar la formació i experiència dels professionals dels serveis públics en contacte amb població immigrant

0BJECTIU: Determinar si l’aplicació d’un programa estructurat d’abordatge de la depressió comportarà millors resultats de salut en els pacients (valorats individualment) que els que s’aconsegueixen amb l’abordatge habitual en atenció primària. MÈTODES: DISSENY: Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats (centres de salut) amb dues alternatives: grup control [tractament habitual] o grup d’intervenció [programa d’abordatge de la depressió]. ÀMBIT: 20 centres d’atenció primària de salut a Tarragona. MOSTRA: Pacients de >18 anys, amb episodi depressiu major (DSM-IV) i indicació per a iniciar tractament antidepressiu. INTERVENCIÓ: Implementació d’un programa per a l’abordatge de la depressió que inclou mesures d’efectivitat demostrada i aplicables en la nostra organització sanitària. Inclou formació per als metges i disponibilitat d’una guia clínica basada en l’evidència. Incorpora la figura del «care manager», que oferirà suport als pacients (educació, adherència al tractament) i assumirà el seguiment clínic actiu i sistemàtic. La informació ajudarà al metge responsable en la presa de decisions clíniques. Amb el nivell especialitzat psiquiàtric s’establiran els mecanismes òptims de supervisió i interconsulta. MEDICIONS: Monitorització mitjançant entrevistes telefòniques per un entrevistador «cec» respecte al grup on s’ubiquen els pacients. Entrevistes de seguiment a 0, 3, 6 i 12 mesos. VARIABLES PRINCIPALS: Gravetat de la simptomatologia depressiva, taxa de resposta i taxa de remissió. ESTRATÈGIA D’ANÀLISI: Anàlisi de resultats per intenció de tractar i a nivell de pacients valorats individualment. Es considerarà en l’anàlisi l’efecte del disseny en la potencial falta d’independència entre observacions dins d’un mateix conglomerat. RESULTATS ESPERATS: La hipòtesi d’aquest estudi és que la implementació d’un programa d’abordatge de la depressió en atenció primària, adaptat a la nostra organització sanitària, comportarà millores en el procés d’atenció a la depressió, millors resultats clínics i millores en la qualitat de vida, comparat amb la pràctica assistencial habitual. La relació cost-benefici serà favorable. IMPACTE POTENCIAL: L’execució d’aquest projecte: disseny i avaluació d’un programa d’abordatge de la depressió en AP, està lligada a la seva utilitat i aplicabilitat pràctica. Si la hipòtesi inicial es confirma: la intervenció és efectiva comparada amb la pràctica actual i el cost és raonable, l’objectiu és impulsar l’aplicació d’aquesta intervenció en atenció primària

Les famílies dels nens detectats amb sobrepès i obesitat seran informades del diagnòstic i se’ls oferirà el contacte amb el Pediatra del seu Centre d’Atenció Primària per a que puguin rebre el tractament i seguiment del seu sobrepès de forma individualitzada. El tractament serà multidisciplinar per al nen i la seva família. També s’oferiran activitats adreçades a la realització d’activitat física per part del nen i la seva família, patrocinades per Institucions de la ciutat (Empresa d’esport). Objectius específics: 1- Comprovar l’efectivitat de la intervenció terapèutica dirigida als nens amb excés de pes que utilitza una metodologia múltiple: dieta, activitat física, canvi conductual i participació familiar («estils de vida») realitzada per un equip multidisciplinar d’Atenció Primària en una ciutat que realitza un programa escolar de promoció d’estils de vida saludables («Escolar»). 2- Comprovar l’efectivitat de la intervenció terapèutica dirigida als nens amb excés de pes que utilitza una metodologia múltiple: dieta, activitat física, canvi conductual i participació familiar («estils de vida») realitzada per un equip multidisciplinar d’Atenció Primària en una ciutat que no realitza un programa escolar de promoció d’estils de vida saludables. 3- Comprovar l’efectivitat de la intervenció terapèutica dirigida als nens amb excés de pes que utilitza una metodologia habitual: dieta i activitat física («tradicional») realitzada pel pediatra i infermera de pediatria d’Atenció Primària en una ciutat que no realitza un programa escolar de promoció d’estils de vida saludables. 4.- Comparar els resultats sobre els estils de vida i sobre la prevalença de sobrepès i obesitat entre aquestes intervencions i de cadascuna d’elles amb dades de nens control que no reben intervenció en Atenció Primària i no realitzen un programa escolar de promoció d’estils de vida saludables. Disseny de l’estudi: Assaig Clínic amb dues metodologies de intervenció en els Centres d’Atenció Primària (CAPs) («Estils de vida» i «Tradicional» en dos ciutats: Una amb programa d’intervenció escolar de promoció d’estils de vida saludables («Escolar») i un altre sense programa d’intervenció escolar a la ciutat. Variables: Dades socio-demogràfiques, història clínica personal, antecedents familiars, pes, alçada, perímetres corporals, maduració sexual, hipertensió arterial, història de la son. Qüestionari d’hàbits alimentaris (Qüestionari enKid) Qüestionari d’activitat física (Netherlands Physical Activity Questionnaire) Determinacions sanguínies de l’estat nutricional, perfil lipídic i perfil glucídic

La benzodiacepinas son fármacos eficaces a corto plazo. Su utilización prolongada es discutida: pueden producir dependencia, aumentan el riesgo de caídas y fracturas de cadera en ancianos, accidentes de trafico y alteraciones de la memoria. Son ampliamente consumidas de forma crónica en contraste con sus recomendaciones de uso. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención educativa estructurada con seguimiento (IE) y de una intervención mínima (IM) realizada por el médico de familia, para conseguir la reducción del consumo crónico de benzodiacepinas, comparado con la práctica clínica habitual. Evaluar la seguridad de las intervenciones (síntomas de ansiedad y/o depresión, calidad de sueño y consumo de alcohol). DISEÑO: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados multicéntrico con tres ramas. ÁMBITO: Centros de atención primaria de tres comunidades autónomas. SUJETOS DE ESTUDIO: Pacientes entre 18 y 80 años, consumidores de benzodiacepinas durante mas de 6 meses, que no presenten los criterios de exclusión del estudio. MEDICIONES: Variable Dependiente Principal: cese del consumo de benzodiacepinas a los 12 meses. Variables Dependientes Secundarias: Escala de ansiedad y depresión, Escala de dependencia a benzodiacepinas, Escala de calidad del sueño, Consumo de alcohol. Variables independientes: socio-demográficas, de consumo de benzodiacepinas, comorbilidad, medicación concomitante y efectos adversos de la deshabituación. RESULTADOS ESPERADOS: En pacientes atendidos en atención primaria que consumen benzodiacepinas de forma prolongada, esperamos una reducción de su consumo al año de un 40% y un 25% en el GIE y el GIM respectivamente. Las intervenciones propuestas no empeorarán los niveles de ansiedad, depresión, calidad de sueño y consumo de alcohol.

OBJECTIU: Analitzar la relació de cost-efectivitat d’un programa preventiu de la diabetis tipus 2 en subjectes amb alt risc, inclosos en una intervenció sobre l’estil de vida. DISSENY: Anàlisi de cost-efectivitat de les mesures educatives desenvolupades específicament pel projecte europeu de salut pública (DE-PLAN-SANCO-2004-310), aplicat a Catalunya (DE-PLAN-CAT, projecte FIS, PI05/0033), per a prevenir la diabetis tipus 2. Aquest projecte va suposar un doble garbellat de subjectes de risc associat a una intervenció preventiva continuada i avaluable per a modificar l’estil de vida. EMPLAÇAMENT: Atenció primària de salut, 8 àrees de referència (Institut Català de la Salut), 60 unitats bàsiques implicant a 150 professionals (medicina+infermeria). INTERVENCIONS: Estudi de dades de 552 subjectes (sobre 2054 garbellats) que van formar la cohort en 2006, seguida 2 anys. Prolongació del seguiment a 4 anys i addició de 1062 nous garbellats que suposen 241 nous casos de seguiment. MESURAMENTS: Costos, diferència de costos, efectivitat (QALY guanyats), diferència d’efectivitat i cost-efectivitat incremental (?/QALY guanyat). S’inclouran costos directes i indirectes derivats dels canvis de l’estil i qualitat de vida, mitjançant qüestionaris validats. CONTRIBUCIÓ: Demostrar l’efectivitat real de la intervenció aportant dades rellevants i aplicables sobre el cost-efectivitat de programes realitzats en condicions reals de pràctica clínica en atenció primària.

Actualmente existe controversia sobre la eficacia de intervenciones motivacionales para dejar de fumar basadas en la práctica de una espirometría. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención motivacional realizada por un médico de atención primaria para conseguir la abstinencia comparándola con la práctica habitual. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con dos grupos. ÁMBITO: 20 centros de atención primaria en Tarragona. SUJETOS: 1100 fumadores activos (consumo >10 paq/año) de 35-70 años, que consulten por cualquier motivo y no presenten criterios de exclusión del estudio, serán asignados aleatoriamente de forma consecutiva a recibir o no la intervención. INTERVENCIÓN: Visita personalizada de unos 20 minutos con información detallada de los resultados de una espirometría, comentando los valores de capacidades y flujos respiratorios referidos al teórico. Además, se informará del índice de edad pulmonar comparándola con la cronológica, para ilustrar el deterioro sufrido como consecuencia del consumo de tabaco. MEDICIONES: Espirometría basal. Cuestionario estructurado mediante entrevista en el centro a los 0 y 12 meses y mediante entrevista telefónica a los 3 y 6 meses. A los 12 meses, en los participantes que manifiesten abandono del hábito se comprobará el monóxido de carbono exhalado y en caso de ser <10 ppm se verificará la abstinencia mediante determinación de cotinina urinaria. VARIABLE RESULTADO PRINCIPAL: Cese del consumo de tabaco a los 12 meses. ANÁLISIS: Los datos se analizarán ?por intención de tratar? y la unidad de análisis será el individuo fumador. RESULTADOS ESPERADOS: En fumadores activos asistidos en atención primaria, el cese del tabaquismo en el grupo intervención superará al menos un 5% al conseguido mediante la práctica habitual.

Objetivo: Evaluar la efectividad de un Programa Comunitario realizado a corto y largo plazo para fomentar la práctica de la actividad física regular y su adherencia, en adultos usuarios de Atención Primaria, sobre los factores de riesgo cardiovascular y la calidad de vida.

Metodología: Estudio de Intervención Comunitaria a largo y corto plazo de promoción de la actividad física en mayores de 40 años con o sin patología crónica.

Ámbito: Atención Primaria de Salud.

Variables: Características sociodemográficas, actividad física, tabaquismo, dieta, índice de masa corporal, perímetro abdominal, cifras de tensión arterial, diagnóstico de ansiedad y / o depresión, medicación habitual, perfil lipídico (HDL, LDL y triglicéridos), hemoglobina glicosilada en diabéticos, riesgo cardiovascular (Test REGICOR), calidad de vida (SF-36), adherencia a la actividad física y escala de autoestima.

Se evalúa la efectividad de la intervención sobre la mejora de diferentes indicadores de salud mediante pruebas estadísticas para medidas repetidas. Estos análisis se ajustarán por variables confusoras de la efectividad evaluada.

A. Study design:

This is an open non-controlled and non-randomized study of the effect of consumption of kiwifruit in adult patients with constipation.

These patients are asked to consume their normal diet for two weeks. In a second period they are asked to consume 3 pieces of kiwifruit per day for three weeks The kiwis are best taken each time together with the main meals (breakfast, lunch and dinner).

Patients are asked to continue their normal eating and exercise habits throughout the duration of the study.

C. Study objectives

1. Primary endpoint.

– Frequency of stool per week
– Number of responders (increase of >= 1 stool per week)

2. Secondary endpoints
– Consistency of stool
– Volume of stool
– Ease of defaecation
– Satisfaction of the patient
– Use of laxatives

Existen evidencias sobre la relación entre la función pulmonar y diversos micronutrientes, pero hay ciertas controversias en sus resultados y hasta la fecha ningún estudio autóctono ha demostrado la asociación entre el patrón propio de la Dieta Mediterránea y la función pulmonar. Objetivo: Valorar la relación entre la función pulmonar y la adherencia a una dieta de tipo mediterránea y sus componentes. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con un grupo de intervención multicomponente. Ámbito: Centros de atención primaria (AP) en Reus y Tarragona. Sujetos: Fumadores activos (consumo > 10 paq/año) de 35-70 años, participantes de la primera fase del proyecto RESETDIET, Estudio RESET, que dispongan de conexión a Internet y manejo de las nuevas tecnologías y que no presenten criterios de exclusión del estudio. Mediciones: Espirometría basal. Cuestionarios de alimentación y estilo de vida. Encuesta de actividad física en el tiempo libre. Antropometría. Intervención: Visita personalizada anual, donde se realizara una evaluación antropométrica y de adherencia dietética y se explicara de manera clara y visual el patrón dietético de tipo mediterráneo, sus ventajas sobre la función respiratoria y la salud en general utilizando como material de soporte el uso de una herramienta 2.0 como es un bloc nutricional. Variable resultado principal: Diversos parámetros pulmonares. Análisis: Los datos se analizarán «por intención de tratar» y la unidad de análisis será el individuo fumador. Se compararan en ambos grupos parámetros de función pulmonar en función de la adherencia al patrón dietético. Resultados esperados: En fumadores activos asistidos en atención primaria, se produce una mejora de su función pulmonar tras el seguimiento de un Programa de Educación Dietético-Nutricional en Dieta Mediterránea de carácter multicomponente.

Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM. Disseny: Cohorts retrospectives-prospectives per comparar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen la SM i, addicionalment, segons la presència de trastorns d’ansietat/depressius. Ámbit: Catalunya, base de dades SIDIAP Subjectes: Individus de 35-75 anys amb criteris de SM sense malaltia cardiovascular basal. Classificació segons el fenotip clínic de SM i segons la presencia de depressió/ansietat. Variable dependent: Incidència d’esdeveniments cardiovasculars (IAM, angor, AVC), mortalitat. Variables independents: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, MEDEA), clíniques associades al RCV (tabaquisme, fibril·lació auricular) i altres (CRG), farmacològiques (estatines, antiagregants plaquetaris, B-blocadors, antihipertensius, anticoagulants, antidepressius, anxiolítics/hipnòtics, antipsicòtics), variables relacionades amb el servei sanitaris (EQPF i EQA del metge) Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Una identificació d’aquells fenotips clínics que, dins de la SM, s’associen a major RCV i que, per tant, es podrien beneficiar més d’intervencions terapèutiques/preventives destinades a disminuir aquest risc ajudaran a un maneig personalitzat i basat en les característiques i necessitats del pacient concret. Alhora, conèixer el RCV addicional associat a la presència de depressió/ansietat pot conduir a un maneig de la salut mental inclòs en un maneig integral de la salut de l’individu. Limitacions: Algunes variables com el perímetre abdominal poden estar infraregistrades, i alguns codis diagnòstics (com els dels problemes psiquiàtrics) poden tenir una validesa limitada.

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.

La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un problema creciente de salud pública. Al planificar las medidas preventivas de la diabetes, las personas con riesgo alto deben ser dirigidas a intervenciones para modificar su estilo de vida mediante un enfoque polietápico, adaptado a la situación local. Herramientas predictivas simples como el Finnish Diabetes Risk Score (FINDRISC) son útiles para identificar individuos en riesgo y podrían reducir tanto costes como inconvenientes de la detección. Se ha recomendado seguir un procedimiento de dos pasos: primero, los sujetos se seleccionarían mediante la puntuación de riesgo; y segundo, para aquellos con riesgo alto, se evaluaría el diagnóstico determinando la glucemia (basal o también a las 2 horas de una sobecarga oral con glucosa), la hemoglobina glucosilada (HbA1c) o ambos indicadores. Recientemente se sugirió que la progresión a diabetes también puede ser retrasada por una intervención intensiva cuando se aplica durante la práctica real en atención primaria de salud a los sujetos de alto riesgo identificados previamente con la escala FINDRISC. Si se pudiese demostrar que la puntuación de riesgo tiene aplicación general, podría ser una ayuda a la decisión de qué sujetos podrían beneficiarse de la intervención intensiva en estilos de vida. Para ello convendría conocer el rendimiento en condiciones reales y la viabilidad del FINDRISC, adaptando su uso en nuestra atención primaria, para la detección precoz de trastornos glucídicos presentes y futuros. Por este motivo, el proyecto plantea como objetivo principal desarrollar y evaluar un nuevo cuestionario (CATDRISC) que aumente el rendimiento de FINDRISC.

El sistema de notificacions d’incidents es considera un element estratègic per la promoció de la cultura de seguretat entre els professionals sanitaris i no sanitaris. Al tenir una finalitat no punitiva i orientat a la prevenció d?errors i a l?aprenentatge, facilita poder evitar-los i oferir una atenció més segura als pacients.

En un estudio reciente hemos demostrado que el abordaje terapéutico de la obesidad infantil con una terapia motivacional administrada desde la atención hospitalaria ambulatoria es altamente eficaz a nivel clínico y metabólico. Sin embargo, una acción colaborativa entre la atención hospitalaria especializada ambulatoria y la atención primaria permitirían un abordaje masivo de la obesidad infantil. Además, esta intervención motivacional podría beneficiarse del soporte la tecnología actual, de la educación en grupo, y ofrecer recursos prácticos para la compra, cocina rápida, saludable y económica, que tendrían gran utilidad en familias con menor nivel socioeconómico (con mayor prevalencia de obesidad infantil).

El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia en el tratamiento de la obesidad infantil de una intervención familiar coordinada entre la atención primaria y las unidades clínicas especializadas de referencia de la región sanitaria de Tarragona, a través de una terapia motivacional a nivel individual y grupal, que integre herramientas mSalud, dirigida a familias con niños y niñas obesos de entre 8 y 13 años. Para ello se propone un ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, con un grupo intervención que recibirá un plan estructurado multicomponente de motivación y educación y un grupo control que seguirá las recomendaciones habituales (n= 167 por grupo). El tratamiento de ambos grupos tendrá una duración de 12 meses y se llevará a cabo en las áreas básicas de salud. Paralelamente, se validará una metodología para valorar la composición corporal en niños obesos así como los cambios que se produzcan por la intervención.

Les reserves de ferro del cos tenen propietats pro-oxidants que s’han proposat que poden exercir un paper en el desenvolupament de la malaltia coronària. No obstant això, els estudis epidemiològics sobre l’estat del ferro i el risc de malalties del cor han mostrat resultats contradictoris.

OBJECTIU: Investigar l’associació entre els nivells de ferro i les malalties del cor, diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica en una cohort de base poblacional.

MÈTODES: Disseny: Estudi de cohort. Població d’estudi: S’utilitzarà la població que consta en el Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (base de dades SIDIAP).
Definició Cohort: participants entre 35 i 74 anys, lliures de malalties del cor a l?inici de l?estudi, i que presentin determinacions de ferritina sèrica en nivell basal (entre l?1 gener 2006 i el 31 desembre 2008).
Seguiment: Màxim de 10 anys (els participants reclutats en 2006), un mínim de 8 anys (participants reclutats en 2008); anticipat mitjana de seguiment de 7 anys. Variable resultat principal: Incidència de la malaltia coronària mortal i no mortal. Variable resultats secundaris: incidència de diabetis tipus 2; incidència de síndrome metabòlica.

Anàlisi estadística: Risc relatiu (interval de confiança del 95%) de patir una malaltia del cor segons els quintils de ferritina, es realitzarà una anàlisi multivariada de supervivència. Es determinarà la relació dosiresposta utilitzant B-splines restringides als percentils 20, 50 i 80 s de cada distribució de ferritina sèrica.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que els alts nivells de ferritina sèrica s’associen amb una major incidència de les malalties del cor, diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica.

OBJECTIU: Avaluar l´efectivitat d´una app per Smartwatch en disminuir el temps d´inici de les maniobres de reanimació cardio-pulmonar (RCP) en el cas d´aturada cardio-respiratòria extra-hospitalària (ACR-EH). Així com determinar les competències en RCP en una prova de simulació.

DISSENY: es desenvoluparà en dues fases: (a) disseny i desenvolupament d’una APP que permeti l´activació automàtica d´una alerta sanitària en cas de ACR-EH. (b) Es realitzaran simulacions d´episodis d´ACR-EH en via pública amb maniquis. La localització de les simulacions es determinarà a partir del registre d´episodis reals atesos al carrer pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’any previ (controls). Metge/ses d?atenció primària formaran una xarxa de voluntaris reanimadors (Xarxa RCP) estaran dispersos per la ciutat i connectats via Smartphone.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ: L´smartwatch disposarà de sensor de ritme cardíac i geo-localització (GPS). Aquesta alerta generada és derivada al SEM que activarà els recursos habituals i a la Xarxa RCP que rebran l’alerta al seu Smartphone.

VARIABLES D?ESTUDI: Variable resposta: diferència del temps d’inici de les maniobres de RCP entre el grup simulació i el grup control. Altres variables: Temps de resposta del SEM, Competència de les maniobres de RCP.

ANÀLISI ESTADÍSTIC: prova de la t-student per a dades aparellades es determinaran les diferències del temps d’inici de les maniobres de RCP.

RESULTATS ESPERATS: Esperem trobar un menor temps d’inici de les maniobres de RCP en el grup intervenció comparat amb el grup control.

LIMITACIONS: Possible aparició d´una alerta mèdica real durant el simulacre. Això motivaria la finalització del simulacre.

L’objectiu de l’estudi és descriure l’ús de dulaglutida en diferent subpoblacions de pacients en diferents països europeus. Per avaluar aquests objectiu es descriurà la freqüència d’us de dulaglutide en la població cataracteritzada per edad, gènere, principals comorbilitats i co-prescripcions en els següents sub-grups d’interés:

– Pacients amb insuficiència renal severa.
– Pacients amb malaltia hepàtica.
– Pacients amb insuficiència cardíaca.
– Pacients amb malatia gastrointestinal severa.
– Nens i adoloscents de menys de 18 anys.
– Pacients a partir de 75 anys.
– Embaràs i dones lactants.

També es vol identificar l’ús fora d’indicació (‘off-label’) de dulaglutide, considerant els errors de prescripció i/o fora d?indicació a les diferents poblacions d?interés.

L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial de gran transcendència sociosanitària i econòmica. L’obesitat posseeix una important agregació familiar, pel que s’ha de tractar com un problema de salut familiar. Així són necessàries estratègies per fomentar l’expansió (efecte «»halo»») dels tractaments individuals a nivell de l’estil de vida en el context de l’entorn familiar.

Objectius
1. – Estudi longitudinal de l’efecte halo produït per intervencions de canvis d’estil de vida:
1.1 – Analitzar canvis antropomètrics, d’hàbits dietètics, d’adherència a DMed, i d’activitat física observats en el nucli familiar dels pacients obesos/sobrepès que reben una intervenció de canvis d’estil de vida.
1.2. – Analitzar diferències en l’efecte halo en funció del tipus d’intervenció (intensiva amb DMed hipocalòrica i activitat física versus recomanacions de DMed) comparant canvis antropomètrics, de conducta alimetària, d’hàbits dietètics, d’adherència a la DMed i d’activitat física.
1.3. – Analitzar l’associació dels canvis antropomètrics, conducta alimentària, d’adherència a DMed i d’activitat física de l’entorn familiar amb els canvis del participant.
1.4. – Estudiar si els canvis observats en l’entorn familiar estan associats al grau de parentiu, situació ponderal inicial dels familiars, patrons inicials de conducta alimentària i magnitud del pes perdut dels participants independentment del grup d’intervenció.
2. – Estudiar l’agregació familiar dels pacients amb sobrepès/obesitat, analitzant l’associació entre familiars i pacients de l’estatus ponderal, conducta alimentària, adherència a la DMed i activitat física en un estudi transversal.
3. – Analitzar les característiques dels entorns familiars que s’associen a una major o menor resposta dels pacients tractats a les intervencions, en un estudi transversal.

Mètodes:
En el marc de l’Estudi PREDIMEDpIus, un assaig clínic aleatoritzat, controlat i multicèntric en pacients amb sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica, amb una intervenció intensiva sobre l’estil de vida (dieta mediterrània hipocalòrica i d’activitat física) versus grup control, es realitzaran dos sub-estudis als familiars: a/ estudi longitudinal amb 188 familiars (94 a cada grup) i b/ estudi transversal amb 1400 familiars (750 a cada grup). Es realitzaran mesures antropomètriques i es determinarà l’adherència a la dieta mediterrània, hàbits alimentaris, freqüència de consum d’aliments, qüestionaris de conducta alimentària i hàbits de pràctica d’activitat física.

Resultats esperats:
S’observaran canvis antropomètrics i en els hàbits d’estil de vida envers un patró més cardio- saludable, en els familiars de participants d’un assaig sobre estil de vida. I aquests canvis seran, així mateix, semblants als soferts pel seus parents.

Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients

Antecedents: La depressió puerperal és un trastorn mental amb una prevalença que oscil?la entre el 5 i el 60% al món i que al nostre context s?estima al voltant d?un 12-15%. Tot i que consta evidència científica que mostra els diferents factors de risc associats a la depressió puerperal, alguns investigadors consideren que pot ser útil detectar els factors socials, estils de vida i altres condicions de salut física en les dones que ens ajudin a predir el risc de depressió puerperal per a poder dissenyar programes de prevenció eficaços.
Hipotetitzem que el dèficit de ferro en la dona durant la gestació manifestat com un baix nivell de ferritina sèrica és un factor predictiu per al desenvolupament posterior de depressió puerperal.
Objectiu general: Determinar com i en quin grau els nivells de ferritina sèrica durant la gestació s?associen de forma independent a la incidència de depressió puerperal.
Objectius secundaris: Determinar la prevalença d?anèmia gestacional, de dèficit de ferro i d?incidència de depressió puerperal entre les dones ateses en les consultes de l?atenció primària de Catalunya.
Metodologia: estudi de cohort en l?àmbit de l?Atenció Primària de Catalunya durant el període de l?1 de gener del 2010 a 31 de desembre de 2016. S?inclouran en l?anàlisi les dones que han tingut un embaràs (Z.33) i part (080 ? 084) en el període d?estudi. Es farà un screening de la base de dades a nivell basal i després de forma continua per identificar els casos incidents que s?aniran incloent en la cohort. La data índex serà la primera visita de control de l?embaràs (primer trimestre). El seguiment es definirà fins (a) el diagnòstic de depressió puerperal, (b) tres mesos després del part, (c) final del seguiment (31 de desembre de 2016) o (d) mort. Es consideraran criteris d?exclusió: (a) antecedents d?un trastorn mental greu (Trastorns esquizofrènics (F20.x),Trastorn esquizotímic (F21), Trastorns delirants persistents (F22), Trastorns delirants induïts (F24), Trastorns esquizoafectius (F25), altres trastorns psicòtics no orgànics (F28 y F29), Trastorn bipolar (F31.x), Episodi depressiu greu amb símptomes psicòtics (F32.3), Trastorns depressius greus recurrents (F33) i Trastorn obsessiu compulsiu (F42); (b) mort perinatal. Les variables de resultat: es definirà la depressió puerperal a partir de: (a) codi F53.0: depressió puerperal, (b) qualsevol codi F32 o F33 (depressió major) o F38/F39 trastorns afectius no especificats diagnosticats dins del període de 90 dies després del part. Es defineix l?exposició a través del nivell socioeconòmic (determinat a través de l?índex de privació MEDEA (Domínguez-Berjón. Gac Sanit.2008;22:179-87) i els nivells sèrics de ferritina (1º trimestre i 3º trimestre de gestació). Considerarem nivells baixos de ferritina < 12 ng/mL. Les covariables d?estudi; variables sociodemográfiques: data de naixement, regió de residencia assistida i tipus de localitat (rural <2500 habitants; semiurbana població entre 2500 y 10.000; o urbana > 10.000 habitants), número de fills, tipus de lactància (materna, artificial, mixta), proteïna C reactiva, altres biomarcadors de ferro (transferrina, saturació transferrina). Antecedents patològics: antecedents d?ansietat, depressió, diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2, diabetis gestacional, hipertensió arterial, dislipèmia, malalties cròniques, tabaquisme i consum d?alcohol (test AUDIT) i la medicació: suplements de ferro. Totes les covariables seran recollides en el 1º trimestre de gestació.
Anàlisis estadístic: Es calcularan les taxes d?incidència com el nombre d?esdeveniments (nous diagnòstics de depressió puerperal) per 1000 persones-anys segons la presencia de nivells baixos o normals de ferritina sèrica (a) en el primer trimestre o (b) en el tercer trimestre de la gestació.
Resultats esperats: Comprovar com i en quin grau els nivells baixos de ferritina en les gestants, s?associen a major risc de depressió puerperal
Aplicabilitat i rellevància: L?estudi tindrà rellevància a nivell científic , doncs la hipòtesi plantejada, tot i que es basa en resultats científics publicats, no ha estat estudiada en una gran cohort poblacional

Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.

Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.

Objetivo: Describir las características ecográficas pulmonares de los pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de enfermedad CoVid-19 atendidos en centros de atención primaria (AP), servicio de urgencias, domicilios o residencias, así como establecer su valor pronóstico.
– Diseño: Estudio observacional prospectivo multicéntrico realizado en Cataluña, Madrid y Galicia. Se incluirán pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de CoVid-19 visitados en centros de AP servicios de urgencias, domicilios o residencias, y a los que se realiza ecografía pulmonar como medida de apoyo diagnóstica o de seguimiento.
– Un total de 23 profesionales, realizarán las ecografías y clasificarán a los pacientes según estratificación ecográfica basado en la gravedad de la afectación pulmonar dependiendo de tipo de lesión, localización y extensión afectada.
– Se estima un periodo de reclutamiento de marzo 2020 hasta junio 2020. Se realizará un seguimiento de todos los pacientes incluidos durante el período de infección respiratoria por COVID-19.Se estudiará la evolución de los pacientes durante los siguientes 12 meses tras la primera visita clínico-ecográfica realizada.
– De acuerdo con el número de profesionales expertos en la realización de ecografías pulmonares incluidos en circuito existente y el número de pruebas realizadas hasta la fecha, se estima un total de 1540 pacientes con ecografía.
– Se realizará un seguimiento de cada subgrupo, según criterio ecográfico de gravedad, para determinar evolución ecográfica, clínica, y aparición de eventos de mal pronóstico (visita a urgencias, ingreso hospitalario, ingreso UCI, fallecimiento).

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

Objetivo General:
Este proyecto tiene como objetivo general crear, pilotar e implementar una intervención de cribado y acceso precoz al tratamiento para el VHC, VHB y VIH de base comunitaria y dirigido a población migrada que presenta altas prevalencias de infección por el VHC o VHC y que reside en Cataluña.
Objetivos específicos
1. Diseñar e implementar una estrategia de cribado comunitario para el VHC, VHB i VIH de base comunitaria dirigida a poblaciones de inmigrantes que presentan altas prevalencias de dichas infecciones y con bajo uso los servicios sanitarios.
2. Crear un circuito de acceso precoz a la atención especializada, así como al tratamiento de las personas infectadas.
3. Construir indicadores de monitorización y evaluación que incluyan la cascada de servicios para el VHC, VHB y VIH.
Diseño:
Fase 1a: Identificación de las poblaciones inmigrantes diana y de 4 áreas territoriales de actuación
Fase 1b: Elaboración de un plan de monitorización y evaluación
Fase 2a: Identificación y contacto con los profesionales que participen en cada una de las 4 áreas territoriales.
Fase 2b: Traducción, elaboración y/o adaptación de materiales informativos y educativos, de tipo impreso o audiovisual.
Fase 3: Realización de una sesión de formación del proyecto con todos los actores que implementaran el programa en las 4 áreas.
Fase 4. Adaptación y concreción del proyecto en cada área territorial por su grupo motor territorial
Fase 5: Gestión de preparación del inicio del proyecto en cada territorio
Fase 6: Implementación del proyecto simultáneamente en las 4 zonas.
Fase 7: Análisis de los datos de la monitorización y elaboración de informe evaluativo
Fase 8: Jornada de devolución de resultados y discusión de conclusiones y recomendaciones

Hipòtesis
La nova mascareta ffp2-CSIC aporta uns beneficis en quan a uns indicadors establerts (veure apartat de variables) d’usabilitat superiors a una ffp2 convencional.

Objectius

Objectiu general:
Analitzar les diferències entre les dues mascaretes en quan a indicadors d’usabilitat descrits pels professionals de salut. Es valora la possibilitat de fer-ho també als mestres

Objectius específics:
-Descriure les diferències entre els dos tipus de mascareta estratificats per edat i sexe
-Evaluar el cost-efectivitat de la nova mascareta respecte la actual ffp2 lligat a durabilitat, integritat i confort
– Estudi qualitatiu per explorar les barreres i facilitadors en l’ús de la mascareta en el professionals de l’atenció primària participants en l’assaig clínic cec

ANTECEDENTS: L’increment progressiu de persones grans, amb múltiples problemes de salut crònics -sovint amb fragilitat associada, necessitats complexes o necessitats d’atenció pal·liativa-, requereix d’un model d’atenció individualitzat. Un element clau d’aquesta personalització és el diagnòstic situacional, entès com la valoració que permet als professionals conèixer el grau de reserva de les persones, les dimensions alterades i les necessitats que se’n deriven.
El sistema Gold Standard per realitzar aquesta diagnòstic és la Valoració Geriàtrica Integral (VGI), que requereix tan de coneixement expert com d’una quantitat de temps significatiu (aproximadament 1 hora per persona). Especialment en l’entorn comunitari, això suposa una limitació per a la valoració multidimensional de les persones, motiu pel qual a nivell mundial cada vegada han anat prenent més transcendència les propostes de valoració multidimensional/ geriàtrica ràpida. Amb aquest objectiu, i impulsat pel Departament de Salut (PPAC, PDSS i DAP) a Catalunya s’ha desenvolupat un instrument de consens (VIG-express), que requereix de validació abans de la seva implementació.

HIPÒTESI: El VIG-EXPRESS és una eina vàlida, fiable i factible per a la valoració multidimensional i geriàtrica ràpida en diferents entorns assistencials i per part de diferents perfils professionals.

OBJECTIU : Avaluar la validesa, fiabilitat i factibilitat del VIG-express, en diferents àmbits assistencials (comunitari, residencial, hospitalari,…) i per part de diferents perfils professionals (metges, infermeres i treballadors socials).

METODOLOGIA : Disseny: Estudi transversal de validació d’una eina (qüestionari) de valoració geriàtrica multidimensional ràpida. El disseny i anàlisi de les dades es realitzarà aplicant els estàndars COSMIN per a estudis de valoració de propietats (psicomètriques) d’instruments de mesura (de l’estat de salut).

SUBJECTES D’ESTUDI: Cohort multicèntrica de 200 persones, representatives dels diferents àmbits d’estudi. El període de recollida de dades serà des de setembre de 2021 fins a desembre de 2021. Els criteris d’inclusió són la presència d’algun dels següents:? Persones identificades com pacient crònic complex (PCC) o amb malaltia crònica avançada (MACA) ;? Persona amb fragilitat inicial ; ? Persona de >65 anys i: multimorbiditat, presència de síndromes geriàtriques, situació social de risc o ubicació residencial.

Rationale and background:
The global rapid spread of COVID-19 caused by the SARS-CoV2 triggered the need for developing vaccines to control for this pandemic. This study will create readiness and allows for rapid assessment of the association of adverse events of special interest (AESI) following COVID-19 vaccination.

Research question and objectives:
Readiness
The readiness phase will include the following objectives:
?To provide an overview of the methods for identification of COVID-19 vaccine exposure in the datasources
?To monitor the number of individuals exposed to any COVID-19 vaccine and to compare this to COVID-19 vaccine exposure (benchmark: https://vaccinetracker.ecdc.europa.eu/public/extensions/COVID-19/vaccine-tracker.html#uptake-tab)
?To quantitatively evaluate different algorithms to identify adverse events by provenance in electronic health care data
?To conduct time-to-onset analyses for the AESI with respect to time since vaccination
?To assess the association between negative control events and the vaccines of interest using the SCRI to estimate systematic bias
?To test the impact of different comparators in the cohort design, using the negative control design
?To generate information for testing of methodological questions around misclassification of events/exposure

Rapid assessment studies
Primary objective
The primary objective for this rapid assessment study is to assess the potential association between the occurrence of specific AESIs and vaccination with COVID-19 vaccines within disease-specific risk periods in individuals exposed to the COVID-19 vaccines compared to other COVID-19 vaccine exposed individuals, or compared to a control window within the same individual.

Secondary objectives
The secondary objectives for the rapid assessments studies are:
?To assess the potential association between the occurrence of specific AESIs and vaccination with COVID-19 vaccines in the following subgroups
*immunocompromised persons
opersons with presence of co-morbidities elevating the risk of serious COVID-19
opersons with a history of diagnosed COVID-19 disease
opregnant women
oage groups (<18 , 18-64, 65 years and more) opatients with a prior history (ever) of that event more than a year before. Study design: A retrospective, multi-database, self-controlled risk interval or cohort study, conducted during the study period ranging from December 1, 2020 to latest availability of data. The self-controlled study will compare against non-vaccinated, and the cohort analysis against another COVID-19 vaccine. As part of the methods development work in the CVM project we will explore implementation of the use of an active comparator in the SCRI allowing comparison with the estimates from the cohort analysis , and different comparators for the cohort design. This will first be tested using the negative control events in the readiness phase and results may inform sensitivity analyses for the rapid evaluation studies. For death, the SCRI design will be adapted, and start at date of vaccination, with comparison of in different intervals of the postvaccination window. For events with high fatality rate a sensitivity analyses will be conducted with those that survive both the control and vaccination risk window Population: All subjects in the source population in the participating data sources who were in follow-up for at least 365 days on December 1, 2020 or were born into the cohort during the study period, and for whom vaccination data would be able to be obtained/linked. Variables: Variables of interest will be: ?Person-time: birth and death dates as well as periods of observation. ?Events: dates of medical and/or procedure and/or prescription/dispensing codes to identify AESI, COVID-19 and at-risk medical conditions. ?Vaccines: vaccine brands Data sources: The study will include data from 9 electronic health care data sources in 5 European countries (Italy, Netherlands, Spain, Norway, United Kingdom) that can link event data to vaccination data. Data sources will capture outcomes from hospitalization and/or general practice Study size: The source population will comprise approximately 40 million individuals Data analysis: In the readiness phase we will use negative control outcomes to assess the impact of misclassification of outcome and exposure, confounding and choice of comparators. Relative risks of specific AESI will be estimated for each specific brand of COVID-19 vaccine in comparison to non-vaccinated individuals (prior to vaccination or in non-vaccinated) and between different Covid-19 vaccines. For secondary analysis stratified analyses will be conducted.

Objectiu principal:
Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens (TAR) en termes d’infeccions per SARS CoV-2 als 14 dies segons registre electrònic de Salut. Secundari: Avaluar l’impacte de l’obertura de l’oci nocturn en entorn controlat per test ràpid d’antígens en termes de resultat positiu en prova TAR al cap de 5 dies.

MÈTODES

Disseny de l’estudi.
Estudi d’intervenció no aleatoritzada amb grup control aparellat.

Àmbit i període de l’estudi. L’estudi es realitzarà sobre la base d’una prova pilot realitzada el 20 de maig de 2021 en una zona d’oci nocturn habilitada a Sitges.

Població diana. Població adulta interessada a assistir a l’esdeveniment d’oci nocturn, assignada a les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Metropolitana Sud o Barcelona Ciutat.

Selecció de mostra. Grup intervenció. Mostreig de conveniència a partir d’inscripció en enllaç web.

RATIONALES AND BACKGROUND
The novel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) causes coronavirus disease 2019 (COVID-19) and has led to a global pandemic. A mass vaccination campaign is currently underway in Europe. The mRNA-1273 vaccine, currently known as Spikevax,1 combines Moderna’s mRNA (messenger ribonucleic acid) delivery platform with the stabilised SARS-CoV-2 spike immunogen.

RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES
The overarching research question of this study: Is the occurrence of each adverse event of special interest (AESI) among persons vaccinated with Spikevax in Europe higher than the occurrence of that AESI that would have been expected in the same population in the absence of Spikevax?
Primary objective:
? To assess whether vaccination with Spikevax (by dose number where feasible and for any dose) is associated with increased rates of the AESI compared with the expected rates overall and stratified by country, sex, and age group.
Secondary objective:
? To assess whether vaccination with Spikevax is associated with increased rates of the AESI compared with the expected rates in subpopulations of interest: women of childbearing age, patients who are immunocompromised, patients previously diagnosed with COVID-19 infection, patients with unstable health conditions and morbidities, and patients with autoimmune or inflammatory disorders

STUDY DESIGN
This study will proceed in two phases: signal detection and signal evaluation.
For the signal detection stage, population-based, country-specific historical general population background rates of the AESI estimated in the participating databases/countries from 2017-2019 will be used as estimates of the expected rates in the unvaccinated. Rates in Spikevax recipients will be compared with the historical pre-pandemic rates. All comparisons will be conducted stratified by country, and within each country further stratified on sex, and age groups.
For the signal evaluation stage, conducted as needed based on findings from signal detection, analytic approaches will be selected based on the best methodologic fit for a given AESI. It is anticipated that a combination of self-controlled designs and cohort designs using either historical or concurrent unexposed comparators will be utilised.

POPULATION
Recipients of Spikevax will be identified between 6 January 2021 (date of the earliest approval of Spikevax in Europe) and 31 December 2022 and members of the database source population selected for each study design, including persons providing historical rates from 2017-2019, will be eligible for inclusion in the study and will constitute the overall cohort. Subgroups of interest will include adolescents, adults, elderly individuals, patients who are immunocompromised, patients previously diagnosed with COVID-19 infection, patients with unstable health conditions and morbidities, and patients with autoimmune or inflammatory disorders (defined below). Individuals receiving more than one type of COVID-19 vaccine will be excluded.

VARIABLES
Cohort members will be described with respect to available demographic characteristics, medical history, medication use, and receipt of other vaccines.
Outcomes of interest will include AESI primarily based on the list defined by the Safety Platform for Emergency vACcines (SPEAC) and endorsed for COVID-19 vaccine safety assessment by the WHO Global Advisory Committee for Vaccine Safety, by the EMA and by the US CDC. Other AESI may be considered if relevant signals appear during the study conduct or additional outcomes are added to the ACCESS protocol.

DATA SOURCES
This study is planned as analysis of routinely collected health data in secondary automated electronic data sources in Denmark, Italy, Norway, Spain, and the UK, selected based on availability of the required routinely collected data, including information on vaccine brand and frequency of data updates.

STUDY SIZE
As of 1 June 2021, it is estimated that the participating databases together will be able to identify at least 431,216 recipients of Spikevax.
For signal detection, incidence rates among Spikevax vaccinees will be computed and compared using relative or absolute measures of association against appropriate (e.g., age- sex- country-specific) general population background AESI rates.
For signal evaluation using self-controlled designs, the ratio between the incidence rate estimate in the risk period and the incidence rate estimate in the control period (incidence rate ratio) will be computed using conditional Poisson regression. For parallel cohort designs, appropriate contrasts will be estimated in exposed vs. unexposed cohorts, while controlling for measured confounding. Whenever appropriate incidence rate ratios (IRRs) will be estimated with appropriate 95% confidence intervals (CIs).

MILESTONES
Data collection will continue through 31 March 2023 with a final study report planned by December 2023.

RATIONALE AND BACKGROUND: Intensive monitoring of adverse reactions following immunization (AEFI) with COVID19 vaccines or cohort event monitoring has been performed on (sub)national levels. However, the exact data collection and analysis methods, study populations, and vaccines monitored varied. For the already marketed and upcoming COVID-19 vaccines, a pan-European cohort monitoring system is an important addition to existing spontaneous reporting systems for signal detection. This is of particular importance in fragile populations (e.g. immunocompromised) who may be at higher risk of developing vaccine-related adverse reactions as well as in those patients’ categories that have not been included in COVID-19 vaccine premarketing clinical studies (e.g. pregnant and lactating women, children and adolescents). This will enable the collection of patient-reported safety data to generate incidence rates of vaccine-related adverse reactions in those special cohorts.
OBJECTIVES
* Primary aim
– To generate and compare incidence rates of patient-reported adverse reactions of different COVID-19 vaccines across the participating countries in pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection
* Secondary aim
– Within each special cohort of vaccinees to identify potential predictors of the most frequently reported adverse reactions related to different COVID-19 vaccines.
STUDY DESIGN: Prospective cohort study in special populations (pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection). In different countries, on the national level, data will be prospectively collected, directly from a cohort of vaccine recipients. The common core data from different countries will be pooled, stratified by special cohort and analysed at the European level. The study is set up as a cohort monitoring for a duration of up until 6 months from the first dose vaccination date (except for pregnant women who will be followed up until 1.5 month after the pregnancy end).
* Vaccine recipients should be asked to fill in questionnaires at baseline, and 1 and 3 weeks after the first dose (and eventually the second dose), and 3 and 6 months after first dose vaccination. The exact timing of the sending of the third questionnaire will depend on the vaccination interval between two doses. As regards pregnant women a specific «»End of Pregnancy»» questionnaire will be additionally sent within 1.5 months from the estimated delivery to collect information on outcomes related to pregnancy and new-born.
STUDY POPULATION: Pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection who received COVID-19 vaccines first dose within 48 hours, consenting to participate and with a baseline questionnaire as well as questionnaires filled out after vaccination at multiple time points. Participants will be recruited before or at the moment of vaccination (as mentioned earlier within 48 hours from first dose vaccination at latest), which may differ per country and target group. There is the possibility of recruiting participants receiving a COVID-19 vaccine booster in the future, namely those who have already received a complete cycle of vaccination.
? Variables: Vaccine brand and batch number, ADRs, age, sex, height and weight, geographical area, medical history including information on comorbidities and concomitant diseases (e.g. diseases or drugs affecting the immune system, history of allergy and SARS-CoV-2 prior infection, etc.). In addition, for pregnant women: baseline variables for pregnancy (e.g., gestity, parity, previous pregnancy complications, ongoing pregnancy due date, etc.) and outcomes of pregnancy and new-born (pregnancy complications, end of pregnancy week, delivery mode, pregnancy outcomes and neonatal outcomes).
? ADRs: Suspected short- and medium/long-term adverse reactions that are reported after each dose of COVID-19 vaccination (as both solicited and unsolicited events) by the participant. All serious adverse reactions will be assessed by a qualified assessor, taking into account all information including possible uploads of documents by participants or comments on these events. When consent has been given by a participant, follow-up will be requested by e-mail for verification and upgrading of the clinical documentation grade. Otherwise, serious ADR assessment will be carried out by regional center of pharmacovigilance or local pharmacovigilance responsible person, in agreement with national pharmacovigilance legislation. Outcomes of pregnancy and new-born will also be explored in pregnant women.
DATA SOURCES: Safety data can be directly reported by vaccine recipients in their local language using the Lareb Intensive Monitoring (LIM) web app or the ResearchOnline web app, which have been both built specifically for patient-reported outcomes using exactly the same structure. As regards pregnancy monitoring, only ResearchOnline will be used as collecting additionally information on pregnancy. Collected data from European countries using LIM/ResearchOnline web app can be stored in dedicated central databases.
STUDY SIZE: We aim to include overall up to 60,000 vaccine recipients belonging to the special cohorts from 9 European countries, with a maximum of up to 30,000 pregnant and lactating women, up to 10,000 children, up to 20,000 immunocompromised, up to 10,000 persons with history of SARS-CoV-2 infection, and up to 5,000 with a history of allergies.
DATA ANALYSIS: For each special cohort, adverse reaction incidence rates will be reported overall and stratified and compared across different vaccine brands, gender, age groups, and countries.

RATIONALE AND BACKGROUND
The novel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) causes coronavirus disease 2019 (COVID-19) and has led to a global pandemic. A mass vaccination campaign is currently underway in Europe. The mRNA-1273 vaccine, currently known as Spikevax,1 combines Moderna’s mRNA (messenger ribonucleic acid) delivery platform with the stabilized SARS-CoV-2 spike immunogen, developed by NIAID.

RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES
The overarching research question is: is there a greater risk or prevalence of pregnancy complications, adverse pregnancy outcomes, or adverse neonatal outcomes following pregnancies exposed to Spikevax compared with pregnancies unexposed to Spikevax?
Primary objectives:
? To determine whether exposure to the Spikevax during pregnancy is associated with an increased risk of:
a. Pregnancy complications
b. Adverse pregnancy outcomes
c. Major congenital malformations in the offspring (overall and organ-specific if feasible)
d. Adverse neonatal outcomes
Secondary objectives
?To describe utilization of Spikevax in pregnancy

STUDY DESIGN
The maternal and pregnancy outcomes will be addressed using the prevalence study design; neonatal outcomes and pregnancy related death in the cohort design. In the routinely collected data, pregnancies are typically identifiable on the date of pregnancy end, either in a birth or in an abortive outcome. All identifiable pregnancies will be included, and their start and end dates will be determined based on the LMP or gestational age at end, depending on data availability. Outcomes examined in this design include gestational diabetes, hypertensive disorders of pregnancy, pregnancy-related death, fetal growth restriction/small for gestational age, spontaneous abortion, stillbirth, preterm birth, major congenital malformations, microcephaly, neonatal death, and termination of pregnancy for foetal anomaly (TOPFA).

POPULATION
This study will be multi-database, utilizing routinely collected health data of various types in five European countries: Denmark, Italy, Norway, Spain, and the United Kingdom. Pregnancies ending between 6 January 2021 (date of the earliest approval of the COVID-19 Moderna Vaccine in Europe) and 31 December 2022 will be identified and classified according to the exposure to the COVID-19 Moderna Vaccine, overall and according to the trimester of exposure. The study period may be extended if the size of the study population is insufficient to study specific outcomes of interest.
The study population will encompass all pregnancies, identifiable in the databases, ending in a live or still birth, a spontaneous abortion, or an induced abortion, as identifiable in the participating databases. In Denmark and Norway, all pregnancies ending in a live or still birth, as well as pregnancies leading to a hospital encounter due to termination will be identifiable.

VARIABLES
Members of the analysis populations (pregnancies, births, depending on the outcome) will be described with respect to available demographic characteristics, medical history, medication use, receipt of other vaccines, and characteristics of the exposed pregnancy. Pregnancies and births will be classified according to the exposure status Spikevax, overall and by trimester.
The outcomes of interest will include pregnancy complications, adverse pregnancy outcomes, and adverse neonatal outcomes.
Covariates will include maternal pre-pregnancy demographic and clinical characteristics, such as age, smoking, body mass index, chronic morbidities and medication use.

DATA SORUCES
This study is planned as analysis of routinely collected health data in secondary automated electronic data sources in Denmark, Italy, Norway, Spain, and the UK, selected based on availability of the required routinely collected data, including information on vaccine brand and frequency of data updates.

STUDY SIZE
It is estimated that the number of live births available for analysis will range between 20,000 to 100,000 depending on a data source.

DATA ANALYSIS
Counts and percentages will be presented for categorical variables (woman’s age at conception in categories). Means, standard deviations, medians and interquartile ranges will be presented for continuous variables (woman’s age at conception). The proportion of missing data will be described when appropriate. For pregnancy complications and adverse pregnancy outcomes, pregnancy will be the unit of observation; for neonatal outcomes, a newborn will be the unit of observation. For the outcomes of congenital malformations and stillbirth, the number at risk will be the total number of live or stillborn children.
Prevalence of each outcome will be computed as number of observations with a given outcome divided by the total number of observations at risk. Prevalence of each outcome will be compared for exposed vs. unexposed pregnancies according to predefined exposure categories and using, whenever necessary, plausible exposure risk windows. For example, for assessing the outcome of congenital malformations, maternal gestational diabetes and hypertensive disorders, births or pregnancies will be classified based on their exposure in the first (or second, if relevant) trimester. For all other neonatal outcomes, exposure any time in pregnancy and per trimester may be considered.
For neonatal deaths, 28-day mortality risks will be computed and compared among live-born neonates. For pregnancy-related death, maternal mortality will be evaluated at any time while pregnant or up to 1 year after pregnancy end.
All relevant analyses will be stratified by country, maternal age, sex, calendar time, trimester and seasonality if applicable.

MILESTONES
Data collection will continue through 31 March 2023 with a final study report planned by December 2023.

Background and Rationale
SARS-CoV-2 has spread rapidly and globally since its emergence, causing Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). The World Health Organization (WHO) declared that the outbreak constituted a public health emergency of international concern on 30 January 2020 and declared the outbreak to be a pandemic on 11 March 2020. Due to the global spread of COVID-19 pandemic, rapid development of a COVID-19 vaccine is a worldwide priority.
Following the primary analysis of the Phase 3 study COV3001, the United States (US) Food and Drug Administration (FDA) granted an emergency use authorization (EUA) for the Ad26.COV2-S vaccine for use in individuals 18 years of age and older on 27 February 2021. However, following a successful efficacy analysis that supports issuance of an EUA, further evaluation of the Ad26.COV2-S vaccine is still needed, including observational studies that leverage health insurance claims databases and more precise estimation of vaccine effectiveness. Active surveillance of vaccines through additional pharmacovigilance activities such as observational studies should also be considered.
Per communication by the European Commission on October 15, 2020. the Commission has entered into agreements with individual vaccine producers on behalf of the Member States, purchasing and/or reserving the right to purchase vaccine doses under Advance Purchase Agreements. Member States and public health authorities should prepare to undertake studies of vaccine effectiveness and safety via coordination by the European Medicines Agency (EMA) and the European Centre for Disease Prevention and Control, and specifically to prepare for participation in large-scale EU-wide effectiveness and safety monitoring studies. On 11 March 2021, the EMA granted a conditional marketing authorization (CMA) for the Ad26.COV2.S vaccine for use in individuals 18 years of age and older.
To address these regulatory requests, the sponsor plans to initiate a post-authorization safety study (PASS) aiming to characterize and evaluate the safety profile of Ad26.COV2.S in a large population sample size and to inform the scientific community on AESIs that could be associated with the use of Ad26.COV2.S.
Research Question and Objectives
This study has 2 chronologically consecutive aims: 1) to conduct a feasibility assessment aiming to inform the safety evaluation study and 2) to assess the risk of developing pre-specified and newly identified AESIs following administration of Ad26.COV2.S.
Objectives
Feasibility Assessment
The feasibility assessment will include the following objectives (not all objectives may be assessed in all analyses):
?To provide a comprehensive overview of the methods for identification of COVID-19 vaccine exposure including provenance of data and linkage to vaccination registry
?To monitor the number of individuals unexposed to any COVID-19 vaccine and to investigate the risk of misidentification of the COVID-19 vaccine exposure. Both missing vaccination instances and misclassification of the type of vaccine will be assessed with the benchmark provided by: https://vaccinetracker.ecdc.europa.eu/public/extensions/COVID-19/vaccine-tracker.html#uptake-tab)
?To compare individuals receiving and not receiving different COVID-19 vaccines with respect to demographics and clinical characteristics of recipients and assess potential confounders and risk factors for the AESI
?To conduct time-to-onset analyses for the AESIs (including exacerbation of asthma) with respect to time since vaccination.
Secondary objectives
The secondary objectives for this study are to assess the potential association between the occurrence of predefined and newly identified AESIs and vaccination with Ad26.COV2.S in the following specific subpopulations (part of the main study population):
?Immunocompromised individuals,
?Pregnant women,
?Individuals who have a prior history of thrombotic events and/or thrombocytopenia,
?Prior COVID-19 infection,
?Individuals with a prior history (ever) of the specific event more than a year before start of follow-up.
These results will be compared to COVID-19 vaccine unexposed individuals and, to individuals exposed to other types of COVID-19 vaccines (mRNA or adenovirus-based platforms), or compared to a control window within the same individual.
Endpoints
Feasibility Assessment
The endpoints for the feasibility assessment, including a monitoring phase, are:
?Quality assessment of data that has been extracted from the source data banks (completeness, logics and benchmarking between data sources and against external data)
?The number of doses and uptake of different COVID-19 vaccines by calendar time
?The demographic and morbidity characteristics of individuals receiving the different COVID-19 vaccines as well as non-COVID-19 vaccinated individuals
?Algorithms for AESI identification (including exacerbation of asthma)
?Risk factors for AESI.
Safety Evaluation Study
The primary endpoints for the safety evaluation study are to estimate the risk of the selected AESIs listed below among individuals vaccinated with the Ad26.COV2.S vaccine and in corresponding unexposed individuals and individuals exposed to other types of COVID-19 vaccines (split between mRNA platform-based vaccines and adenovirus-based platforms), or during a control window within the same individual.
The contractual agreements with data partners will stipulate the ability to allow newly identified AESIs to be incorporated into the study objectives, and the current protocol that will be used for governance approvals will state that additional AESI may be added. Each data access provider is responsible to inform the appropriate ethics boards of these amendments.
Acute events (events expected to be recorded within 60 days of vaccination).
?The incidence of anaphylaxis within 0-2 days.
?The incidence of generalized convulsion, arrhythmia, acute kidney failure and acute hepatic failure within 1-14 days.
?The incidence of the following events within 1-28 days.
*thrombotic events (microangiopathy (including capillary leak syndrome), disseminated intravascular coagulation, deep vein thrombosis, pulmonary embolism, cerebral vein thrombosis, peripheral thrombosis, thrombosis with thrombocytopenia and ischemic strokes, acute coronary syndrome (acute myocardial infarction, unstable angina, and new episode of angina)
*bleeding events including hemorrhagic stroke (no subarachnoid)
*composite endpoint: Venous thrombosis (including pulmonary embolism and deep vein thrombosis)
*composite endpoint: Arterial thrombosis (including acute coronary syndrome and ischemic stroke)
*composite endpoint: stroke (including hemorrhagic and non-hemorrhagic stroke)
*heart failure, and stress cardiomyopathy.
?The incidence of immune/inflammatory events: encephalitis (including acute demyelinating encephalomyelopathy and meningoencephalitis), Guillain-Barré Syndrome, Bell’s palsy, immune thrombocytopenia, thrombocytopenia, transverse myelitis and cardiac inflammatory disorders (including myocarditis and pericarditis) within 1-42 days.
?The incidence of sensorineural hearing loss within 1-60 days.
Non-acute events (events expected to be recorded >60 days after vaccination)
?The incidence of autoimmune thyroiditis, multiple sclerosis, acute aseptic arthritis, and type 1 diabetes mellitus within 1-365 days.
Newly identified AESI may be incorporated to the list of AESI to be investigated by the current study if a safety signal occurs.
Study Design
The study will comprise a feasibility assessment for a period of 18 months and a safety evaluation study.
This study is a retrospective observational study using electronic health care databases of various types in Europe. Eligible individuals will be included in the study from 01 December 2020, and the study will end at the last date of data availability in each database. The AESIs included in this study are considered as potential or identified safety risks following administration of Ad26.COV2.S. The selected AESIs represent a heterogeneous group including multiple organ systems, and acute and chronic conditions.
Feasibility: A feasibility assessment, focusing on the availability of Ad26.COV2.S vaccine data (vaccine uptake), characteristics of individuals vaccinated with different COVID-19 vaccines and non-vaccinated as well as measurement of AESIs will be conducted for each participating data source. From the start of the feasibility assessment, participating data sources will extract data every 4 months (where possible, it is known already this will not be possible in Norway, where only one extract is done per year). Summary reports will be produced at each extraction (up to 3 rounds of monitoring analyses are foreseen). Primary design for the feasibility assessment will be a cohort study including all individuals with at least one day of follow-up after 01 December 2020.
Safety Evaluation: Evaluation of safety concerns will be conducted using a retrospective observational study in electronic health care databases of various types in Europe. Eligible individuals will be included in the study from 01 December 2020 and the study will end at the last date of data availability in each database.
For each AESI, the study design of the safety evaluation study will depend on whether the AESI is an acute or non-acute event and follow the decision framework described in the ACCESS template protocols for evaluation of safety events in electronic health care databases.
The primary study design for evaluation of acute events (events expected to occur within 2, 14, 28, 42, or 60 days of vaccination) will be a self-controlled risk interval (SCRI) design with a pre-vaccination control window and for non-acute events (events expected to occur within 365 days) will be a cohort design with concurrent unexposed comparators. Additionally, the cohort analysis will also include two active comparator groups: one viral vector vaccine comparator group (ie, Vaxzevria® [AZD1222] by Oxford/AstraZeneca) and one mRNA vaccine comparator group (ie, Comirnaty® [tozinameran] by Pfizer/BioNTech and/or Spikevax® [elasomeran] by Moderna), where possible (pending on the feasibility analysis with a maximum follow-up time of one year).
In sensitivity analyses, an equivalent cohort design will also be used to assess acute events for data sources. When it is established that data sources do not capture vaccinations well during the feasibility assessment, we will conduct a sensitivity analysis excluding these data sources from the cohort analysis with non-exposed comparators for the non-acute events, to avoid misclassification of exposure.
Individuals start follow-up at time zero (cohort entry) and end follow-up at the earliest occurrence of latest data availability of the databank, individual exit from the database, completion of the study period, or death. At least one year of enrollment prior to time zero (cohort entry) will be required to determine whether individuals meet the study criteria and to define baseline characteristics. If more historic data is available, this will be included.
Self-controlled risk interval design (primary study design for acute events)
The SCRI design will compare the risk of the AESI in a post-vaccination risk window to a pre vaccination (interim analyses) and post-vaccination control window (sensitivity analysis) within the same individual. For the final analysis, when enough follow-up is accrued, the main analysis will be the post-vaccination control window.
The SCRI design will include only individuals in the primary analysis who received at least one first ever dose of the Ad26.COV2.S vaccine during the study period. Vaccinated individuals enter study at the date of the start of the pre-vaccination control window (time zero). The SCRI design will compare the risk of each outcome during the post-vaccination risk window following the COVID-19 dose with a self-matched control interval that may be prior to vaccination, or after the vaccination risk window, to assess the baseline risk of the outcome. The control window will have the same maximum length as the risk window to minimize time-varying confounding that cannot be measured. In case the follow-up time does not capture the maximum post-vaccination risk or control -window due to right censoring, all available follow-up time will be utilized. Follow-up will be censored upon vaccination with another COVID-19 vaccine or end of follow-up. A washout period between the control and risk window will be applied to minimize capturing of prevalent events during the risk window. A post vaccination control window may induce a bias towards the null when an AESI that was identified during the vaccination risk window, is captured again during the control window due to a re-admission instead of reoccurrence of the AESI. This situation is more likely to be encountered for acute potentially recurring events such as cardiac events (including acute coronary syndrome, myocarditis, pericarditis, arrhythmia, and stress cardiomyopathy). Moreover, due to lag-times in updating the relevant databanks there is a higher risk that the post-vaccination control window may not capture all events and underestimate the rate of events. Use of a pre-vaccination control window, will deal with these issues. For the interim analyses we will therefore use a pre-vaccination control window as primary analysis, for the final analysis a pre- and post-vaccination control window will be used and analyzed separately.
Cohort design (primary study design and non acute events and sensitivity analysis for acute events)
For the primary analysis of non acute events, a retrospective cohort design will be used to estimate the rate of vaccination with Ad26.COV2.S vaccine, describe the characteristics of these vaccinated individuals and subsequently to estimate the incidence of autoimmune thyroiditis, multiple sclerosis, acute aseptic arthritis, and type 1 diabetes mellitus after receipt of the vaccine dose and to compare this incidence with that occurring in an unvaccinated matched comparator group, and in two groups of individuals exposed to other types of COVID-19 vaccines (ie, one viral vector vaccine comparator group vaccinated (ie, Vaxzevria® [AZD1222] by Oxford/AstraZeneca) and one mRNA vaccine comparator group (ie, Comirnaty® [tozinameran] by Pfizer/BioNTech and Spikevax® [elasomeran] by Moderna).
As a sensitivity analysis for acute events, a cohort analysis (following the same approach used in the main analysis for non-acute events) will be conducted.
?Exposed cohort: individuals will have received at least 1 dose of Ad26.COV2.S.
?Concurrent unexposed cohort: individuals that have not been vaccinated with Ad26.COV2.S vaccine or any other COVID-19 vaccine at any time prior to time zero matched to the vaccinated individual for important characteristics.
?Cohort exposed to other COVID-19 vaccines: individuals will have received at least 1 dose of a viral vector COVID-19 vaccine (ie, Vaxzevria® [AZD1222] by Oxford/AstraZeneca) or an mRNA COVID-19 vaccine (Comirnaty® [tozinameran] by Pfizer/BioNTech and Spikevax® [elasomeran] by Moderna, respectively).
In this retrospective cohort design, time zero (cohort entry) will be defined as the time at which the exposure status is assigned, when selection criteria are applied and when study outcomes start to be counted. Time zero in the exposed cohorts (ie, recipients of the vaccines) will be the day the first dose of the corresponding COVID-19 vaccination was received. Time zero in the unexposed group will be a day when an individual did not receive a COVID-19 vaccine dose and randomly chosen by calendar matching to the time zero of the corresponding Ad26.COV2.S exposed individual (ie, a random day during the same week that the matching individual in the exposed cohort receives the Ad26.COV2.S vaccine).
Individuals in the Ad26.COV2.S exposed cohort will be individually matched to one individual in the concurrent unexposed cohort and to one individual in each active comparator cohorts on key clinical variables (exact age, sex, and presence of one or more risk factors for severe COVID-19 [eg, cancer, sickle cell disease, obesity, chronic kidney disease, chronic respiratory disease, human immunodeficiency virus infection], and month of vaccination (using caliper if needed)) at time zero. Additional details on the matching process will be specified in the statistical analysis plan (SAP). A single individual may contribute person-time to the exposed and unexposed groups at different time points (details will be described in the SAP). Individuals will be classified into exposure groups that are compatible with their data at time zero. Follow-up under unexposed status is censored if an individual receives a COVID-19 vaccine. In a sensitivity analysis, vaccination to other non-COVID 19 vaccines will also be an exclusion and censoring event.
Setting and Study Population
For the implementation of the feasibility assessment, electronic health care databases in Northern, Southern and Western Europe that have showed interest and are member of the Vaccine Monitoring Collaboration for Europe (VAC4EU) will be used.
Feasibility Assessment
For the feasibility assessment, the study period will start on 1 December 2020 or the latest date when the individual is registered in the data source (plus 365 days), or born and will end a maximum of 18 months thereafter. Individuals will be followed until the earliest of the following dates: death, end of data availability, individual exit from the data source, or the completion of the period
Safety Evaluation Study
For the SCRI design, the study period will start at 01 December 2020 and last until the end of follow-up.
For the cohort design, the study period will start at 01 December 2020 and will end at the end of follow-up.
?For the SCRI design, follow-up starts at the start of the pre-vaccination control window following an AESI specific washout period. Follow-up ends at the earliest of the following: death, end of data availability, individual withdrawal of the study, end of the post-vaccination risk or control window, or receipt of another COVID-19 vaccine.
?For the cohort design follow-up starts at time zero (Ad26.COV2.S or other COVID-19 vaccination date or the matched date in the non-exposed individual). Follow-up ends at occurrence of each AESI, death, end of data availability, individual exits the database, after one year of follow-up, receipt of a COVID-19 vaccine (unexposed cohort only), receipt of a different COVID-19 vaccine from the one granting access to the study (exposed cohorts only). For the vaccine exposed comparator groups, a second dose of the same corresponding vaccine will be allowed (more details will be provided in the SAP). In a sensitivity analysis, follow-up in the cohort study will be censored upon receipt of other vaccines (non-COVID-19 vaccine). For the subgroup analysis of subjects without COVID-19 at time zero, patients will be censored if they develop COVID-19 during follow-up.
Variables
Exposure assessment
Exposure will be based on available prescription, dispensing, or administration of the Ad26.COV2.S and other COVID-19 vaccines. Vaccine receipt and date of vaccination will be obtained from all possible sources that capture COVID-19 vaccination, such as pharmacy dispensing records, general practice records, immunization registers, vaccination records, medical records, or other data banks. During the feasibility assessment, the completeness of information will be assessed and described. Depending on the data source, vaccines may be identified via nationally used product codes (including batch numbers) where possible. The exposure of interest for the safety evaluation study is the receipt of Ad26.COV2.S vaccine.
Study outcomes
AESIs, as listed below and in line with the definitions and code lists that for most of the AESI have been created for the ACCESS project (https://zenodo.org/communities/vac4eu/), will be identified, with a date of diagnosis, using predefined validated algorithms (where available), based on diagnosis codes (with procedure and/or pharmacy dispensing codes and/or limited to specific medical care settings if applicable to the outcome). The impact of different provenance of data (hospital, GP diagnoses) and algorithms on the outcome frequency will be assessed and described in the feasibility assessment.
Evaluation of Safety Outcomes
The sponsor has created a list of AESIs based on current knowledge of the Ad26.COV2.S vaccine. Background incidence rates for most of the data sources and AESIs are available on the VAC4EU dashboard https://vac4eu.org/covid-19-tool/. Definitions and codes are available on Zenodo (https://zenodo.org/communities/vac4eu/).
Covariate definition
Feasibility Assessment
In the feasibility assessment covariates will be assessed at the time of COVID-19 vaccine administration or time matched non-vaccinated individuals.
Safety Evaluation Study
Covariate assessment for the description of the patient population at baseline (time zero) will use all available time of enrollment in the corresponding data source (minimum required enrollment period is 1 year).
Covariates will be assessed at time zero (for the cohort design) or the date of vaccine dose (for the SCRI design) to be used to define patient populations of special interest or priority vaccination groups, to define subgroups of interest for sensitivity analyses, or to control for confounding.
We will consider the following time-varying covariates and corresponding period of evaluation for the SCRI measured at start of the risk window and the control window. To capture use of medications of interest during the month prior to start of the study periods (ie, risk control and control risk), we will consider the drug supply covering the month prior to the start of the two periods of interest.
Data Sources
The study will use data from secondary electronic health record databases that are population based. All data sources will have the ability to provide data on COVID-19 vaccines, outcomes (diagnoses, procedures, laboratory results, and treatments), and important covariates. It is not currently known the extent to which COVID-19 vaccines, product types, and batch numbers will be captured in data sources. To be included in the study, data sources should preferably be updated at a minimum once every 3 months. At the proposal stage, members of VAC4EU were offered the option to participate in the study. Seven data sources from 5 countries (Italy, Norway, Spain, The Netherlands, UK) countries will be included in the study. A more detailed description will be included in the VAC4EU FAIR Catalogue.
When establishing the agreements with the data sources to conduct the study, it will be emphasized that the current list of AESIs may be expanded during the course of the study to accommodate newly identified AESIs.
Study Size
The study will be conducted in a source population of approximately 43 million individuals, although children will not be vaccinated. It is assumed that up to 10% will be vaccinated with the Ad26.COV2.S vaccine.
Main Statistical Methods
A general description of the planned statistical methods to be used to analyse the data collected in this study is presented in the main body of the document. Additional details will be provided in the SAP.
For the feasibility analysis the utilization patterns of Ad26.COV2.S and other COVID-19 vaccines will be characterized and monitored over time. Description of demographics and clinical characteristics will be reported for different groups of vaccine recipients and non-recipients, overall and among sub-cohorts of interest, such as individuals who are immunocompromised, pregnant, or have specific comorbidities.
The primary analysis will focus on the calculation and comparison of the incidence rates of each non-acute AESI between individuals exposed to Ad26.COV2.S and
1.unexposed individuals
2.individuals exposed to another viral vector COVID-19 vaccine (ie, Vaxzevria® [AZD1222] by Oxford/AstraZeneca); and
3.individuals exposed receiving a mRNA COVID-19 vaccine (cohort).
For acute events, the relative risk between risk window and control window will be estimated (SCRI) among individuals exposed to Ad26.COV2.S. All analyses will be conducted within each data source and pooled across data sources using a random-effects model.
For the COVID-19 vaccines with a 2-dose schedule, AESI-specific risk windows after each dose of the comparator will be considered for the analyses.
Analyses within the primary study designs (cohort design for non-acute events and SCRI design for acute events) will be stratified by the clinically relevant subgroups below. Stratification will be done also for matching variables when considered relevant.
?Selected comorbidities, including risk factors for severe COVID 19 (by presence or absence of each comorbidity)
?Frailty score (categorized)
?Age ([<18], [18-39]; [40-59]; [60-79], [80+]) ?Sex. Sensitivity analyses will be performed to: ?Assess the risk of AESI within extended disease-specific risk windows for events for which the risk interval is not well known or documented in the vaccine safety literature. ?Assess the impact of data sources that are shown not to capture vaccinations well during the feasibility assessment. In the sensitivity analyses with non-exposed comparators those data sources from the cohort analysis for the acute and non-acute events will be excluded, to avoid misclassification of exposure. ?Excluding and censoring upon occurrence of other (non-COVID-19) vaccinations in the SCRI and cohort study. ?Conduct a SCRI analysis using a post-vaccination control window for all acute AESIs. ?Interim Analysis. Interim analyses may be conducted for all included individuals to generate data for disease-specific time periods (ie, every 4 months).

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

Les IRA del tracte superior són un dels principals motius de consulta per malaltia infecciosa durant l’edat pediàtrica, i s’estima que s’acompanyen d’una prescripció inadequada d’antibiòtics entre el 30 i el 50% de les ocasions.
En diversos estudis, FebriDx ha demostrat tenir un impacte en el maneig clínic ambulatori en la presa de decisions en el 48% de les consultes i una reducció de l’ús d’antibiòtics fins al 80%, ja que permet fer un diagnòstic més acurat en l’àmbit extrahospitalari on no es tenen a l’abast altres tècniques diagnòstiques de forma ràpida i la decisió d’iniciar un tractament antibiòtic es basa en criteris clínics (guies de pràctica clínica).
El test és una proba ràpida, portàtil, de detecció visual i d’un sol ús que utilitza una mostra de sang capil·lar per diferenciar entre una infecció respiratòria vírica o bacteriana, obtenint els resultats en 10-15 minuts.
Detecta quantitativament in vitro els nivells en sang capil·lar dels biomarcadors proteïna A de resistència a mixovirus (MxA) i Proteïna C Reactiva. La proteïna MxA s’activa en infeccions virals, mentre que la Proteïna C Reactiva augmenta considerablement en les infeccions bacterianes i més discretament en les víriques. En funció d’aquests dos paràmetres el test permet discriminar un diagnòstic bacterià vs no bacterià i ajudar en la presa de decisió de prescriure o no antibiòtic davant d’un determinat quadre clínic sospitós.

Antecedents:
Els centres d’atenció primària (AP) a Catalunya tenen experiència en la realització de projectes
comunitaris. No obstant, amb l’actual crisi ocasionada per la COVID-19 aquestes iniciatives
s’han vist limitades, debilitant la participació comunitària i allunyant als professionals de
salut de la comunitat. Aquest fet, ha tingut un major impacte als col?lectius més vulnerables i
ha augmentat entre d’altres, les desigualtats econòmiques, sent necessari establir mecanismes de
participació comunitària, l’aplicació de polítiques i intervencions sensibles localment atenent
a la diversitat dels contextos. Tot i que Catalunya, en comparació amb altres comunitats
autonòmiques, és pionera en la realització d’activitats comunitàries, encara és necessària la
participació de manera activa tant per part de la població com dels professionals d’AP. Això
permetrà reforçar la prescripció social i així pugui respondre a les particularitats i
necessitats locals i millorar la salut de les persones.
Mont-roig del camp té una població de 12460 habitants amb una població que ha augmentat els
darrers 5 anys i amb algunes peculiaritats: existeix més d’un grup urbà de població conferint
una dispersió poblacional, el 49% de la població és forana de Catalunya, té una població
estacional superior al 30% i aproximadament el 10% de la població viu sola, a més de tenir molts
serveis duplicats en els dos grups urbans més importants (Mont-roig i Miami). L’equip d’atenció
primària de Mont-roig del camp, amb amplia experiència en projectes comunitaris, pren el
lideratge mitjançant un treball col?laboratiu amb l’Ajuntament i altres entitats socials per
millorar la salut i el benestar de la població a la que atén.
Hipòtesis: Una plataforma digital en salut interactiva nodrida entre els residents i les
diferents entitats d’una població serà viable i identificarà actius socials i sanitaris que
permetrà fomentar activitats comunitàries per la millora de la seva salut i benestar.
Objectiu: Estudiar la viabilitat d’una plataforma digital en salut interactiva entre la població
i les seves entitats, que incorpori activitats comunitàries per fomentar la salut i benestar
d’aquesta població.
Metodologia: Es proposa un enfocament metodològic mixt convergent que combinen metodologia
qualitativa i quantitativa. La metodologia qualitativa inclou un treball de camp amb entrevistes
semiestructurades i grups focals que permeten l’obtenció d’informació i contextualització.
D’aquesta manera es podran identificar els actius socials i sanitaris per ser posteriorment
pilotats a la plataforma digital en salut per a l’avaluació i l’efecte de la població. La
metodologia quantitativa inclou l’avaluació dels principals indicadors de salut abans i després
de la utilització de la plataforma per mitjà de l’avaluació de la historia informatitzada i la
realització de qüestionaris; i dades sobre l’ús i identificació dels actius socials i sanitaris
de la plataforma l’estudi de i d’aquesta manera s’avaluarà l’impacte d’aquesta.
Resultats esperats: El principal resultat d’aquesta proposta és el disseny i implementació d’una
plataforma digital en salut mitjançant un esquema innovador contribuint a construir polítiques
més sensibles cap a les necessitats de la ciutadania, de les persones i col?lectius implicats,
que incorpora la participació ciutadana en la gestió i manteniment de les comunitats més fortes
i cohesionades. Aquest estudi permetrà comprovar la viabilitat d’una eina innovadora en salut
així com el seu efecte en el benestar i la salut d’una població. La seva avaluació permetrà
identificar noves necessitats, que contribuiran a una millor planificació de les polítiques
sanitàries.

La pandèmia de Covid19 ha constituït una situació extraordinàriament estressant per als
professionals sanitaris i ha generat un impacte en forma de malestar psicològic i de l’aparició
de diversos trastorns mentals. En aquest context, cal dotar aquests professionals d’estratègies
i habilitats per poder gestionar la situació d’estrès i prevenir o minimitzar el seu impacte
negatiu.
Hipotetitzem que una intervenció psicoeducativa grupal emmarcada en el Programa de Benestar
Emocional a l’Atenció Primària (Departament de Salut) pot ser factible, útil i efectiva per
prevenir els efectes psicològics perniciosos i per augmentar el benestar emocional dels
professionals sanitaris en el context de la pandèmia.
Els objectius del projecte són: (1) Desenvolupar una intervenció psicoeducativa per donar eines
i recursos als professionals sanitaris per prevenir els efectes adversos de la pandèmia en
l’esfera psicològica i emocional i desplegar una estratègia per una implementació efectiva, (2)
Avaluar aquesta intervenció en un entorn de pràctica clínica real en termes de factibilitat i
d’efectes clínics, i (3) Explorar des d’una perspectiva qualitativa les percepcions i les
valoracions dels professionals sanitaris respecte a l’acceptació, implementació, utilitat,
eficàcia, factibilitat i integració de la intervenció en el seu context laboral i personal.
L’avaluació es durà a terme amb un estudi de disseny quasi-experimental abans-després, incloent
avaluacions quantitatives i també mètodes qualitatius de recerca.
Aquesta experiència es durà a terme en els centres d’ atenció primària de l’Institut Català de
la Salut. Al llarg de 18 mesos es duran a terme edicions de l’activitat psicoeducativa de forma
descentralitzada.
Els resultats que obtindrem ens permetran conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció
psicoeducativa, modelar-la i perfeccionar-la, i promoure la seva generalització en àmbits que
sobrepassen el marc del present projecte.

FUNDAMENTOS: La efectividad de las intervenciones sanitarias sobre la adquisición del hábito tabaquico, estan actualmente en discusión, pero en relación con la bibliográfica revisada, sabemos que existen factores personales, familiares, culturales y sociales que influyen de forma independiente en el inicio del hábito entre los estudiantes de ESO. Probablemente las intervenciones de educación sanitária en un programa integrado en la escuela sean más efectivas en relación a la disminución de la incidencia y la prevalencia del tabaquismo en adolescentes, si estas se realizan con la integración, soporte, dinamización y coordinación de los profesionales de enfermería en los Institutos de enseñanza secundaria(IES) OBJETIVO: Disminuir la incidencia y la prevalencia de tabaquismo en los estudiantes de 1º y 2º de ESO. METODOLOGIA:Ensayo clínico comunitario emplazado en en la comarca del Tarragonés y del Baix Camp, donde existen 22 Institutos de Enseñanza Secundaria. Estudiamos toda la población que se encuentré cursando 1º de ESO al inicio del estudio realizandose el seguimiento de este grupo de alumnos durante un período de 2 años : Realizamos un muestreo aleatorio por conglomerados (IES), para obtener el grupo de intervención y un grupo control.(22 IES: 11 intervenidos N=1200 y 11 control N= 1200) La intervención que se realizará por aulas, consiste: en una intervención integrada, dividida en 3 Bloques anuales ( Juego de roles y debates en 1º ESO. La familia y el rol social del tabaco en 2º ESO): Estructuradas durante el curso escolar . La medida del efecto se hará mediante comparación de tasas de incidencia y prevalencia entre los IES (Institutos de Enseñanza Secundária) intervenidos y los IES del grupo control. Para ello utilizaremos un cuestionario validado, que se aplicará al inicio del estudio y al inicio de cada uno de los cursos y al final de 2º ESO , así como la medición de monóxido de carbono mediante Cooximetro

Antecedents: L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial de gran transcendència sociosanitària. L’obesitat posseeix una agregació familiar. Es necessari estratègies per fomentar l’expansió (efecte ?halo?) dels tractaments individuals de l?estil de vida a l?entorn familiar.
Hipòtesis: El tractament individual de l?obesitat mitjançant la prescripció de canvis d’estil de vida provoca un efecte expansiu a l?entorn familiar: efecte halo, provoca canvis antropomètrics, i d?estil de vida dels familiars convivents.
Objectius: Analitzar els canvis antropomètrics i els hàbits d’estil de vida, en els familiars convivents de pacients que reben tractament per al sobrepès/obesitat mitjançant una intervenció d?estils de vida.
Metodologia: En l?Estudi PREDIMEDplus, un assaig clínic aleatoritzat, controlat i multicèntric en pacients amb sobrepès/obesitat amb una intervenció intensiva sobre l?estil de vida (dieta mediterrània hipocalòrica i d?activitat física) versus grup control, realitzarem dos estudis familiars: longitudinal 188 familiars (94 per branca) i transversal 1400 familiars (750 per branca).
Determinacions: mesures antropomètriques i d’adherència dieta mediterrània, hàbits alimentaris, freqüència consum d?aliments, qüestionaris conducta alimentària i d’activitat física.
Anàlisi estadística: S?utilitzarà la prova t-Student (independent però també aparellada), o la seva corresponent prova no paramètrica. S?utilitzarà la correlació de Pearson o Spearman per comparar les variables entre familiars i pacients mitjançant Generalized Linear Models. L?Index Kappa per estudi transversal (outcomes agrupats i variables associades) o ?Índex de correlació intraclasse (outcomes numèrics).
Resultats esperats: Canvis antropomètrics i d’estil de vida envers patrons més cardiosaludables en els familiars
Aplicabilitat /Rellevància: avaluar transferència familiar d?intervencions en obesitat pot obrir estratègies diferents d?abordatge d?aquesta epidèmia d?efectes socials/econòmics/salut molt importants

es tracta d’un dispositiu móvil que permet el diagnòstic i seguiment de malalties relacionades amb la retina. La idea és poguer posar en mans dels professionals d’Atenció Primària (AP) ja sigui en tosts aquells centres on careixen d’un dispositiu com per l’Atenció Domiciliària (ATDOM) per disminuir l’impacte econòmic pel Sistema Nacional de Salut (SNS), minimitzar llargs desplaçaments per part dels pacients i millorar en general la gestió dels pacients. Alhora es tractaria d’avaluar, desde el punt de vista econòmic, l’impacte de la seva implementació en el nostre SNS

OBJETIVOS: 1. Determinar la mejora en la salud cardiovascular de una población tras la implantación del contrato de Dirección Clínica en los profesionales de los Equipos de Atención Primaria de Tarragona-Reus y Terres de l’Ebre (provincia de Tarragona). 2. Identificar los factores predictivos que determinan una mejor salud cardiovascular tras la implantación del cotnrato de Dirección Clínica. La implantación del Contrato de Dirección Clínica (basada en el liderazgo profesional «feed-back» de la información asistencial, monitorización de indicadores de riesgo cardiovascular basados en la evidencia científica concretadas en guías de práctica clínica) mejorará los resultados de salud cardiovascular de la población de referencia (mejora de los indicadores de proceso y de resultado, se especifican en Material y Método). Se trata de un estudio antes-después de la implantación del contrato de Dirección Clínica. El período de estudio va de 2002 a 2004. Se realizaría el estudio en 30 centrosde salud (totalidad de los centros de salud del Ámbito de Atención del ICS). Las variables del estudio serán: caracterísiticas del centro, variables del proceso: indicadores de buena práctica asistencial, cálculo del riesgo cardiovascular, aplicación de la Guía de Práctica Clínca (HTA, diabetes, dislipemia, tabaco y RCV), estándares de calidad de la prescripción farmacológica, variables de resultados: cifras de riesgo cardiovascular, número de visitas en atención continuada, urgencias hospitalarias y ingresos por angor, IAM y AVC y cribajes poblacionales de factores de riesgo.

La seguretat en el pacient diabètic fa referència tant a l’eduaquació del tractament i del maneig del pacient com a aspectes de seguretat farmacològica en els tractament utilitzats. No és per tant només una qüestió econòmica, com podria desprendre’s per exemple de la utilització de tires reactives per automesura de glucèmia capil·lar, sinó d’un concepte més global que significa rebre una atenció sanitària adequada a les evidències disponibles avui en dia. És plausible que si els professionals encarregats de l’atenció al diabètic (metges i infermeres) reben una formació continuada específica que palesi la importància de la seva actuació envers al diabètic, obtinguin a mig termini una millora del monitoratge de certs ítems, avaluables per l’e-CAP, dels seus pacients diabètics. Per tant, l’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar si una intervenció breu educativa sobre els professionals es segueix d’una millora en la seguretat dels pacients diabètics.

Hi ha evidencia de l’associació que existeix entre la funció pulmonar i diversos nutrients, encara que no s’ha observat cap relació entre la Dieta Mediterrània (DM) com a patró
alimentaria i la funció pulmonar. Objectiu
Avaluar l’efecte d’una intervenció nutricional multicomponent per augmentar l’adherència a la DM sobre la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia.
Metodologia
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat, paral·lel i controlat. Àmbit: 4 centres d’Atenció Primària de Catalunya (Espanya). Participants: Fumadors actius (consum > 10 paquets-any) de 35-70 anys, participants de l?Estudi RESET, amb accés a Internet i que hagin signat el consentiment informat. Intervenció: Durant 2 anys, una nutricionista realitzarà una intervenció multicomponent basada en: 1) una sessió personalitzada d’educació nutricional anual, 2) una eina informàtica 2.0, el Bloc nutricional DIET i 3) contacte telefònic anual, com a reforç de la intervenció. El grup control seguirà la seva dieta habitual. Durant la visita anual es realitzarà una valoració del patró dietètic mitjançant un qüestionari de 14 ítems i de la funció pulmonar per espirometria forçada en ambdós grups. Anàlisi: per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar en tots dos grups en funció de l’adherència al patró de DM.
Implicacions: Aquest estudi podria aportar dades de l’acció protectora del patró DM sobre la funció pulmonar en fumadors. Si es confirmen els resultats, aquests individus podrien beneficiar-se d’una intervenció nutricional, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.

Durante el periodo 2013-2018, hemos desarrollado un sistema de ayuda al diagnóstico clínico dirigido al cribado de retinopatía diabética, a partir de una base de datos de más de 2000 pacientes con diabetes mellitus. Dicho sistema se ha materializado en un software que nos permite establecer un tiempo de cribado óptimo en función de los diversos factores de riesgo asociados. Dicho sistema ofrece una sensibilidad de detección de retinopatía del 80.67%, una especificidad del 94,18 y una precisión del 82.39%. En este nuevo proyecto, se propone la implementación en todas las áreas básicas (poner cuantas son) dependientes de nuestro ámbito asistencial para validar y optimizar el sistema. Así mismo se va a desarrollar un sistema de lectura automática de imágenes para obtener una herramienta diagnóstica que nos permita predecir la evolución de la retinopatía, en caso de que existiera, a fases más severas.

Aunque la pérdida de peso y la actividad física (AF) son ampliamente recomendados a sujetos con síndrome metabólico (SM), no existen grandes ensayos de campo aleatorizados que hayan demostrado que una pérdida de peso sostenida a largo plazo con una dieta Mediterránea (DM) hipocalórica y aumento de la AF disminuya el riego de enfermedad cardiovascular (ECV) en
estos individuos. Para cubrir esta gran brecha de conocimiento, diseñamos el PREDIMED-Plus, un ensayo de intervención en curso, que reclutó con éxito a 6.874 participantes libres de CVD entre el 2013 y 2016 en 23 centros Españoles. Con el presente proyecto, y siguiendo el protocolo, planeamos completar los 6 años previstos de intervención en los primeros 10 centros reclutadores (con un total de 3.567 participantes). Nuestro centro está interviniendo a 460 participantes. Los resultados finales se esperan para el 2022. Objetivos: Determinar la eficacia de una intervención de pérdida de peso basada en una dieta mediterránea (DM) tradicional hipocalórica, AF y soporte conductual, en comparación con cuidados habituales (control) sobre un combinado de eventos cardiovasculares finales (muerte cardiovascular, infarto de miocardio e ictus no mortal).
También evaluaremos la pérdida de peso y su mantenimiento posterior a largo plazo.

Metodología:
Ensayo controlado aleatorizado, multicéntrico, de dos grupos paralelos (1:1) en hombres y mujeres de 55-75 años con SM, comparando dos intervenciones: a) intensiva sobre el estilo de vida con una DM hipocalórica, promoción de la AF y soporte conductual, b) no intensiva con recomendaciones de DM siguiendo los consejos médicos habituales. Tras 6 años de intervención tambien se evaluarán diferencias entre grupos en los cambios en: a) adherencia a la intervención dietética, b) adiposidad, c) factores clasicos de riesgo cardiovascular; d) calidad de vida, función cognitiva y depresión; d) función renal y hepática; f) AF; g) alteraciones del electrocardiograma y; h) medicación.

Hypotesis
Hesperidin in Florida orange juice improves cardiovascular risk biomarkers in healthy individuals considered to be at increased risk for the development of CVD.
Objective
Primary objective
The primary objective is to compare the effect of different doses of hesperidin in 100% Florida orange juice on the reduction of systolic blood pressure when regularly or postprandially consumed.
Study general data
Randomized, placebo-controlled, double-blind and parallel-intervention trial (three arms).
Subjects
N=252 (84 subjects/arm) assigned to one 12-week period of dietary treatment with daily consumption

«Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.

Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.

Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).

Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.

Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
«

El tabaquisme és un problema de salut pública de primer ordre a nivell mundial. Diverses estratègies per deixar de fumar han demostrat efectivitat. Amb tot, deixar el tabac no és fàcil.
El treball presentat descriu l’eficàcia d’una intervenció personalitzada per deixar de fumar basada en subministrar informació personalitzada dels resultats d’una espirometria, afegida al consell sanitari habitual.
Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat, paral·lel, controlat i multicèntric (registre ClinicalTrial NCT01194596), on van participar 12 CAPs de l’ICS-Camp de Tarragona. Els participants eren fumadors actius, d’entre 35-70 anys, sense malaltia respiratòria coneguda. Tots van rebre consell per deixar de fumar i avaluació de la funció pulmonar mitjançant espirometria. Posteriorment van ser aleatoritzats a intervenció (IG; van rebre informació detallada de l’espirometria), o control (CG; simplement es va informar dels resultats dins de valors normals). La variable principal d’estudi va ser l’abstinència prolongada (12 mesos) confirmada per COoximetria. Es van comparar 286 participants del IG amb 285 del CG, sense diferències significatives entre grups. L’abstinència prolongada va ser superior al IG en comparació al CG (5,6% vs. 2,1%; p=0,03). L’abstinència acumulada es va associar de forma significativa a la intervenció (HR=1,98; IC95%=1,29-3,04) després d’ajustar per diverses variables de confusió.
En conclusió, la intervenció amb espirometria va millorar l’efectivitat del consell sanitari habitual per deixar de fumar, duplicant la probabilitat d’abstinència a llarg termini. Aquests resultats afegeixen evidències al coneixement científic actual sobre les intervencions contra el tabac, i recolzen una estratègia senzilla d’implementar com activitat preventiva de salut pública a l’Atenció Primària

Antecedentes
La pandemia por SARS-CoV-2 condicionó una serie de cambios organizativos en las consultas que afectaron profundamente al seguimiento habitual de los pacientes crónicos en Atención Primaria (AP), entre estos, aquellos con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). A pesar de la carga de morbilidad potencial de esta enfermedad, un buen número de pacientes con EPOC no fueron diagnosticados o seguidos adecuadamente durante las sucesivas olas de COVID-19. En el momento actual, se proponen estrategias para retomar y mejorar su manejo.
Para diagnosticar EPOC es indispensable la realización de una espirometría forzada. Además, el deterioro de la función pulmonar se ha sugerido como una variable fundamental en la evaluación pronostica de la EPOC. Sin embargo, la espirometría de seguimiento no está bien implementada en AP. Aunque la mayoría de médicos de familia reconocen su utilidad, la dificultad para realizarla durante la consulta supone una barrera importante. Actualmente están disponibles pequeños espirómetros portátiles que permiten valorar de forma rápida y básica la función pulmonar. Estos aparatos son baratos y fáciles de usar, así que podrían integrarse en la consulta habitual de los pacientes EPOC.
Hipótesis
Una estrategia de mejora de la atención de los pacientes con EPOC, basada en las guías de práctica clínica actuales y que incorpora la medición de la función pulmonar, es útil, factible y efectiva para mejorar el control clínico en AP.
Objetivos
Evaluar una estrategia de mejora de la atención sanitaria de los pacientes con EPOC a partir de su identificación, programación y realización de visitas de seguimiento, de acuerdo con las recomendaciones de la guía GesEPOC y la valoración de la función pulmonar con el microespirómetro Vitalograph-COPD-6.
Diseño y ámbito
Proyecto de mejora de la calidad de la asistencia de los pacientes EPOC a partir de una intervención de diseño cuasi-experimental (sin grupo control) y con seguimiento prospectivo, en un entorno de práctica clínica real en diez centros de AP repartidos por toda Catalunya.
Intervenciones
Se implementará una estrategia para mejorar el seguimiento de los pacientes con EPOC, validada por el grupo de trabajo de Patología Respiratoria de la CAMFIC. Incluirá la formación de los participantes en el seguimiento de la EPOC y la evaluación funcional respiratoria. Los pacientes diagnosticados de EPOC que acepten participar (consentimiento firmado) serán citados para valoración basal clínica (propuesta GesEPOC) y de función pulmonar (microespirómetro Vitalograph-COPD-6), y para seguimiento prospectivo a los 3-6 meses.
Variables y análisis estadístico Se analizarán (por medio de test estadísticos habituales) indicadores de proceso de la intervención
de mejora realizada (número de pacientes evaluados, tiempo medio de consulta, número de pacientes en buen/mal control clínico/funcional y cambios introducidos en el tratamiento) y de seguimiento de los pacientes evaluados (número de pacientes que han mantenido un buen control o que han mejorado su grado de control, aparición de exacerbaciones y utilización adicional de recursos asistenciales). Resultados esperados e implicaciones en la práctica clínica Se espera que los resultados obtenidos confirmen que la estrategia de formación, identificación y seguimiento de la EPOC que incluye el uso de un microespirómetro mejora el grado de control de los pacientes y optimizar el uso de la espirometría en AP.
Palabras clave (keywords): Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica –EPOC (Pulmonary Disease,
Chronic Obstructive); Estudios de Seguimiento (Follow-up Studies); Mediciones del Volumen Pulmonar (Lung Volume Measurements)

La Xarxa R+D+I en Tecnologies de la Salut (Xartec Salut) està formada per 81 grups de recerca de 25 institucions i 2 centres adherits. L’entitat coordinadora és el Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el seu director, el Dr. Alexandre Perera, seguirà liderant la Xarxa.
Conjuntament amb les oficines d’innovació dels centres participants, s’han seleccionat els grups d’especial interès en el sector HealthTech (inclou salut digital, tecnologia mèdica i dispositius de diagnòstic in vitro; i exclou medicaments). Aquests estan desenvolupant tecnologies potencialment transferibles i investiguen en àrees que revolucionaran la medicina del futur: intel·ligència artificial, enginyeria de materials, big data, machine learning, eHealth, IoT i sensors, imatge biomèdica, realitat virtual i augmentada, robòtica, radiofísica, serious games i gamificació; entre altres. A continuació es mostra el llistat de grups de recerca, dels quals 34 (un 42%) estan liderats per dones.

Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.

Antecedents
La xarxa Escoles Sentinella va néixer en el marc de la pandèmia de la COVID-19 amb el projecte de recerca “Escoles Sentinella: Monitoratge i Avaluació de la Infecció per SARS-CoV-2 en Edat Pediàtrica” encarregat pels Departaments de Salut i d’Educació per monitorar la infecció del SARS-CoV-2, els seus determinants i les mesures de prevenció adoptades en l’entorn escolar. Amb el projecte s’han pogut elaborar polítiques sanitàries i educatives de millora de la prevenció i control de l’epidèmia en aquest context i adaptades a cada moment. A més a més, els resultats han identificat altres aspectes de la promoció de la salut, com és el benestar emocional i la prevenció d’altres infeccions, que requereixen el manteniment de la vigilància en salut pública dirigida a poblacions sentinella de l’entorn escolar per poder monitorar els determinants de salut així com l’aplicació d’intervencions més sistèmiques, descentralitzades i col·laboratives amb la comunitat educativa.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és monitorar els coneixements, actituds i conductes de l’alumnat sobre la prevenció de malalties infeccioses i promoció del benestar emocional, i desenvolupar amb alumnat i docents eines de millora de la promoció i prevenció de la salut a l’àmbit escolar.
Metodologia
Aquest estudi és un estudi transversal seriat en diversos centres educatius (Escoles Sentinella) de Catalunya amb mètodes quantitatius i d’investigació-acció participativa amb durada de dos anys (2023-2025). L’alumnat adolescent d’ESO, batxillerat i cicles formatius fins als 19 anys respondran a una enquesta anual sobre coneixements, actituds i conductes en relació l’estat de salut general, el benestar emocional i les malalties infeccioses. A més, alumnat a partir de 5è d’educació primària i docents es convertiran en co-investigadors/es del projecte a partir de dinàmiques que es treballaran dins i fora de les aules per millorar la promoció de la salut mental i la prevenció de malalties virals respiratòries. D’entre totes les aules participants, s’escolliran aleatòriament una submostra per avaluar aquesta recerca participativa i el capital científic adquirit mitjançant un
IMP-226-CT V03
estudi quasi-experimental pre-post amb grup control no equivalent. Amb aquestes intervencions, es construiran uns indicadors sociodemogràfics i epidemiològics per monitorar diferents aspectes sobre salut de l’alumnat , així com indicadors per avaluar els canvis en el model de promoció de la salut. També, es pilotarà en una submostra de la xarxa un estudi de vigilància sindròmica de virus respiratoris i gastrointestinals. Per últim, la xarxa Escoles Sentinella servirà per pilotar estudis que promoguin la salut que sorgeixin de necessitats identificades al propi projecte o identificades pels Departaments de Salut i Educació.
Anàlisi estadística
Es farà una anàlisis descriptiva de les principals variables recollides caracteritzant la població d’estudi. S’analitzarà la significació estadística dels canvis associats a la salut mental, la prevenció i promoció de la salut, les malalties infeccioses i l’aprenentatge de les ciències a nivell individual i de centre educatiu mitjançant models de regressió logística univariant i multivariant investigant els seus factors associats. Es calcularan les mesures d’associació Odds Ratio o prevalence ratio amb els seus intervals de confiança al 95% i les prevalences de les exposicions. S’utilitzarà l’anàlisi de classes latents, utilitzant models logístic mixtes per verificar l’associació dels símptomes i la seva gravetat. Les dades qualitatives obtingudes de l’objectiu de recerca participativa s’analitzaran mitjançant anàlisis descriptives i temàtiques.
Per la comparació dels qüestionaris pre i post-intervenció es farà una anàlisi de mostres aparellades mitjançant prova de Wilcoxon o test de McNemar. Per la comparació d’ambos qüestionaris entre el grup control i el grup intervenció es farà servir el test t de Student o Mann-Whitney.
Rellevància
La informació recollida en aquest projecte descriurà un conjunt d’indicadors sociodemogràfics, epidemiològics, de coneixements, actituds i conductes envers la promoció i prevenció de la salut i d’avaluació de les intervencions de recerca participativa a l’àmbit escolar. Conéixer i entendre aquests aspectes serà clau per dissenyar millores educatives i sanitàries en aquesta població entorn la salut pública. Per últim, la recerca participativa pretén esdevindre una millora en l’aprenentatge de les ciències, en la seva percepció de la utilitat de la ciència per resoldre problemes de salut, i en la definició i implementació d’intervencions de promoció de la salut.

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar l’alumnat sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar la incorporació d’un dispositiu prototip amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a l’alumnat per la millora de la promoció i prevenció de la salut a curt i mig termini (1, 3 i 6 mesos).
Metodologia
És un subestudi del Projecte Escoles Sentinella. És un assaig comunitari d’intervenció amb assignació aleatòria per conglomerats (1:1) en centres educatius que pertanyen a la xarxa Escoles Sentinella dintre de la regió sanitària del Camp de Tarragona. La població d’estudi és l’alumnat que cursa educació primària i/o secundària als centres de la Xarxa d’Escoles Sentinella de la Regió del Camp de Tarragona. L’equip de camp del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans en ambdós braços de l’estudi amb un dispositiu prototip que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, al braç intervenció es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció a curt i mig termini en ambdós braços de l’estudi. Per estudiar l’acceptabilitat d’aquesta intervenció, es realitzarà un qüestionari ad hoc als docents que tutoritzen les aules participants.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció educativa unida a l’ús d’un dispositiu prototip en la millora de la higiene de mans de l’alumnat d’educació primària i secundària.

importància de mantenir les seves mans netes i saludables. Aquests tallers poden ser impartits per professionals de la salut o pels mateixos docents, i solen incloure una combinació d’activitats pràctiques i teòriques per assegurar que els alumnes entenguin els beneficis de rentar-se les mans i com fer-ho correctament. L’ús d’un dispositiu amb llum ultraviolada, la tinta fluorescent i els sensors de luminescència són algunes de les maneres en què la luminescència pot ser utilitzada per visualitzar la importància de mantenir les mans netes i saludables. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella”, en el qual s’avalua l’efectivitat de una formació i l’ús d’un dispositiu en la higiene de mans d’alumnat d’educació primària.
Objectius: Conèixer les dificultats i barreres, així com també les motivacions i l’acceptabilitat dels i les docents per integrar la intervenció sobre la higiene de mans a l’alumnat del qual són responsables per tal d’adaptar el contingut de la formació i l’activitat de rentat de mans perquè sigui eficaç al llarg del temps.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme als dos centres educatius participants a l’estudi sobre l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella durant el curs 2024-2025. La població d’estudi seran docents dels cursos que han participat en l’estudi esmenat. Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupals (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-6 participants. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
IMP-226-CT V03
Anàlisis de les dades: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport de programari informàtic. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats es plasmaran a un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben els i les docents participants. També es descriuran quines són les motivacions i l’acceptabilitat per poder adaptar la intervenció sobre higiene de mans.

PREVENT improves upscaling of primary interventions for weight control management during childhood and adolescence to reduce cancer risks in adulthood. This relies on current evidence that relates excess body weight with increased cancer risk.
Towards this end, PREVENT applies a series of implementation research actions in the following directions. First, it identifies barriers to current interventions and policies preventing them from upscaling to different geographical, socio-economic, and cultural settings. Then, it introduces new multi-actor and context-aware interventions along with new user engagement strategies to face the current upscaling bottlenecks; multi-actor in the sense that they target different types of users (e.g., students, family, educators, policymakers) and context-aware in the sense that PREVENT interventions are tailored to the specific implementation places (class, canteen, sports fields, labs, outside school). The PREVENT new policies are adapted, piloted, and scaled up within the schools’ communities of three European countries facing different epidemiological settings on childhood obesity, geographic, socio-economic and cultural attributes. The pilots are designed to be holistic end-to-end ecosystems, including users, medical professionals, policymakers, public authorities, and civil communities. They focus on the whole school communities of Greece, Sweden, and Spain-Catalonia, that is, PREVENT outreach to more than 3.3 million students, required for guideline provisioning, large-scale implementation, multi-parameter assessment, and scaling-up. Co-creation, active behavioral change, self-evaluation through user empowerment, motivational interviewing, social innovation, digital-assistive engagement, health apps, and multi-domain assessment are implementation research aspects of PREVENT to advance user acceptability and compatibility with existing policies, and thus improve sustainability and upscaling. This action is part of the Cancer Mission cluster of projects on «Prevention and Early Detection».

El proyecto potenciará la medicina preventiva de precisión en España mediante la consolidación de la cohorte IMPaCT, y permitirá disponer de modelos predictivos para los principales problemas de salud, integrando información genética, individual y contextual con vistas a la prevención individualizada. La monitorización multiparamétrica en una amplia cohorte representativa es para ello un requisito imprescindible. Reino Unido, Francia, Alemania y EEUU ya disponen de sus propias cohortes para
alcanzar estos objetivos. Por tanto, el objetivo operacional del proyecto es la consolidación y continuación de la cohorte IMPaCT, una cohorte de base población que pretende alcanzar un tamaño mínimo de 200.000 participantes, siguiendo el ejemplo de Constances (Francia) y Nako (Alemania), que es un proyecto compartido en el que participan los servicios de salud de todas las CCAA y de Ceuta y Melilla.
Como objetivo científico, el proyecto plantea el abordaje de la obesidad como «caso de uso» para mostrar la utilidad de la cohorte. La obesidad es un grave problema de salud pública con falta de datos en España (infraestimación por datos autorreportados, no datos sobre adiposidad central/obesidad metabólicamente insana) que se asocia con las principales causas de incapacidad y muerte -enfermedades cardiovasculares, cáncer, DM tipo II-, con características diferenciales entre hombres y mujeres. El proyecto plantea estudiar los principales determinantes individuales y contextuales de la misma, para orientar la acción preventiva de salud pública. Se incluye validar el score poligénico de riesgo de obesidad y adaptarlo a nuestro contexto a partir de los datos genómicos de los primeros 90.000 participantes de la cohorte, y elaborar y validar internamente modelos
predictivos de obesidad general y metabólicamente insana útiles para clínica. Su información además contribuirá a definir el genoma europeo (proyecto 1 Millón de Genomas), aportando la configuración genética española.

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar a la població sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar l’efectivitat d’una acció formativa ja utilitzada en altres àmbits, que incorpora un dispositiu amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a població adulta per la millora de la promoció i prevenció de la salut.
Metodologia
És un assaig comunitari quasi-experimental. La població d’estudi és població adulta del de Catalunya que assisteixi en els diferents tallers comunitaris d’higiene de mans que es realitzaran dins del marc d’aquest projecte.L’equip d’investigació del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans amb un dispositiu que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció formativa unida a l’ús d’un dispositiu en la millora de la higiene de mans en població general.