Carolina Guiriguet Capdevila

Background: The role of primary care in reducing and preventing health costs cannot be overstated. One promising strategy to enhance the effectiveness and management of the healthcare system is the implementation of pay-for-performance financing schemes. These schemes provide incentives for achieving specific quality of care metrics. However, the actual impact and effectiveness of such schemes, as seen in Catalunya and other implemented regions, still require further evidence. Therefore, it is crucial to gain an understanding of how general practitioners (GPs) perceive and navigate the incentives associated with specific tasks. This understanding will aid the national healthcare system in designing and implementing improved incentive schemes to drive better outcomes.
Hypothesis: Incentive schemes that provide economic benefits to general practitioners (GPs) can influence their behavior and be tailored to improve the quality of the healthcare system.
Aims: 1. To examine the reaction of GPs towards the implementation of specific indicators within an incentives and information system. 2. To evaluate whether these behavioral changes have any effects on patients’ health outcomes and the utilization of the healthcare system.
Methodology, determinations, and statistical analysis: To achieve Aim #1, our objective is to assess the impact of incorporating specific quality of care indicators into financial incentive schemes. We will employ pre-post analysis techniques, such as difference-in-differences, to compare the indicator results before and after the implementation of incentives. For Aim #2, we will use a similar methodology to examine the causal relationship between the introduction or removal of incentives and the quality of care metrics derived from individual patient health data. Additionally, we will investigate the effects on patients’ utilization of primary or secondary care services. Both aims will employ rigorous analyses to understand the influence of incentives on healthcare outcomes and resource utilization.
Expected results: Our analysis is expected to provide insights into the specific quality of care indicators that undergo substantial changes when included or excluded from financial incentive schemes. Furthermore, we aim to evaluate the broader impact of these incentive schemes on the overall quality of the healthcare system. This will involve examining the correlation between specific incentive schemes and improvements in patient health data, such as decreased rates of disease diagnoses and reduced utilization of secondary care services, among other relevant factors.
Applicability and Relevance: This project aims to evaluate the impact and effectiveness of the financing mechanisms implemented in Catalonia. By examining the influence of these mechanisms on general practitioner (GP) behavior and the subsequent enhancement of the quality of care, this study seeks to provide valuable evidence for policymakers. The findings will offer insights into the structure of incentives for physicians and healthcare facilities, enabling policymakers to make informed decisions and potentially implement modifications that improve efficiency and the overall quality of care.

El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en homes i la segona més freqüent en dones, sent el consum de tabac el factor de risc principal. La supervivència al cap de 5 anys és del 15% de mitjana i depèn sobretot de l’estadiatge.

L’atenció primària (AP) té un paper important en els programes de cribratge de càncer. La identificació de la població diana en el cribratge de càncer de pulmó presenta una substancial diferència en comparació amb la d’altres cribratges (mama o colorectal) en els que les dades que la identifiquen (edat i sexe) estan disponible per a tota la població. En el cas del cribratge de càncer de pulmó, una de les variables clau a considerar són la història i intensitat de l’hàbit tabàquic, permeten una millor aproximació al risc de patir càncer de pulmó, i, per tant, de fer un cribratge adaptat al risc. Per altra banda, tot i que el tabaquisme és el principal factor de risc de càncer de pulmó, s’ha elaborat models que inclouen altres variables (malalties respiratòries, antecedents familiars de càncer de pulmó, edat, exposició laboral) que milloren l’estimació del risc i que poden ser usats per definir millor a la població diana. Un dels models és el PLCOm2012.

El present estudi proposa avaluar la utilització de la història clínica d’AP (ECAP), com eina de suport en la selecció de població pel cribratge de càncer de pulmó en el context de l’estudi Europeu 4 IN THE LUNG RUN i avaluar la factibilitat d’un model organitzatiu en què els professionals d’AP fan la captació i selecció de les persones de risc. El projecte consta de 4 objectius: 1) Avaluar la disponibilitat de la informació necessària per estratificar el risc del càncer de pulmó a l’AP; 2) Avaluar la viabilitat d’implementar un sistema de suport electrònic a l’ECAP per identificar els pacients amb criteris de risc; 3) Comparar la utilitat del model de risc PLCOm2021 vs. EST, basat només en edat, sexe i hàbit tabàquic; 4) Analitzar les actituds, percepció i expectatives dels participants amb relació al procés de cribratge del càncer de pulmó i comparar la participació envers els programes de cribratge de càncer de mama i colorectal.

Per assolir el primer objectiu s’analitzaran les dades del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en AP ( SIDIAP), incloent-hi els homes i dones, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 79 anys, que hagin estat ateses algun cop durant els darrers 5 anys en els serveis públics de l’àmbit d’AP de Catalunya. S’identificaran totes les variables que cal utilitzar per calcular el risc de càncer de pulmó.
La població d’estudi per a la resta d’objectius són les persones no institucionalitzada, assignada als centres dels Serveis d’AP (SAP) Delta del Llobregat i Litoral Mar: homes i dones fumadors i exfumadors d’entre 60 i 79 anys. Objectiu 2: Els professionals de referència (metge/infermera) disposaran d’una llista de pacients identificats segons criteris EST, executaran una preselecció i, a la consulta, validaran i complementan les variables del formulari creat ad hoc i de forma automatitzada. Aquells pacients que compleixin criteris d’elegibilitat (PLCOm2021 risc 3,25 o superior), seran derivats per a la realització de TAC (2.000 persones de risc).
Objectiu 3: L’estudi 4 IN THE LUNG RUN utilitza dos mètodes per identificar la població diana, el model EST i el de PLCOm2012. La informació recollida a través del formulari permetrà comparar les característiques de les poblacions seleccionades. Objectiu 4: La base de dades d’aquells individus considerats població elegible (risc 3,25 o superior), es creuarà amb la base de dades dels Programes de detecció precoç de càncer colorectal i càncer de mama de Catalunya (SAP Delta del Llobregat i Litoral Mar), per tal de conèixer la participació de cada individu en aquests altres cribratges. S’elaborarà una enquesta en línia per a obtenir informació de les actituds, percepció i expectatives amb relació al cribratge de càncer de pulmó.

Antecedents : La malaltia renal crònica (MRC) constitueix una patologia que en la seva evolució causa una gran discapacitat als pacients que la pateixen i una gran càrrega per al sistema sanitari. Constitueix un risc important en l’esdeveniment de malaltia vascular. En els últims estadis, el tractament passa per la diàlisi o el trasplantament. La MRC es pot detectar de manera senzilla i els tractaments i controls dels estadis inicials que poden prevenir aquesta evolució es duen a terme fonamentalment des de l’atenció primària.
Hipòtesis: S’ha produït una millora en el cribratge, detecció i control dels pacients amb MRC, des de l’any 2016.
Objectius: Descriure l’evolució del cribratge, detecció i control de la MRC a l’atenció primària entre els anys 2016 i 2021. Comparar aquests resultats amb les dades publicades d’altres països.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. S’inclou totat la població major de 18 anys, atesos en centres d’atenció primària amb història clínica informatitzada ECAP. Es recullen les variables següents: edat, sexe, filtrat glomerular estimat (FGe) amb la fòrmula CKD-EPI , albuminúria, xifres de pressió arterial, glicèmia, hemoglobina glicada, index de massa corporal estadiatge de MRC, fàrmacs usats, i vacunacions. Totes les dades s’obtenen de la història clínica d’atenció primària (ECAP). Les dades es recullen de forma anonimitzada (HASH) i agregades.
Anàlisi estadística: Totes les dades es descriuen amb freqüències i percentatges. Resultats esperats: S’espera trobar una millora en el cribratge, detecció adecuada i grau de control de diferents factors de risc cardiovascular respecte de l’any 2016.
Aplicabilitat: Conèixer l’evolució del cribratge i abordatge de la MRC a l’atenció primària permetrà detectar àrees de millora en aquesta patolgia, i valorar la utilitat dels protocols d’actuació existents actualment
Rellevància: És imprescindible conèixer les àrees en les que cal millorar en l’abordatge d’aquesta patologia des de la situació d’atenció primària per reduir les complicacions finals de la malaltia.

Paraules Clau: Renal Insufficiency, Chronic; Primary Health Care, diagnosis, comorbidity

La longitudinalitat assistencial és un dels aspectes clau en l’atenció dels pacients i una de les quatre característiques de l’atenció primària definides per Barbara Starfield. Existeix evidència que una relació longitudinal s’associa amb millors resultats assistencials i millor eficàcia del sistema sanitari.
La principal hipòtesi de l’estudi és que els indicadors de longitudinalitat de l’Atenció Primària a Catalunya es veuen afectats per característiques dels professionals, dels Equips d’Atenció Primària i del pacient.
Aquest projecte pretén estudiar els índex de longitudinalitat definits segons la bibliografia internacional i analitzar quines variables a nivell de pacient, de professional i d’organització dels equips es relacionen amb millors valors de longitudinalitat.
Per tal de dur a terme l’anàlisi es dissenyarà un estudi observacional retrospectiu, d’un període de mínim 2 anys, dins l’àmbit de l’atenció primària. La població d’estudi serà multi-nivell (pacients, professionals i equips).
Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant i bivariant, i s’ajustaran models de regressió per conèixer quines variables s’associen amb la longitudinalitat.
S’espera poder conèixer quins factors afecten la longitudinalitat a diferents nivells assistencials i així poder millorar l’atenció primària.

Objectiu
Avaluar les diferències existents en la prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i el grau de control d’aquests entre els pacients amb antecedents de neoplàsia maligna i els que mai l’han patit.

Mètodes
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran els pacients de 18 anys o més assignats al CAP Gòtic del SAP Litoral de l’àmbit de Barcelona ciutat, atesos a atenció primària en els darrers dos anys, que tinguin antecedents de càncer registrat a la història clínica informatitzada (ECAP). Per cada pacient amb càncer s’identificaran dos controls aparellats per edat ( +/-5 anys) i sexe, atesos en el mateix període.
Un cop obtingut el consentiment informat s’accedirà a la història clínica dels pacients i dels controls per recollir la presència o no de FRCV i el grau de control d’aquests. També es recolliran variables demogràfiques, variables referents a la neoplàsia, variables referents a dany orgànic i variables referents a malaltia cardiovascular.

Resultats esperats
Esperem observar si els pacients que han patit una neoplàsia maligna tenen una prevalença superior als pacients sense aquest tipus d’antecedent.

Impacte potencial esperat
Conèixer el risc cardiovascular, les diferències en la prevalença i maneig dels coneguts factors de risc en aquest grup de pacients ens permetrà de fer una aproximació més acurada i un tractament més efectiu a l’hora de prevenir esdeveniments cardiovasculars i evitar morts prematures, així com dissenyar un protocol d’actuació específic per aquest grup de pacients
Això és d’especial importància si tenim en compte que els malalts supervivents de càncer són un grup cada cop més nombrós dels nostres pacients, i que tant les malalties cardio i cerebrovasculars com el càncer representen les causes més freqüents de mortalitat en la nostra societat, i apareixen cada cop més a edats més joves.

Antecedents: El càncer d’ovari (CO) es diagnostica tard. Les guies recomanen sol?licitar el CA-125 en l’Atenció Primària quan es presenten símptomes i signes suggestius de CO. Tot i la baixa sensibilitat i especificat, un CA-125 elevat donaria suport a demanar proves i/o fer una derivació a l?atenció especialitzada.

Hipòtesi: El patró d?utilització CA-125 durant el període 2006-2019 a l?Atenció Primària i el rendiment diagnòstic és variable i baix i es veurà influenciat per la implementació pilot d?un circuit diagnòstic ràpid (CDR) i d?un programa de formació en CO.

Objectiu: Descriure el patró d’utilització del CA-125 durant el període 2006-2019 en dones ateses en l?àmbit de l?Atenció Primària de l?ICS i els seus diagnòstics.

L?objectiu és mesurar els canvis d?estadi del càncer d?ovari (CO) i la supervivència a 1 any de les dones diagnosticades de CO, ateses a l?atenció primària (AP) de la xarxa pública i derivades a l?atenció especialitzada (AE) del SISCAT (sistema sanitari integral d?utilització pública de Catalunya), a partir de la implementació d?un Programa de Diagnòstic Ràpid de CO (PDR-CO) i d?un programa de formació dirigit als metges de família (MdF) sobre la identificació i maneig de la sospita de CO (PFMdF-CO). Es defineixen 5 paquets de treball: 1) Avaluació quantitativa del procés assistencial de les dones diagnosticades de CO durant el període 2013-2014 (signes i símptomes, procés diagnòstic, intervals, estadi, supervivència a 1 any); 2) Avaluació qualitativa sobre el procés diagnòstic del CO a través d?entrevistes a ginecòlegs i dones amb CO i grups focals integrats per MdF; 3) Intervenció PDR-CO als EAP que tenen com a referents l?Hospital Vall d?Hebron (21 EAP) i l?Hospital Clínic (19 EAP); 4) Intervenció PFMdF-CO als MdF de les EAP de les Gerències Territorials Metropolitana Sud (54 ABS) i Metropolitana Nord (64 ABS), a través de formació de formadors; 5) Avaluació de les intervencions i comparació de la cohort post-intervenció (2018-19) amb la cohort prèvia (2013-14). S?espera que un millor coneixement dels signes i símptomes associats al CO, l?accés ràpid a les proves i/o derivacions per part dels MdF i una coordinació eficient amb l?AE dels centres del SISCAT, es tradueixi en un menor retard diagnòstic, un estadi més favorable i un augment de la supervivència a 1 any en les dones de les dones ateses a l?AP i diagnosticades de CO en els centres del SISCAT.

Los objetivos del estudio son analizar la asociación entre la privación socioeconómica y la participación en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR) (objetivo principal) y la detección de neoplasia colorrectal (objetivo secundario), en relación con el género, estilos de vida y la comorbilidad de los individuos.

Estudio de diseño descriptivo transversal analizando los datos de los hombres y mujeres de 50 a 69 años invitados a participar en segunda ronda del programa de cribado de Barcelona (2012-2013). La variable principal será la participación de los individuos. Como variables secundarias se incluirán el índice de privación socioeconómica MEDEA, perfil de los individuos, los resultados de las pruebas realizadas en el programa y nos nuevos casos de CCR detectados en la población del estudio. Los datos se obtendrán a partir de las bases de datos poblacionales del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria y del Programa de Detección Precoz de CCR. Para el análisis estadístico de los datos se realizará un análisis descriptivo y los modelos de regresión multinivel. considerando un nivel de significación del 5% a nivel bilateral.

Esperamos observar una menor tasa de participación en los grupos con mayor privación socioeconómica y una mayor detección de neoplasia colorrectal en estos individuos, identificando necesidades para futuras intervenciones en nuestro ámbito y nuevas líneas de investigación.

OBJECTIUS Principal: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció en atenció primària (AP), mitjançant una alerta electrònica en la història clínica informtatizada (HCI) per promoure la participació de la població en un programa poblacional de cribatge de càncer colorectal (CCR). Secundaris: Conèixer els motius per a la no participació de la població en el programa. Conèixer la opinió dels professionals sanitaris sobre el circuit del Programa i sobre la implementació d’aquesta nova eina. DISSENY Assaig clínic aleatori i una segona part transversal ÀMBIT 9 Centres d’AP (CAP) urbans del Servei d’AP Barcelona Esquerra i Litoral Mar. SUBJECTES Persones convidades a participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte en el territori de l’estudi, de juliol del 2011 fins a maig del 2012 (N:54.242). Per a la segona part: Professionals sanitaris dels CAP implicats: 147 metges i 143 infermeres. INSTRUMENTACIÓ La intervenció consistirà en l’activació d’un recordatori electrònic a la HCI dels pacients que el metge o la infermera hauran de complimentar en qualsevol ocasió que el pacient acudeixi a la consulta durant l’any que dura la intervenció. DETERMINACIONS Es compararà el percentatge de pacients que han realitzat el cribatge, mitjançant la prova de detecció de sang oculta en femta, en els grups control i intervenció. També es passarà un qüestionari als professionals per conèixer la seva opinió sobre el circuit del Programa i la nova eina informàtica. RESULTATS ESPERATS Esperem observar un augment superior o igual al 10% de pacients cribats en el grup intervenció respecte al grup control.

OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención intensiva para conseguir la abstinencia tabáquica continuada en pacientes diabéticos atendidos en AP. DISEÑO: Ensayo de intervención comunitaria, controlado, multicéntrico, abierto, aleatorizado con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de AP (EAP). SUJETOS: diabéticos fumadores activos mayores de 14 años que siguen control habitual de su enfermedad en los EAP participantes. Se necesitan 546 sujetos para detectar una diferencia de deshabituación tabáquica continuada >12% entre ambos grupos teniendo en cuenta el efecto diseño. VARIABLES: DEPENDIENTES: abstinencia tabáquica continuada, evolución en las etapas del cambio, nº cigarrillos/dia, tiempo de visita; INDEPENDIENTES: del sujeto (sociodemográficas, antropométricas, relacionadas con la diabetes, el tabaco, la intervención) y del EAP. DESARROLLO: tras el reclutamiento de los EAP y la creación de los dos grupos de investigadores (intervención y no intervención) se formará a los profesionales del grupo intervención. Posteriormente se realizará el reclutamiento de los pacientes y su visita inicial. A partir de aquí los profesionales del grupo no intervención seguirán su practica clínica habitual y los del grupo intervención emplearán las técnicas de entrevista motivacional y los conocimientos sobre tratamientos farmacológicos en deshabituación tabáquica. El seguimiento será de un año y se validará la abstinencia tabáquica mediante cooximetría. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: estadística descriptiva de todas las variables y análisis de niveles múltiples con un modelo de regresión logística y Poisson. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar y ajustando por los potenciales factores de confusión y variables clínicas relevantes. Paquetes estadísticos: SPSS15, STATA10 y HLM6.