avatar_investigadors.jpg

Miquel Quesada Sabaté

ISV-Girona

ORCID: 0000-0002-0469-3866

USR Girona

CAP Dr. Jordi Nadal i Fàbregas (Salt)

Medicina de Familia

Biografia

Projectes

Prevalença de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica en pacients amb obesitat i/o diabetis mellitus en la població de Salt.

  • IP: Ángela Cervera Sánchez
  • Durada: 2022-2025
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Antecedents:
L’esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHGNA) es una malaltia caracteritzada per l’acumulació d’àcids grassos i triglicèrids als hepatòcits en pacients que no consumeixen alcohol de risc i no presenten altres causes de malaltia hepàtica crònica. La seva prevalença oscil·la entre el 20 i el 30%, i augmenta en el cas de pacients amb Diabetis Mellitus de tipus 2 (DM2) i obesos. Tant la sospita com el diagnòstic de confirmació d’aquesta malaltia són histològics. Tot i així, des d’un punt de vista pràctic, s’utilitzen criteris diagnòstics clínics no invasius que permeten el seu diagnòstic. El
diagnòstic d’EHGNA es realitza mitjançant criteris clínics i ecogràfics després d’haver descartat altres causes d’hepatopatia crònica. En l’última dècada han aparegut multitud de mètodes no invasius, com els biomarcadors Fatty Liver Index (FLI) y Non Alcoholic Fatty Liver Disease – Liver Fat Score (NAFLD-LFS) pel cas d’esteatosi i Non Alcoholic Fatty Liver Disease fibrosis score (NAFLD-FS) pel cas de la fibrosi, que permeten fer una estimació del risc que presenta el pacient d’EHGNA pels dos primers o fibrosi per l’últim.

Hipòtesi:
La prevalença de l’EHGNA en pacients amb DM2 i/o obesos a Salt serà inferior al 60%.

Objectius:
L’objectiu principal és determinar la prevalença d’esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHGNA) en pacients amb obesitat i/o DM2 de la població de Salt (Girona).

Metodologia:
Estudi descriptiu transversal amb mostreig aleatori simple. La població d’estudi són les persones usuàries de l’ABS de Salt. S’inclouran persones entre 18-75 anys, obeses i/o que estiguin diagnosticades de DM2. S’exclourà les persones que presenten consum d’alcohol de risc, una hepatopatia vírica, que prenguin fàrmacs hepatotòxics i que estiguin en atenció domiciliària. La variable principal és la presencia d’esteatosi hepàtica no alcohòlica. Les variables secundaries de l’estudi són: sociodemogràfiques (ètnia, edat, gènere), antropomètriques (perímetre abdominal, IMC), clíniques (PAS, PAD, comorbiditats cardiovasculars, SOP, DM2, Síndrome metabòlic),
consum d’alcohol, analítiques (GOT, GPT, TG, GGT, Hb1Ac, Colesterol total, LDL, HDL,
albúmina, FG, VHC, VHB), biomarcadors (NAFLD-LFD, NAFLD-FS) i l’ecografia abdominal.

Predicción del Riesgo vascular en pOblación de edad avanzada del mediTErraneO. Estudio PROTEO

  • IP: Anna Ponjoan Thans, Anna Ponjoan Thans, Rafel Ramos Blanes, Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2017-2020
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Objetivos:
1) Desarrollar y validar una función de riesgo a cardiovascular específica para la población mediterránea ?75 años.
2) Analizar si la función renal, el hematocrito, la presencia de comorbilidades, el tratamiento de la hipertensión y de la
hipercolesterolemia se asocian de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir
a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo basadas en factores de riesgo clásicos en la población mediterránea ?75 años.
3) Analizar la validez de las distintas funciones de riesgo cardiovascular propuestas para su uso en
España en la población mediterránea ?75 años: SCORE O.P., FRESCO y ERICE. El proyecto implica 3 grupos de la
REDIAPP (RETICS RD12/0005) de 3 comunidades autónomas.

Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria
(SIDIAP) y de tres cohortes poblacionales.
Sujetos: Población ?75 años de ambos sexos. Con el 60% de una cohorte de ~ 96.000 pacientes ?75 años, se ajustarán modelos de Cox para estimar el riesgo a 5 y 10 años de incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio (mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Las variables independientes propuestas para ajustar el modelo serán variables demográficas, somatométricas, metabólicas, de tratamientos, de comorbilidad y cronicidad. Validaremos el modelo desarrollado y las funciones de riesgo existentes en el 40% restante y en tres cohortes poblacionales externas de 2100 pacientes ?75 años.
Resultados esperados: El proyecto mejorará la estimación del riesgo cardiovascular y su manejo en la población ?75 años.

Factores de riesgo de demencia y mortalidad tras el diagnóstico de demencia

  • IP: Anna Ponjoan Thans
  • Durada: 2016-2019
  • Finiançadors: Inst. Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)

Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a
lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia y su severidad, en población general a partir de 35
años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular.
Metodología: estudio de cohortes retrospectivas construidas a partir de los datos del Sistema de Información
para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) y del Registro de Demencias de Girona
(ReDeGi). Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo
del seguimiento del RCV -estimado según REGICOR y SCORE. En los objetivos comunes se evaluará como
variables respuesta la incidencia por subtipos de demencia; en los objetivos específicos se evaluará la incidencia
de demencia global según SIDIAPQ (población catalana), y el grado de severidad de la demencia según ReDeGi.
Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos
estructurales. La validez de los diagnósticos de demencia está garantizada según una prueba piloto de este
proyecto que ha estimado una sensibilidad de 85% y un valor predictivo positivo (VPP) del 72% entre SIDIAP y
ReDeGi. Además otro estudio ha estimado un VPP del 86% para los diagnósticos de demencia en SIDIAP en la
región sanitaria de Girona. Aún así se realizará una validación externa mediante la administración online de un
cuestionario a médicos de familia del Instituto Catalán de la Salut en el ámbito catalán.

Avances en el manejo del riesgo cardiovascular intermedio, fase de seguimiento. Estudio MARK II (Improving interMediate Risk management)

  • IP: Ruth Martí Lluch
  • Durada: 2013-2017
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Las enfermedades cardiovasculares constituyen una de las principales causas de mortalidad y morbilidad en el mundo y también en nuestro país. La mejora de la capacidad predictiva de las funciones de riesgo cardiovascular contribuiría mucho en la prevención de las enfermedades cardiovasculares. En este sentido, el proyecto MARK primera parte, se diseñó para estudiar nuevos factores de riesgo cardiovascular potencialmente útiles para este fin (glucosa postpandrial, hemoglobina glicosilada, automedida de la tensión arterial, índice tobillo brazo, medidas de rigidez arterial antes y después de ejercicio y co morbididades). Se reclutó una cohorte multicéntrica de 2700 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años), sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica. El equipo investigador estuvo formado por 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas distintas. El presente proyecto, MARK II, es la continuación del estudio MARK-primera parte y comprende la fase de seguimiento de la cohorte a los 3 años des del inicio del reclutamiento para conocer la ocurrencia de eventos vasculares, mortalidad por todas las causas y mortalidad cardiovascular en este estadio temporal. También se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados en la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por los factores de riesgo clásicos. El seguimiento será telefónico y se realizará en las 3 comunidades autónomas donde se llevó a cabo la primera parte. Posteriormente se prevé un seguimiento a 5 y 10 años.

Coste-efectividad y seguridad de la Aspirina en la prevención de enfermedad vascular, cáncer y mortalidad en España. Estudio JOANA (Joint of data on Aspirin and heAlth outcomes)

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2013-2017
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Objetivos: Analizar la efectividad, seguridad y relación coste-utilidad de la aspirina en la reducción de enfermedades vasculares, cáncer y mortalidad en pacientes de riesgo elevado en prevención primaria y determinar el efecto del sexo, edad o la diabetes. Diseño: 1) Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria provenientes los registros de historia clínica electrónica de atención primaria. 2) Un modelo de Markov para el análisis de coste-utilidad con datos de la cohorte y los relativos a los costes obtenidos del Sistema Nacional de Salud. Sujetos: Usuarios de 35 o más años, con riesgo elevado según diferentes criterios y sin enfermedad cardiovascular ni cáncer sin remisión (16500 expuestos y 33000 no expuestos). El período de reclutamiento garantizará de 5-9 años de seguimiento. Variables: Nuevos tratamientos con aspirina (sin facturación tres meses anteriores) y con criterios de cumplimiento (>80%), persistencia (>6 meses). El inicio de aspirina será una variable dependiente del tiempo (fecha de primera facturación). Variable respuesta: enfermedades cardiovasculares, cáncer, efectos secundarios (hemorragias gastro-instestinales o ictus hemorrágicos) o muerte. Variables independientes: variables demográficas factoras de riesgo, otras comorbilidades, datos de exploración, otros tratamientos farmacológicos. Análisis estadístico: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables de interés. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada se calculará también el Número Necesario a Tratar. El análisis de coste-utilidad se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).

Efectividad de las Estatinas en población de Edad avanzada en España. Estudio 4E

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2011-2015
  • Finiançadors: Ministerio de Sanidad y Política Social e Igualdad

OBJETIVOS: 1) Analizar si el tratamiento con estatinas se asocia a una reducción de la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes mayores de 74 años sin enfermedad vascular conocida; 2) determinar la incidencia de efectos adversos asociada a este tratamiento y 3) evaluar la relación coste-efectividad de las estatinas en esta población.
DISEÑO: 1) Un estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica del Institut Català de la Salut. 2) Un modelo de Markov para el análisis de coste-efectividad con los datos obtenidos de la cohorte y los datos relativos a los costes desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. El análisis se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).

SUJETOS: Población mayor de 74 años sin enfermedad vascular conocida (11059 sujetos cohorte de expuestos y 22118 cohorte no expuestos).

VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y con criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronaria y periférica. Además se registrará la muerte por cualquier causa y la incidencia de efectos secundarios. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis.

Avances en el manejo del riesgo intermedio. Estudio MARK (improving interMediAte RisK management)

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2010-2014
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.

Medida de la efectividad de las estatinas en la reducción de morbi-mortalidad vascular en la población sin antecedentes de enfermedad vascular atendida en Atención primaria con Riesgo Intermedio e índice tobollizo brazo pAtólogico. Estudio MARIA

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2010-2013
  • Finiançadors: Ministerio de Sanidad y Política Social e Igualdad

OBJETIVO: Evaluar la efectividad del tratamiento con estatinas para reducir la incidencia de enfermedades vasculares en pacientes sin antecedentes de enfermedad vascular conocida con riesgo cardiovascular intermedio (5-15 % a 10 años) e índice tobillo-brazo patológico (<0.9). DISEÑO: Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria que incluye los registros de la historia clínica electrónica (e-CAP) del Institut Català de la Salut. SUJETOS DE ESTUDIO: Población de 35 a 74 años libres de enfermedad vascular conocida que presenten riesgo cardiovascular intermedio e índice tobillo-brazo<0.9 (3684 sujetos cohorte de expuestos y 7368 cohorte no expuestos). El período de reclutamiento debe garantizar al menos 3 años de seguimiento. VARIABLES: Se considerarán nuevos tratamientos con estatinas aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y de a acuerdo a los criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad cerebrovascular (mortal o no), infarto de miocardio(mortal o no), angina inestable, revascularizaciones, claudicación intermitente, diagnóstico de enfermedad arterial periférica y amputación o gangrena. Además se registrará la muerte por cualquier causa. Variables independientes: variables demográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis (que se considerarán variables dependiente del tiempo) y otras variables asociadas a la aparición del eventos vasculares. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada en función de las incidencias observadas en ambos grupos se calculará el número necesario a tratar.

Arteriopatia perifèrica. Prevalença, factors associats i risc cardiovascular

  • IP: Miquel Quesada Sabaté
  • Durada: 2010-2017
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIUS: Determinar la prevalença d’arteriopatia perifèrica i els factors de risc associats. Elaborar i validar una equació que estimi la probabilitat de tenir un ITB patològic a partir dels factors de risc cardiovasculars clàssics. Descriure les característiques dels individus amb ITB>1,4 i definir el seu perfil de risc coronari. DISSENY: Estudi descriptiu transversal a partir de l’estudi HERMES126 en el que es compararà el rendiment de la funció generada amb les dades d’altres estudis (REGICOR 2000AIR i ARTPER). ÀMBIT: Girona. Espanya. SUBJECTES: Mostra aleatòria poblacional de 6.262 individus de 35 a 79 anys reclutats en el període 2005-06 (Estudi HERMES). DETERMINACIONS: Mesures estandarditzades de tensió arterial, antropomètriques, índex turmell-braç, glucèmia, perfil lipídic, antecedents personals de malalties i diagnòstic de factors de risc, mesura d’activitat física, dieta, clínica de claudicació intermitent, consum de tabac i risc coronari.

Modelling Coronary Heart Disease Decline From 1985 To 2005 In Spain

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2009-2011
  • Finiançadors: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

INTRODUCCIÓ La mortalitat per malaltia coronària en Espanya ha disminuït de forma considerable en les últimes dècades. OBJECTIU: Determinar quant d’aquesta disminució pot ser explicada per la utilització de tractaments mèdics i quirúrgics, així com pels canvis en els factors de risc cardiovascular. MÈTODES: S’aplicarà el model estadístic, IMPACT, amb dades de la utilització i efectivitat dels tractaments cardiològics i en els canvis en els factors de risc entre 1988 i 2005, en Espanyols de 35-74 anys. Es calcularan les diferències entre el nombre de morts observades i esperades per malaltia coronària en l’any 2005, i s’avaluarà la contribució dels tractaments i factors de risc inclosos en les anàlisis. RESULTATS ESPERATS: Els resultats mostraran quina proporció de la reducció de la mortalitat per malaltia coronària entre els anys 1988 i 2005 es pot atribuir a: a) tractaments individuals (específicament el tractament inicial de l’infart agut de miocardi, re-vascularització, tractaments per la insuficiència cardíaca i per la hipertensió, i la prevenció secundària per diferents grups); i b) canvis en els principals factors de risc (tabaquisme, pressió arterial, colesterol total, activitat física, obesitat i diabetis). LIMITACIONS I PUNT FORTS: El model requereix recollir dades de nombroses fonts d’informació, que tenen les seves limitacions. En alguns casos, s’haurà d’utilitzar informació que prové d’estudis que poden presentar biaixos geogràfics o de selecció. Entre les fortaleses trobem: a) el model ha està prèviament validat; b) permet integrar de forma simultània i comparables informació de nombroses fonts d’informació i provar assumpcions mitjançant l’anàlisi de sensibilitat; i c) mostrar si la contribució en la reducció en la mortalitat per un tractament específic o canvi en un factor de risc roman consistent, independentment si el millor, menor o màxim estimador es considerat.

Proyecto de monitorización de indicadores clínicos en Atención Primaria

  • IP: Rafel Ramos Blanes
  • Durada: 2009-2011
  • Finiançadors: Merck Sharp & Dohme de España, S.A.

Mejora del control de los factores de riesgo cardiovascular en pacientes con arteriopatía periférica mediante una intervención educativa, tipo feedback, a los médicos de atención primaria

  • IP: Àlex Llobera Serentill
  • Durada: 2009-2012
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO Valorar la efectividad de una intervención de feedback sobre los profesionales de Atención Primaria para la mejora del grado de control de los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) y el tratamiento antiagregante en los pacientes con arteriopatía periférica. METODOLOGÍA DEL PROYECTO Ensayo clínico aleatorio por grupos o comunitario (cluster randomized trial). El estudio se llevará a cabo en todas las Áreas Básicas de Atención Primaria del Ámbito de Girona. Los participantes serán los médicos de Atención Primaria, la unidad de análisis serán los pacientes con arteriopatía periférica (AOP) diagnosticada y se considerará el cluster al Equipo de Atención Primaria. Se medirán variables sobre los pacientes: sociodemográficas, de comorbilidad, datos de laboratorio, datos exploratorios, solicitud de analítica y tratamiento antiagregante. Como variables sobre los profesionales: sociodemográficas, antigüedad del cupo, urbano o rural, docente, índice de calidad asistencial del SISAP y motivación o burn-out de los profesionales. Los datos se obtendrán a partir de los datos estraídos del sistema informatizado e-cap y de una encuesta a los profesionales posterior a la intervención. El grupo intervención y el grupo control se aleatorizará por muestras estratificadas por el tamaño de los Equipos de Atención Primaria (EAP). La asignación a un grupo u otro será por EAPs para evitar contaminación entre los profesionales. Se realizará una intervención de feedback, con duración anual, que constará de una actividad formativa, con audit de datos y feedback de forma trimestral e individual de cada profesional. Al año de la intervención se evaluará su efectividad.

Ep! Compte amb les caigudes, podem evitar fractures

  • IP: Montserrat Pujiula Blanch
  • Durada: 2003-2005
  • Finiançadors: Ajuntament de Rubi

Les caigudes en la gent gran són un important problema de salut, cada cop més reconegut i estudiat. Les lesions derivades de les caigudes poden comportar una pèrdua de qualitat de vida, una càrrega sobre els cuidadors i un impacte no menyspreable sobre la morbi-mortalitat en aquesta població. Aproximadament el 30% de les persones més grans de 65 anys cauen una vegada a l’any, i d’aquestes un 50% tornen a caure. Alguns estudis suggereixen que un 20% de totes les caigudes requereixen atenció sanitària, un 10% amb lesions importants (un 4-6% de la gent gran pateixen fractures com a conseqüència d’una caiguda, essent una quarta part d’elles de femur) i entre un 40 i un 50% pateixen lesions menors com ferides, contusions o hematomes. Amb l’envelliment progressiu de la població és previsible un augment de la magnitud d’aquest problema de salut. Existeix evidència que es pot aconseguir una reducció de les caigudes entre un 30-39% si es realitza una intervenció multifactorial. Els seus principals components són la revisió dels tractaments farmacológics, controlar l’hipotensió postural, corregir les deficiències en l’audició i la visió, prevenir els riscos ambientals, promoure l’exercici físic per augmentar la força muscular i l’equilibri, detectar i cuidar els problemes dels peus i recomanar una dieta rica en calci. Utilitzant la metodologia d’atenció primària orientada a la comunitat (APOC) vam prioritzar el problema de les caigudes a la gent gran i vam idear una intervenció multifactorial i comunitària pera reduir tant el número de persones que presenten caigudes, com les lesions que d’elles se’n deriven.

Efectividad de una intervención multifactorial para la prevención de las caidas en ancianos de una comunidad

  • IP: Montserrat Pujiula Blanch
  • Durada: 2001-2006
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Disminuir el número de caídas y sus complicaciones en la población de 70 ó más años de una zona básica de salud (ZBS) mediante un programa de intervención multifactorial y comunitario. MÉTODO: Estudio cuasi experimental sin asignación aleatoria multicéntrico y de intervención comunitaria. Se llevará a cabo en 2 comunidades correspondientes a 2 ZBS de la provincia de Girona, Salt y Girona-4; en ambas se realizará un estudio inicial para establecer la prevalencia de las caídas y sus consecuencias en personas de 70 o más años. Los datos se obtendrán de sendas muestras aleatorias, usando una encuesta elaborada específicamente para ello. La comunidad de la ZBS Salt será objeto de una intervención multifactorial durante un periodo de 2 años (grupo intervención). La otra comunidad no será objeto de intervención específica (grupo control). Posteriormente se evaluará la efectividad mediante muestras aleatorias a las que se administrará la misma encuesta.

Publicacions

Validity Assessment of Low-risk SCORE Function and SCORE Function Calibrated to the Spanish Population in the FRESCO Cohorts

J. BAENA-DIEZ, I. SUBIRANA, R. RAMOS, A. DE LA CAMARA, R. ELOSUA, J. VILA, A. MARIN-IBANEZ, M. GUEMBE, F. RIGO, M. TORINO-DIAZ, C. MORENO-IRIBAS, J. CABRE, A. SEGURA, J. LAPETRA, M. QUESADA, M. MEDRANO, P. GONZALEZ-DIEGO, G. FRONTERA, D. GAVRILA, E. ARDANAZ, J. BASORA, J. GARCIA, M. GARCIA-LAREO, J. GUTIERREZ-FUENTES, E. MAYORAL, J. SALA, I. DEGANO, A. FRANCES, C. CASTELL, M. GRAU and J. MARRUGAT
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2018 Apr 1; . doi:10.1016/j.recesp.2017.03.016; PMID:28566245

  • Any: 01/04/2018
  • FI: 5.078
  • Article

Interaction between cardiovascular risk factors and body mass index and 10-year incidence of cardiovascular disease, cancer death, and overall mortality

M. BARROSO, A. GODAY, R. RAMOS, A. MARIN-IBANEZ, M. GUEMBE, F. RIGO, M. TORMO-DIAZ, C. MORENO-IRIBAS, J. CABRE, A. SEGURA, J. BAENA-DIEZ, A. DE LA CAMARA, J. LAPETRA, M. QUESADA, M. MEDRANO, J. BERJON, G. FRONTERA, D. GAVRILA, A. BARRICARTE, J. BASORA, J. GARCIA, M. GARCIA-LAREO, D. LORA-PABLOS, E. MAYORAL, M. GRAU and J. MARRUGAT
Preventive Medicine. 2018 Feb 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2017.11.013; PMID:29155226

  • Any: 01/02/2018
  • FI: 3.449
  • Article

Risk of Cause-Specific Death in Individuals With Diabetes: A Competing Risks Analysis

J. BAENA-DIEZ, J. PENAFIEL, I. SUBIRANA, R. RAMOS, R. ELOSUA, A. MARIN-IBANEZ, M. GUEMBE, F. RIGO, M. TORMO-DIAZ, C. MORENO-IRIBAS, J. CABRE, A. SEGURA, M. GARCIA-LAREO, A. DE LA CARNARA, J. LAPETRA, M. QUESADA, J. MARRUGAT, M. MEDRANO, J. BERJON, G. FRONTERA, D. GAVRILA, A. BARRICARTE, J. BASORA, J. GARCIA, N. PAVONE, D. LORA-PABLOS, E. MAYORA, J. FRANCH, M. MATA, C. CASTELL, A. FRANCES and M. GRAU
DIABETES CARE. 2016 Nov 1; . doi:10.2337/dc16-0614; PMID:27493134

  • Any: 01/11/2016
  • FI: 11.857
  • Article

Evaluación de la empatía en estudiantes de Medicina

F. CORDON, M. QUESADA, P. TORÁN, C. CEREZO and E. VILERT
Educación Médica. 2016 Jan 1;

Derivation and validation of a set of 10-year cardiovascular risk predictive functions in Spain: The FRESCO Study

J. MARRUGAT, I. SUBIRANA, R. RAMOS, J. VILA, A. MARIN-IBANEZ, M. GUEMBE, F. RIGO, M. DIAZ, C. MORENO-IRIBAS, J. CABRE, A. SEGURA, J. BAENA-DIEZ, A. DE LA CAMARA, J. LAPETRA, M. GRAU, M. QUESADA, M. MEDRANO, P. DIEGO, G. FRONTERA, D. GAVRILA, E. AICUA, J. BASORA, J. GARCIA, M. GARCIA-LAREO, J. GUTIERREZ, E. MAYORAL, J. SALA, R. D'AGOSTINO and R. ELOSUA
Preventive Medicine. 2014 Apr 1; . doi:10.1016/j.ypmed.2013.12.031; PMID:24412897

  • Any: 01/04/2014
  • FI: 3.086
  • Article

Skills in clinical communication: are we correctly assessing them at undergraduate level?

G. COLL, F. CORDON, M. QUESADA, P. TORÁN, L. MUÑOZ, C. CEREZO, S. VARGAS, E. VILERT, E. BALLÓ and S. TORRENT
Journal Of Technology And Science Education. 2014 Jan 1;

Learning Clinical Communication

C. CARRION, P. TORAN, A. ZAMORA, E. BALLÓ, M. QUESADA, A. GRAU, A. CASTRO, C. CEREZO, S. TORRENT, S. VARGAS, B. GALÍ, E. VILERT, E. SUBIRATS, G. DE TUERO, L. MUÑOZ and F. CORDON
4TH WORLD CONFERENCE ON LEARNING TEACHING AND EDUCATIONAL LEADERSHIP (WCLTA-2013). 2014 Jan 1; . doi:10.1016/j.sbspro.2014.05.016;

Measuring the payback of research activities: A feasible ex-post evaluation methodology in epidemiology and public health

M. AYMERICH, C. CARRION, P. GALLO, M. GARCIA, A. LOPEZ-BERMEJO, M. QUESADA and R. RAMOS
SOCIAL SCIENCE & MEDICINE. 2012 Aug 1; . doi:10.1016/j.socscimed.2012.03.044; PMID:22595067

  • Any: 01/08/2012
  • FI: 2.733
  • Article

Validity for Use in Research on Vascular Diseases of the SIDIAP (Information System for the Development of Research in Primary Care): the EMMA Study

R. RAMOS, E. BALLO, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, J. SALA, M. GRAU, J. VILA, B. BOLIBAR, M. GARCIA-GIL, R. MARTI, F. FINA, E. HERMOSILLA, M. ROSELL, M. MUNOZ, D. PRIETO-ALHAMBRA and M. QUESADA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2012 Jan 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.07.016; PMID:22036238

  • Any: 01/01/2012
  • FI: 3.204
  • Article

Analyzing the Coronary Heart Disease Mortality Decline in a Mediterranean Population: Spain 1988-2005

G. FLORES-MATEO, M. GRAU, M. O'FLAHERTY, R. RAMOS, R. ELOSUA, C. VIOLAN-FORS, M. QUESADA, R. MARTI, J. SALA, J. MARRUGAT and S. CAPEWELL
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2011 Nov 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.05.035; PMID:21962958

Derivation and validation of REASON: A risk score identifying candidates to screen for peripheral arterial disease using ankle brachial index

R. RAMOS, J. BAENA-DIEZ, M. QUESADA, P. SOLANAS, I. SUBIRANA, J. SALA, M. ALZAMORA, R. FORES, R. MASIA, R. ELOSUA, M. GRAU, F. CORDON, G. PERA, F. RIGO, R. MARTI, A. PONJOAN, C. CEREZO, R. BRUGADA and J. MARRUGAT
ATHEROSCLEROSIS. 2011 Feb 1; . doi:10.1016/j.atherosclerosis.2010.11.015; PMID:21167488

  • Any: 01/02/2011
  • FI: 3.794
  • Article

Prevalence of occult chronic kidney disease and associated variables in a population of patients with type 2 diabetes

A. RODRIGUEZ-PONCELAS, M. SABATE, G. DE TUERO, J. ROS, E. GELADA-BATLLE, M. GOMEZ-MARCOS, J. GARRE-OLMO, L. GARCIA-ORTIZ, C. DANIEL and R. BLANES
MEDICINA CLINICA. 2010 Mar 6; . doi:10.1016/j.medcli.2009.06.069; PMID:20056255

  • Any: 06/03/2010
  • FI: 1.413
  • Article

Final results of a multifactorial and community intervention study for the prevention of falls in the elderly

M. BLANCH, M. SABATE, E. REVUELTA, R. BLANES and R. MONFORT
Atencion Primaria. 2010 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2009.07.004; PMID:19819593

  • Any: 01/04/2010
  • FI: 0.619
  • Article

Prevalence of Symptomatic and Asymptomatic Peripheral Arterial Disease and the Value of the Ankle-brachial Index to Stratify Cardiovascular Risk

R. RAMOS, M. QUESADA, P. SOLANAS, I. SUBIRANA, J. SALA, J. VILA, R. MASIA, C. CEREZO, R. ELOSUA, M. GRAU, F. CORDON, D. JUVINYA, M. FITO, M. COVAS, A. CLARA, M. MUNOZ and J. MARRUGAT
EUROPEAN JOURNAL OF VASCULAR AND ENDOVASCULAR SURGERY. 2009 Sep 1; . doi:10.1016/j.ejvs.2009.04.013; PMID:19515589

  • Any: 01/09/2009
  • FI: 2.919
  • Article

Multidisciplinary intervention program for caregivers of patients in a home care program

L. CABALLERO, R. BLANES, A. ARANDA, M. DOLCET, J. LA LAGUNA and M. SABATE
Gaceta Sanitaria. 2008 Sep 1; . doi:10.1157/13126927; PMID:19000527

Compte amb les caigudes

M. QUESADA, M. PUJIULA, R. CUBI, C. JIMÉNEZ and A. MARQUES
Revista Primarics. 2001 Jan 1;

Statins for Prevention of Cardiovascular Events in a Low-Risk Population With Low Ankle Brachial Index

R. RAMOS, M. GARCIA-GIL, M. COMAS-CUFI, M. QUESADA, J. MARRUGAT, R. ELOSUA, J. SALA, M. GRAU, R. MARTI, A. PONJOAN, L. ALVES-CABRATOSA, J. BLANCH and B. BOLIBAR
JOURNAL OF THE AMERICAN COLLEGE OF CARDIOLOGY. 2016 Feb 16; . doi:10.1016/j.jacc.2015.11.052; PMID:26868687

  • Any: 16/02/2016
  • FI: 19.896
  • Article

Improving interMediAte Risk management. MARK study

R. MARTI, D. PARRAMON, L. GARCIA-ORTIZ, F. RIGO, M. GOMEZ-MARCOS, I. SEMPERE, N. GARCIA-REGALADO, J. RECIO-RODRIGUEZ, C. AGUDO-CONDE, N. FEUERBACH, M. GARCIA-GIL, A. PONJOAN, M. QUESADA and R. RAMOS
BMC Cardiovascular Disorders. 2011 Oct 13; . doi:10.1186/1471-2261-11-61; PMID:21992621

  • Any: 13/10/2011
  • FI: 1.517
  • Article

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions