Mariam de la Poza Abad

Antecedents: La infecció del tracte urinari (ITU) és la segona patologia infecciosa, després de les respiratòries, més freqüentment atesa a l’atenció primària. Es tracta d’ una causa comuna de prescripció d’antibiòtics, i per tant, limitar-ne l’ús innecessari i inadequat en pacients amb sospita d’ITU és un pas crucial per controlar la resistència als antimicrobians.
Hipòtesis: L’ elaboració de guies de tractament antimicrobià, formació a professionals i monitoratge i avaluació d’indicadors ajudarà a millorar la qualitat assistencial de la teràpia antimicrobiana al nostre àrea sanitària.
Objectius:
– Millorar l’adequació del tractament antibiòtic i els resultats clínics de les dones ateses a l’Atenció Primària amb cistitis.
– Minimitzar els efectes adversos associats a la utilització dels antimicrobians.
– Controlar l’aparició de resistències.
– Garantir la utilització de tractaments cost-efectius.

Metodologia: Elaboració de material formatiu i retorn periòdic de resultats.
Anàlisi estadística: Descriptiva qualitativa i quantitativa.
Resultats esperats: Disminució d’exposició antibiòtica d’ampli espectre.
Aplicabilitat i Rellevància: L’aparició i propagació de les infeccions causades per bacteris que són resistents al tractament amb antibiòtics constitueix una de les amenaces més greus a què s’enfronta la salut pública i, consegüentment, suposa un dels reptes més importants per a la medicina moderna.
La major part del consum d’antibiòtics es produeix en l’àmbit extrahospitalari on aquest consum representa, aproximadament, el 85-90% del total. L’elevat consum d’antimicrobians en aquest àmbit es veu afavorit, no només per l’alta prevalença de malalties infeccioses, sinó també per altres factors, com les pròpies expectatives del pacient a rebre antibiòtics, l’automedicació, l’incompliment terapèutic, la incertesa diagnòstica-etiològica, la manca de coneixement o la pressió de la indústria farmacèutica, entre d’altres.

Amb aquest estudi es pretén aportar una major evidència sobre el coneixement que la població té de l’espirometria, i els motius de l’absentisme, a fi d’avaluar línies d’actuació i amb l’objectiu final de promoure el domini del pacient davant les seves cures, i millorar la gestió dels recursos sanitaris.

Es realitzarà en els Centres de Salut que atenen la població de referència de l’Hospital Clínico San Carlos (Madrid), 8 centres d’Atenció Primària (AP) de l’Institut Català de la Salut, de Barcelona, i els centres d’AP de la Unitat de Gestió Clínica Río Nacimiento, districte sanitari Almeria.

L’objectiu principal de l ‘estudi és veure el coneixement de l’espirometria per la població a la qual se li sol·licita aquesta prova, i la freqüència i motius d’absentisme en la realització d’una espirometria programada en AP.

Els objectius secundaris són: analitzar les característiques de la població a les quals se’ls sol·licita una espirometria; valorar factors relacionats amb el nivell de coneixement de l’espirometria; conèixer i ponderar els motius d’absentisme en la seva realització i factors associat.

Es tracta d’un estudi epidemiològic, observacional, transversal, no intervencionista, amb recollida de dades referides a través d’una enquesta telefònica per determinar el nivell de coneixement sobre l’espirometria, la freqüència i els motius pels quals els subjectes, no es presenten a la realització d’una espirometria programada en AP.

S’inclouran aproximadament 1.300 pacients majors de 16 anys, als quals se li sol·licita una espirometria. Es crearan dos grups de pacients, en funció de si s’han presentat o no a la realització de l’espirometria.

Es preveu una durada de l’estudi de 12 mesos corresponent a la realització del qüestionari telefònic, anàlisi de dades i publicacions.

El Déficit de Alfa1-antitripsina (DAAT) es la enfermedad hereditaria más común a nivel mundial. El DAAT es el principal factor de riesgo hereditario para el desarrollo de enfisema, causando aproximadamente del 1 al 2% de los casos con enfisema. A pesar que la Organización Mundial de la Salud (OMS) recomienda la medición de AAT en todos los pacientes con EPOC, sigue siendo una enfermedad infradiagnosticada.Justificación
? En los últimos años se ha desarrollado una nueva técnica por medio de la recolección de saliva con frotis bucal para la realización del genotipado de la AAT. Dada la facilidad para la obtención y rapidez en la obtención de los resultados de la muestra, esta técnica supone un avance para el diagnóstico del DAAT y podría ser una herramienta útil para la disminución del infradiagnóstico tanto en los servicios de neumología como en atención primaria (AP).
? El objetivo principal del proyecto es determinar la prevalencia de individuos con DAAT en pacientes con EPOC procedentes de atención primaria y ámbito hospitalario mediante el cribado por frotis bucal.
? Estudio transversal que incluirá pacientes mayores de 40 años con diagnóstico de EPOC que acudan al CAP Congrès, Gabinete de pruebas funcionales respiratorias del Servicio de Neumología del Hospital Vall d´Hebron y otros centros de AP descritos en este documento. Se obtendrán muestras de frotis bucal y se recogerán datos sociodemográficos, clínicos y de pruebas funcionales respiratorias de todos los participantes. Esta información se recogerá en una base de datos anonimizada y compartida por los investigadores colaboradores.
? Dado el elevado infradiagnóstico de la enfermedad, evaluar la rentabilidad diagnóstica de incorporar el cribaje de DAAT mediante frotis bucal en pacientes con EPOC, podría ayudar a establecer intervenciones en nuestro ámbito sanitario que ayuden a incrementar el diagnóstico de la enfermedad.

Antecedents:
L’elevada quantitat de prescripció d’antibiòtics en l’atenció primària és un factor important de resistència als antibiòtics. La formació dels metges i els pacients pot reduir els nivells de prescripció, però sovint recau en personal altament capacitat. Avaluarem si les accions complexes a distància, incloent formació a través d’Internet, per a professionals sanitaris i una activitat formativa per als pares podrien millorar la prescripció de les infeccions del tracte respiratori (ITR) a Espanya.

Mètodes:
desenvoluparem i avaluarem dues intervencions en un assaig factorial controlat aleatoritzat de 16 mesos. Els 222 centres d’atenció primària (AP) participants s’assignaran a un dels quatre grups següents: a) Accions dirigides als professionals sanitaris (pediatres i farmacèutics): i) formació a través d’Internet sobre habilitats de comunicació i prescripció òptima d’antibiòtics (inclosa la prescripció diferida); ii) informes bimensuals sobre la prescripció d’antibiòtics; iii) notificacions electròniques amb temps real. Els farmacèutics rebran accions similars, excepte iii). b) Acció dirigida als pares: els centres d’AP assignats a aquest grup disposaran de cartells i fulletons per informar sobre la història natural de les ITR, estratègies d’autocontrol i informació sobre accions diferides de recepta d’antibiòtics. Els cartells i fulletons mostraran una aplicació per a mòbils que inclourà aquest tipus d’informació en una interfície amigable i interactiva. L’aplicació pot utilitzar-se abans, durant i després de la consulta, pot proporcionar informació específica sobre la malaltia i personalitzada del pacient. c) Les accions van dirigides tant als professionals com als pares. d) Sense accions. Durant l’assaig es durà a terme una avaluació del procés i una avaluació de cost-efectivitat. El resultat principal serà el canvi en el nombre de visites del pacient per ITR, per a la qual es prescriu l’antibiòtic. Els resultats secundaris inclouran: complicacions respiratòries, efectes adversos dels antibiòtics, reconsultes i consum d’antibiòtics en relació amb la prescripció d’antibiòtics (prescripció d’antibiòtics diferida).

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

Introducción: A pesar del uso frecuente de terapias en la tos, la evidencia de su beneficio es escaso.

Objetivo: evaluar la efectividad de añadir a la práctica clínica habitual 3 tratamientos sintomáticos (dextrometorfano, ipratropio o miel) en la reducción de días con tos en adultos con bronquitis aguda no complicada.

Metodología: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorio, abierto y controlado con placebo, en el que se incluirán pacientes ?18 años con bronquitis aguda <3 semanas de evolución con tos como síntoma predominante, que serán aleatorizados a: práctica habitual, dextrometorfano 30 mg/8 h, ipratropio 20 ?g 2 puffs/8 h o miel 30 mg/8-12 h, todos ellos hasta un máximo de 10 d. Criterios de exclusión: neumonía, criterios de derivación, alergia o intolerancia a alguno de los fármacos de estudio, diabetes insulinodependiente, embarazo o lactancia, morbilidad significativa, enfermedad pulmonar crónica, toma de IMAO, institucionalizados. Tamaño muestral: 894 pacientes. Variable principal: número de días con tos moderada-grave en la población por intención de tratar. Variables secundarias: duración de síntomas graves, duración de síntomas graves o moderados, efectividad según hiperreactividad bronquial, uso de antibióticos y tratamientos sintomáticos, días de absentismo laboral, refrecuentación por la infección respiratoria, complicaciones, calidad de vida, acontecimientos adversos y satisfacción. Se entregará un diario de síntomas. Visitas a los 2-3, 14 y 28 días para comprobar evolución, cumplimiento, resolución de síntomas y acontecimientos adversos.

OBJECTIUS
L’objectiu és determinar l’eficàcia i seguretat de diferents estratègies de tractament antibiòtic diferit, comparades amb la prescripció antibiòtica i la no prescripció antibiòtics, en la duració i severitat dels símptomes respiratoris en les infeccions respiratòries agudes no complicades.

DISSENY
Assaig clínic prospectiu, aleatoritzat, obert, paral.lel, amb quatres branques de tractament i multicèntric.

ÀMBIT
Centres de salut de diverses comunitats autònomes d’Espanya.

SUBJECTES
Pacients adults amb infeccions respiratòries altes i baixes no complicades. Els pacients s’incloien en l’estudi sempre que el metge tenia dubtes raonables de si hauria de tractar o no amb antibiòtics.

INSTRUMENTACIONS I DETERMINACIONS
Per determinar l’estudi es va dissenyar un assaig clínic (Fase IV), multicèntric, aleatoritzat, paral.lel de quatre branques de tractament corresponents a quatre estratègies de tractament de les infeccions respiratòries agudes son complicades. Es van reclutar pacients majors de 18 anys amb infeccions repiratòries agudes no complicades: faringitis aguda, rinosinusitis, bronquitis aguda i exacerbacions de bronquitis crònica/malaltia pulmonar obstructiva crònica lleu-moderada. Els pacients es repartien de forma equitativa entre els 4 grups a avaluar (prescripció d’antibiòtic directe, no prescripció d’antibiòtic, prescripció diferida d’antibiòtic amb recepta en mà i prescripció diferida d’antibiòtic amb recepta a recepció). Les variables que es van avaluar van ser com variable d?eficàcia principal la duració i gravetat dels símptomes dels i com a variables d’eficàcia secundàries, el consum d?antibiòtics, la satisfacció davant l?estratègia rebda, la creença en l?eficàcia dels antibiòtics, la percepció sobre la seva seguretat i eficacia, així com tambè es van avaluar variablesde seguretat ambel registre de complicacions.

RESULTATS ESPERATS
Tenim els resultats de l?assaig clínic finalitzat:
Es van incloure un total de 400 pacients que van ser randomitzats i assignats a una de les 4 estratègies terapèutiques. En relació als símptomes comuns l?estratègia d?antibiòtic inmediat va presentar una duració menor per a tots ells comparada amb l?estratègia de No Antibiòtic i comparant amb les diferides va ser menor per algun dels símptomes. En relació als símptomes específics per a cada patologia es van observar diferències significatives en ATB (antibiòtic) unmediat respecte a no ATB. I tambè es va observar com l?ATB inmediat reduïa de forma significativa els símptomes importants respecte la diferida en mà però no respecte la diferida en recepció. En quant a la duració dels símptomes importants es va observar com l?estratègia d?ATB immediat reduïa 2,3 dies ( IC -3,3/-0,8) respecte el No ATB. Les estratègies diferides no van mostrar diferències significatives en els símptomes importants respecte no ATB. No es va observar cap diferencia estadísticament significativa entre les dues estratègies diferides respecte a la duració dels símptomes. L?avaluació de la gravetat dels símptomes no va mostrar diferències clínicament rellevants.
El consum d?antibiòtic es va realizar en el 92,2% de pacients assignats a l?estratègia d?ATB immediat mentres que es va observar com es reduïa en les estratègies diferides, PDA en mà (33,3%), PDA en recepció (22,8%). Així vam poder observar comparant les dues estratègies de prescripció diferida com la reducció del consum d?antibiòtic era més important en la PDA en recepció sent la diferencia estadísticament significativa

El proyecto presente (Estudio PDA-Pediatría) es un estudio que profundiza en la optimización de la prescripción de antibióticos en nuestro país mediante la evaluación de la prescripción diferida de antibióticos. El ensayo propuesto se desarrollará en el contexto previo de un estudio similar, que nuestro grupo está llevando a cabo en adultos. El estudio actualmente en marcha es el estudio PDA-Adultos (Ensayo clínico sobre la evaluación de la prescripción diferida de antibióticos en las infecciones respiratorias agudas no complicadas en atención primaria en adultos). El objetivo del presente estudio PDA-Pediatría (ensayo clínico aleatorizado, paralelo y multicéntrico) es determinar la eficacia y seguridad de la prescripción diferida de antibióticos comparada con la prescripción directa y la no prescripción de antibióticos en infecciones respiratorias agudas no complicadas, en edades pediátricas. Este ensayo clínico de tres ramas y 450 niños evaluará la duración y severidad de los síntomas, el consumo de antibióticos, la satisfacción de los padres, la percepción de la eficacia de los antibióticos de los padres y las visitas generadas. Asimismo, el proyecto incluye un estudio cualitativo mediante entrevistas en profundidad, para evaluar la percepción y actitudes de los padres ante las diferentes estrategias de tratamiento, y un análisis completo de evaluación económica.

L’objectiu principal és avaluar l’efecte de les pràctiques a l’Atenció Primària (AP) en la modificació sobre els coneixements i actitud dels estudiants de cinquè i sisè de medicina vers l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària (MFiC). Objectius secundaris són descriure els coneixements i actituds abans i després de realitzar aquestes pràctiques i estudiar l’associació entre la valoració de les pràctiques i el canvi en aquestes dues dimensions. Estudi d’intervenció «abans i després». Els subjectes a estudi són estudiants de cinquè i sisè de medicina de dues Universitats de Barcelona que faran les pràctiques d’Atenció Primària durant elcurs 2011-2012 ( 250 alumnes). Els alumnes respondran voluntàriament un qüestionari abans i després de realitzar les pràctiques. Les variables independents són les dades sociodemogràfiques, culturals i acadèmiques. La variable dependent és un qüestionari qualitatiu (validat per la Universitat d’Albacete) que mesura, segons l’escala Likert, dues dimensions: actitud i coneixements sobre la medicina de família i l’Atenció Primària. És important que els alumnes de medicina coneguin l’AP com a base del sistema sanitari, per garantir una atenció de qualitat i sostenible. Aquestes pràctiques seran el contacte més ampli i possiblement l’únic que tindran els estudiants de medicina amb l’AP. Aquest estudi permetrà conèixer la seva opinió i en un futur introduir plans de millora per tal de proporcionar unes pràctiques de la major qualitat formativa possible.

OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control