Direcció SAP Litoral Barcelona
Àrea de Farmàcia
Objetivo: Los resultados observados en ensayos clínicos aleatorios controlados tienen unos criterios de inclusión y exclusión estrictos, que limitan su validez externa y no tienen por qué reproducirse en la misma medida en la práctica clínica real. Actualmente faltan estudios realizados en el ámbito de atención primaria y la práctica clínica real a nivel epidemiológico sobre el riesgo trombótico en los sujetos con DM y FA, en los que además se pueda tener en cuenta el tipo de tratamiento antidiabético y también se incluyan pacientes con diabetes tipo 1.
Metodología: Estudio observacional de cohortes retrospectivo, longitudinal mediante el uso de la base de datos SIDIAP que contiene los datos de la historia clínica informatizada de sujetos atendidos en centros de atención primaria de ICS.
La población de referencia: Toda la población activa atendida en centros de atención primaria de ICS
Impacto clínico: El impacto clínico del Servicio tiene varias dimensiones: en primer lugar puede redefinir el criterio “diabetes” de las principales escalas de riesgo trombótico en fibrilación auricular que se utilizan a nivel mundial; en segundo lugar, aportará datos sobre la relación entre diabetes mellitus tipo 1 y fibrilación auricular, datos de los que actualmente se carece; ayudará a identificar tratamientos anti hiperglucemiantes con mayor o menor riesgo de complicaciones en fibrilación auricular.
Utilidad práctica de los resultados: La redefinición del parámetro “diabetes” de las principales escalas de riesgo trombótico en fibrilación auricular puede ser útil para reducir complicaciones relacionadas con el tratamiento anticoagulante.
Relevancia científica y socioeconómica: la relevancia científica recae en la mejor caracterización de la relación entre fibrilación auricular y diabetes mellitus. Desde la perspectiva socioeconómica, si se redefine la variable “diabetes” de las principales escalas de riesgo trombótico en fibrilación auricular podría reducirse el número de indicaciones de anticoagulación, y por tanto reducir el número de complicaciones hemorrágicas
Palabras clave: Diabetes, Fibrilación Auricular, SIDIAP, Tratamiento, Riesgo
«Objetivo: Evaluar los cambios en la tasa de filtración glomerular estimada y la albuminuria en función de los valores basales y el tratamiento antidiabético entre los pacientes con DM2 atendidos en los centros de atención primaria de Cataluña.
Metodología: Estudio observacional de cohortes retrospectivo, longitudinal y multicéntrico mediante el uso de la base de datos del SIDIAP (sistema de información para el desarrollo de la investigación en At. Primaria) que contiene los datos de la historia clínica informatizada de atención primaria (eCAP). El estudio se desarrollará mediante el seguimiento de varias
cohortes de pacientes en función de tratamiento antidiabético a partir del momento de la iniciación de tratamiento por primera vez en la base de datos. Se creará una cohorte de control de pacientes DM2 sin tratamiento farmacológico antidiabético. Se van a incluir todos los pacientes diagnosticados de DM2 o en tratamiento con fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021 que cumplan con los criterios de inclusión y ninguno de exclusión
La población de referencia: Todas las personas atendidas por médicos de familia que registran el diagnóstico de debut de una DM2 o toman fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021. Según los datos disponibles de estudios previos, la población de estudio puede ser de aproximadamente 600.000 personas.
Resultados esperados y aplicabilidad: Los iSGLT2 y los raGLP1 han demostrado mejorías en su evolución según resultados de los ensayos clínicos pero no existen datos suficientes en su aplicación en la vida real en pacientes de atención primaria.
Esperamos poder describir su impacto real y sus efectos sobre la función renal en pacientes con DM2 sin los sesgos de inclusión de los ensayos clínicos aleatorizados, así como diseñar estrategias de intervención más eficaces.
«
Estudiar la epidemiología y la evolución de la enfermedad renal crónica en las personas con diabetes mellitus tipo 2 respecto a la población no diabética.
Metodología:
Estudio observacional de cohortes retrospectivo, longitudinal y multicéntrico mediante el uso de la base de datos del SIDIAP (sistema de información para el desarrollo de la investigación en Atención Primaria) que contiene los datos de la historia clínica informatizada de atención primaria (eCAP).
El estudio se desarrollará mediante el seguimiento de una cohorte de pacientes con DM2. Se creará una cohorte de control de pacientes sin diabetes apareados por edad y género
Se incluirán todos los pacientes diagnosticados de DM2 en el periodo comprendido entre 2010-2022, y que cumplan con los criterios de inclusión y ninguno de exclusión
La población de referencia:
Todas las personas atendidas por médicos de familia que registran el diagnóstico de debut de una DM2 en el periodo comprendido entre 2010 y 2022. Según los datos disponibles de estudios previos, la población de estudio puede ser de aproximadamente 240.000 personas, estimando una incidencia anual aproximada de DM2 de 4 casos por 1.000 hab /año.
Resultados esperados:
La caída del filtrado glomerular y la presencia de complicaciones será más precoz y más intensa en la población con DM2. Los fármacos antidiabéticos pueden modificar la función renal, y en algunos casos mejorar su evolución según resultados de los ensayos clínicos aleatorizados. No obstante, no existen datos suficientes en su aplicación en la vida real, en pacientes de atención primaria. Además, la utilización de estos fármacos en pacientes con enfermedad renal no siempre respeta las fichas técnicas y esperamos poder describir el impacto real sobre la función renal y la albuminuria en esta población.
Aplicabilidad:
Evidenciar la evolución de la ERC, la presencia de complicaciones y los efectos de diferentes fármacos antidiabéticos sobre la evolución de la enfermedad renal diabética en la práctica clínica real en pacientes con DM2. La visualización de estos datos permitiría tener un mejor conocimiento y aplicación de su uso en población real sin los sesgos de inclusión de los ensayos clínicos aleatorizados.
Introducción: La diabetes mellitus tipo 2 (DM2) es una enfermedad crónica mundial y puede deteriorar gravemente la morbilidad y mortalidad de las personas que la padecen. La disfunción eréctil (DE) es una complicación de la diabetes. Aparece en edades más precoces, y con más frecuencia en los individuos con DM2 en comparación con la población general. Los resultados de diferentes estudios confirman que la DE puede ser un marcador de riesgo de enfermedad cardiovascular temprana.
Objetivo: Los objetivos del presente estudio son: determinar la prevalencia de DE y sus características clínicas entre los varones con y sin DM2; analizar los factores relacionados con la aparición de DE en los varones con DM2; determinar la incidencia anual de la DE en los individuos con DM2, y comparar la incidencia de complicaciones macrovasculares y microvasculares entre los varones que sufren DM2 con y sin DE.
Metodología: El Estudio epiDEDM2cat es un estudio de observacional retrospectivo de todos los varones de >18 años atendidos en atención primaria en los centros gestionados por CatSalut entre enero de 2010 y junio de 2022 con y sin diagnóstico de DM2, que tengan un mínimo de 12 meses de seguimiento en la base datos SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria). Se excluirán todos los varones con cualquier otro tipo de diabetes que no sea DM2. La DM2 se va a definir como: tener un código diagnóstico CIE-10 de DM2 y/o haber retirado al menos un envase de la farmacia de cualquier antidiabético oral (excepto metformina) o insulina, y/o tener al menos una determinación de hemoglobina glicosilada = 6,5%. La DE se define como la presencia de códigos diagnósticos CIE-10 de DE y/o tener pautado tratamiento para la DE. Se van a recoger también variables sociodemográficas, antropométricas, problemas de salud, variables analíticas y prescripciones, así como también información de las altas hospitalarias a partir de los datos del CMBD-AH (Conjunto Mínimo Básico de Datos al Alta Hospitalaria) proporcionados por CatSalut.
La población de referencia: Todos los varones atendidos por el equipo de atención primaria en que se ha registrado el diagnóstico de inicio de una DM2 en el periodo comprendido entre 2010 y 2022. Según los datos disponibles de estudios previos, la población de estudio puede ser de aproximadamente 240.000 personas con DM2, estimando una incidencia anual aproximada de DM2 de 4 casos por 1.000 hab/año. Los controles sin DM serán sujetos sin ningún tipo de DM apareados por edad con una ratio 1/3.
Resultados esperados: mediante el presente estudio esperamos encontrar una prevalencia e incidencia de DE más elevada en los individuos con DM2 en comparación con los que no tienen DM2. También que los varones diagnosticados DE y DM2 presentarán más complicaciones micro y macrovasculares, y alteraciones endocrino-metabólicas que los individuos con DM2 sin DE.
Aplicabilidad: Se trata de un estudio poblacional que nos permitirá conocer la prevalencia de la DE en la población con DM2, así como identificar los distintos factores de riesgo asociados que contribuyen al deterioro de la función eréctil en pacientes diabéticos. También estudiaremos la capacidad pronóstica de la DE sobre la enfermedad CV lo cual añadiría un nuevo factor aplicable en la clínica para un diagnóstico temprano no solo de la DE, sino también de predicción de la enfermedad cardiovascular, y así llevar a cabo estrategias de prevención y educación para mejorar la atención y el abordaje integral de estos pacientes.
OBJETIVO PRINCIPAL: Analizar la relación entre la aparición de la retinopatía diabética (RD) o su empeoramiento y la mejoría del control glucémico medido a través de las determinaciones de la HbA1c realizadas en la práctica clínica habitual.
Como objetivo secundario se pretende analizar si esta relación se modifica en función del uso de distintas familias de fármacos antidiabéticos.
METODOLOGÍA: Diseño: Estudio de casos y controles anidados en una cohorte de pacientes con diabetes tipo 2 incluidos en la base de datos de registros clínicos (SIDIAP). Se identificarán pacientes diabéticos que, después de una primera retinografía, en visitas sucesivas, aparece un episodio de retinopatía diabética (RD), ya sea de novo o empeoramiento de la anterior (Casos). Para cada caso se identificaran un máximo de 4 controles (Controles) diabéticos con ausencia de RD o sin variación de su grado anterior, apareados por edad, sexo, tiempo de evolución de la diabetes y su grado de RD inicial.
VARIABLES: Se evaluarán indicadores relativos al cambio (reducción) de su HbA1c en un periodo previo a la visita de seguimiento (inferior a 12 meses). Reducción absoluta, ajustada y categorizada considerando como «»reducción rápida de la HbA1c»» si esta es superior al 1,5%; Además se evaluarán variables sociodemográficas, relativas a la prescripción de fármacos antidiabéticos y comorbilidades asociadas a la RD.
Análisis: Se examinará la asociación de la reducción de la HbA1c frente al riesgo de RD o empeoramiento mediante modelos de regresión logística condicional, uni y multivariable ajustados por potenciales confusores.
RESUTADOS ESPERADOS: El riesgo de aparición de una complicación como una RD o empeoramiento de ésta depende de la intensidad y rapidez de la reducción de la HbA1c y la coexistencia de otros factores de riesgo de base asociados a la diabetes.
APLICABILIDAD: Los resultados del estudio pueden dilucidar el papel de la caída de la HbA1c sobre el riesgo de RD y contribuir a modificar las recomendaciones de las guías de práctica clínica en el manejo de la hiperglucemia en las personas con diabetes y así evitar una posible yatrogenia
RELEVANCIA: La retinopatía diabética es una de las complicaciones más frecuentes de la diabetes, y que más empeoran la calidad de vida de las personas con DM, por tanto su prevención es muy importante.
Antecedents: La infecció del tracte urinari (ITU) és la segona patologia infecciosa, després de les respiratòries, més freqüentment atesa a l’atenció primària. Es tracta d’ una causa comuna de prescripció d’antibiòtics, i per tant, limitar-ne l’ús innecessari i inadequat en pacients amb sospita d’ITU és un pas crucial per controlar la resistència als antimicrobians.
Hipòtesis: L’ elaboració de guies de tractament antimicrobià, formació a professionals i monitoratge i avaluació d’indicadors ajudarà a millorar la qualitat assistencial de la teràpia antimicrobiana al nostre àrea sanitària.
Objectius:
– Millorar l’adequació del tractament antibiòtic i els resultats clínics de les dones ateses a l’Atenció Primària amb cistitis.
– Minimitzar els efectes adversos associats a la utilització dels antimicrobians.
– Controlar l’aparició de resistències.
– Garantir la utilització de tractaments cost-efectius.
Metodologia: Elaboració de material formatiu i retorn periòdic de resultats.
Anàlisi estadística: Descriptiva qualitativa i quantitativa.
Resultats esperats: Disminució d’exposició antibiòtica d’ampli espectre.
Aplicabilitat i Rellevància: L’aparició i propagació de les infeccions causades per bacteris que són resistents al tractament amb antibiòtics constitueix una de les amenaces més greus a què s’enfronta la salut pública i, consegüentment, suposa un dels reptes més importants per a la medicina moderna.
La major part del consum d’antibiòtics es produeix en l’àmbit extrahospitalari on aquest consum representa, aproximadament, el 85-90% del total. L’elevat consum d’antimicrobians en aquest àmbit es veu afavorit, no només per l’alta prevalença de malalties infeccioses, sinó també per altres factors, com les pròpies expectatives del pacient a rebre antibiòtics, l’automedicació, l’incompliment terapèutic, la incertesa diagnòstica-etiològica, la manca de coneixement o la pressió de la indústria farmacèutica, entre d’altres.
El CVD-real es un gran estudio a nivel internacional que implica a varios países y bases de datos. El protocolo completo del estudio se ha detallado anteriormente puesto que debe ser estándar para todos los países implicados.
Objetivo principal: analizar la utilidad de los inhibidores de los co-transportadores 2 de sodio y glucosa en el mundo real (iSGLT-2).
Metodología: se detalla en las páginas 11-18 del protocolo original. Se mantendrán los mismos criterios de inclusión y exclusión del estudio y se analizará el total de los casos de la base de datos del SIDIAP que cumpla con ellos.
Relevancia: los resultados con la población mediterránea de nuestro entorno en condiciones de práctica real nos informarán de la situación real en Cataluña sobre la utilidad de los iSGLT-2, por otro lado la integración de SIDIAP como base de datos con otras bases de datos de otros países es una magnifica posibilidad de establecer lazos.
Palabras clave: base de datos, Cataluña, iSGLT-2, utilidad.
Objetivo principal: Conocer la reducción media de la HbA1c y del peso corporal tras la adición de una sulfonilurea, un iDPP4 o un iSGLT2 en los pacientes con DM2 en tratamiento con metformina e insuficiente control glucémico.
Metodología: Estudio de cohortes retrospectivo de 24 meses de seguimiento. Se obtendrán, de una base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías y sus pruebas y tratamientos del 85% de la población de Cataluña tratada en Atención Primaria. Se incluirán pacientes diagnosticados de diabetes tipo 2 en tratamiento con metformina e insuficiente control glucémico que inicien tratamiento con una sulfonilurea, un iDPP4 o un iSGLT2 como segundo antidiabético y se seguirán durante 24 meses. Las 3 cohortes serán emparejadas mediante propensity matching según edad, sexo, HB1Ac y peso en el momento de inclusión. Determinaciones principales: Peso y Hb1Ac durante 6, 12 y 24 meses de seguimiento y en el momento basal, covariables demográficas y comorbilidad relacionada con su evolución además del tratamiento prescrito. Análisis estadístico: Para el análisis principal se usarán modelos de regresión de lineal de efectos mixtos y modelos de COX para estimación de las tasas de incidencias y riesgos. Se ajustarán las estimaciones por los factores basales de índole demográfica y por los factores predictivos para cada variable dependiente.
Aplicabilidad: Los datos obtenidos de este estudio permitirán mejorar el conocimiento sobre los efectos de la adición de un segundo antidiabético oral.
Relevancia: Es necesario realizar un estudio epidemiológico a gran escala para conocer los resultados de las tres estrategias más habituales en el segundo escalón terapéutico de la DM2.
Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.
El fentanil és un fàrmac opiaci efectiu i indicat en dolor crònic d’intensitat greu. No hi ha
estudis sobre la seva utilització a l?atenció primària. Els objectius de l?estudi són
descriure la utilització del Fentanil en pacients amb dolor no oncològic atesos a Equips
d?Atenció primària (EAPs) de Barcelona; conèixer les seves indicacions; les característiques del
dolor i els antecedents d?analgèsia prèvia. Disseny: Estudi de Prescripció-Indicació de
Medicaments. Estudi descriptiu longitudinal per conèixer les característiques de la prescripció
del Fentanil a les condicions reals de la pràctica clínica. Població d?estudi: pacients adults
atesos a EAPs de l?Àmbit de Barcelona i amb registre de prescripció activa del fàrmac Fentanil.
Criteris d?exclusió: problemes de salut de tipus oncològic lligats a la prescripció del fàrmac.
Mostreig aleatòri sistemàtic a través del llistat de pacients amb prescripció activa i mida mostral de 278 pacients. Intervenció: Estudi descriptiu tipus auditoria terapèutica sense intervenció mitjançant revisió de la història clínica informatitzada (e-CAP) del pacient, per part del metge corresponent a la seva Unitat Bàsica Assistencial (UBA). Recollida de variables enregistrades la Història clínica informatitzada (e-CAP) relacionades amb la prescripció del fàrmac, problemes de salut relacionats i característiques del dolor en formulari on-line Typeform..
Disposem d?autorització de l?Agencia española de Medicamentos y productos sanitarios
(AEMPS) i demanarem autorització al Comitè d?Ètica i Investigació Clínica (CEIC) de la
Fundació Jordi Gol per complir amb criteris d?ètica i confidencialitat requeritrs. Conèixer la
utilització del Fentanil a les condicions reals de l?Atenció primària (a on s?aborda el 70% del
dolor dels pacients) pot ser d?interès per descriure les característiques de la prescripció, del
dolor que l?origina, analitzar retrospectivament l?evolució del dolor del pacient i el tractament
prescrit pot aportar-nos informació d?interès per valorar l?adequació del seu ús a primària i
plantejar recomanacions sobre la seva utilització.
Objectiu general
Aportar coneixement sobre les variables que més influeixen en la despesa farmacèutica i aquelles que més podrien explicar la variabilitat en la prescripció de medicaments. La finalitat és identificar àrees de millora en l’assignació de pressupostos a les AGA (Ârees de Gestió Assistencial) i als EAP i plantejar incorporar les variables que més hi influeixin en el càlcul del pressupost de farmàcia (DMA).
Objectius primaris
Identificar els factors que més influeixen en la despesa farmacèutica:
– Determinar les variables que més expliquen la variabilitat en la despesa farmacèutica a nivell individual de pacient, que permeti millorar l?assignació de pressupostos de farmàcia en els EAP i AGA de l’Àmbit de Barcelona Ciutat.
Objectius secundaris
– Estudiar les variables que més influeixen en el cost / pacient del grup amb dels més desviats.
Mètodes
Disseny: Estudi descriptiu transversal.
Àmbit d’estudi: Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS.
Subjectes: Població assignada a 31/12/2015 a l’Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS de Barcelona Ciutat.
Obtenció de les dades: Anàlisi retrospectiva dels registres electrònics dels Equips d’Atenció Primària de l’Àmbit de Barcelona i de la facturació de receptes dispensades a les oficines de farmàcia a càrrec de CatSalut (informació proporcionada per CatSalut).
Criteris d’inclusió: Pacients amb prescripció realitzada pels metges dels EAP de gener a desembre de 2015.
Resultats esperats: Pensem que no es tenen en compte totes les variables rellevants que condicionen la despesa i que la incorporació d’aquelles que més influeixen en el model de càlcul millorarà l’assignació de pressupostos en els EAP i AGA i permetrà un repartiment més equitatiu dels pressupostos en els EAP de l’Àmbit de Barcelona.
Els objectius de l’estudi són: determinar l’associació entre la prescripció farmacèutica basada a L’evidència i la relació amb la indústria farmacèutica (IF) del resident o del seu tutor. Descriure el grau de relació i les actituds del resident amb la promoció farmacèutica de la indústria.
Metodologia: estudi transversal en el que s’inclouen residents R1 a R4 de medicina familiar i comunitària de totes les unitats docents de Catalunya (17 UD i 900 residents). Es recollirà informació a partir d’una enquesta adaptada, anonimitzada i enviada a tots els residents per correu electrònic, sobre els següents apartats: freqüència d’interaccions amb la indústria farmacèutica (5 ítems), actituds respecte a la interacció amb la indústria farmacèutica (13 ítems) i fonts d’informació utilitzades per dubtes sobre prescripció. Les respostes als ítems anteriors es fan mitjançant escales Likert de 4 categories. El coneixement sobre prescripció basada en l’evidència es valora plantejant quin seria el tractament de 5 casos clínic. S’avaluarà si la prescripció decidida pel resident és correcta segons GPC, o el fàrmac recomanat és un principi actiu o genèric, o el fàrmac no es dels promocionats per la indústria al moment actual. A més es pregunta per com organitza l’equip la relació amb la indústria i variables demogràfiques. Es faran 3 recordatoris per augmentar el nivell de resposta.
La prescripció farmacèutica basada a l’evidència es determinarà mitjançant una variable índex que combini les tres variables bàsiques de coneixement dels 5 casos. Aquest índex es relacionarà amb la freqüència de relacions i les actituds mitjançant proves estadístiques no paramètriques.
S’espera que hi hagi asociació entre prescripció basada en L’evidència i relació amb la IF. El grau de relació amb la IF pot ser diferent segons any de residència i tipus de població atesa pel resident.
Objectiu principal – Identificar, dins els agents amb capacitat d’optimitzar resultats econòmics a una empresa de serveis sanitaris – lideratge, persones (clients i professionals), polítiques i estratègia, recursos, procés assistencial i resultats- els factors gestionables i/o estructurals que s’associen amb la variabilitat de la despesa farmacèutica dels equips d’atenció primària. – Avaluar la capacitat d’estalvi associada a actuacions de millora específiques sobre els factors gestionables prèviament identificats i prioritzats. Metodologia a) Estudi restrospectiu (per generar informació) i prospectiu (per validar-la) b) Àmbit de treball: equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya c) Subjectes d’estudi: 245 EAP d) Període d’anàlisi: anys 2000, 2001 i 2002 e) Variables emprades: – Dependent: despesa farmacèutica/habitant – Independents: Lideratge: opinió dels professionals respecte els càrrecs directius Clients: edat, gènere, estat de salut, nivell socioeconòmic Professionals: clima laboral, competència, estabilitat laboral Política i estratègia: característiques població, accessibilitat, oferta sanitària, organització dels centres, característiques del territori referència i estabilitat laboral dels professionals. Recursos: tecnològics, disponibilitat eines de suport a la pràctica clínica. Procés assistencial: activitat, freqüentació, prevenció factors de risc, qualitat de prescripció farmacèutica. Resultats: satisfacció dels professionals, satisfacció dels usuaris, resolució patologia aguda, control de malalties cròniques, activitats preventives i resultats econòmics. e) Anàlisi de dades Objectiu 1: anàlisis estadística descriptiva de cadascuna de les variables emprades i regressió lineal simple i múltiple per identificar la relació existent entre variables. Objectiu 2: anàlisis de sensibilitat per variables crítiques, dibuixant diversos escenaris congruents amb els models de gestió (factibilitat i impacte). Resultats esperats L’anàlisi d’un ampli conjunt de variables vinculades a la gestió dels centres ampliarà la capacitat actual d’explicar les diferències de despesa farmacèutica observada en els equips d’atenció primària i permetrà identificar actuacions prioritàries per les entitats proveïdores per tal d’orientar millores adreçades a optimitzar la despesa farmacèutica a l’atenció primària.
OBJETIVO: Comparar la capacidad resolutiva (CR) de los equipos de atención primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona y determinar la efectividad de una intervención formativa para mejorar el nivel de resolución de los mismos. ÁMBITO: Servicios de atención primaria de Barcelona pertenecientes al ICS, (51 EAP, que atiende al 74,4% de población -1.160.748 habitantes-). DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio. La asignación será aleatoria por conglomerados (EAP) estratificada según porcentaje de reforma de Atención Primaria. SUJETOS: Médicos de cabecera de los 51 EAP del ICS (Barcelona). VARIABLES: Indenpendientes: características de la población (socioeconómicas, estado de salud y utilización); características de los EAP y oferta de servicios. Dependiente: nivel de derivación (número de derivaciones cada 100 pacientes atendidos). RECOGIDA: Socioeconómicos (Censo 2001 e Instituto Nacional de Estadística); Estado de salud (registros mortalidad del Instituto Municipal de Salud Pública (IMSP) y del Departamento de Sanidad); Salud percibida y utilización (registro de nacimientos del IMSP y de la Encuesta de Salud de Barcelona); Características de los EAP, los servicios y el nivel de derivación (sistema de información del ICS). ANÁLISIS: Se realizará por intención de tratar. Para identificar los factores explicativos del ND de los profesionales y los EAP, se realizará un análisis de regresión múltiple donde las variables independientes serán las características poblacionales, de los equipos y de los profesionales. Para identificar grupos de EAP homogéneos se realizará un análisis de correspondencias. Para comparar la efectividad de las dos intervenciones, se utilizará la t-Student, si existiera heterogeneidad etnre grupos se realizará una regresión de Poisson.
OBJECTIU GENERAL: Comparar la seguretat i l’efectivitat de les vies d’administració de la vacuna antiinfluenza en pacients en tractament crònic amb anticoagulants. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Determinar si els efectes secundaris locals i sistèmics de la via intramuscular són superiors a la subcutània en l’administració de la vacuna antiinfluenza en els pacients amb tractament amb anticoagulants. Valorar si la via intramuscular i subcutània de la vacuna antiinfluenza són igualment efectives ene els pacients amb tractament anticoagulant. Valorar si el nivell de coagulació es modifica, respecte del basal, amb l’administració de la vacuna antiinfluenza ene els pacients amb tractament amb anticoagulants. MÈTODES: Es tracta d’un estudi experimental en forma d’assaig clínic, fase IV, simple cec, en paral·lel amb dos grups on cada pacient rebrà una dosi única de vacuna antigripal de la temporada 2003-2004 recomanada segons l’OMS, per via subcutània (grup 1 control) o intramuscular (grup 2 experimental). L’assignació a cada grup serà aleatòria simple. La variable principal d’anàlisi de seguretat serà la mesura que es fa al pacient del diàmetre braquial; l’aparició de lesions elementals en la zona de l’administració de la vacuna i l’aparició del dolor mesurada amb l’escala analògica visual del dolor. La variable d’anàlisis d’efectivitat serà l’aparició o no d’un episodi compatible amb una síndrome gripal i confirmada microbiològicament durant tot el període hivernal. La variable principal d’niteracció entre els dos tractaments serà l’INR. Població d’estudi i grandària de la mostra: Tots els pacients de les Àrees Bàsiques de Gòtic, Raval Sud, Raval Nord i Casc Antic en tractament amb anticoagulants orals en els que estigui indicada l’administració de vacuna antigripal i que acceptin de participar en l’estudi després de ser degudament informats i de donar el seu consentiment escrit. La grandària de la mostra necessària serà de 216 pacients (108 en cada grup). Durada de l’estudi: Visites en el moment 0, a les 24 hores i als 10 dies posteriors a l’administració i seguiment durant 7 mesos per valorar l’aparició de la síndrome gripal. RESULTATS ESPERATS: Ambdues vies d’administració presenten una seguretat i efectivitat similars, la qual cosa desestimaria la contraindicació de la via intramuscular en pacients amb tractament crònic amb anticoagulants. Els efectes secundaris locals de la via subcutània podrien ser superiors als de la via intramuscular. El nivell de coagulació no es modifica a conseqüència de l’administració de la vacuna antigripal. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: En el nostre medi, cada any, es vacuna una part important de la població atès que el virus influenza continua essent una important causa de morbi-mortalitat. La vacunació disminueix la probabilitat d’hospitalització i de mort. Atès que existeix controvèrsia en relació a la possible interacció perjudicial entre la vacuna de la grip i el tractament amb anticoagulants orals respecte del temps de protrombina i dels complicacions hemorràgiques. L’assaig que es presenta ha d’aclarir la controvèrsia i podria reforçar la recomanació dels Centres per al Control de Malalties (CDC) d’emprar la via intramuscular en el múscul deltoides per a l’administració de la vacuna contra el virus influenza. Les recomanacions es basen en que les dades sobre immunogenicitat i reactogenicitat de la vacuna s’han obtingut per la via intramuscular i no existeixen avaluacions sobre altres vies en persones d’alt risc i que els coadjuvants produirien menys efectes locals per via intramuscular que per via subcutània o intradèrmica. La resposta immunològica amb la via intramuscular és més elevada en els pacients prèviament exposats al virus de la grip o a la vacuna antigripal. No hem trobat cap prova científica que donin suport a les recomanacions que desaconsellen la via intramuscular pel risc de presentar hematomes musculars en aquests pacients.
L’OBJECTIU GENERAL de l’estudi és determinar si la posada en marxa d’un projecte de Direcció Clínica millora l’adequació de la prescripció farmacològica en l’àmbit de l’atenció primària.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
– Atès que el projecte de Direcció Clínica s’anirà desplegant de manera progressiva i els diferents EAPs aniran adoptant les seves directrius en funció de les seves peculiaritats, es planteja com a objectius específics identificar els components de tipus organitzatiu, formatiu i/o de procés del projecte, el desenvolupament i aplicació dels quals s’associa amb millors resultats en el grau d’adequació de la prescripció de medicaments.
– Determinar si les millores potencials assolides en el marc de la idoneîtat de la prescripció comporten també una major eficiència en la utilització de recursos.
HIPÒTESI
L’estratègia global emprada per la Direcció Clínica constitueix un instrument adequat per aconseguir que els metges incorporin l’evidència científica a la seva pràctica clínica, la qual cosa comportarà millores en l’adequació de l’ús dels medicaments.
Hi ha una associació entre el grau d’adequació de les decisions terapèutiques registrades a les històries clíniques i els indicadors qualitatius de la prescripció de medicaments basats en dades indirectes de facturació de receptes.
M. MERINO, P. MARAVILLA-HERRERA, S. ARTOLA, J. ESCALADA, A. PÉREZ, J. REMÓN, J. TRILLO-MATA, J. VALLÈS-CALLOL and A. HIDALGO-VEGA
Frontiers in Public Health. 2025 Jul 11; . doi:10.3389/fpubh.2025.1511108; PMID:40717941
O. BENITEZ, D. GARCÍA-DIEGO, . JIMÉNEZ-YUSTE, J. JUAREZ, R. NÚÑEZ, R. PEREZ-SANTAMARINA, J. POVEDA, J. TRILLO, J. VALLES, X. BADIA and M. BLANCO
VALUE IN HEALTH. 2024 Dec 1;
D. WANG and J. CALLOL
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2024 Oct 1;
M. COLOMER, J. CALLOL, E. LIZ, G. BARCHILON, S. LEY, D. WANG, A. MARINO, A. TORRAS, R. CABRERA and C. ABELLA
BASIC & CLINICAL PHARMACOLOGY & TOXICOLOGY. 2024 Oct 1;
D. DIEGO, V. JIMÉNEZ-YUSTE, R. VAZQUEZ, O. HIDALGO, J. POVEDA, J. GIMÉNEZ, J. TRILLO, J. VALLÈS, R. PÉREZ-SANTAMARINA and X. BADIA
HAEMOPHILIA. 2024 Apr 1;
Simó R, Franch-Nadal J, Vlacho B, Real J, Amado E, Flores J, Mata-Cases M, Ortega E, Rigla M, Vallés JA, Hernández C and Mauricio D
DIABETES CARE. 2023 Sep 1; . doi:10.2337/dc22-2521; PMID:37428631
R. SIMO, J. FRANCH-NADAL, B. VLACHO, J. REAL, E. AMADO, J. FLORES, M. MATA-CASES, E. ORTEGA, M. RIGLA, J. VALLÉS, C. HERNÁNDEZ and D. MAURICIO
DIABETOLOGIA. 2023 Sep 1;
M. FALIP, F. GONZÁLEZ, I. MARTÍN-HERRANZ, V. MERINO-BOHÓRQUEZ, J. MONTOYA, I. GÓMEZ-SERRANILLOS, J. URANGA, E. RUIZ, A. SANCHO-LÓPEZ, J. MATA, J. VALLÈS, E. ALVAREZ-BARÓN, J. SABANIEGO, S. SUBÍAS-LABAZUY and A. GIL
EPILEPSY & BEHAVIOR. 2023 Aug 1; . doi:10.1016/j.yebeh.2023.109350; PMID:37480633
R. SIMÓ, J. FRANCH-NADAL, B. VLACHO, J. REAL, E. AMADO, M. MATA-CASES, J. VALLÉS, D. MAURICIO and C. HERNÁNDEZ
EUROPEAN JOURNAL OF OPHTHALMOLOGY. 2023 May 1;
J. FRANCH-NADAL, J. REAL, M. MATA-CASES, E. ORTEGA, J. VALLES, B. VLACHO and D. MAURICIO
Endocrinologia Diabetes y Nutricion. 2022 Feb 1; . doi:10.1016/j.endinu.2021.01.013; PMID:34088634
J. REAL, B. VLACHO, E. ORTEGA, J. VALLES, M. MATA-CASES, E. CASTELBLANCO, E. WITTBRODT, P. FENICI, M. KOSIBOROD, D. MAURICIO and J. FRANCH-NADAL
Cardiovascular Diabetology. 2021 Jul 9; . doi:10.1186/s12933-021-01323-5; PMID:34243779
B. VLACHO, X. MUNDET-TUDURI, M. MATA-CASES, J. VALLES-CALLOL, J. REAL, M. FARRE, F. COS, K. KHUNTI, D. MAURICIO and J. FRANCH-NADAL
DIABETES RESEARCH AND CLINICAL PRACTICE. 2021 Jan 1; . doi:10.1016/j.diabres.2020.108616; PMID:33310172
J. FRANCH-NADAL, M. MATA-CASES, E. ORTEGA, J. REAL, M. GRATACOS, B. VLACHO, J. VALLES and D. MAURICIO
Journal of Clinical Medicine. 2019 Sep 1; . doi:10.3390/jcm8091389; PMID:31491916
Castillo Sánchez M, Fàbregas Escurriola M, Bergè Baquero D, Goday Arno A and Vallès Callol JA
Clinica e Investigacion en Arteriosclerosis. 2014 Jan 1; . doi:10.1016/j.arteri.2013.05.006; PMID:23890424
J. VALLÈS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2004 Jan 1;
J. VALLES, M. BARREIRO, G. CEREZA, J. FERRO, M. MARTINEZ, J. ESCRIBA, B. IGLESIAS, E. CUCURULL and E. BARCELO
HEALTH POLICY. 2003 Sep 1; . doi:10.1016/S0168-8510(03)00018-6; PMID:12941494
J. VALLÈS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2002 Jan 1;
J. VALLÈS
Med Gen. 2002 Jan 1;
J. VALLÈS
Jano. 2002 Jan 1;
J. VALLÈS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2002 Jan 1;
J. VALLÈS
Jano. 2002 Jan 1;
J. VALLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 2001 Jan 1;
J. VALLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 2000 Jan 1;
J. VALLÈS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2000 Jan 1;
J. VALLÈS
Butlletí D'informació Farmacoterapèutica Del Consorci Sanitari De Barcelona. 2000 Jan 1;
J. VALLÈS
Hipertension. 2000 Jan 1;
E. FERNANDEZ, R. CIURANA, G. BENDAHAN, J. VALLÈS, M. DE LA FIGUERA, R. CASAS, M. OLIAS and E. SABATÉ
European Journal of General Practice. 1999 Jan 1;
J. VALLÈS
MEDICINE. 1999 Jan 1;
J. VALLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 1999 Jan 1;
J. VALLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 1999 Jan 1;
J. VALLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 1999 Jan 1;
D. GARCÍA-DIEGO, X. BADIA, O. BENÍTEZ-HIDALGO, V. JIMÉNEZ, J. JUÁREZ, R. NÚÑEZ, J. POVEDA, J. TRILLO and J. VALLÉS
HAEMOPHILIA. 2024 Sep 28; . doi:10.1111/hae.15096; PMID:39340327
X. BADIA, M. CALLEJA, V. ESCUDERO-VILAPLANA, A. PÉREZ-MARTÍNEZ, J. PIÑANA, J. POVEDA and J. VALLÉS
Orphanet Journal of Rare Diseases. 2024 Aug 23; . doi:10.1186/s13023-024-03324-5; PMID:39180132
Franch-Nadal J, Gatius JR, Mata-Cases M, Ortega E, Valles JA, Vlacho B and Mauricio D
Endocrinologia Diabetes y Nutricion. 2022 Feb 28; . doi:10.1016/j.endien.2022.02.011; PMID:35256063
B. VLACHO, M. MATA-CASES, X. MUNDET-TUDURI, J. VALLES-CALLOL, J. REAL, M. FARRE, X. COS, K. KHUNTI, D. MAURICIO and J. FRANCH-NADAL
Frontiers in Endocrinology. 2021 Jul 14; . doi:10.3389/fendo.2021.708372; PMID:34335477