CAP Blanes Centre
Medicina de Familia
Antecedents: La millora de les condicions de vida i els serveis sanitaris han fet que l’esperança de vida augmenti cada cop més i el nombre de persones en edats extremes de la vida (mes de 100 anys) també ho faci. Aquest increment encara serà més important en les properes dècades. La ONU ha decidit declarar els anys entre 2021 i 2030 com la Dècada de l’envelliment saludable amb l’objectiu de promoure polítiques que millorin el benestar en aquestes etapes de la vellesa.
Objectius: Descriure l’estat de salut i les seves variables associades de patologies, fàrmacs, immunització, freqüentació i funcionalitat de la població de més de 100 anys de la Regió Sanitària de Girona
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Criteris inclusió: Pacients de mes de 100 anys, vius, de la Regió Sanitària de Girona. No es contemplen criteris exclusió. Variables: Demogràfiques, d’utilització de serveis, funcionalitat, problemes de salut, fàrmacs, immunitzacions.
Anàlisi estadística: Recollida de dades anonimitzades de la història clínica (ECAP) a partir de aplicació DBS. Estudi descriptiu de variables qualitatives en mitjanes i desviació estàndard i les quantitatives per percentatges
Aplicabilitat i Rellevància: Actualment no tenim dades de quina és la situació de salut d’aquest subgrup de població que ha tingut tradicionalment un nombre molt petit. La tendència a augmentar de forma important d’aquest grup de pacients farà que calgui desenvolupar programes específics per ells. El fet de conèixer aquestes dades és important per poder dissenyar i implementar aquests plans.
La HF està infradiagnosticada i infratractada a Catalunya. La seva prevalença és superior a la considerada prèviament i només un 10 % del pacients són diagnosticats segons dades prèvies. Els objectius de l’estudi són: 1). Avaluar el tractament hipolipemiant i el seu impacte amb fenotip HF (F-HF) (efectivitat, seguretat, adherència, resposta) 2). Estimar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars i mortalitat en el seguiment dels participants amb fenotip HF. 3). Estimar la incidència de mort sobtada d’origen cardíac en pacients amb F-HF.4). Derivar i validar una funció de risc per predir esdeveniments vasculars en població amb F-HF.
Subjectes: Població major de 7 anys amb determinació de perfil lipídic atesos en qualsevol centre d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. Les dades s’obtindran del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP)
Metodologia: Disseny de cohorts retrospectives. Definició de la prevalença de F-HF segons punts de tall cLDL amb major sensibilitat i especificitat en el nostre medi. Es consideraran nous tractaments amb estatines aquells sense tractament 6 mesos anteriors. Variables resposta: incidència de malaltia vascular (mortal o no): vascular cerebral, coronària i perifèrica. A més es registrarà la mort per qualsevol causa i la incidència d’efectes secundaris.
Anàlisi: cohort aparellada per índex de propensió al tractament i models longitudinals de supervivència. S’estima en 14.700 els casos de FHF i en 7.000 els nous usuaris de HPL en el període de realització de l’estudi. El període de seguiment serà de 10 anys (Juny 2006-Desembre 2016).
Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a
lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia y su severidad, en población general a partir de 35
años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular.
Metodología: estudio de cohortes retrospectivas construidas a partir de los datos del Sistema de Información
para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) y del Registro de Demencias de Girona
(ReDeGi). Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo
del seguimiento del RCV -estimado según REGICOR y SCORE. En los objetivos comunes se evaluará como
variables respuesta la incidencia por subtipos de demencia; en los objetivos específicos se evaluará la incidencia
de demencia global según SIDIAPQ (población catalana), y el grado de severidad de la demencia según ReDeGi.
Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos
estructurales. La validez de los diagnósticos de demencia está garantizada según una prueba piloto de este
proyecto que ha estimado una sensibilidad de 85% y un valor predictivo positivo (VPP) del 72% entre SIDIAP y
ReDeGi. Además otro estudio ha estimado un VPP del 86% para los diagnósticos de demencia en SIDIAP en la
región sanitaria de Girona. Aún así se realizará una validación externa mediante la administración online de un
cuestionario a médicos de familia del Instituto Catalán de la Salut en el ámbito catalán.
Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones
sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación, coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.
Objectius: Valorar l’efectivitat d’una intervenció de feedback sobre els professionals d’Atenció Primària (AP) per millorar el control dels factors de risc cardiovascular (FRCV) i el tractament antiagregant en els pacients amb arteriopatia perifèrica. (AOP)
Disseny: Assaig clínic aleatori per grups o comunitari (cluster randomized
trial).
Àmbit: Àrees Bàsiques d’AP de Girona
Subjectes: Metges d’AP. Unitat d’anàlisi: Pacients amb AOP i es considerarà com cluster l’Equip d’Atenció Primària (EAP). Grup intervenció i control aleatoritzats per mida dels EAP. L’assignació als diferents grups serà per EAPs per evitar la contaminació entre els professionals.
Instrumentació i Determinacions: Es realitzarà una intervenció de feedback, amb una durada d’un any, que constarà d’una activitat formativa, amb auditoria de dades i feedback de forma trimestral i individual a cada professional. Avaluació al final de l’activitat.
Resultats esperats: S’espera una millora en el control dels FRCV i el tractament antiagregant en els pacients amb AOP. Com es parteix d’una línia basal dolenta, es pensa, com diu la bibliografia, que es pot esperar una millora del control dels FRCV
Objectius: Valorar l’efectivitat d’una intervenció de feedback sobre els professionals d’Atenció Primària (AP) per millorar el control dels factors de risc cardiovascular (FRCV) i el tractament antiagregant en els pacients amb arteriopatia perifèrica. (AOP)
Disseny: Assaig clínic aleatori per grups o comunitari (cluster randomized
trial).
Àmbit: Àrees Bàsiques d’AP de Girona
Subjectes: Metges d’AP. Unitat d’anàlisi: Pacients amb AOP i es considerarà com cluster l’Equip d’Atenció Primària (EAP). Grup intervenció i control aleatoritzats per mida dels EAP. L’assignació als diferents grups serà per EAPs per evitar la contaminació entre els professionals.
Instrumentació i Determinacions: Es realitzarà una intervenció de feedback, amb una durada d’un any, que constarà d’una activitat formativa, amb auditoria de dades i feedback de forma trimestral i individual a cada professional. Avaluació al final de l’activitat.
Resultats esperats: S’espera una millora en el control dels FRCV i el tractament antiagregant en els pacients amb AOP. Com es parteix d’una línia basal dolenta, es pensa, com diu la bibliografia, que es pot esperar una millora del control dels FRCV
OBJETIVO: Evaluar la efectividad del tratamiento con estatinas para reducir la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes sin antecedentes de enfermedad vascular conocida con riesgo cardiovascular intermedio (5-15 % a 10 años) e índice tobillo-brazo patológico (<0.9). DISEÑO: Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica (e-CAP) del Institut Català de la Salut. SUJETOS DE ESTUDIO: Población de 35 a 74 años libres de enfermedad vascular conocida que presenten riesgo cardiovascular intermedio e índice tobillo-brazo<0.9 (3684 sujetos cohorte de expuestos y 7368 cohorte no expuestos). El período de reclutamiento debe garantizar al menos 3 años de seguimiento. VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y de a acuerdo a los criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio(mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Además se registrará la muerte por cualquier causa. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.
ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis (que se considerarán variables dependiente del tiempo) y otras variables asociadas a la aparición del eventos vasculares. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada en función de las incidencias observadas en ambos grupos se calculará el número necesario a tratar.
OBJETIVO Valorar la efectividad de una intervención de feedback sobre los profesionales de Atención Primaria para la mejora del grado de control de los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) y el tratamiento antiagregante en los pacientes con arteriopatía periférica. METODOLOGÍA DEL PROYECTO Ensayo clínico aleatorio por grupos o comunitario (cluster randomized trial). El estudio se llevará a cabo en todas las Áreas Básicas de Atención Primaria del Ámbito de Girona. Los participantes serán los médicos de Atención Primaria, la unidad de análisis serán los pacientes con arteriopatía periférica (AOP) diagnosticada y se considerará el cluster al Equipo de Atención Primaria. Se medirán variables sobre los pacientes: sociodemográficas, de comorbilidad, datos de laboratorio, datos exploratorios, solicitud de analítica y tratamiento antiagregante. Como variables sobre los profesionales: sociodemográficas, antigüedad del cupo, urbano o rural, docente, índice de calidad asistencial del SISAP y motivación o burn-out de los profesionales. Los datos se obtendrán a partir de los datos estraídos del sistema informatizado e-cap y de una encuesta a los profesionales posterior a la intervención. El grupo intervención y el grupo control se aleatorizará por muestras estratificadas por el tamaño de los Equipos de Atención Primaria (EAP). La asignación a un grupo u otro será por EAPs para evitar contaminación entre los profesionales. Se realizará una intervención de feedback, con duración anual, que constará de una actividad formativa, con audit de datos y feedback de forma trimestral e individual de cada profesional. Al año de la intervención se evaluará su efectividad.
S. VALLEJOS, E. GORDO, A. CEA and A. SERENTILL
Atencion Primaria. 2021 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2021.102016; PMID:33756257