Jose Ferrer Duarte Costa

El presente estudio piloto explora la aplicación de la Realidad Virtual (RV) como una herramienta
dirigida a aliviar los síntomas de alteraciones comportamentales y mejorar la calidad de vida de las
personas con deterioro cognitivo. En el contexto de una creciente prevalencia de demencia, que
afecta a millones de personas en todo el mundo y especialmente en España, se reconocen las
complejidades en el manejo de los síntomas asociados.
Este proyecto no busca ofrecer un tratamiento para la demencia en sí, sino que explora cómo la RV,
utilizando imágenes de Google Street View y técnicas de inmersión, puede proporcionar una
intervención personalizada que conecte con los recuerdos individuales de los pacientes. La meta es
utilizar esta tecnología para mejorar el bienestar emocional y reducir las manifestaciones de
agitación y depresión.
La inclusión de cuidadores en el diseño y evaluación de la intervención es un componente clave, con
un enfoque en la colaboración integral. El objetivo de esta fase inicial es evaluar la aceptabilidad y
usabilidad de la intervención en un entorno clínico, y su potencial para integrarse en la atención
existente a los pacientes con demencia.
Este proyecto piloto contribuye a la comprensión de nuevas modalidades de intervención y refleja
un compromiso con la mejora de la calidad de vida de los individuos afectados por síntomas
conductuales y emocionales asociados con la demencia. Los hallazgos de esta investigación tendrán
implicancias significativas para futuras intervenciones y la práctica clínica en el cuidado de la
demencia.

Antecedents:
El dolor crònic és una problemàtica major en salut pública a Espanya. Els tractaments tradicionals
sovint són insuficients, destacant la necessitat d’estratègies innovadores com la Realitat Virtual
(RV) per millorar la gestió del dolor i la qualitat de vida dels pacients.
Hipòtesis:
La nostra hipòtesi principal postula que la RV serà acollida favorablement tant per pacients com
per professionals, emergint com una eina complementària eficaç en el tractament del dolor
crònic. Aquesta hipòtesi es bifurca en altres secundàries, suggerint que la RV pot reforçar la
adherència als programes terapèutics, millorar la gestió del dolor i potenciar el benestar
emocional dels pacients.
Objectius:
El cor d’aquest estudi és avaluar l’acceptabilitat, viabilitat i l’impacte inicial de la RV com a eina
terapèutica en el context del dolor crònic. Complementàriament, busquem explorar la percepció
dels pacients i professionals cap aquesta tecnologia, mesurar les variacions en la gestió del dolor i
el benestar emocional, i perfilar futures trajectòries per l’aplicació de la RV.
Metodologia:
Desenvolupem un estudi pilot prospectiu no aleatoritzat, entre Setembre 2023 a Desembre 2025.
La nostra població d’estudi abasta grups de 7-10 pacients amb dolor crònic, reclutats dins dels
Centres d’Atenció Primària de BSA.
Hem definit criteris d’inclusió que comprenen pacients adults amb dolor crònic, sensibilització
central, i altres condicions relacionades. Paral·lelament, establim criteris d’exclusió per a garantir
la pertinència i seguretat de l’estudi.
IMP-226-ES V03
Anàlisi Estadística:
Les variables analitzades abasten des de demogràfiques fins a percepcions del dolor, benestar
emocional, i funcionalitat. Emprenem una anàlisi estadística, utilitzant tècniques descriptives i
inferencials per aprofundir en les correlacions i tendències dins de les dades recollides.
Resultats Esperats:
Anticipem una alta acceptabilitat i usabilitat de la Realitat Virtual en el maneig del dolor crònic,
avaluable a través d’escales Likert i l´escala d´usabilitat del sistema. Es preveu que el programa
millori la percepció del dolor, la funcionalitat, i el benestar emocional dels pacients, mesurat amb
l’Escala visual analógica del dolor (EVA), el Test de benestar emocional (WEMWBS-7) i
l’EuroQol-5D-5L.
Aplicabilitat i Rellevància:
Els resultats d’aquest estudi tenen el potencial de transformar les polítiques de salut i pràctiques
clíniques en el tractament del dolor crònic. La incorporació de la RV pot proporcionar una eina
educativa de suport als professionals sanitaris, i anticipem que els resultats guiaran investigacions
futures, ampliant l’ús de tecnologies innovadores en la salut.

Antecedents
L’increment de la prevalença del deteriorament cognitiu i les demències planteja reptes significatius per a la salut pública. La detecció precoç és crucial per gestionar eficaçment aquestes condicions. Els mètodes actuals a l’atenció primària sovint requereixen recursos especialitzats, limitant la seva aplicabilitat.
Hipòtesi
Principal:
La utilització del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà considerada per part dels professionals sanitaris com una eina útil i viable per al suport en la detecció precoç del deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària. Aquesta valoració es basarà en la facilitat d’ús i la integració del sistema en les rutines clíniques
Secundària
El sistema de report automàtic basat en EEG de Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà valorat com útil i viable pels professionals de la salut com una potencial eina de suport en la detecció precoç per al deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària.
Objectius
Objectiu Principal:
Avaluar la usabilitat i la facilitat d’implementació del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 en l’AP, enfocant-se en la facilitat d’ús, la Integració en la pràctica quotidiana i la percepció de seva utilitat per els professionals de la salut.
Objectius Secundaris:
Avaluar l’opinió dels professionals de la salut sobre els informes generats pel sistema EEG i la seva aplicabilitat en la presa de decisions clíniques.
Avaluar l’acceptabilitat del procediment EEG entre els pacients, incloent la seva percepció de confort i la seva disposició a sotmetre’s a futures avaluacions si es requereix.
Metodologia
IMP-226-CT V03
Utilització d’un disseny mixt amb metodologia qualitativa i quantitativa, en 5 fases diferenciades que inclouen la creació d’instruments de mesura específics com l’Escalas d’Usabilitat del Sistema (SUS) i qüestionaris de satisfacció (fase 1), i proves pilot per avaluar la implementació i usabilitat de l’EEG( fases 3 i 5).
Aplicabilitat i Rellevància
L’ús de l’EEG podria millorar significativament la detecció precoç de la demència a l’atenció primària, optimitzant la gestió i retardant la progressió de les demències, beneficiant pacients i sistemes sanitaris per igual.

Antecedents:
El dolor crònic és una problemàtica major en salut pública a Espanya, afectant significativament la qualitat de vida dels pacients. Els tractaments tradicionals, incloent la medicació intensiva amb benzodiazepines, opioides, i altres analgèsics, sovint són insuficients i poden conduir a efectes secundaris significatius, incloent la dependència. Això destaca la necessitat d’estratègies innovadores que no només millorin la gestió del dolor sinó que també facilitin la desmedicalització. El programa REDOCVR ha mostrat potencial amb l’ús de realitat virtual (RV) com a eina complementària en el maneig del dolor crònic, i aquest assaig clínic busca expandir aquesta intervenció per explorar la seva efectivitat en la reducció de l’ús de medicaments.
Hipòtesis:
Hipòtesis Principal:
La integración del programa psicoeducativo REDOCVR con la participación activa de MIR de MFiC facilitarà una reducció més significativa de l’ús de medicaments per al dolor crònic (incluint benzodiazepines, opioides, AINEs, analgésics, antidepresivos y relajantes musculares) en els pacients del grup d’intervenció en comparació amb el grup control que rebrà el maneig estàndard del dolor.
Hipòtesis Secundàries:
Els pacients que participen en el programa REDOCVR, amb el suport dels MIR de MFiC, experimentaran una millora significativa en les mesures de dolor, benestar emocional
IMP-226-ES V03
(utilitzant escales com HADS) i funcionalitat (usant EuroQol-5D-5L) en comparació amb els pacients del grup control.
La participació en el programa REDOCVR augmentarà la satisfacció i la percepció de suport entre els pacients, potenciant la seva adherència al programa i a les estratègies de maneig no farmacològic del dolor.
Els pacients en el grup d’intervenció demostraran una millora en l’autogestió del dolor, amb una reducció més marcada en la dependència de la medicació de rescate comparada amb el grup control.
Objectius:
? Avaluar la reducció en l’ús de medicaments crònics, especialment benzodiazepines i opioides, en pacients participants en el programa REDOCVR comparat amb un grup control.
? Mesurar canvis en les escales de dolor, benestar emocional, i funcionalitat entre els dos grups.
? Examinar la percepció dels pacients i professionals sobre la utilitat i acceptabilitat de la RV com a part del programa psicoeducatiu multidisciplinari.
Metodologia:
Disseny d’Estudi: Estudi pilot prospectiu no aleatoritzat.
Participants: 24 pacients amb dolor crònic, distribuïts en dos grups de 12 (12 en el grup intervenció i 12 en el grup control).
Intervenció: El grup intervenció participarà en el programa REDOCVR, que inclou sessions psicoeducatives amb suport de RV, mentre el grup control rebrà el maneig estàndard del dolor crònic.
Durada: 8 setmanes de programa actiu, amb un seguiment post-intervenció de 3 mesos.
Variables Principals: Uso de medicaments crònics, escales de dolor (EVA), benestar emocional (HADS), funcionalitat (EuroQol-5D-5L).
Anàlisi Estadística: Comparació de mitjanes per a les variables contínues i tests de ?² per a les variables categòriques, amb un nivell de significància del 5%.
Procediments:
Recruitment i Selecció: Identificació de pacients elegibles a través de bases de dades dels CAPs participants.
Visita de Reclutament: Revisió de criteris d’inclusió/exclusió, recollida del consentiment informat.
Valoració Pre-intervenció: Recollida de dades basals, inclòs l’ús de medicaments i valoració inicial de les escales de dolor i benestar.
Implementació del Programa: 8 setmanes de intervenció amb sessions setmanals de 90 minuts per al grup intervenció.
Seguiment: Visites de seguiment al final del programa i a 3 mesos per avaluació final de les variables d’estudi.
Resultats Esperats:
Esperem que el grup intervenció mostri una reducció significativa en l’ús de medicaments crònics i millores en les escales de dolor i benestar en comparació amb el grup control. Això
IMP-226-ES V03
reforçarà la validesa de la RV com a part d’un enfoque integrat per a la gestió del dolor crònic i la desmedicalització.
Implicacions per a la Pràctica Clínica:
Els resultats d’aquest assaig podrien facilitar l’adopció més àmplia del programa REDOCVR com a estratègia efectiva per a la reducció de l’ús de medicaments en el maneig del dolor crònic, així com el reforçament de la col·laboració multidisciplinària en l’atenció primària.

Antecedentes: Múltiples intervenciones se han llevado a cabo a lo largo de lo de los años tanto en profesionales como en estudiantes de la salud para capacitarlos en el abordaje de violencia de género. A pesar de ello, la identificación e intervención al respecto, sigue siendo un problema reportado por los y las profesionales, así como por las mujeres víctimas.
Objetivo e hipótesis: Este estudio explora la eficacia de un programa de formación vivencial basado en realidad virtual (RV) diseñado para mejorar la capacidad de los profesionales de salud para detectar y abordar la violencia de género. Se espera que la implementación de una formación resulte en una mejora significativa en el conocimiento y la competencia de los profesionales en la identificación y el manejo de la violencia de género.
Metodología, determinaciones y análisis: Este programa de formación se implementa en una sesión grupal de unas 2 horas. Utilizando videos de realidad virtual en 360º para permitir a los participantes experimentar casos de violencia de género en un entorno seguro. Tras la visualización de los videos, se procede a una fase de «debriefing», seguido de una explicación teórica para la gestión de situaciones similares a las vistas en las simulaciones. La eficacia de la formación se mide mediante un cuestionario estandarizado pre-post. Se realizará un análisis de los datos mediante la prueba t de student para datos apareados, anonimizando en todo momento los resultados.
Resultados esperados: Se espera una mejora significativa en la puntuación de la escala estandarizada seleccionada después de la intervención educativa.
Aplicabilidad y relevancia: Los hallazgos de esta investigación pueden proporcionar evidencia sobre el potencial de la realidad virtual como una herramienta efectiva para la formación en la detección y abordaje de la violencia de género. Dado que la violencia de género es un problema sociosanitario de gran magnitud y complejidad, y a menudo desafiante para los profesionales sanitarios, una intervención formativa efectiva es de suma importancia. Este estudio podría tener implicaciones significativas para la educación y la formación continua de los profesionales, impulsando un cambio crítico en el abordaje de la violencia de género en el entorno sanitario.