Francesc Orfila Pernas

– ANTECEDENTS: La diabetis tipus 2 (DM2) és una condició cada vegada més prevalent que afecta especialment la població d’edat avançada. El control insuficient de la malaltia, redueix la qualitat i esperança de vida de les persones afectades, principalment arran de l’aparició de complicacions vasculars i cròniques. Entre els factors que influeixen en aquest mal control, trobem la presència de determinants socials de la salut adversos i la coexistència amb la fragilitat, que més sovint es presenta durant l’envelliment.
– HIPÒTESI: Les persones amb DM2 i fragilitat presenten una càrrega més elevada de comorbiditats i pitjors resultats en salut (més complicacions de la diabetis, hospitalitzacions, mortalitat) en comparació amb les persones amb DM2 sense diabetis. També presenten major risc de sobretractament farmacològic a causa de l’infradiagnòstic de la fragilitat i falta d’adaptació dels objectius terapèutics.
– OBJECTIUS: L’objectiu que es preté és conèixer la prevalença de la fragilitat en pacients amb DM2, identificar factors de risc i determinants socials associats, així com la presència d’altres comorbiditats, complicacions i tractaments de la diabetis.
– METODOLOGIA: Estudi observacional de cohorts retrospectives i multicèntric.
– DETERMINACIONS: No procedeix.
– ANÀLISI ESTADÍSTICA: S’analitzarà una cohort de pacients amb DM2 i una cohort de control sense DM2, aparellades per edat i sexe. La DM2 es definirà per la presència d’un codi diagnòstic CIE-10, l’ús de fàrmacs
antidiabètics, o una HbA1c = 6,5%. S’inclouran pacients diagnosticats entre 2010 i 2023 que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió establerts. La fragilitat es determinarà amb l’índex validat eFRAGICAP, que classifica els pacients segons el grau de fragilitat a partir de les dades clíniques disponibles.
– RESULTATS ESPERATS: S’espera evidenciar una prevalença elevada de fragilitat en pacients amb DM2, amb una associació significativa entre els SDOH desfavorables i pitjors resultats de salut. També es preveu identificar diferències significatives en el grau de control metabòlic, les complicacions de la malaltia, hospitalitzacions i mortalitat entre els grups estudiats.
– APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: Els resultats d’aquest estudi contribuiran a millorar la detecció precoç de la fragilitat i l’estratificació del risc de presentar-la; optimitzar el maneig clínic personalitzat dels pacients fràgils amb DM2; i ajustar protocols clínics, informar polítiques sanitàries dirigides a minimitzar desigualtats socials en salut.

Amb l’augment de la immigració les barreres comunicatives són cada vegada més rellevants en l’Atenció Primària.
Objectiu principal: Analitzar l’impacte de la barrera idiomàtica en l’atenció mèdica en l’àmbit d’atenció primària, dins el col•lectiu de pacients amb barrera idiomàtica de les àrees bàsiques de salut del Raval Nord i Gòtic.
Objectius específics: Descriure les característiques sociodemogràfiques de la població amb barrera idiomàtica, la qualitat de la comunicació percebuda per part dels pacients, la satisfacció de l’atenció rebuda, l’autopercepció de l’impacte de la barrera idiomàtica en l’estat de salut del pacient i els recursos utilitzats per a millorar la comunicació a la consulta, així com l’accessibilitat, beneficis i inconvenients dels recursos utilitzats.
Metodologia: Disseny: Estudi observacional descriptiu transversal mitjançant enquesta anònima. Àmbit: Atenció primària. Període d’estudi: Gener 2022 . Maig 2023
Població d’estudi: població amb barrera idiomàtica atesa als centres d’atenció primària de Raval Nord i Gòtic migrant d’origen filipina, paquistanesa, bengalina, índia i europea
Criteris d’inclusió: Pacients majors o igual de 18 anys, amb barrera idiomàtica parcial/total (pacients amb llengua materna diferent al català o castellà i poc domini d’aquestes llengües/ la impossibilitat de una comunicació qualitativa directa i adequada deguda a les diferències de la llengua amb el pacient), que parlin els següents idiomes: tagal, urdú bengalí, indi, anglès, francès o italià.
Mida de la mostra: 358 subjectes. Procediment de mostreig: professionals de medicina i infermeria identificaran als pacients amb criteris d’inclusió dins la consulta diària i se’ls hi facilitarà l’enquesta amb prèvia explicació de l’objectiu de l’estudi. S’inclouran tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió durant el període de treball de camp (setembre-desembre 2022). Enquesta anònima autoadministrada a la sortida de les consultes d’atenció primària dels centres d’atenció primària de Raval Nord i Gòtic traduïda en les diferents llengües de la població d’estudi durant els mesos de Setembre a Desembre de 2022.
Variables d’estudi: sociodemogràfiques, problemes de comunicació amb el personal, Identificació de la manera de relacionar-se dels pacients amb barrera idiomàtica amb el personal sanitari Autopercepció de la qualitat de la comunicació, Identificació de les principals dificultats en la comunicació a la consulta per part dels pacients, Recursos utilitzats per la comunicació, Satisfacció global de l’atenció mèdica rebuda, autopercepció de l’impacte de la barrera idiomàtica en el control dels problemes de salut dels pacients
Anàlisi estadístic: es farà una anàlisi descriptiva (proporcions, mitjanes i desviació estàndard) i bivariada mitjançant la comparació de proporcions amb la prova xi-quadrat, i la comparació de mitjanes mitjançant la t-student, o la seva corresponent no-paramètrica.
Impacte: Conèixer com afecta la barrera idiomàtica a la consulta pot ajudar a optimitzar recursos per a una població que sovint és la més desfavorida.

La nova malaltia provocada pel virus de la COVID19 i la seva repercussió en la salut mental de les persones és un àmbit d’important interès sanitari donat que diversos estudis assenyalen un impacte psicològic negatiu en la població general i, sobretot, en les persones que pateixen trastorns mentals. En aquesta línia, hem dissenyat un estudi observacional transversal que té com a objectiu principal avaluar la repercussió d’aquesta pandèmia en l’aparició de trastorns d’ansietat, depressius i adaptatius en la població jove atesa als centres d’atenció primària de les àrees bàsiques de salut dels barris de La Pau i La Mina i identificar possibles factors de risc i protectors a l’hora de desenvolupar-los. Per a tal fi, hem dividit la població en tres grups d’estudi segons si se’ls va diagnosticar d’alguna de les patologies esmentades durant la pandèmia (període del 1 de març del 2020 a 1 de març del 2022) o bé ja presentaven el diagnòstic prèviament, en comparació al grup d’individus sense patologia coneguda. Aquestes persones seran contactades i informades telefònicament del treball i en cas d’acceptar la participació, es citaran presencialment per a la realització d’una entrevista clínica amb l’emplenament de diversos qüestionaris per a la recollida de dades de caire sociodemogràfic i clínic. La importància de la realització d’aquest anàlisi recau en que calen mesures concretes per mitigar el malestar psicològic de la població i dissenyar intervencions dirigides a les poblacions de risc.

Objectius
Avaluar l’estat de salut bucodental dels pacients ATDOM (Z74.9) del barri de Sant Andreu 9H.
Per això s’avaluaran els diferents aspectes:
– Avaluar els nivells d’higiene bucodental, la presència de càries dentals, l’estat periodontal,
la presència de lesions bucals i l’estat de les pròtesis amovibles dels pacients ATDOM.
– Avaluar la percepció sobre la seva salut bucodental en referència al dolor i la dificultat de masticació dels pacients ATDOM
– Avaluar els hàbits higiènics orals dels pacients ATDOM.
També es pretén estudiar l’associació entre l’estat de salut bucodental i l’estat de nutrició dels pacients ATDOM, els indicadors de risc social i la presencia de patologies sistèmiques (diabetis mellitus (E11.9), disfàgia (R13.10) , pneumònia (J18.9).
Mètodes
Estudi descriptiu observacional transversal.
Subjectes: Pacients del programa d’atenció domiciliària (ATDOM (Z74.9)) del Centre d’Atenció
Primària de Sant Andreu 9H que, per motius de salut, no tenen la possibilitat de desplaçar-se a un
centre sanitari.
La mostra de l’estudi serà de 103 pacients.
Aquests pacients seran reclutats de manera aleatòria d’entre tots els pacients amb el diagnòstic d’ATDOM dins el barri de Sant Andreu 9H, a partir dels llistats d’ATDOM disponibles per cada professional de referencia participant, i si accepten es programarà una visita domiciliària.
Variables: sociodemogràfiques, clíniques, de nivell social, de l’ estat de nutrició, de l’exploració
bucodental i del qüestionari bucodental.
Recollida de dades i procediments: Es realitzarà a domicili, amb entrevista i exploració bucodental. Es recuperaran també dades de la Historia clínica informatitzada (diagnòstics).
Personal necessari: Dues odontòlogues (N.D.R. i L.A.D.) efectuaran totes les exploracions clíniques i les enquestes de salut bucodental i dues treballadores socials (C.R.A. i E.M.A.) efectuaran la recollida o actualització dels test TIRS i GIJON i la valoració social.

OBJECTIU
Descriure la incidència d’infecció per SARS-COV-2 en població de gent més gran de 64 anys de Barcelona ciutat, i avaluar l’evolució de la infecció covid-19 en termes de gravetat (hospitalització, pneumònia i mortalitat) segons els seus nivells previs de fragilitat.

MÈTODES
Estudi de cohorts retrospectiu. S’inclouran totes les persones més grans de 64 anys, assignades als EAP de Barcelona ciutat ICS a 1 de març de 2020. La data d’inclusió dels pacients serà el 1 de març. La data de final de seguiment serà el 31/05 o data de defunció.
La principal variable independent serà l’Index de fragilitat efragicap calculat a 01/03/2020. Es un índex validat, basat en l’acumulació de 36 dèficits i calculat a partir de la informació recollida a la història clínica d’Atenció Primària e-cap. Dóna un resultat de 0 a 1 i categoritza els individus en robustos, fragilitat lleu, moderada o greu. Com a variables dependents es recollirà el diagnòstic de covid-19 (possible/confirmat), i variables relacionades amb la gravetat de la malaltia covid-19, diagnòstic de pneumònia, hospitalització per covid-19 i defunció, amb les seves dates d’aparició.
Les dades es recolliran de forma centralitzada (unitat tècnica de la gerència territorial de Barcelona) dels registres fets a les històries clíniques. La informació necessària per l’estudi es gravarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap informació que identifiqui al pacient.
Es calcularan les taxes d’incidència d’infecció i d’esdeveniments segons grups de fragilitat, i càlcul d’intervals de confiança, i una anàlisi multivariada, mitjançant diferents models de regressió logística, amb variables dependents binàries: covid-19, i gravetat: hospitalització, pneumònia, mort (i variable gravetat composta: hospitalització-pneumònia-mort). Les variables independents inclouran l’índex de fragilitat, sociodemogràfiques i clíniques.

RESULTATS ESPERATS
La incidència d’infecció per SARS-COV-2 en gent gran no diferirà segons nivells de fragilitat prèvia. L’evolució de la infecció serà més greu en els pacients amb fragilitat.

IMPACTE POTENCIAL
El conèixer si els nivells de fragilitat en la gent gran afecten la taxa d’incidència de covid-19 o si empitjoren el seu pronòstic pot ajudar a definir estratègies preventives o d’abordatge més precoces en les persones grans més susceptibles.

La aplicación de la inteligencia artificial ha entrado en todos los ámbitos profesionales planteando la pregunta de hasta dónde podrá sustituir el trabajo humano. La medicina no es una excepción.

Objetivo principal: Conocer qué piensan los Médicos de Familia y Residentes de MFiC sobre el uso de la IA en la toma de decisiones de forma autónoma en Atención Primaria.

Objetivo secundario: Conocer qué piensan médicos de familia y residentes MFiC sobre como puede afectar (oportunidades y amenazas) al futuro profesional del Médico de Familia la implementación de la toma de decisiones mediante la IA en la atención médica en Atención Primaria.

Diseño: Estudio en dos fases:
1. Estudio descriptivo transversal cuantitativo: encuesta autoadministrada dirigida a médicos, realizada mediante «»Google forms»».
2. Estudio cualitativo exploratorio para profundizar en la opinión y expectativas de los médicos de família respecto la IA, mediante grupos de discusión.

Ámbito del estudio: Atención Primaria del Institut Català de la Salut pertenecientes a la Gerencia de Barcelona y a la DAP Costa de Ponent.

Sujetos: Médicos de Familia y residentes de MFiC pertenecientes a la Gerencia de Barcelona y a la DAP Costa de Ponent.

Cuestionario sobre IA: consta de 10 preguntas cerradas con la posibilidad de 4 respuesta, y si es positiva se avanza hacia otro apartado para valorar en cuanto tiempo se establece el cambio.

Estudio cualitativo: 3 grupos de discusión compuestos de 810 personas cada grupo (2 de MF y 1 de R1 a R4 ) y dos conductores de grupo MF por grupo.

Objectivo: Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) tienen un mayor riesgo de deterioro cognitivo. Hay controversia respecto al posible efecto protector de los fármacos antidiabéticos en el desarrollo de deterioro cognitivo o demencia en los pacientes con DM2. El objetivo principal de éste estudio es estimar la asociación de deterioro cognitivo en pacientes DM2 mayores de 55 años según diferentes perfiles de tratamiento antidiabético.

Métodos: Realizaremos un estudio de casos y controles anidado en una cohorte poblacional retrospectiva (Período 2008-2018) utilizando datos anonimizados de la base de datos del ecap de Barcelona ciudad. Los pacientes serán elegibles para entrar en la cohorte en caso de tener 55 años o más, tener un diagnóstico de DM2 en el eCAP en la fecha de entrada (31.12.2008) y no tener un registro de deterioro cognitivo al menos durante los 2 años previos a la fecha de entrada. Los casos se definen como pacientes con diagnóstico de deterioro cognitivo durante el periodo de seguimiento (31.12.2008 a 31.12.2018), tomando en consideración la enfermedad de Alzheimer y las demencias no-Alzheimer. Para cada caso se buscaran 5 controles apareados según edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2 y ambulatorio, seleccionados aleatoriamente del conjunto a riesgo. La exposición a los fármacos antidiabéticos se evaluará según las prescripciones realizadas y registradas 24 meses previo al diagnóstico de deterioro cognitivo. Se estimará el riesgo de incidencia de deterioro cognitivo utilizando regresión logística condicional.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

OBJETIVOS
PRINCIPAL: Evaluar la asociación entre el sentido de coherencia y la sobrecarga subjetiva en personas cuidadoras de familiares mayores dependientes en población mediterránea
SECUNDARIOS:
? Describir las características sociodemográficas y clínicas de la población ATDOM, y sus cuidadoras
? Evaluar las características asociadas a la sobrecarga de la cuidadora
? Evaluar las características asociadas a menor sentido de coherencia

Objetivo: evaluar la efectividad de una intervención multimodal (ejercicio físico dual, terapia cognitiva y abordaje de déficits según valoración geriátrica) centrada en el paciente anciano residente en la comunidad, en prevenir o retrasar la fragilidad, el declive funcional y riesgo de institucionalización, hospitalización y fallecimiento. Diseño: ensayo clínico aleatorio de dos brazos paralelos con grupo control.
Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales.
Todos los pacientes incluidos en la intervención participarán en grupos de ejercicio físico (terapia dual) y estimulación cognitiva, realizados por profesionales del servicio de Rehabilitación (fisioterapeutas y logopedas). Se les derivará primero a una enfermera gestora de casos para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral e intervenciones centradas en el paciente, según déficits identificados.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

Mètodes:
Disseny: en tres fases: a) Adaptació transcultural del qüestionari; b) realització d’un estudi transversal per l?estudi de la validesa i fiabilitat del qüestionari i c) realització d?un estudi longitudinal per estudiar la seva evolució.
Subjectes d?estudi: 480 pacients consecutius atesos als centres d?atenció primària de Barcelona, majors de 55 anys. Participaran un mínim de 8 centres d?Atenció Primària, amb perfils sòcio econòmics diversos. S?inclouran tres grups de pacients segons el seu estat cognitiu: 120 pacients amb diagnòstic de demència,120 pacients amb un diagnòstic de Deteriorament cognitiu Lleu i 240 subjectes amb cognició normal.
Mesures i recollida de dades: s?administraran els qüestionaris d?estudi (Qmci-S, MMSE i MoCA) al centre d?atenció primària. Els pacients seran derivats a l?avaluació cega del gold estandard per geriatria, dins el termini de 21 dies, on es realitzarà una bateria neuropsicològica independent.
S?espera que el Qmci sigui un instrument vàlid i fiable per mesurar el deteriorament cognitiu lleu i diferenciar-lo de la demència i de la cognició normal al nostre medi.

Objetivo: Diseñar y evaluar la implementación e impacto de una intervención multimodal centrada en el paciente anciano residente en la comunidad (programa CARTS), en prevenir o retrasar la fragilidad, el declive funcional y riesgo de institucionalización, hospitalización y fallecimiento. Diseño: Estudio en dos fases: Estudio cualitativo mediante técnica RAND para el desarrollo de la intervención (Fase I) y ensayo clínico aleatorio de dos brazos paralelos con grupo control (Fase II).
Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales. Los pacientes en el grupo intervención se les derivará primero a una enfermera gestora de casos para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral. A continuación, se le prescribirá las intervenciones centradas en e l paciente, según las diferentes áreas de actuación objetivo identificadas en la valoración geriátrica, y siguiendo el modelo adaptado en la Fase I. Variables: Herramienta de cribado de riesgo RISC y Clinical Frailty Scale, Variables de valoración geriátrica habituales. Calidad de vida, capacidad funcional y cognitiva y variables socio demográficas. Medidas de resultado primarias: Institucionalización, hospitalización, defunción. Se identificarán y cuantificarán los recursos relacionados con la utilización de servicios (de salud, sociales y comunitarios). Nivel de aceptación y satisfaccion de los pacientes y profesionales. Fuentes de información: Encuestas a profesionales y pacientes y sistemas de registro de historia clínica electrónica de Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud (e-CAP).
Entrevistas, exploración clínica y seguimiento telefónico. Análisis: Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis de supervivencia evaluando el tiempo libre de evento adverso (institucionalización, hospitalización o muerte) utilizando modelos de regresión de Cox o análisis homólogos, como análisis de Kaplan-Meier, con prueba de significación de log-rank. Ratio coste-efectividad incremental. Se incluirán análisis específicos de género.

OBJECTIU: Dissenyar i avaluar la implementació i impacte d?una intervenció multimodal centrada en el pacient vell resident a la comunitat, en prevenir o posposar la fragilitat, la davallada funcional i el risc de institucionalització, hospitalització i mort.
DISSENY: Estudi de dues fases: qualitatiu mitjançant tècnica Delphi per al desenvolupament de la intervenció (Etapa 1) i assaig clínic al·leatoritzat de dos branques paral·leles amb grup control (etapa 2).

Principal: Estimar si la presència del bloqueig de branca dreta (BBD) en població general sense malaltia cardiovascular augmenta la morbimortalitat cardiovascular.
Metodologia:
Disseny: Estudi de cohorts poblacional.
Àmbit de l?estudi: Estudi multicèntric amb 28 equips d?Atenció Primària (EAP) de Barcelona ciutat i del Barcelonès Nord- Maresme.
Subjectes de l?estudi: 3786 pacients reclutats el 2006-08 per a l?estudi ARTPER, el qual investigava la prevalença d?arteriopatia perifèrica i el seu valor predictiu vers les malalties i mortalitat cardiovascular. La cohort ARTPER està formada per població general adscrita a 28 EAPs de l?Àrea de Barcelona i del Barcelonès Nord-Maresme
Resultats esperats. Que els pacients que presenten un BBD sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.
Impacte potencial esperat:
Si es conclou que el BBD augmenta la morbimortalitat cardiovascular dels nostres pacients, aquest estudi constituirà un punt de partida per renovar les recomanacions de les Guies de Practica Clínica sobre l? avaluació i seguiment dels pacients amb BBD , amb un impacte evident en la salut dels nostres pacients.

L’objectiu d’aquest estudi és determinar la validesa de l’escala Índex de l’Esforç del cuidador ( IEC) per al diagnòstic de sobrecàrrega en cuidadors informals de pacients atesos per la Infermera Gestora de Casos assignats a cinc equips d’Atenció Primària de Barcelona, utilitzant com Gold estàndard el test de Zarit.
A la vegada, pretén comparar la classificació del nivell de sobrecàrrega del cuidador mitjançant les dues escales, es recollirà una descripció del perfil del cuidador i el pacient en els casos en què aquestes escales difereixin en la classificació de la sobrecàrrega.
Amb això es busca mostrar l’IEC com una alternativa vàlida, rapida i aplicable als cuidadors de pacients inclosos en Gestió de Casos.

Objetivo: Explorar la implementabilidad en la Atención Primaria del Instituto Catalán de la Salud de Barcelona ciudad de un programa de cribado e intervención multifactorial, basado en la evidencia y centrada en el anciano frágil que vive en la comunidad, de riesgo medio o alto de resultados adversos en salud. Diseño: Estudio exploratorio aleatorizado con grupo control. Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales. Los pacientes derivados en el grupo intervención se les derivará primero a un consultor en geriatría para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral (CARI). A continuación, se le prescribirá las intervenciones centradas en el paciente, según las diferentes áreas de actuación objetivo identificadas en la valoración CARI inicial, y siguiendo el modelo adaptado de Geriatric Resources for Assessment and Care of Elders (GRACE) y del estudio OCTABAIX. Variables: Ingresos, hospitalización, defunción, nivel de aceptación y satisfaccion de los pacientes y profesionales, carga asistencial, calidad de vida, capacidad funcional y cognitiva y variables socio demográficas. Fuentes de información: Encuestas a profesionales y pacientes y sistemas de registro de historia clínica electrónica de Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud (e-CAP). Análisis: Análisis descriptivo de las variables de estudio, a continuación un análisis bivariado adecuando la prueba estadística a la distribución y al tipo de variable y análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad.
Los resultados de la actividad científica son de aplicación clínica inmediata. Permitirá el desarrollo de algoritmos informáticos implementables en la historia clínica electrónica compartida, que ayuden a los profesionales en el cribado de fragilidad y ayudarles en el proceso de decisión de derivar al paciente al mejor nivel asistencial o intervención según su riesgo. Así como desarrollar materiales en forma de guías y protocolos de práctica clínica para la formación específica de los profesionales de atención primaria que les capacitará para manejar óptimamente la fragilidad en el anciano.

Justificació de l?estudi
Tot i que, els problemes de salut més prevalents en l?actualitat estan relacionats en gran mesura amb hàbits de vida, i malgrat l?evident impacte negatiu de l?aïllament social en a salut de la gent gran, la promoció de la salut i les intervencions de salut comunitàries continuen sent una de les assignatures pendents del nostre sistema de salut.

Prevenir i tractar l?aïllament social en gent gran és una tasca prioritària en les polítiques sanitàries, però l?efectivitat de les activitats de promoció de la salut ha estat qüestionada per manca d?evidència. (9, 15). Hi ha una gran heterogeneïtat en les intervencions i la seva qualitat (9, 12). A més, bona part dels estudis es centren en un enfocament més biomèdic que social i es dirigeixen a individus en lloc de a comunitats.

Bona part dels treballs que analitzen intervencions de promoció de la salut sovint estan dirigits a grups específics de població, però en canvi, són escassos els treballs que recullen i avaluen rigorosament intervencions en població anyosa general. Calen estudis d?avaluació de l?efectivitat d?intervencions per promoure els estils de vida saludables i disminuir el impacte de l?aïllament social en el benestar, qualitat de vida i salut de les persones grans. (9)

El Taller de Salut ja va ser aplicat l?any 2011 en entorn sanitari (Atenció Primària) i població adulta demostrant la seva efectivitat amb un Assaig Aleatoritzat de clusters. Proposem la seva execució en àmbit comunitari i dirigit a persones grans com un entorn i una població que es poden beneficiar d?una intervenció d?aquestes característiques , ja que aborda no sols aspectes biològics i físics, sinó també socials i emocionals.

Hipòtesi
Una intervenció de promoció de la salut en grup, que contempli de manera integral els aspectes biològics, psicològics, socials, culturals i espirituals de la persona relacionats amb la salut i el benestar millora la Qualitat de Vida Relacionada amb Salut (QVRS), augmenta la incorporació d?hàbits saludables dels assistents, millora la salut mental i redueix l?aïllament social. Igualment redueix la freqüentació als CAPs de referència.

Objectius
General: Avaluar l?efectivitat d?assistir a les 8 sessions setmanals del Taller de Salut en termes de qualitat de vida relacionada amb salut (QVRS).

Específics: conèixer l?efectivitat dels Tallers de Salut en relació a,

– Millora dels hàbits saludables (activitat física i alimentació).
– Reducció d?aïllament social
– Millora de la salut mental

OBJECTIU: Realitzar l’adaptació i validació concurrent i predictiva d’un instrument de classificació de fragilitat basat en l’inDEx d’acumulació de dèficits de Rockwood enfront una VGI i de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment d’un any en població de 65 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut.

DISSENY: Estudi transversal i prospectiu multicèntric de seguiment d’una mostra de gent gran amb estudi de validació concurrent i prospectiva (un any) d’un instrument de classificació de fragilitat basat en registres electrònics aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut.

ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona.

SUBJECTES: s’automatitzarà el càlcul de l’index a tots els pacients >64 anys de Barcelona. Es seleccionarà una mostra de 100 aleatòriament per avaluar concurrentment la seva correlació amb una VGI

VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de classificació de fragilitat basat en Index d’acumulació de dèficits de Rockwood. Es farà un estudi previ de construcció/adaptació de l’instrument basat en els registres existents a l’ecap.
Valoració Geriàtrica Integral incloent test de Get Up and Go i altres d’habituals en el nostre entorn

VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: estat funcional, confinament, institucionalització, defunció.
RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de l?Index a partir dels registres ecap. Entrevista i valoració geriàtrica d’una mostra aleatòria de 100 individus que tinguin l’índex calculat.

VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: Validesa aparent segons experts. S’estudiarà la validesa concurrent comparant amb escales existents passades en una VGI i predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment d’un any amb els resultats de la classificació inicial.

Resultats esperats: L’instrument de classificació correlaciona bé amb altres índex de fragilitat i VGI i predirà la pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort de forma sensible i específica.

Impacte potencial: Aconseguir una eina de classificació de fragilitat automatitzada vàlida i aplicable en la consulta d’atenció primària de salut, permetrà tenir en compte la fragilitat pels plans d’actuació i així intentar evitar la possible pèrdua d’autonomia, confinament, institucionalització o mort del pacient.

OBJETIVO: Evaluar la fiabilidad y validez del test de velocidad de la marcha a 4 metros tanto a paso habitual como a marcha rápida frente al test de la marchad e 6 minutos en pacientes de 65 años o más con insuficiencia cardíaca cróica estable en atención primaria.

DISEÑO: Estudio transversal de fiabilidad y validez entre dos pruebas diagnósticas

ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Barcelona

SUJETOS: Muestra 52 personas mayores de 65 años atendidas en la consulta de atención primaria del centro participante.

VARIABLES PRINCIPALES:
a) Test de la marcha de 6 minutos, gold estandard
b) Test de velocidad de la marcha a 4 metros a paso habitual y a paso rápido

RECOGIDA DE DATOS:
Obtención de las medidas de valoración test de velocidad de la marcha por parte de profesionales de atención primaria, y de forma independiente se realizará test de la marcha a 6 minutos.

VALORACIÓN DEL INSTRUMENTO:
Conseguir valorar un instrumento como la velocidad de la marcha a 4 metros, como método válido, de fácil aplicación y fiabilidad en pacientes afectos de insuficiencia cardíaca crónica estable atendidos en consulta de atención primaria de salud, y que permita valorar su correspondencia con el test de la marcha como instrumento de la tolerancia al esfuerzo. Hecho que podría permitir tener un instrumento que pueda orientar sobre la evolución, pronóstico y adecuación de recursos en los pacientes atendidos en nuestros centros, pudiendo facilitar la selección de una forma más eficiente de aquellos pacientes que se puedan beneficiar de la práctica del test de 6 minutos, puesto que el test de los 6 minutos no se usa de forma rutinaria como valoración pronóstica y funcional de la IC en AP por cierta complejidad y el tiempo que requiere su realización.
A su vez permitirá aplicar criterios de eficiencia en las actuaciones dedicadas a a atención de los ancianos en la consulta de atención primaria, evitando exploraciones innecesarias que quiten tiempo a otras que puedan necesitarse.

Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribratge de fragilitat positiu. Secundàriament, avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat e institucionalització o confinament.

Mètodes: Assaig clínic aleatori amb grup control, d’un any i mig de seguiment, realitzat en vuit Equips d’Atenció Primària de Barcelona. S?estudien pacients majors de 65 anys amb cribratge positiu de fragilitat, get-up-and-go entre 10 a 30 segons i test de Lobo major o igual a 18. S´han seleccionat 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery (SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues).

Intervencions: La intervenció ha consistit en una triple actuació consecutiva sobre diferents dimensions de fragilitat, aplicada a cada subjecte del grup d’intervenció, en grups de 15 participants: teràpia rehabilitadora + 1 batut hiperproteic durant i 1 mes post teràpia rehabilitadora, taller de memòria i revisió de polimedicació. Les avaluacions han estat emmascarades i s´han dut a terme als 0 i 3 mesos i resten pendents les dels 18 mesos. Anàlisi de variància de mesures repetides per ajustar les diferències atribuïbles a l’efecte de la intervenció de possibles confusors: comorbiditat, limitacions sensorials, risc social, intervencions mèdiques o socials paral·leles, entre d’altres.

L’úlcera d’origen venós és la complicació més important que pot aparèixer en l’evolució de la insuficiència venosa crònica. És àmpliament conegut la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l’evolució de les lesions i la prevenció de recidives. En el nostre medi es desconeix quins tipus d’abordatges són més adequats i si s’utilitzen adequadament els tractaments segons les Guies de Pràctica Clínica basats en l’evidència clínica, per tant cal saber que és més adequat i cost-efectiu en relació a la cura d’aquests pacients. Objectiu: Determinar la prevalença e incidència en els pacients amb úlcera venosa en el Cap Pare Claret. Implementar un protocol d’actuació (Implementation Evidence-Based Practice) basat en l’evidència sobre l’ús i tractaments habituals en el Cap Pare Claret. Avaluar els costos, qualitat de vida i nombre de recidives durant la pre i post implementació del protocol. Disseny: Estudi retrospectiu sobre els tipus de tractaments utilitzats en l’abordatge de les úlceres d’etiologia venosa en el cap Pare Claret. Disseny i implementació d’un protocol d’actuació segons les Guies de pràctica clínica en pacients amb úlceres d’etiologia venosa en el cap Pare Claret, incidències i prevalences. Població d’estudi: Pacients amb diagnòstic d’úlcera venosa del CAP Pare Claret d’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. Variables principals: Temps de cicatrització, nombre de recidives, costos, qualitat de vida, característiques de tractaments rebuts. Variables secundàries: sociodemogràfiques, comorbiditat, variables relacionades amb l’úlcera. Recollida de dades: S’han recollit les dades a través d’una entrevista estructurada i també de la història clínica informatitzada e-CAP (Estació Clínica en Atenció Primària). Anàlisis de dades: Es descriurà la prevalença i incidència d’aquestes úlceres i es comprovarà l’associació de l’efectivitat de cadascuna de les variables d’estudi en relació a costos, qualitat de vida, temps de cicatrització i tractaments rebuts, mitjançant el Chi quadrat o T-test, acceptant un nivell de significació del 5%. Limitacions: Possible Manca de registres adequats, possible biaix de memòria i de Hawthorne

La fractura por fragilidad es un problema de salud pública con un gran impacto socioeconómico en los países desarrollados. Más frecuente en mujeres, aumenta con la edad avanzada junto a las caídas como otro problema asociado al envejecimiento. Los cambios sociodemográficos hacen que estén aumentando agravando el problema al provocar dependencia, discapacidad y aumento de la mortalidad. Está demostrado que uno de los factores de riesgo más relevantes de las fracturas son las caídas accidentales, sin embargo están olvidadas por la industria y los programas preventivos oficiales. Las intervenciones para prevenir las caídas se han fundamentado, lógicamente, en los abordajes multifuncionales. Sin embargo, las revisiones sistemáticas más conocidas (NICE, Cochrane, USPSTF) muestran escasa evidencia de su eficacia y se argumenta por la contaminación de variables confusoras. Recientemente se aconsejan los programas específicos de ejercicio físico, mantenidos en el tiempo e incorporados a las actividades de la vida diaria, como eficaces y coste-efectivos. Este proyecto pretende analizar la eficacia de una intervención basada en el programa de ejercicios OTAGO que ha mostrado buenos resultados en Nueva Zelanda y el Reino Unido, al tratarse de un programa de ejercicios sencillos adaptados a la edad avanzada, practicables de pie y/o sentados en una silla. Como complemento importante se intervendrá en la fidelización con soporte de enfermería a más largo plazo. El equipo investigador está formado por profesionales con experiencia asistencial en las diferentes áreas que comporta el proyecto y cuenta con el soporte de las instituciones sanitarias del área sanitaria.

Introducció: L’úlcera d’origen venós és la complicació més important que pot aparèixer en l’evolució de la insuficiència venosa crònica (IVC). És àmpliament conegut la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l’evolució de les lesions i la prevenció de recidives. Tot i que s’esmenten en la literatura diferents factors de risc que poden estar associats a tenir aquesta patologia, no s’ha establert en quina mesura es dona aquesta associació ni quin tipus de pacients tenen més risc. Objectiu: Determinar la associació de diferents factors de exposició (de risc o preventius) i la probabilitat de desenvolupar úlceres de etiologia venosa (UV) en pacients majors de 40 anys amb diagnòstic de IVC en el CAP Pare Claret. Disseny: El projecte es divideix en dos fases: Fase 1. Estudi de prevalença de IVC en series cronològiques (2009-2014) en el CAP Pare Claret a partir del Ecap. Població d’estudi: Pacients majors de 40 anys que son atesos al CAP Pare Claret d’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. Es calcularà el nombre de pacients amb diagnòstic de IVC i es dividirà per la població total major de 40 anys, en cada any, per obtenir la prevalença anual. S’analitzarà la tendència temporal de la prevalença de IVC. Fase 2. Estudi de casos-controls aparellats en pacients amb IVC en el cap Pare Claret. Població d’estudi: Pacients majors de 40 anys amb diagnòstic de IVC que pertanyen a la cohort de pacients que són atesos en la unitat de vascular del CAP Pare Claret d’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. Seran casos els pacients de la esmentada cohort que tinguin una UV activa en el moment de inici del estudi, seran controls els pacients de la cohort que no hagen tingut UV. El casos i els controls s’emparellaran en funció de la edat, sexe i patologia vascular. S’inclouran tots els casos del període d’estudi i el controls seran seleccionats de manera aleatòria del total de la cohort que no hi té UV. Variables de resultat: presencia/absència de UV, Temps d’aparició de la úlcera venosa, nombre de recidives. Variables explicatives: sociodemogràfiques, comorbiditat, factors de risc, factors preventius i variables relacionades amb l’úlcera. Resultats esperats: Per una banda es podrà determinar la magnitud del problema de la IVC al CAP Pare Claret i posteriorment, determinar quines variables s’associen en major mesura a la aparició de UV permetrà establir un marc conceptual per a desenvolupar una eina de valoració del risc de desenvolupar UV en pacients diagnosticats de IVC i a la vegada, poder establir un pla de educació i autocura amb aquests pacients. Impacte potencial esperat: Disposar de dades que ens permeten planificar i millorar la qualitat dels serveis prestats. Desenvolupar eines que donin la oportunitat de crear patents, millorar la qualitat de vida de aquests pacients, establir marcs de referencia pera al tractament preventiu de UV.

Aquest projecte està liderat internacionalment pel professor W.Molloy, de la Universitat de Cork, Irlanda, geriatra reconegut a nivell europeu, i es presenta com a proposta a l’Horizon 2020 de la Comissió Europea 2014.
El programa I.E.CARTS comprèn el procés de Detecció, Triatge, Avaluació i Tractament del risc de fragilitat i declivi funcional. El carst (Eina de screening de Risc a la Comunitat) cribra els pacients en baix, mitjà i alt risc d’esdeveniments adversos, usant una avaluació ràpida, específica, identificant els possibles resultats d’una manera nova, d’acord amb la magnitud dels problemes i la capacitat de la xarxa de cuidador per gestionar-los. Reuneix informació demogràfica i crea un llenguatge comú, el llenguatge dels riscos. Pot ser utilitzat en qualsevol entorn (llar, hospital i primària ), per qualsevol disciplina (infermera, metge, professional de la salut) i després avaluar el canvi en les avaluacions posteriors. S’hi destaquen les àrees de risc, els problemes que creen els riscos i els possibles factors reversibles. En dirigir-se a les àrees de risc, podem evitar la redundància i avaluacions innecessàries. Un cop examinats amb la carst, es pot planificar una avaluació dirigida específicament al problema que esta causant el risc i identificar estratègies d’intervenció adaptades o «»paquets de cures»» per reduir-lo. Individus de baix risc reben mesures preventives per promoure la salut .

Objectiu general
El propòsit d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat del cribratge utilitzant un instrument ràpid (CARST) i les posteriors intervencions basades en l’evidència per retardar o prevenir el deteriorament funcional i la fragilitat, en gent gran que viu a la comunitat.
Objectius específics de la Primera fase:
-Descriure el perfil de risc de la població de gent gran que viu a la comunitat
-Determinar la validesa predictiva de l’eina de detecció (cribratge, CARST) mitjançant la determinació de les taxes d’esdeveniments (institucionalització, hospitalització, mort) per investigar quins factors individuals o grups de factors i quins perfils de risc estan associats amb un major risc d’esdeveniments.
-Validar el mètode de cribratge versus altres instruments de detecció/avaluació.
Disseny: Estudi multicèntric europeu. Validació d’un instrument de cribratge. Estudi transversal amb administració d’un cribratge i formació d’una cohort amb un seguiment d’un any per detectar resultats adversos i realitzar una validació predictiva.
Variables: Eina CART. Mesura risc percebut d’events hospitalització, institucionalització i mort, a partir del cribratge curt de les dimensions Estat Mental, Activitats de la Vida Diària i xarxa del cuidador. Mesures resultat: proporció d’adults grans ingressats en una institució, hospital o morts.
Analisi: Sensibilitat i especificitat de l’instrument per detectar cada esdeveniment. Anàlisi multivariat de supervivència mitjançant regressió de Cox per la validació predictiva de l’instrument versus els resultats adversos en el seguiment.
Aquest projecte estratègic dins del marc del Pla de Salut de Catalunya, el programa de Cronicitat (PPAC) i el Programa Inter departamental d’atenció social i sanitària (PIAISS), pot ajudar a desenvolupar l’abordatge de la fragilitat a la comunitat, podent complementar els programes existents d’abordatge de la cronicitat i multimorbiditat.
Així mateix, l’Institut Català de la Salut, juntament amb l’Atenció Primària de Salut poden ser pioners en el desenvolupament i implementació d’aquests projectes, situant el sistema sanitari català com un dels pioners en temes de cronicitat a nivell europeu.

Nuestros objetivos son: 1) Determinar la variabilidad visita- a-visita (VVV) de la presión arterial (PA) y estudiar cómo se afecta por el tipo de fármaco antihipertensivo prescrito, y la adherencia al tratamiento en condiciones de uso real, 2)Estudiar como la VVV de la PA influye en el riesgo de sufrir eventos cardiovasculares, y 3) Determinar los mecanismos subyacentes a la variabilidad visita-a-visita mediante la determinación de parámetros de rigidez arterial, y marcadores de inflamación y daño endotelial. Métodos: Estudio observacional, prospectivo, longitudinal y post-autorización de medicamentos en una cohorte de 1037 hipertensos seleccionados de forma aleatoria desde Atención Primaria y que están participando desde hace tres años en un estudio epidemiológico observacional. Se realizarán visitas semestrales para la determinación de la PA y visitas telefónicas anuales para establecer la aparición de nuevos eventos cardiovasculares durante tres años más (seguimiento total de seis años). La VVV se calculará con las medidas obtenidas semestralmente. Se estudiará su relación con el tipo de fármaco antihipertensivo recibido y con la adherencia al tratamiento (evaluada con la escala de Moriski-Green y el Índice de Posesión de Medicamentos). El valor predictivo de la VVV de la PA para determinar la aparición de eventos cardiovasculares se establecerá mediante el Índice de reclasificación neto (NRI). Para estudiar los mecanismos subyacentes a la VVV, se realizará un subestudio en 200 sujetos con monitorización ambulatoria de la PA de 24 horas, estimación de parámetros de rigidez arterial y determinación de marcadores de inflamación y daño endotelial en plasma.

OBJETIVOS: Evaluar la efectividad de una actividad comunitaria de promoción de la salud en términos de calidad de vida, mejora de los hábitos dietéticos y aumento de actividad física regular. METODO: Ensayo clínico controlado aleatorizado, comparando a un grupo de personas que realizan talleres de salud con un grupo control de similares características que no realizan talleres de salud. Ámbito: Atención primaria Criterios inclusión: Personas de ambos sexos entre 18 i 70 años que firmen consentimiento para participar. Criteris d’exclusió: Dificultad para mantener su participación durante 12 meses. Dificultad para entender y expresarse en castellano. Problemas de salud mental graves. Otros problemas de salud que no aconsejen su participación o no permitan el seguimiento previsto. Descripción de la actividad. Taller de salud de 8 semanas de duración en el que se trabajan herramientas que ayuden a las personas a incorporar y mantener hábitos de vida saludables. Los temas que se abordan en las sesiones son: Respiración. Tabaco. Dieta equilibrada. Eliminación. Higiene. Actividad física. Vestirse adecuadamente. Dormir i descansar. Actividades recreativas. Evitar peligros. Autoestima. Comunicarse. Manejar les emociones. Trabajar y sentirse útil. RESULTADOS: Completaron el estudio 78 participantes en el grupo intervención y 75 en el grupo control. El análisis de los dos grupos muestra una clara mejora en la puntuación de los participantes en el taller de salud, con relación a calidad de vida, ejercicio y dieta, respecto al grupo control que se mantiene sin cambios significativos. Estas mejoras del grupo intervención se mantienen a los 6 meses de finalizada la intervención, mientras que el grupo control continúa sin cambios significativos. (Los datos estadísticos se presentan en la memoria explicativa del proyecto). DISCUSION/CONCLUSIONES: Los resultados obtenidos muestran la efectividad de esta actuación comunitaria que supone un enfoque innovador a las intervenciones habituales de promoción de la salud, con un abordaje integral y holístico de los aspectos que influyen en la salud. El material elaborado para el estudio (diapositivas y hojas recordatorio para los participantes) facilitará su reproducción en otros centros así como la continuación del estudio con una muestra más amplia. El material estará disponible en la web del Institut Català de la Salut para ser utilizado por los profesionales interesados.

Les lesions cerebrovasculars silencioses (infarts, canvis de matèria blanca) són freqüentment trobades per ressonància magnètica (MRI) en poblacions d’edat avançada. La seva identificació s’associa amb altres accidents cerebrovasculars i, per tant, pot ser útil en l’estratificació del risc d’ictus, especialment en pacients més susceptibles, com els que presenten hipertensió arterial. Objectius: Generar una cohort de 1000 pacients hipertensius per determinar la prevalença de lesions cerebrovasculars silencioses per IRM. Determinar la incidència d’ictus i demència en aquesta cohort després de 3 anys de seguiment. Determinar l’aparició de noves lesions cerebrovasculars silencioses en un subgrup de 200 pacients al final del seguiment. Investigar quins factors clínics i biològics estan relacionats amb la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses i l’aparició d’incidents de lesions silencioses, accident cerebrovascular i discapacitat cognitiva. Mètodes: s’inclouran 1000 pacients hipertensos, de 50 a 70 anys d’edat i sense antecedents d’accident vascular cerebral o discapacitat cognitiva. La presència de lesions cerebrovasculars silencioses (lacunar i infart no lacunar i volum de canvis en la matèria blanca) la determinarà la IRM, així com diversos factors clínics i biològics a la línia de base. Els pacients seran seguits durant tres anys i en 200 d’ells (100 amb lesions silencioses a la línia de base i 100 sense ells), es repetirà l’IRM per avaluar l’aparició de noves lesions al final del seguiment. Es estudiarà la relació de diversos factors clínics i biomarcadors (sèrum / plasma i genètica) amb la prevalença de lesions silencioses i la incidència de lesions silencioses, accident cerebrovascular i alteracions cognitives. Resultats esperats: els nostres objectius tenen com a finalitat demostrar que la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses juntament amb altres factors clínics i biològics pot millorar l’estratificació del risc i ajudar a planificar mesures preventives en pacients hipertensos.

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

METODOLOGÍA: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de Get-Up-and-Go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

INTERVENCIONES: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia Rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de Memoria y Revisión de la Medicación. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran en el momento basal (pre y post intervención) y a los 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.
Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de Get-Up-and-Go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).
Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia Rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de Memoria y Revisión de la Medicación. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran en el momento basal (pre y post intervención) y a los 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

Objetivo. Analizar la relación de coste-efectividad de un programa de detección de infartos cerebrales silentes en una cohorte mediterránea de pacientes hipertensos y su relación con el riesgo de sufrir un ictus.??

Metodología. Análisis de coste-efectividad de la detección mediante resonancia magnética cerebral (RM) de infartos cerebrales silentes en relación al riesgo de ictus posterior, basándonos en los datos generados por la cohorte de 976 pacientes hipertensos seleccionados en Atención Primaria de 14 áreas de salud de referencia de la ciudad de Barcelona (Instituto Catalán de la Salud), e incluidos en el estudio ISSYS (Investigating Silent Strokes in hypertensives: a magnetic resonance imaging study, FIS PI 10/0075, PI14/1535).
Los criterios de inclusión en la cohorte de inicio han sido: pacientes entre 50 y 70 años, hipertensos y sin antecedentes de ictus previo o demencia establecida entre noviembre 2010 y mayo de 2012. Seguimiento prospectivo de 5 años de duración. Se efectuará un análisis comparativo con una cohorte paralela, con seguimiento clínico habitual en Atención Primaria de la misma área. Se pretende demostrar la efectividad real de la detección aportando datos relevantes y aplicables sobre el costeefectividad del programa realizado en condiciones reales de práctica clínica en atención primaria. Se realizarán las siguientes mediciones: costes, diferencia de costes, diferencia de efectividad y coste-efectividad incremental derivados de la detección precoz de infartos cerebrales silentes mediante RM.

En el nostre àmbit, pocs estudis parlen de com intentar evitar la discapacitat en els majors de 65 anys, i sobretot reduir el temps que passa entre l’aparició dels primers símptomes de fragilitat i l’aparició de la discapacitat. La realització sota supervisió per part de personal sanitari d’activitats preventives per a exercitar la memòria i mantenir la capacitat física pot fer pensar en una evolució favorable de la fragilitat de les persones ancianes, però en canvi sovint no s’ha pogut demostrar de forma clara aquests millors resultats en el retard en la aparició de la discapacitat. Així pretenem identificar si una intervenció multifactorial mitjançant «tallers de memòria + grups d’exercici físic + revisió polimedicació» pot ser efectiva en la citada prevenció de la discapacitat. L’estudi aportarà en el nostre àmbit més coneixement en la temàtica d’un millor envelliment. Així doncs, el nostre projecte pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribatge de fragilitat positiu. Secundàriament, es tractaria d’avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat i institucionalització o confinament. Es proposa fer l’estudi mitjançant un assaig clínic aleatori amb grup control, d’una any i mig de seguiment, realitzat en 8 Equips d’Atenció Primària de Barcelona. S’estudiaran pacients majors de 65 anys amb cribatge positiu de fragilitat, get-up-and-go inferior o igual a 20 segons i test de Lobo major o igual a 18. Es seleccionaran 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues). La intervenció consisteix en una triple actuació consecutiva sobre diferents dimensions de fragilitat, aplicada a cada subjecte del grup d’intervenció, en grups de 15 participants: teràpia rehabilitadora + 1 batut hiperproteic post teràpia rehabilitadora, taller de memòria i revisió de polimedicació. Les avaluacions seran emmascarades i es duran a terme als 0, 12 i 18 mesos. També es realitzarà l’anàlisi de variança de mesures repetides per ajustar les diferències atribuïbles a l’efecte de la intervenció de possibles confusors: comorbiditat, limitacions sensorials, risc social, intervencions mèdiques o socials paral·leles, entre d’altres. Amb aquest estudi pretenem identificar la prevalença de fragilitat en la gent gran del nostre medi de treball, així com establir i avaluar potencials recursos factibles a la pràctica clínica diària per tal de prevenir la transició de fragilitat a una possible discapacitat. Alguns dels resultats que confiem assolir són la millora funcional física i cognitiva dels pacients del grup d’intervenció, la disminució de les taxes de caigudes i discapacitat final, de reingressos hospitalaris i institucionalització i, si es confirmen aquestes aspiracions, es pot plantejar ampliar l’estudi amb l’anàlisi de disminució de la mortalitat. Així mateix, aspirem a actuar sobre aquella gent gran fràgil encara sense discapacitat, en els quals és possible modificar l’evolució de la fragilitat cap a la dependència i en darrer terme, prevenir l’evolució dels ancians cap a la immobilitat i per tant cap a la discapacitat, aixó com la reclusió en el domicili o institucionalització, i aconseguir que la gent gran pugui mantenir-se activa i continuar vivint independentment a la comunitat.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año y medio de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de get-up-and-go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical
performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de memoria y revisión de la medicación.
Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 12 y 18 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

OBJETIVO: Desarrollar un instrumento de alerta de fragilidad de ágil aplicación en la consulta de atención primaria para la detección de ancianos frágiles susceptibles de una valoración geriátrica, y validarlo, en población de 70 años o más que atiende la consulta, de forma concurrente frente a una valoración geriátrica, y de forma predictiva con un seguimiento de dos años. DISEÑO: Estudio transversal de validación con la formación de una cohorte y un seguimiento de dos años. ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Barcelona. SUJETOS: Muestra sistemática de 163 personas de 70 años o más que atiendan la consulta de atención primaria del centro participante. VARIABLES PRINCIPALES TRANSVERSALES: a) Instrumento de alerta definido por consenso de expertos a partir de signos habituales de presentación de los pacientes. b) Valoración Geriátrica. VARIABLES PRINCIPALES EN EL SEGUIMIENTO: estado funcional, confinamiento, institucionalización, defunción. RECOGIDA DE DATOS: Obtención de las medidas de los signos de alerta por parte de profesionales de atención primaria, y de forma independiente se realizará una valoración geriátrica como gold estándar. VALIDACIÓN DEL INSTRUMENTO: Se estudiará la validez aparente y de contenido mediante consulta con un grupo de expertos. Se estudiará la validez criterio concurrente calculando las propiedades del instrumento de alerta en relación a los resultados obtenidos por la valoración geriátrica. La validez predictiva se valorará comparando los resultados que desarrollan las personas durante el seguimiento con los resultados del cribado inicial. Conseguir una herramienta de alerta de fragilidad válida y aplicable en la consulta de atención primaria de salud de forma ágil, permitirá valorar más exhaustivamente los pacientes de riesgo y así, mediante planes de actuación protocolizados, intentar evitar la posible pérdida de autonomía, confinamiento, institucionalización o muerte del paciente, y mejorar su calidad de vida. A su vez permitirá aplicar criterios de eficiencia en las actuaciones dedicadas a la atención de los ancianos en la consulta de atención primaria, evitando exploraciones innecesarias que quiten tiempo a otras que puedan necesitarse

Evaluar, en personas con patologías crónicas la efectividad del entrenamiento y la práctica de Mindfulness en términos de calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) medida con el cuestionario SF-36.
Evolución de Cortisol en sangre. Evolución de parámetros biológicos específicos de su/s patologías. Evolución del consumo de fármacos. Cumplimiento del plan terapéutico. Episodios de agudización de su proceso. Evolución de la demanda de visitas. Realizar un estudio coste-efectividad de la intervención. Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado, comparando a un grupo de pacientes que realizan entrenamiento y práctica en MINDFULNESS con un grupo control de similares características que reciben el tratamiento habitual. Ámbito del estudio: El estudio se realizará en 5 Centros de Salud de Barcelona. Sujetos de estudio: Personas con algún diagnóstico de las siguientes enfermedades crónicas diana: Diabetes mellitus. Hipertensión arterial. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica. Insuficiencia cardíaca, que den su consentimiento para participar.
La medida principal de resultado será la CVRS, al finalizar la intervención y a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre grupo de intervención y control utilizando modelos de de regresión lineal múltilple.

Les lesions cerebrovasculars silencioses (infarts, canvis de matèria blanca) són freqüentment trobades per ressonància magnètica (MRI) en poblacions d’edat avançada. La seva identificació s’associa amb altres accidents cerebrovasculars i, per tant, pot ser útil en l’estratificació del risc d’ictus, especialment en pacients més susceptibles, com els que presenten hipertensió arterial. Objectius: Generar una cohort de 1000 pacients hipertensius per determinar la prevalença de lesions cerebrovasculars silencioses per IRM. Determinar la incidència d’ictus i demència en aquesta cohort després de 3 anys de seguiment. Determinar l’aparició de noves lesions cerebrovasculars silencioses en un subgrup de 200 pacients al final del seguiment. Investigar quins factors clínics i biològics estan relacionats amb la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses i l’aparició d’incidents de lesions silencioses, accident cerebrovascular i discapacitat cognitiva. Mètodes: s’inclouran 1000 pacients hipertensos, de 50 a 70 anys d’edat i sense antecedents d’accident vascular cerebral o discapacitat cognitiva. La presència de lesions cerebrovasculars silencioses (lacunar i infart no lacunar i volum de canvis en la matèria blanca) la determinarà la IRM, així com diversos factors clínics i biològics a la línia de base. Els pacients seran seguits durant tres anys i en 200 d’ells (100 amb lesions silencioses a la línia de base i 100 sense ells), es repetirà l’IRM per avaluar l’aparició de noves lesions al final del seguiment. Es estudiarà la relació de diversos factors clínics i biomarcadors (sèrum / plasma i genètica) amb la prevalença de lesions silencioses i la incidència de lesions silencioses, accident cerebrovascular i alteracions cognitives. Resultats esperats: els nostres objectius tenen com a finalitat demostrar que la detecció de lesions cerebrovasculars silencioses juntament amb altres factors clínics i biològics pot millorar l’estratificació del risc i ajudar a planificar mesures preventives en pacients hipertensos.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año y medio de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de get-up-and-go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical
performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de memoria y revisión de la medicación.
Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 12 y 18 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d’una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d?una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.

OBJECTIU PRINCIPAL: Avaluar l’impacte de la intervenció de la infermera d’enllaç (IE) en termes de millora de la qualitat de vida i satisfacció amb el servei rebut, en cuidadors de pacients ingressats que necessiten continuïtat dels seus processos a l’alta hospitalària, en relació amb els cuidadors dels usuaris en la mateixa situació que no han rebut la intervenció de l’IE. OBJECTIUS SECUNDARIS: – Comparar en el grup de pacients que han rebut intervenció de l’IE vs els pacients que no l’han rebut: Evolució del seu procés. Seguiment per equip d’atenció primària. – Qualitat de vida relacionada amb la salut del pacient i del cuidador. Satisfacció amb el servei rebut. Temps mitjà d’accés a visites i serveis en ambdós grups. – Construir un model d’indicadors que permeti sistematitzar l’avaluació de la continuïtat assistencial. METODOLOGIA: Estudi observacional prospectiu de 18 mesos de seguiment realitzant una comparació entre dos grups categoritzats segons tinguin o no IE Àmbit de l’estudi: 54 centres d’atenció primària de Barcelona i els seus 4 hospitals de referència. Subjectes: 484 pacients amb intervenció de IE i 484 pacients sense intervenció de IE. Variables sociodemogràfiques; Clíniques, Qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) mitjançant qüestionari SF-36.

OBJETIVOS Principal: Evaluar la efectividad de los talleres de salud, en términos de calidad de vida. Secundarios: Conocer la efectividad de los talleres de salud con relación a: Aumentar conocimientos sobre hábitos saludables (actividad física, alimentación); Incorporar y mantener una dieta equilibrada. Incorporar y mantener actividad física de forma regular; Mantener variables relacionadas con factores de riesgo (TA, Peso, Colesterol) dentro de límites de normalidad. Disminuir el riesgo cardiovascular (RCV). Realizar una estimación de costes de la intervención. METODOLOGÍA Diseño: Ensayo clínico controlado, comparando un grupo de pacientes que realizan los talleres de salud con un grupo control de similares características. Ámbito del estudio: El estudio se desarrollará en 54 Centros de Salud de Barcelona ciudad. Sujetos de estudio: población general entre 18 y 65 años que den su consentimiento para participar. Tamaño de la muestra: 188 personas con intervención (han realizado talleres de salud) y 188 personas sin intervención (no han realizado talleres de salud). Análisis de datos: Prueba de la T de Student para comparar las diferencias entre variables cuantitativas o su equivalente no paramétrico si la distribución de la variable no cumple criterios de normalidad (Kolmogorov-Smirnof). Prueba de la Chi cuadrado para comparar las diferencias entre variables cualitativas Modelo de regresión logística para analizar las diferentes variables significativas al análisis bivariante relacionadas con la intervención ..

Introducció: Els trastorns psiquiàtrics lleus són patologies importants en Atenció Primària, degut a la seva prevalença i a l?elevat consum de recursos sanitaris que generen. Objectius: – Avaluar l’efectivitat de la Teràpia racional emotiva (REBT), com instrument d’intervenció del treball social per a millorar canvis en paràmetres de qualitat de vida, freqüentació a les consultes mèdiques i consum de fàrmacs en pacients amb distímia. Disseny: Estudi prospectiu, multicèntric, d’intervenció, no aleatori, amb grup control coincident en el temps, en un àmbit urbà d’atenció primària i de 2 anys de durada. Participants: pacients atesos en consultes d’Atenció Primària ABS Sant Andreu i ABS Martorell diagnosticats de distímies segons classificació DSMIV Intervenció: Els subjectes rebrien un màxim de 8 sessions quinzenals de trenta minuts per part de la Treballadora Social (TS). La intervenció és realitzarà en la població atesa de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Sant Andreu (Barcelona) després de l’entrevista basal. Variables: dades sociodemogràfiques, nivell d?instrucció, convivència, comorbiditat, valoració de qualitat de vida, valoració de Creences irracionals (grup intervenció), variables de seguiment en AP (visites realitzades a metge de família (MF), treballadora social(TS), consum de fàrmacs: ansiolítics / antidepressius. Resultats esperats: Els resultats esperats de la intervenció, estimats a partir de dades prèvies, són: – Una disminució de freqüentació a les consultes mèdiques de l’ordre de 10 visites menys per any – Una millora de la qualitat de vida percebuda, amb un increment d’un 13% de promig, segons valors del qüestionari QUALITY OF LIFE (QOL) de Baker & Intagliata – Una disminució del tractament amb psicofàrmacs (disminució d?hipnòtics en un 19% i d?ansiolítics en un 29,6%). Impacte potencial esperat: Esperem que la teoria racional emotiva sigui un mètode d’intervenció efectiu pel maneig patologia psiquiàtrica menor dins del treball social.

OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI). ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA). DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD. PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD. VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional. RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto. ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.

OBJETIVO: Desarrollar un instrumento ágil de aplicación en la consulta de atención primaria para la detección de ancianos frágiles susceptibles de una valoración geriátrica integral, y validarlo, en población de 70 años o más que atiende la consulta, de forma concurrente frente a una valoración geriátrica integral, y de forma predictiva con un seguimiento de dos años. DISEÑO: Estudio transversal de validación con la formación de una cohorte y un seguimiento de dos años. ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Cataluña SUJETOS: Muestra aleatoria de 666 personas de 70 años o más, con historia clínica abierta en los diferentes centros de salud participantes VARIABLES PRINCIPALES TRANSVERSALES: a) Instrumento de cribado definido por consenso de expertos a partir de la literatura, b) Valoración Geriátrica Integral, c) Calidad de Vida Relacionada con la Salud. VARIABLES PRINCIPALES EN EL SEGUIMIENTO: Calidad de Vida Relacionada con la Salud, estado funcional, confinamiento, institucionalización, defunción. RECOGIDA DE DATOS: Administrarán el instrumento de cribado un mínimo de 67 profesionales sanitarios de diferentes centros. De forma independiente se realizará una valoración geriátrica integral como gold estándar. VALIDACIÓN DEL INSTRUMENTO: Se estudiará la validez aparente y de contenido mediante consulta con un grupo de expertos. Se estudiará la validez criterio concurrente calculando las propiedades del instrumento de cribado en relación a los resultados obtenidos por la valoración geriátrica integral. Se valorará la estabilidad test-retest del instrumento y la concordancia inter-observador. La validez predictiva se valorará comparando los resultados que desarrollan las personas durante el seguimiento con los resultados del cribado inicial.

OBJETIVO: Adaptar transculturalmente al español el Illness Perception Questionnaire (IPQ-R) y estudiar su fiabilidad y validez. METODOLOGIA: DISEÑO: En dos fases: a) Adaptación transcultural del cuestionario: el IPQ-R será traducido por dos personas bilingües, retrotraducido por otras dos y consensuado en estas dos etapas. Se realizará un piloto para la obtención de la versión final. b) Se realizará un estudio transversal para valorar las características psicométricas de esta versión. AMBITO: Equipos de Atención Primaria de Cataluña, tanto urbanos como rurales. SUJETOS: Un total de 500 personas con diagnóstico de infarto de miocardio, hipertensión arterial, diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica y artrosis. VARIABLES: IPQ-R, edad, sexo, nivel de estudios, clase social, duración de la patología, comorbilidad, consejos sobre estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio), tratamiento farmacológico y de modificación de estilos de vida y adherencia al tratamiento de los mismos, realización de controles y autocontroles, frecuentación y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), a través del Sickness Impact Profile (SIP). PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un análisis descriptivo de la muestra seleccionada. Se analizará el proceso de respuesta. La validez estructural del IPQ-R se analizará mediante análisis de componentes prinicipales. Se estudiará la relación del IPQ-R con otras variables como CVRS, medida con el SIP, frecuentación, adherencia al tratamiento y a los consejo de cambio de estilo de vida. La fiabilidad, se estudiará evaluando la consistencia interna de las subescalas a través del coeficiente alfa de Cronbach. En un subgrupo se realilzará un test- retest para valorar la reproducibilidad. Los resultados obtenidos se compararán con la validación original.

OBJETIVOS 1) Identificar estrategias de implantación del servicio de cuidados básicos enfermeros de atención primaria según modelo conceptual de Virgina Henderson. 2) Medir resultados y costes de los cuidados básicos enfermeros. 3) Conocer la opinión de las enfermeras, del resto de profesionales del equipo y de los usuarios antes y después del estudio. DISEÑO Estudio multicéntrio observacional prospectivo de 3 años de duración. SUJETOS DE ESTUDIO 69 enfermeras de atención primaria de 9 centros; resto de profesionales del equipo, usuarios de los servicios de las enfermeras que participan en el estudio (población de referencia 95.686) INSTRUMENTALIZACIÓN Prestación de cuidados enfermeros basados en el modelo conceptual de Henderson y la taxonomía diagnóstica de NANDA, recogiendo datos individuales de independencia / dependencia en la satisfacción de cada una de las 14 necesidades fundamentales y datos del entorno familiar, laboral y social. Cuestionarios de opinión a los profesionales y a los usuarios. DETERMINACIONES: Aplicabilidad, grado de satisfacción profesional (enfermeras y resto del equipo), grado de satisfacción del usuario, medida de las actividades, resultados y costes.