Francesc Alòs Colomer

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

La COVID19 pot presentar símptomes persistents (més enllà de les 3 primeres setmanes de malaltia aguda ) que limiten la funcionalitat de la persona en el dia a dia i que els impedeixen recuperar l’estat de salut previ a la COVID19.

Objectius:
Descriure la prevalença de covid persistent en persones que han estat infectades per SARS-COV2 durant l’any 2020 a tres equips de Barcelona.
Analitzar les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les persones amb covid persistent i comparar-les amb les característiques de les persones amb covid no persistent.

METODOLOGIA
Estudi descriptiu, transversal. En Centres d’Atenció Primària pertanyents a l’Institut Català de la Salut (EAP Montcada i Reixac -Montcada Centre i Les Indianes-, EAP Passeig de Sant Joan, EAP Congrés) localitzats a Barcelona.

SUBJECTES: Persones >18 anys assignades als centres d’atenció primària Passeig de Sant Joan, Montcada i Reixac (Centre i Les Indianes) i Congrés amb diagnòstic COVID19 confirmat o sospita a ecap durant 2020 independentment de si tenen proves PCR, TRA (test antigènic ràpid) o serologies positives. Una mostra aleatòria de 362 individus és suficient per estimar un percentatge poblacional que es preveu que sigui al voltant del 20%.

RECOLLIDA DE DADES: A traves de trucada telefònica del seu equip de referencia, complementat amb dades de l’ecap.

VARIABLES: sociodemogràfiques, simptomatologia i presentació de la covid, variables clíniques a l’ecap (morbiditat, prescripcions).

ANALISI: descriptiva i bivariada.

RESULTATS ESPERATS: s’espera una prevalença al voltant del 20% de simptomatologia persistent.

Antecedentes: Los dispositivos de salud móvil, sensores wearables y las aplicaciones (apps) móvil, se están convirtiendo en una parte importante en la práctica asistencial al permitir el registro y monitorización continua y longitudinal de parámetros de salud fuera de las consultas. A pesar del destacado interés tanto de los pacientes como de los servicios de atención primaria, existe escasa evidencia sobre cuál es la situación actual del tipo y uso de estos dispositivos entre los pacientes para cambiar los estilos de vida y como se deben integrar en la atención primaria de salud; Objetivos: Estimar el porcentaje de pacientes que disponen de dispositivos móviles de salud (mHealth) para cambiar los estilos de vida y comparar el nivel de uso según las características sociodemográficas, en pacientes que acuden a consultas de atención primaria; Metodología: Estudio cuantitativo, descriptivo y transversal. Ámbito: participaran 3 centros de atención primaria (CAP) dos urbano y un rural Sujetos de estudio: pacientes entre 18-65 años que acudan a consultas de medicina y enfermería de familia. Criterios de inclusión: a) edad entre 18 y 65 años, b) disponer de un teléfono móvil inteligente (smatphone). Criterios de exclusión: presentar alguna patología psiquiátrica grave o discapacidad que altere su habilidad y capacidad para caminar o levantarse de la silla. Muestreo: sistemático de pacientes que acuden a consulten. Muestra: Se estima necesario incluir 335 individuos para estimar con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje de la población que se prevé que sea alrededor del 30%. El porcentaje de reposición necesaria previsto es del 10%. Variables y método de recogida de datos: encuesta ad hoc auto cumplimentada que recoge información sobre variables relacionadas con el tipo y uso de los dispositivos de salud móvil, opinión sobre la implementación de la mHealth en Atención Primaria, y variables sociodemográficas. Son preguntas de respuesta dicotómica, cuantitativa, y una pregunta abierta. Se incluye también el nivel de actividad física medido mediante el cuestionario Brief Physical Actvity Assessment Tool y el sedentarismo mediante Workforce Sitting Questionnaire. Se obtendrán de la historia clínica las variables relacionadas con problemas de salud crónicos y grado de control de las patologías. Se pedirá el consentimiento del paciente antes de la recogida de datos; Análisis: se realizará un estudio descriptivo para estimar la proporción de pacientes que usan apps de salud relacionadas con estilos de vida y dispositivos wearables; Aplicabilidad: identificar el perfil de los usuarios y conocer el tipo de dispositivos móviles y los programas mHealth que utilizan los pacientes que acuden a consultas de atención primaria nos permitirá caracterizar la población atendida en atención primaria y diseñar futuras intervenciones dirigidas a las necesidades percibidas de los pacientes. Asimismo, conocer la opinión de los pacientes en las barreras y facilitadores facilitará la implementación plena de la salud móvil en atención primaria.

Justificació:
L’atenció primària (AP) és l’eix vertebrador del sistema sanitari, on els metges de família que hi treballen tenen l’oportunitat d’ensenyar des d’una vessant pràctica als estudiants de medicina totes aquelles característiques que defineixen l’ofici de metge.
El model de mentoratge pretén articular un model d’aprenentatge de la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) en el que a través d’una relació individualitzada i continuada entre l’estudiant i el metge de família assignat com a mentor, es treballarà en un entorn en el que destaquen l’observació, el diàleg crític i l’abordatge de la pràctica clínica de manera precoç i continuada.

Objectiu:
Conèixer la percepció que tenen els estudiants de primer de medicina de la UAB sobre les pràctiques a l’atenció primària basades en el model de mentoratge

Mètodes:
Es tracta d’un estudi descriptiu amb metodologia qualitativa, fenomenològic i amb perspectiva ETIC
S’inclouran 4 preguntes relacionades amb el model de mentoratge dintre del portfoli reflexiu que realitzen de manera obligatòria els estudiants de primer de medicina del curs 2023-24 matriculats en l’assignatura Pràctica Clínica Assistencial I (PCA I) durant les 3 visites que realitzen als centres d’atenció primària.
Per a l’anàlisi temàtic del contingut de les respostes introduïdes pels estudiants s’utilitzarà la teoria fonamentada (grounded theory)
A partir de l’avaluació de les respostes es preten establir un pla que englobi les pràctiques a l’atenció primària de manera conjunta entre els professors associats d’atenció primària i els propis estudiants d’acord amb les seves valoracions del model de mentoratge en aspectes tals com els continguts, la indicació, la freqüència o l’avaluació.

Resultats esperats:
Elaboració d’un pla d’actuació per les pràctiques dels estudiants a l’atenció primària basades en el model de mentoratge que englobi aspectes com els continguts, la freqüència i l’avaluació per tal de poder en un futur millorar la qualitat d’aquestes e inclús extendre aquest model a altres Facultats de Medicina que estan interessades.

Impacte potencial esperat:
Coneixement sobre l’adequació, freqüència i model desitjats per a les pràctiques dels estudiants de medicina de primer curs a l’atenció primària.
Difusió dels resultats entre els estudiants i professors amb la intenció que aquests resultats puguin ser valorats pel Deganat i la Comissió de Grau per a la seva implementació futura.
Es pot plantejar la seva implementació en altres Facultats de medicina d’altres territoris e inclús a altres Facultats de la UAB donada la capacitat de reproductibilitat del projecte per altres graus (Infermeria, Logopèdia, Psicologia).

Antecedents: L’ús dels dispositius mòbils i inalàmbrics (sensors i aplicacions mòbils) per millorar la salut i prestar atenció en salut, s’estan convertint en una part important de la pràctica assistencial al permetre el registre i monitoratge continu i longitudinal de paràmetres dins i fora de les consultes d’Atenció Primària (AP). Malgrat el destacat interès tant dels pacients com dels serveis d’AP, hi ha escassa evidència sobre quina és la situació actual del tipus i l’ús d’aquests dispositius entre els pacients i professionals de la salut per canviar els estils de vida i com s’han d’integrar a l’atenció primària de salut.
La línia de recerca en que s’emmarca el pla s’anomena Avaluació de la utilització d’intervencions de salut mòbil (mSalut) en estils de vida a l’Atenció Primària (AP).
Objectius: (a) Identificar els tipus de contingut d’informació sobre estils de vida a través dels dispositius mòbils que utilitzen una mostra representativa de pacients amb patologia crònica prevalent (HTA, DM2, obesitat i dislièmia) que acudeixen a les consultes d’AP a Catalunya.
Objectius específics: (b) Identificar els tipus de contingut d’informació sobre estils de vida a través dels dispositius mòbils que utilitzen una mostra representativa de professionals de salut a l’AP a Catalunya. (c) Conèixer els usos que els pacients fan sobre els dispositius mòbils per temes relacionats amb estils de vida; (d) avaluar la precisió del dispositiu mòbil rastrejador d’activitat física, que es porta al canell, més utilitzat per part dels pacients amb patologia crònica a l’AP a Catalunya en comparació amb les dades d’un acceleròmetre utilitzat en recerca simultàniament durant 7 dies. (e) Identificar des d’una perspectiva fenomenològica, les barreres i facilitadors en la implementació dels programes mSalut, des de la perspectiva dels professionals i pacients per canviar els estils de vida en context de l’Atenció Primària; (f) Explorar les percepcions i experiències dels pacients en programes de mSalut per canviar estils de vida en pacients amb patologia crònica a l’AP; (g) Explorar les experiències i vivències dels professionals de la salut en relació a la implementació dels programes de mSalut per canviar els estils de vida a l’AP.

Objetivo general:
Evaluar el nivel de sarcopenia mediante ecografía, así como la condición física y la capacidad funcional de adultos mayores de 80 años no institucionalizados en tres centros de atención primaria de Barcelona.
Objetivos específicos:
Estimar la prevalencia de sarcopenia mediante ecografía clínica en la población de 80 o más años asignada a los EAP La Salut, EAP Lesseps, y EAP Passeig de Sant Joan.
Describir la condición física de los adultos mayores de 80 años no institucionalizados asignados a los EAP La Salut, EAP Lesseps, y EAP Passeig de Sant Joan.
Analizar la relación entre la sarcopenia y la condición física y funcional de los adultos mayores de 80 años.
Determinar posibles factores asociados a la sarcopenia en esta población, como el nivel de actividad física, parámetros antropométricos, y otros antecedentes clínicos relevantes.
Diseño del estudio:
Estudio descriptivo transversal.
Población de estudio:
Se incluirán pacientes de 80 años o más asignados a tres centros de atención primaria de Barcelona: EAP Passeig de Sant Joan, EAP La Salut y EAP Lesseps..
Muestreo y selección: Se seleccionarán de forma consecutiva y aplicando algoritmo sistemático a los pacientes de 80 años o más que acudan a consulta en los centros de atención primaria EAP Passeig de Sant Joan, EAP La Salut y EAP Lesseps y que cumplan con los criterios de inclusión y exclusión establecidos. Los participantes serán reclutados durante un periodo específico de tiempo para obtener una muestra representativa de la población objetivo de estos centros.
Tamaño de la muestra: Aceptando un riesgo alfa de 0.95 para una precisión de +/- 0.1 unidades en un contraste bilateral para una proporción estimada de 0.4, se precisa una muestra aleatoria poblacional de 93 sujetos.
Variables de estudio
Nivel de sarcopenia: Ecografía clínica. músculo recto femoral.
Condición física:
SPPB evalúa tres áreas clave de la capacidad física: equilibrio, velocidad de la marcha y levantarse de la silla.
IFIS mide cinco dimensiones de la condición física (general, cardiorrespiratoria, fuerza, velocidad/agilidad y flexibilidad) mediante autoevaluación.
La fuerza muscular se mide con un dinamómetro de mano, proporcionando un valor objetivo de la fuerza de prensión manual, un indicador clave de la sarcopenia y funcionalidad física en personas mayores.
Capacidad funcional
La Escala de Barthel mide la capacidad para realizar actividades básicas de la vida diaria (ABVD).
El Test de Lawton y Brody evalúa las actividades instrumentales de la vida diaria (AIVD), esenciales para la independencia.
El índice FRAIL identifica el riesgo de fragilidad basado en fatiga, resistencia, actividad física, enfermedades y pérdida de peso.
Nivel de actividad física
Parámetros antropométricos y composición corporal

Antecedentes: La soledad no deseada se ha convertido en un problema emergente en la población adulta mayor. Se asocia con un mayor riesgo de mortalidad, comparable al de otros factores de riesgo como el tabaquismo y la obesidad, y puede afectar la salud física, psicológica y social. Además, puede contribuir a la fragilidad, acelerando el deterioro físico y cognitivo. Sin embargo, existe poca evidencia sobre la relación entre la soledad, la fragilidad y el riesgo de desnutrición en el ámbito de la atención primaria, a pesar de su papel fundamental en la detección y abordaje de estos factores.
Objetivo general: Explorar la relación existente entre la soledad percibida, el nivel de fragilidad y el riesgo de desnutrición en personas mayores de 65 años asignadas a cinco centros de atención primaria de la ciudad de Barcelona.
Objetivos específicos:
1. Estimar la prevalencia de la soledad percibida en la población mayor de 65 años atendida en cinco áreas básicas de salud en atención primaria en Barcelona ciudad.
2. Conocer el nivel de fragilidad y la condición física según la soledad percibida en la población mayor de 65 años atendida en los EAPs de Barcelona.
3. Determinar el riesgo de desnutrición según la soledad percibida en personas mayores de 65 años atendidas en los EAPs de Barcelona.
4. Describir posibles factores asociados a la soledad percibida en esta población, como el nivel de actividad física, comportamiento sedentario, aislamiento y variables sociodemográficas.
Metodología:
• Diseño de estudio: estudio observacional, descriptivo transversal.
• Población de estudio: se incluirán pacientes mayores de 65 años asignados a cinco EAPs: Bon Pastor, El Carmel, Encants, Passeig de Sant Joan y Xafarines.
• Muestra: se selecciona de forma consecutiva, aplicando un algoritmo sistemático a los pacientes de 65 años o más que acudan a consultas de los cinco centros de atención primaria y que cumplan con los criterios de inclusión y exclusión establecidos. Cada residente participante reclutará a 20 pacientes, por lo que la muestra será de 160. En este caso la precisión del estudio será del 6,5%.
• Variables de estudio:
Equipo de Atención Primaria (EAP): Bon Pastor, Carmel, Encants, Passeig Sant Joan y Xafarines.
Variables sociodemográficas: Edad (años), Género (hombre, mujer, no binario, otros), Estado civil (soltero/a, casado/a o en pareja, viudo/a, divorciado/a o separado/a). Unidad de convivencia (tal y como se redacta en la escala validada Gijón): a) Vive con familia sin dependencia físico/psíquica; b) Vive con cónyuge de similar edad; c) Vive con familia y/o cónyuge y presenta algún grado de dependencia; d) Vive solo y tiene hijos próximos; e) Vive solo y carece de hijos o viven alejados. Nivel educativo: a) sin estudios; b) estudios primarios; c) estudios secundarios; d) estudios superiores Convivencia con mascota: a) no tengo mascota; b) tengo mascota; c) tengo mascota y la paseo. Comorbilidades (según historia clínica): hipertensión arterial (HTA), diabetes mellitus (DM), cáncer, enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), ataque cardíaco, insuficiencia cardíaca congestiva, angina de pecho, asma, artritis, ICTUS, enfermedad renal. Soledad percibida (Escala de Soledad de De Jong Gierveld abreviada), Condición o forma física y fragilidad (Short Physical Performance Battery (SPPB)) , Riesgo de desnutrición (Mini Nutritional Assessment (MNA)), Nivel de actividad física (Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT)), Comportamiento sedentario (Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ))
Aplicabilidad y relevancia: La identificación de la relación entre soledad, fragilidad y riesgo de desnutrición en atención primaria permitirá mejorar estrategias de detección y prevención, promoviendo intervenciones dirigidas a reducir el impacto de la soledad en la salud de las personas mayores.

Antecedents: La inactivitat física és un problema de salut pública de gran magnitud, altament prevalent i associat a un augment del risc de patologies cròniques i deteriorament funcional. Tot i que l’atenció primària (AP) és l’àmbit idoni per detectar i abordar aquest factor de risc, sovint no es disposa d’instruments àgils per fer-ho de manera sistemàtica. A Catalunya, el qüestionari breu BPAAT, integrat a la història clínica electrònica i vàlid, permet identificar persones insuficientment actives, però es desconeix quin ús real se’n fa i quin perfil tenen les persones detectades. Aquesta llacuna de coneixement limita la resposta clínica i comunitària davant un factor clau en la salut de la població.
Objectiu general: Identificar la prevalença i característiques del registre del Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT) a la història clínica electrònica de l’atenció primària de Barcelona ciutat, així com caracteritzar el perfil de les persones insuficientment actives segons variables sociodemogràfiques, clíniques i assistencials.
Metodología:
• estudi observacional, amb anàlisi retrospectiva de dades
• Ambit d’estudi: centres d’atenció primària de Barcelona ciutat de l’Institut Català de la Salut (ICS)
• Població d’estudi: persones >14anys assignades a centres d’atenció primària de l’ICS a Barcelona amb i sense registre de BPAAT
• Mostra: s’analitzarà tota la població assignada, amb i sense BPAAT registrat. N aproximada BPAAT>155.000.
• Variables d’estudi: Equip d’Atenció Primària (EAP), Nivell de privació: MEDEA, Edat (anys), Sexe (home, dona), Comorbiditats, Consum de tabac (fuma: sí/no) i consum d’alcohol de risc. Paràmetres antropomètrics: pes (Kg), IMC, perímetre de cintura (cm), Nivell d’ actividad física: mesurada am bel Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT). Es una eina breu validada per detectar ràpidament si una persona realitza activitat física suficient segons les recomanacions de l’OMS. Classificació (categòrica dicotòmica).
– Comportament sedentari:
o Temps assegut (hores/dia)
o Sedestació interrompuda (s’aixeca com a mínim cada hora: sí/no)
– Freqüentació de les visites
– GMA
Aplicabilitat i rellevància: aquest estudi permetrà conèixer el grau real de registre sistemàtic del nivell d’activitat física mitjançant el BPAAT a la història clínica electrònica dels centres d’atenció primària de Barcelona ciutat, i caracteritzar el perfil clínic i sociodemogràfic de les persones insuficientment actives. Aquesta informació és rellevant per orientar accions de millora en la detecció i intervenció sobre la inactivitat física en l’àmbit assistencial, reforçant el paper de la medicina i la infermeria de família en la promoció d’estils de vida saludables i la prevenció de malalties cròniques.