Maria Isabel Fernández San Martin

Antecedents: L’associació entre els determinants socials de la salut (DSS) i la prevalença i la incidència de patologia mental ha estat extensament estudiada. En canvi, actualment trobem menys evidència sobre l’impacte dels DSS a les persones amb patologia mental establerta.
Hipòtesi: Els DSS influeixen en la salut dels adults amb patologia mental atesos a AP a Catalunya.
Objectius: Com objectius principals, avaluar l’impacte dels DSS en pacients amb diagnòstic d’ansietat, depressió i trastorn mental sever en termes de ingressos hospitalaris (1), mortalitat (2) i incapacitats laborals temporals (3). Com objectius secundaris, (4) descriure la prevalença i la incidència de patologia mental i (5) determinar el consum de psicofàrmacs per diferents regions
geogràfiques de Catalunya amb diferents DSS. Metodologia: Estudi observacional longitudinal combinant la història clínica electrònica (HCE) de Catalunya obtinguda del sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP) i indicadors socioeconòmics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). S’inclouran adults amb episodis actius de
patologia mental a l’HCE a l’inici de l’estudi i atesos a AP entre els anys 2014-2018 amb seguiment fins desembre de 2023. Com a variable dependent es determinaran el total d’ ingressos hospitalaris, de defuncions i d’incapacitats temporals per causa associada. Es determinarà la prevalença i incidència d’ansietat, depressió, TMS i nombre total d’analgèsics i psicofàrmacs
segons àrea geogràfica de Catalunya. Respecte l’anàlisi estadística, es realitzarà una anàlisi per regressió de Cox, amb variable dependent dicotòmica (morbiditat hospitalària, morts per qualsevol causa, IT per qualsevol causa). Es calcularà la raó de taxes crua i ajustada per edat, sexe i comorbiditat. Aplicabilitat i rellevància: determinació de diferències en l’impacte dels DSS en
pacient amb patologia mental entre àrees geogràfiques de Catalunya. Identificació de poblacions vulnerables i impacte sobre la priorització de recursos sanitaris.

Objectiu: Avaluar l’impacte d’un programa formatiu d’expertesa en l’aprenentatge de salut comunitària dirigit als residents de la Unitat Docent d’AFiC de Barcelona ciutat. Dissenyar un qüestionari de coneixements i habilitats en salut comunitària per a professionals sanitaris, i avaluar-ne la seva validesa de contingut.
Metodologia: Estudi transversal analític que avalua el resultat d’una intervenció educativa. Per avaluar la validesa de contingut es portarà a terme un mètode Delphi. Població d’estudi: Residents de Medicina i Infermeria de la UD d’AFiC en actiu durant el període d’estudi. Estudi Delphi: 8 experts en salut comunitària. Es dissenyarà un qüestionari basat en diferents fonts d’informació que inclogui: coneixements, actituds, habilitats aplicades a diferents escenaris clínics. Una vegada s’arribi al qüestionari definitiu mitjançant el consens Delphi es passarà a tots els residents de la UD (n= 270). Es preguntarà per formació prèvia i si estan participant en la formació d’expertesa en salut comunitària. La relació entre els diferents aspectes de l’aprenentatge (coneixements, actituds, habilitats) i els dos grups de residents (participants programa expertesa/no participants) es farà mitjançant tècniques estadístiques bivariants i multivariants

Antecedents: La gota és l’artropatia inflamatòria més prevalent en el nostre entorn. Malgrat tenir un tractament conegut i efectiu segueix sent una malaltia infratractada en tots els àmbits de l’atenció sanitària.
Objectius: descriure el grau de coneixement que tenen els metges residents de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) de Catalunya sobre etiologia, diagnòstic, maneig terapèutic i seguiment de la gota.
Objectius secundaris: Conèixer la seva opinió sobre la formació que tenen i han rebut sobre aquesta malaltia.
Conèixer quines són les preferències que té aquest col·lectiu en possibles estratègies de formació futures.
Mètodes: Estudi descriptiu de dades recollides d’un qüestionari Form amb 20 preguntes dirigides a metges residents de MFiC sobre coneixements en etiologia, diagnòstic, tractament i seguiment de la gota, i preferències de formació. Es considerarà un coneixement insuficient si la puntuació final es troba entre 0 i 6; adequat si es troba entre 7 i 8 i excel·lent si és major o igual a 9. Es calcularà la puntuació mitjana global i de cada apartat del qüestionari i els seus intervals de confiança al 95%.
Es compararan les diferències de puntuacions segons any de residència i formació prèvia mitjançant anàlisi de variança o prova de Kruskall wallis en el cas que no es compleixen els criteris per aplicar proves paramètriques.
Resultats Esperats: Es preveu que els resultats mostrin mancances en el coneixement sobre la gota. L’impacte potencial d’aquest estudi és la identificació de la necessitat de millorar en la formació en el diagnòstic i tractament de la gota en aquest grup de professionals. Això podria conduir a l’establiment de programes de formació adaptats a les seves necessitats per millorar el maneig de la gota a llarg termini.

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Objetivos
Principal:
– Describir el grado de conocimiento sobre las benzodiacepinas, de los pacientes con esta medicación.
– Describir la percepción del paciente sobre la necesidad del tratamiento y su preocupación por las consecuencias del mismo.
– Describir la opinión de los pacientes sobre la deprescripción de benzodiacepinas
Secundarios:
– Relacionar el grado de conocimientos y opiniones con características socio-demográficas.
– Relacionar el grado de conocimiento con la opinión de los pacientes sobre deprescripción.
– Relacionar la percepción sobre las preocupaciones y necesidades del tratamiento con benzodiacepinas con la opinión sobre su deprescripción.

Metodología

Diseño del estudio: Estudio observacional, transversal.

Población de estudio: Pacientes de 18 años o más, asignados y atendidos en uno de los 3 EAPs participantes comprendidos en dos CAPs de la ciudad de Barcelona, el CAP Larrard y el CAP Passeig de Sant Joan. Incluimos a pacientes en tratamiento activo con benzodiacepinas con un tiempo de prescripción superior a 3 meses.

HIPÒTESI: La intervenció aconsegueix millorar el cribratge de VIH en la població amb condicions indicadores.

OBJECTIUS:
Principal:
– Avaluar una intervenció educativa dirigida a professionals sanitaris per incrementar el cribratge de VIH en població amb condiciones indicadores.

Secundaris:
– Descriure la freqüència de les condiciones indicadores en la població a estudi.
– Descriure la freqüència de cribratge prèvia a la intervenció segons les condicions indicadores.
– Descriure la incidència de VIH en cada període

Metodologia
Estudi d’intervenció abans-després amb comparació amb grup control.
o Període d’estudi pre-intervenció entre 1 de juliol i 31 de desembre del 2019.
o Període d’estudi post-intervenció entre 1 de juliol i 31 de desembre del 2022.

Antecedentes: Los dispositivos de salud móvil, sensores wearables y las aplicaciones (apps) móvil, se están convirtiendo en una parte importante en la práctica asistencial al permitir el registro y monitorización continua y longitudinal de parámetros de salud fuera de las consultas. A pesar del destacado interés tanto de los pacientes como de los servicios de atención primaria, existe escasa evidencia sobre cuál es la situación actual del tipo y uso de estos dispositivos entre los pacientes para cambiar los estilos de vida y como se deben integrar en la atención primaria de salud; Objetivos: Estimar el porcentaje de pacientes que disponen de dispositivos móviles de salud (mHealth) para cambiar los estilos de vida y comparar el nivel de uso según las características sociodemográficas, en pacientes que acuden a consultas de atención primaria; Metodología: Estudio cuantitativo, descriptivo y transversal. Ámbito: participaran 3 centros de atención primaria (CAP) dos urbano y un rural Sujetos de estudio: pacientes entre 18-65 años que acudan a consultas de medicina y enfermería de familia. Criterios de inclusión: a) edad entre 18 y 65 años, b) disponer de un teléfono móvil inteligente (smatphone). Criterios de exclusión: presentar alguna patología psiquiátrica grave o discapacidad que altere su habilidad y capacidad para caminar o levantarse de la silla. Muestreo: sistemático de pacientes que acuden a consulten. Muestra: Se estima necesario incluir 335 individuos para estimar con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje de la población que se prevé que sea alrededor del 30%. El porcentaje de reposición necesaria previsto es del 10%. Variables y método de recogida de datos: encuesta ad hoc auto cumplimentada que recoge información sobre variables relacionadas con el tipo y uso de los dispositivos de salud móvil, opinión sobre la implementación de la mHealth en Atención Primaria, y variables sociodemográficas. Son preguntas de respuesta dicotómica, cuantitativa, y una pregunta abierta. Se incluye también el nivel de actividad física medido mediante el cuestionario Brief Physical Actvity Assessment Tool y el sedentarismo mediante Workforce Sitting Questionnaire. Se obtendrán de la historia clínica las variables relacionadas con problemas de salud crónicos y grado de control de las patologías. Se pedirá el consentimiento del paciente antes de la recogida de datos; Análisis: se realizará un estudio descriptivo para estimar la proporción de pacientes que usan apps de salud relacionadas con estilos de vida y dispositivos wearables; Aplicabilidad: identificar el perfil de los usuarios y conocer el tipo de dispositivos móviles y los programas mHealth que utilizan los pacientes que acuden a consultas de atención primaria nos permitirá caracterizar la población atendida en atención primaria y diseñar futuras intervenciones dirigidas a las necesidades percibidas de los pacientes. Asimismo, conocer la opinión de los pacientes en las barreras y facilitadores facilitará la implementación plena de la salud móvil en atención primaria.

Desde diciembre 2019, un nuevo coronavirus (SARS-CoV-2) se ha extendido por todo el mundo, generando una pandemia que actualmente afecta a 53 millones de personas con alrededor de 1,2 millones de fallecidos. Dada la reciente aparición de su enfermedad (COVID-19) se desconoce todavía su historia natural. Las características de la enfermedad en el momento agudo han sido bien estudiadas, sin embargo, todavía se desconoce su evolución a largo plazo. Según la escasa literatura disponible, se calcula que un 10% de los pacientes diagnosticados padecerán síntomas persistentes. La Atención Primaria se considera un marco idóneo para analizar su evolución. Se diseña un estudio observacional ambispectivo para analizar la evolución clínica de los pacientes diagnosticados de COVID-19 tras 6 y 12 meses de la infección adscritos a un Centro de Atención Primaria (CAP) de Barcelona. Para ello se contactará telefónicamente con los pacientes diagnosticados de COVID-19 y se recogerán los datos clínicos de la enfermedad aguda y tras 6 y 12 meses de evolución. Además, se realizará un cuestionario telefónico para evaluar la calidad de vida y estado de salud tras la enfermedad. Se completará la información necesaria mediante los datos registrados en la Historia Clínica Compartida de Cataluña (HC3). Los resultados serán evaluados estadísticamente mediante análisis descriptivo. Se aplicará una regresión lineal múltiple y un análisis de MANOVA, ajustando las posibles variables de confusión.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

OBJECTIU
Descriure la incidència d’infecció per SARS-COV-2 en població de gent més gran de 64 anys de Barcelona ciutat, i avaluar l’evolució de la infecció covid-19 en termes de gravetat (hospitalització, pneumònia i mortalitat) segons els seus nivells previs de fragilitat.

MÈTODES
Estudi de cohorts retrospectiu. S’inclouran totes les persones més grans de 64 anys, assignades als EAP de Barcelona ciutat ICS a 1 de març de 2020. La data d’inclusió dels pacients serà el 1 de març. La data de final de seguiment serà el 31/05 o data de defunció.
La principal variable independent serà l’Index de fragilitat efragicap calculat a 01/03/2020. Es un índex validat, basat en l’acumulació de 36 dèficits i calculat a partir de la informació recollida a la història clínica d’Atenció Primària e-cap. Dóna un resultat de 0 a 1 i categoritza els individus en robustos, fragilitat lleu, moderada o greu. Com a variables dependents es recollirà el diagnòstic de covid-19 (possible/confirmat), i variables relacionades amb la gravetat de la malaltia covid-19, diagnòstic de pneumònia, hospitalització per covid-19 i defunció, amb les seves dates d’aparició.
Les dades es recolliran de forma centralitzada (unitat tècnica de la gerència territorial de Barcelona) dels registres fets a les històries clíniques. La informació necessària per l’estudi es gravarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap informació que identifiqui al pacient.
Es calcularan les taxes d’incidència d’infecció i d’esdeveniments segons grups de fragilitat, i càlcul d’intervals de confiança, i una anàlisi multivariada, mitjançant diferents models de regressió logística, amb variables dependents binàries: covid-19, i gravetat: hospitalització, pneumònia, mort (i variable gravetat composta: hospitalització-pneumònia-mort). Les variables independents inclouran l’índex de fragilitat, sociodemogràfiques i clíniques.

RESULTATS ESPERATS
La incidència d’infecció per SARS-COV-2 en gent gran no diferirà segons nivells de fragilitat prèvia. L’evolució de la infecció serà més greu en els pacients amb fragilitat.

IMPACTE POTENCIAL
El conèixer si els nivells de fragilitat en la gent gran afecten la taxa d’incidència de covid-19 o si empitjoren el seu pronòstic pot ajudar a definir estratègies preventives o d’abordatge més precoces en les persones grans més susceptibles.

Objectiu:
Descriure on van morir els pacients de Bon Pastor i Carmel els anys 2018-2019, i la seva relació amb característiques demogràfiques, clíniques i d’utilització de serveis.
A més es vol descriure la relació entre el lloc on es va produir la mort i el seguiment realitzat per l’equip d’atenció primària durant els darrers mesos de vida.
Estudi transversal amb dades enregistrats a la història clínica de pacients assignats als equips d’Atenció Primària (AP) de Bon Pastor i El Carmel, de 50 o més anys que hagin mort al període 2018-2019, amb un GMA igual o superior a 3 (amb alguna malaltia crònica).

En este proyecto se pretende evaluar si se realiza detección del riesgo de suicidio en los pacientes diagnosticados de depresión por parte de los profesionales de atención primaria desde la implementación del CRS en 2015 en Cataluña. Se realizará en ocho equipos de AP a partir de los registros de los profesionales. Además se describe la valoración del riesgo según características sociodemográficas , consumo de alcohol y drogas, problemática social y características clínicas. Y se quiere identificar la metodología de evaluación empleada en la valoración del riesgo de suicidio en AP.

La insuficiència cardíaca té una alta prevalença i tot i que el seu tractament ha millorat el pronòstic, la mortalitat i els reingressos són elevats. Des del 2005, s’ha relacionat el dèficit de ferro, amb o sense anèmia, amb una major morbimorbilitat. S’ha demostrat, que el dèficit de ferro provoca una disminució de la capicitat d’exercici, limitació funional, empitjorament de la qualitat de vida i disminució de la classe funcional de la New York Heart Association. L’estudi del dèficit de ferro, amb o sense anèmia, en la insuficiència cardíaca es basa en determinar els nivells de ferritina i l’índex de saturació de transferrina (IST). El tractament amb ferro endovenós aconsegueix la correcció del dèficit de ferro, objectivant-se millores en la classe funcional, la capacitat per l’exercici i la qualitat de vida.
? El nostre objectiu és avaluar des de l?atenció primària el percentatge de pacients amb insuficiència cardíaca que serien tributaris de tractament amb ferro endovenós. Per això, avaluarem els pacients diagnosticats d’insuficència cardíaca de l’ABS Chafarinas, mitjançant l’anàlisi i la revisió de les històries clíniques.
? Esperem d’aquesta manera, poder conèixer les característiques dels pacients amb insuficiència cardíaca, el percentatge que compleix criteris de dèficit de ferro amb anèmia o sense i quins d’ells serien tributaris de rebre tractament amb ferro endovenós.

OBJETIVOS PRINCIPALES:
– Analizar las percepciones, motivaciones y razones que influyen en la elección de la especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria (MFyC).
– Explorar la percepción y las propuestas de mejora que tienen los residentes sobre la atención primaria en el sistema sanitario y la formación universitaria en atención primaria.
OBJETIVOS SECUNDARIOS:
– Describir la elección de la especialidad de MFyC y compararla con la elección de otras especialidades médicas durante el proceso MIR de este año 2019.
– Analizar las diferencias en cuanto a la elección de MFyC en los últimos 9 años.

Objectiu:
Estudiar l’associació entre l’exposició als inhibidors de la bomba de protons (IBPs) i el desenvolupament de anemia ferropènica i determinar si está relacionada amb la duració de l’exposició

Mètodes:
Estudi de cohorts retrospectiu (2010-2016). Es van incloure pacients >55 anys de dos equips d’atenció primària, amb hemograma previ sense anèmia i almenys un hemograma posterior a la data d’inclusió. La cohort d’exposats foren els consumidors d’IBPs (almenys 2 anys). La de no exposats es va aparellar 1:1 per edat i sexe. Com a variables explicatives es van considerar el consum i el temps de tractament amb IBPs. Com a variables de resposta l’aparició d’anèmia en el seguimient (homes hemoglobina <13/mg/dl i dones <12 mg/dl). Com a variables confusores es van estudiar el tabaquisme, la malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), el consum crònic de fàrmacs gastrolesius, el consum de ferro oral i els episodis de sagnat. Es va realitzar una regressió logística per calcular la odds ratio (OR) i es va calcular el risc atribuïble (RA) i el nombre de pacients a danyar (NND). El protocol fou aprobat por el CEI (Fundació Jordi Gol). Resultats obtinguts: Es van estudiar 368 pacientes, amb una edat mitjana de 66,0 años (DE 9,0) i un 52,2% de dones, seguits una mitja de 36 mesos. Es van trovar diferències significatives entre la cohort d'exposats al tractament amb IBPs i la cohort de no exposats en el diagnóstic de MPOC, consum d'antiagregants i endoscopies realitzades. Van desenvolupar anèmia el 10,3% de la cohort d'exposats al tractament amb IBPs y el 2,7% de la cohort de no exposats. La OR ajustada fou de 3,7 (IC95% 1,3-10,4). El RA va ser del 7,6% (IC95% 2,6%-13%) y el NND de 13 pacients (IC95% 8-38). En el grup d'exposats al tractament amb IBPs el temps d'exposició no es va relacionar amb la aparició d'anèmia. Impacte potencial esperat: Donat que els IBPs son el principi actiu mes consumit al nostre país, tractant a 13 persones un període de 3 anys estem provocant un cas adicional de anèmia. Això obliga a fer exploracions complementaries per diagnósticar la causa de la anèmia, com les endoscòpies, que son oneroses i que poden suposar un risc pel pacient. Tanmateix, moltes vegades será necessari tractar amb ferro oral. Si aconseguim que la prescripció dels IBPs s'ajusti a les indicacions autoritzades i recomenades podriem estalviar molts de casos d'anèmia i evitar estudis diagnòstics cars i amb riscos pels pacients.

Antecedents:
La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) com la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i la morbimortalitat cardiovascular s’eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general.

Hipòtesi:
Els pacients DM2 i TMS presenten major mortalitat i pitjor grau de control que els no TMS.

Objectius:
Estimar la mortalitat dels pacients diabètics TMS/no TMS. Avaluar el grau de control i evolució de la diabetis i altres FRCV en ambdós grups.

Metodologia:
Estudi longitudinal retrospectiu de 2 cohorts de pacients amb DM2, TMS/no TMS. Inclosos pacients majors d’edat assignats a equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, amb diagnòstic actiu de DM2 i el de TMS, 2007 -2014. S’estimen 1889 subjectes amb DM2 amb TMS i 7556 DM2 sense TMS per detectar diferències significatives; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta<0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues:20%). Determinacions: Variables sociodemogràfiques, mortalitat, grau de control de la DM2 de la base de dades SIDIAP. Anàlisi estadística: S'estimaran taxes de mortalitat amb intervals de confiança del 95%. S'usaran models de regressió logística (grau de control) i de Cox (mortalitat) per valorar diferències entre grups i ajustar segons factors de confusió. Resultats esperats: S'espera una mortalitat més elevada i un pitjor grau de control de la DM2 i FRCV en el grup de diabètics amb TMS. Aplicabilitat i rellevància: Sensibilitzar als professionals de l'atenció primària, salut mental i gestors sanitaris de la importància d'invertir més recursos i esforços en aquests pacients.

Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.

Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.

L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte

Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.

Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.

Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física

Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).

Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.

Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Les eines d’estimació de risc cardiovascular (RCV) que s?utilitzen en el nostre entorn estan construïdes en base a població general i no sembla que siguin sensibles als pacients amb TMS. Objectius: El nostre objectiu principal és estudiar si l?estimació del risc cardiovascular mitjançant les escales QRISK3 i REGICOR en la població TMS prediu l?aparició d?esdeveniments cardiovasculars i avaluar les diferències entre les dues escales. Material i mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de dos cohorts de pacients, una amb TMS i l?altra sense. S?inclouran els pacients entre 20 i 85 anys assignats a qualsevol equip d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut i que hagin estat atesos alguna vegada entre l?1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2009. Inclourem a tots els pacients TMS que compleixin els criteris de selecció. La selecció dels pacients del grup no TMS es realitzarà de forma aleatòria i aparellada amb els pacients del grup TMS, amb una proporció 1:2. Es recolliran variables sociodemogràfiques, d?estimació de RCV amb les escales QRISK3 i REGICOR, i els esdeveniments cardiovasculars (ECV) provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi estadística: Es calcularan les taxes de d?incidència d?ECV amb intèrvals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió de Cox per estimar l?associació entre l?estimació de RCV amb les dues escales i la taxa d?incidència d?ECV.

Sovint a les consultes d?atenció primària atenem pacients amb antecedents de depressió recurrent i símptomes residuals que expressen dificultats per relacionar-se, per trobar un espai o una xarxa social pròpia i, en conseqüència, es fa manifest un determinat grau d?aïllament social.
Existeix una sòlida evidència en relació a la funcionalitat social, com un dels determinants socials de la salut més important. En aquest sentit, l’aïllament i la disfunció social representen un terreny fèrtil per a la mala salut i impedeixen portar una vida activa. Per això, considerem rellevant la potencia terapèutica de la socialització i de la participació en activitats de la pròpia comunitat. La prescripció social té una especial indicació en el context de malestars emocionals, problemes psicològics i també en situacions d?aïllament social. Així, els professionals de salut utilitzem cada vegada més els recursos dels pacients i de la seva comunitat (actius de salut) per tal d?ajudar-los a portar una vida més saludable. En el cas de les persones diagnosticades de depressió recurrent amb cert grau d?aïllament social volem donar eines i obrir les portes a la comunitat per tal de millorar la seva funcionalitat social i el seu estat d?ànim.

Objectius:
-Avaluar l?impacte d?una intervenció educativa per millorar el grau d?aïllament social (Inventari de discapacitat de Sheehan o SDI) del pacient amb trastorn depressiu recurrent.
-Avaluar l?efecte de la intervenció en l?estat d?ànim (escales de Hamilton per depressió i ansietat) en aquests pacients.

– Avaluar l?efecte de la intervenció en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn depressiu recurrent (Escala EuroQol-5D-5L)

Objectius: Determinar si la pràctica clínica varia en funció de l’horari de la visita pel que fa a peticions de proves complementàries, derivacions i noves prescripcions. Avaluar si la variabilitat és diferent segons: torn de Treball, perfil del professional, pressió assistencial i característiques del equip.
Metodologia: Es tracta d’un estudi transversal. S’inclouran a tots els metges de família (n = 721) dels Equips d’Atenció Primària (n = 50) d’un territori urbà amb una població assignada de 1.224.207 habitants. S’inclouran les visites presencials realitzades els dies d’agenda amb 20 o més visites presencials, durant 2 mesos sense incloure dies festius. S’exclouran els dies d’agenda que continguin exclusivament urgències o domicilis.

OBJETIVOS

Principal
– Describir la clasificación clínica de los pacientes EPOC de 5 equipos de atención primaria, de acuerdo con las guías GOLD 2017 y GesEPOC 2017.

Secundarios
– Analizar el porcentaje de pacientes según niveles de riesgo de acuerdo con las guías GesEPOC.
– Determinar la gravedad clínica de los pacientes mediante el índice bodex.
– Describir y comparar la adecuación del tratamiento pautado para el paciente con el recomendado en las diferentes guías.
– Describir la relación entre nivel de eosinófilos en sangre y número de agudizaciones en pacientes con corticoides inhalados y en pacientes con otros tratamientos.

METODOLOGÍA
Se trata de un estudio observacional transversal multicéntrico de seis equipos de atención primaria urbanos de la ciudad de Barcelona y municipio de Badalona
Población de estudio: Pacientes asignados a 8 médicos de familia distribuídos en 6 equipos (CAP Roquetas, CAP Horta F, CAP Casernes, CAP Via Barcino, CAP Sant Roc, CAP Chafarinas). Criterios de Inclusión: pacientes diagnosticados de EPOC según el eCAP (J 44.9 del CIM10) y espirometría con FEV1/FVC postbroncodilatación <0,7 que se encuentren entre los 35 y 85 años, incluyendo el fenotipo mixto ACO (asthma- chronic obstructive pulmonary disease overlap, fenotipo mixto asma - EPOC). Criterios de exclusión: pacientes diagnosticados únicamente de asma, pacientes diagnosticados de fibrosis pulmonar o que hayan presentado patología cardíaca descompensada en los tres meses previos a la realización del estudio. Pacientes diagnosticados de enfermedad terminal (con pronóstico de vida inferior a 6 meses), pacientes institucionalizados o pacientes que no respondan a las llamadas. -Muestra: Se realizará un muestreo consecutivo de pacientes de cada equipo que cumplan criterios de selección. Una muestra de 439 individuos es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que se prevé que sea alrededor del 50%. En porcentaje de reposiciones necesaria se ha previsto que será del 20% (todo ello teniendo en cuenta una estimación de 5000 pacientes diagnosticados de EPOC en la población estudiada).

Objectiu: Avaluar l’efectivitat de 3 programes de sensibilització i alfabetització en salut mental per a joves escolaritzats en l’augment de coneixements de salut mental, cerca d’ajuda, ús de serveis sanitaris i reducció de l’estigma amb la finalitat de prevenir els trastorns mentals i disminuir els seus símptomes. Secundàriament, avaluar el cost- efectivitat dels 3 programes,l?impacta sobre la qualitat de vida i la seva efectivitat segons la situació socio-econòmica.
Metodologia:
Disseny:Assaig multicèntric aleatoritzat basat a l’escola de 12 mesos de seguiment. Subjectes:408 estudiants d’entre 14 i 17 anys que cursen 3e d’E.S.O. en 8 centres educatius aleatoritzats dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella de Barcelona.
Intervenció: 3 grups d?intervenció de menor a major intensitat: 1) Programa de sensibilització en salut mental (PSSM)(1h); 2) Programa d’Alfabetització en Salut Mental (PASM) (6h); 3) PASM més Reducció estigma (RE) (7h). Grup control: Llista d’espera.
Mesures principals de resultat: 1)Coneixements en salut mental (CSM) i 2)Estigma (RIBS i CAMI).
Mesures secundàries resultat: 1)Símptomes Mentals i Salut Mental Positiva ( SDQ);2) Ús de Serveis i de tractament; 4)Intenció de canvi d’un problema de salut mental ( DiClemente); 5) Qualitat de vida (EQ-5D); 6)Assetjament escolar/Internet; 7) Satisfacció.
Variables potencialment confusores: 1)Socio-demogràfiques; b) Familiars; c) Acadèmiques/Escolars i d) Formació previa en salut mental.
Resultats esperats:Un augment dels coneixements dels símptomes mentals i de l’ús de serveis sanitaris, i una reducció de l’estigma el que permetrà augmentar el benestar emocional i disminuir els trastorns mentals.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.

Objectiu:

Descriure la prevalença dels factors de risc cardiovascular (FRCV) i malaltia cardiovascular (CV) de la població immigrant de l?Indostan (Paquistan, Índia i Bangladesh) resident a la ciutat de Barcelona i comparar-la amb la de la població autòctona. Avaluar possibles diferències segons el país d?origen.

Mètode:

Estudi descriptiu comparatiu de dues poblacions residents a la ciutat de Barcelona (població immigrant procedent de Paquistan, Índia i Bangladesh i població autòctona). Les dades s?extrauran de la història clínica informatitzada mitjançant el Sistema d?informació dels serveis d?atenció primària (SISAP).

Es compararan les prevalences de tots els FRCV i s?analitzarà específicament la prevalença dels FRCV en el grup de pacients amb malaltia CV establerta i, dins d?aquest, el subgrup amb cardiopatia isquèmica. Es compararan les prevalences entre els diferents països d?origen.

Resultats esperats:

S?espera trobar diferències entre la prevalença de FRCV i malaltia CV entre la població autòctona i la població immigrant de l?Indostan resident a Barcelona.

Impacte potencial esperat:

Això permetrà adequar les estratègies i recursos i millorar les activitats clíniques i preventives dirigides a disminuir la malaltia cardiovascular en aquesta població.
Per altra banda, aportarà informació sobre la relació existent entre els FRCV i la malaltia CV en la població de l?Indostan i sobre les taules de risc CV que millor prediuen el seu risc . D?aquesta manera es podria facilitar la presa de decisions i millorar l?abordatge clínic i terapèutic d?aquests pacients a l?àmbit de l?Atenció Primària.

Introducció: la dermatoscòpia és una tècnica diagnòstica no invasiva, aplicable a l?Atenció Primària, que redueix l?àrea d?incertesa entre el diagnòstic benigne i el diagnòstic maligne, objectiu fonamental pel diagnòstic precoç del melanoma. La utilització del dermatoscopi a la consulta d?atenció primària per un metge que ha rebut formació en dermatoscòpia augmenta l?exactitud entre el diagnòstic definitiu emès per aquest metge i el gold standard (diagnòstic emès per l?especialista en dermatologia o diagnòstic histopatològic).7,13

Objectius:
Principals:
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família amb diferents nivells de formació en dermatoscòpia.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que utilitzen el dermatoscopi amb formació reglada i metges de família que examinen les lesions a ull nu.
Secundaris:
? Conèixer el grau de concordança entre el criteri de derivació de lesions pigmentades amb sospita de malignitat que són explorades amb dermatoscopi entre metges de família amb formació reglada en dermatoscòpia i metges que no han rebut formació reglada.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que fan servir el dermatoscopi amb diferents nivell de formació i la dermatòloga, a un dels centres participants (EAP Raval Nord).
? Descriure el percentatge de pacients derivats amb sospita de malignitat que finalment són malignes.

Mètodes: el projecte consisteix en un estudi descriptiu multicèntric i transversal. Es realitza en tres Centres d?Atenció Primària (CAP) de l?Àrea Metropolitana de Barcelona (EAP La Mina, EAP Raval Nord, EAP El Clot), des de desembre 2015 fins l?any 2017. La població d?estudi engloba els pacients assignats i atesos als tres centres citats. La selecció es realitza a les consultes dels metges de l?EAP de pacients que consulten per alguna lesió cutània, als quals se?ls ofereix una derivació directa a la consulta setmanal anomenada DERMATOSCÒPIA de cada centre implicat. En aquesta consulta es registren les característiques de cada pacient i de la lesió que presenta i s?insereixen en una base de dades Access per posteriorment ser avaluades mitjançant l?anàlisi estadístic amb el programa SPSS. Les lesions són valorades amb dermatoscopi per un metge format en dermatoscòpia i un metge sense formació específica. Si hi ha dubtes diagnòstics, és valorat pel dermatòleg de zona. En el cas concret de l?EAP Raval Nord la lesió és sempre valorada per la dermatòloga de referència mitjançant imatge teledermatològica (amb o sense visita presencial addicional), per poder fer l?estudi comparatiu també amb dermatologia.

Resultats esperats: conèixer el grau de concordança entre metges de família formats i no formats en dermatoscòpia i el dermatòleg de referència ens serveix per valorar l?interès i la necessitat de formació de metges no especialistes en aquest tema, donada l?alta sensibilitat diagnòstica que ofereix aquesta tècnica. S?espera obtenir un major grau de concordança en les valoracions realitzades pels metges que utilitzen dermatoscòpia respecte a qui no l?utilitza. En les dades avaluades fins al moment s?obtenen resultats similars al esperats. Fins abril 2016 s?han valorat 86 lesions en 62 pacients (amb una edat mitjana de 54,4 anys i sent el 61,3% dones). La concordança entre la valoració a ull nu i per dermatoscòpia té un índex Kappa de 0,583 (per a la sospita de malignitat) i de 0,404 (en la decisió de derivació); en canvi, amb l?ús del dermatoscopi, la concordança entre els metges que l?empren, té un índex Kappa de 0,602 (per a la sospita de malignitat) i de 0,714 (en la decisió de derivació).

Impacte potencial esperat: poder demostrar la nostra hipòtesi seria de gran interès de cara al futur des de tots els àmbits (Atenció Primària i Dermatologia), per donar a conèixer la tècnica de cribatge diagnòstica de dermatoscòpia a l?Atenció Primària i valorar les necessitats de formació. Tanmateix, seria important pel diagnòstic i morbiditat dels pacients visitats.

Objectiu: Avaluar els coneixements del joves escolaritzats a Ciutat Vella en relació a les infeccions de transmissió sexual (ITS), pràctiques sexuals de risc i us de serveis sanitaris abans i després d?una intervenció dirigida per professionals sanitaris a l?aula.

Disseny. Estudi observacional pre-post intervenció.

Població. Joves majors de 14 anys escolaritzats a 3è-4rt E.S.O./ Batxillerat/de Ciutat Vella (2 centres públics i 2 concertats).

Variables: sociodemogràfiques (edat, sexe, país de naixement,), identificació conductes de risc, ús de serveis sanitaris, identificació ITS, ús de preservatiu, inici relacions sexuals, associació consum d?alcohol (OH) i altres drogues amb relació sexual.

Recollida de dades: A aquests joves se?ls hi passarà una enquesta (Anexe-1) elaborada per l?equip d?investigadors per valorar els coneixements en relació a les conductes sexuals de risc, les ITS i l?ús de serveis sanitaris. Després de la intervenció es tornarà a passar per avaluar l?adquisició de coneixements. Les enquestes les realitzaran les infermeres del programa Salut i Escola durant l?últim trimestres del curs 2015-2016 i 2016-2017 en els Instituts dels quals són referents.

Resultats esperats: cal esperar que la intervenció feta pels professionals de la salut millori els coneixement en relació a les infeccions de transmissió sexual, la identificació de conductes sexuals de risc i l?ús de serveis sanitaris.

Impacte potencial esperat: Identificar quan s?ha mantingut una relació sexual de risc i saber fer un bon us de la xarxa sanitària, on adreçar-se en aquests casos, pensem que podria influir en una detecció precoç i disminuir els possibles contactes. L?alfabetització en salut sexual i infeccions d?aquest col?lectiu, hauria d?influir en la disminució de la incidència de les infeccions de transmissió sexual que ara per ara es comporten amb un augment exponencial en tota Barcelona i especialment en Ciutat Vella.

– Estimar la prevalença de MPOC en pacients amb trastorn mental sever (TMS) de l?Àmbit de Barcelona Ciutat, i comparar-la amb població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de la funció pulmonar en pacients TMS, comparat amb la població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de l?hàbit tabàquic en pacients TMS, comparat amb població no TMS.

MÈTODE
Estudi transversal. Període d?estudi des d?1 de Gener de 2014 al 31 de Decembre de 2015.
Població assignada a 31 de Desembre de 2015 al 52 centres d?atenció primària de l? Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona. S?utilitzarà la informació provinent del programa ECAP (Estació Clínica d?Atenció Primària), la història clínica informatitzada de l?ICS que s?utilitza en els centres d?atenció primària.
Es crearan dos grups d?estudi segons si tenen o no diagnòstic de TMS.
Els pacients amb TMS hauran de tenir un diagnòstic actiu a 31 de Desembre de 2015 dels següents: esquizofrènia (CIM-10: F20 i qualsevol de les seves subcategories), altres trastorns psicòtics (CIM-10: F21, F22, F23, F24, F25, F28, F29) incloent trastorns esquizotípics, esquizoafectius, trastorns delirants i altres psicosi, trastorn bipolar i mania : (CIM-10: F30, F31).

El grup no TMS, seran pacients sense cap dels diagnòstics anteriors. L? aparellament dels grups TMS i no TMS es farà per edat, sexe, centre i atès o no pel metge/infermer durant el període d?estudi.

Variables: Edat, sexe, codi EAP on està assignat el pacient. Diagnòstic de TMS, de malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), de pneumònia, de bronquitis aguda, de càncer de pulmó. Variables de funció pulmonar. Espirometria (si/no); FEV1; FEV1/FVC; prova broncodilatadora (positiva/negativa/no consta). Diagnòstic de fumador actiu. Hàbit tabàquic (fumador/no fumador/exfumador/no consta); Nombre de paquets/any. Consell antitabàquic: realitzat/no realizat
Altres variables: Visites realitzades CAP (MF /Infermeria). Obesitat. Vacuna antipneumocòccica posada en qualsevol moment: si/no. Vacuna antigripal posada durant el període d?estudi: si/no

Anàlisi de dades
Descripció de les variables de l?estudi mitjançant percentatges, mitjanes i mesures de dispersió.
S?usarà un model de regressió logística per calcular l?OR (IC 95%).

RESULTATS ESPERATS
Fins el moment actual en el nostre medi no s?ha realitzat cap estudi d? aquest tipus a excepció de l?estudi pilot realitzat pels investigadors.
Esperem obtenir baix diagnòstic de MPOC, per la baixa realització d?espirometries, així com un baix registre de tabaquisme i la seva severitat a la població TMS.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT
Un estudi d?aquestes característiques podria ajudar a modificar l?esperança de vida dels pacients fumadors, afectats d?un trastorn mental sever i tenir un impacte molt important en la seva salut.
L?estudi també ajudaria a plantejar la efectivitat de mesures de diagnòstic precoç de MPOC, campanyes de vacunació antipneumocòcia i consell antitabac als pacients TMS.

OBJECTIU:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció per reduir errors de conciliació de medicaments prescrits en les persones donades d’alta de l’hospital de referència de l’EAP Raval Nord de Barcelona.
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció per millorar l’adherència terapèutica de les persones donades d’alta de l’hospital de referència de l’EAP Raval Nord de Barcelona.

MÈTODES:
Estudi pilot d’intervenció abans-després sense grup control, de sis mesos de seguiment en l’Equip d’Atenció Primària de Raval Nord. S’estudiaran pacients majors de 64 anys, polimedicats donats d’alta de l’hospital de referència i derivats al seu domicili. La mitjana de les altes hospitalàries a la setmana de pacients majors de 64 anys s’estima en 5 pacients, dels quals 4 complirien els criteris de selecció. Per la qual cosa en els 6 mesos es podran incloure uns 80 pacients

INTERVENCIÓ: La intervenció consisteix en una actuació en tres etapes, la primera serà la preparació dels professionals que intervindran en l’estudi amb un curs de formació i, posteriorment la visita domiciliaria al pacient on se recolliran les variables descrites. En la segona etapa s’analitzaran els resultats obtinguts de les dades recollides a la primera etapa i s’efectuarà un pla d’intervenció per modificar factors de risc detectats. Els errors de conciliació s’analitzaran conjuntament amb l’equip referent del pacient (UBA). Els errors d’adherència, es realitzarà educació sanitària al pacient/família/cuidador conjuntament amb l’equip referent del pacient (UBA).
La tercera etapa es realitzarà desprès de sis mesos de la intervenció, s’efectuarà una mostra significativa per valorar si ha hagut canvis en la conciliació i adherència de la població. S’analitzarà si han hagut canvis relacionats amb la primera etapa de l’estudi.

RESULTATS ESPERATS:
Amb aquest estudi esperem identificar els errors en la conciliació i adherència terapèutica que es produeixen en els pacients donats d’alta en el nostre hospital de referència. Així com establir potencials recursos factibles a la pràctica clínica diària per tal de prevenir els errors terapèutics en la transició de pacients entre diferents serveis sanitaris.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT:
En aquest estudi pretenem actuar sobre els pacients grans polimedicats amb dificultat amb la adherència terapèutica i modificar els factors de risc detectats, donat que les altes hospitalàries comporten en moltes ocasions canvis de tractament que si no hi ha seguiment sistemàtic poden llevar a duplicitat i situacions adverses, Poder incidir en la conciliació i adherència pot ser un factor determinant per reduir la despesa sanitària i millorar la seguretat del pacient.

OBJECTIUS
1. Objectius principals
1.1. Determinar la prevalença dels trastorns mentals severs (TMS) en els pacients diabètics de la població de Barcelona ciutat.
1.2. Comparar la prevalença dels TMS entre els diabètics respecte la població no diabètica de Barcelona ciutat.

2. Objectius secundaris
2.1. Establir si existeixen diferències socio-demogràfiques i de control de la diabetis entre la població diabètica amb TMS i sense TMS.
2.2. Determinar la prevalença de TMS segons els diferents tipus de diabetis.

METODOLOGIA

Disseny de l’estudi
Estudi descriptiu transversal. Es determinarà la mostra a data de tall de 31 de desembre de 2014. S’utilitzaran les dades de la història clínica informatitzada tenint com a període d’estudi l’any 2014.

Població d’estudi
Població assignada als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona a data d’inclusió de l’estudi. Es crearan dos grups d’estudi segons si són o no diabètics.

Els objectius de l’estudi són: determinar l’associació entre la prescripció farmacèutica basada a L’evidència i la relació amb la indústria farmacèutica (IF) del resident o del seu tutor. Descriure el grau de relació i les actituds del resident amb la promoció farmacèutica de la indústria.

Metodologia: estudi transversal en el que s’inclouen residents R1 a R4 de medicina familiar i comunitària de totes les unitats docents de Catalunya (17 UD i 900 residents). Es recollirà informació a partir d’una enquesta adaptada, anonimitzada i enviada a tots els residents per correu electrònic, sobre els següents apartats: freqüència d’interaccions amb la indústria farmacèutica (5 ítems), actituds respecte a la interacció amb la indústria farmacèutica (13 ítems) i fonts d’informació utilitzades per dubtes sobre prescripció. Les respostes als ítems anteriors es fan mitjançant escales Likert de 4 categories. El coneixement sobre prescripció basada en l’evidència es valora plantejant quin seria el tractament de 5 casos clínic. S’avaluarà si la prescripció decidida pel resident és correcta segons GPC, o el fàrmac recomanat és un principi actiu o genèric, o el fàrmac no es dels promocionats per la indústria al moment actual. A més es pregunta per com organitza l’equip la relació amb la indústria i variables demogràfiques. Es faran 3 recordatoris per augmentar el nivell de resposta.
La prescripció farmacèutica basada a l’evidència es determinarà mitjançant una variable índex que combini les tres variables bàsiques de coneixement dels 5 casos. Aquest índex es relacionarà amb la freqüència de relacions i les actituds mitjançant proves estadístiques no paramètriques.

S’espera que hi hagi asociació entre prescripció basada en L’evidència i relació amb la IF. El grau de relació amb la IF pot ser diferent segons any de residència i tipus de població atesa pel resident.

Hipótesis:
La EV antipertúsica varía según el número de dosis recibidas, la edad y el tiempo transcurrido desde la recepción de la última dosis.
Objetivo general:

Evaluar mediante un estudio de casos y controles la EV de la vacuna antipertússica en los pacientes de 8 a 16 años que han acudido a los CAPs de Barcelona.

Objetivos Específicos:
1. Estimar la efectividad del programa de vacunación antitosferina según el número de dosis recibidas, la edad de vacunación y el tipo de vacuna en niños y adolescentes de 8-16 años.
2. Estimar la EV antipertúsica según el tiempo transcurrido desde la última dosis recibida

El 40% de los pacientes en tratamiento con antipsicóticos (la mayoría con diagnósticos incluidos en los trastornos mentales severos) pueden presentar hiperprolactinemia. Existen estudios que evidencian su asociación con eventos médicos como la reducción de la densidad ósea, fracturas de cadera, cáncer de mama y próstata. Se han propuesto diferentes determinantes que explicarían la mayor aparición de estos eventos: genéticos, estilos de vida y fármacos antipsicóticos.

El objetivo del estudio es evaluar la incidencia de fractura de cadera en pacientes con patología psiquiátrica y tratamiento antipsicótico, comparándola con la de individuos que no han sido tratados con antipsicóticos.

Para ello se diseña un estudio de cohortes retrospectivo de pacientes con diagnósticos psiquiátricos mayores de 44 años, asignados a equipos de atención primaria del ICS, a los que se les prescribió un antipsicótico al menos 3 meses durante el 2006. Esta cohorte se compara con pacientes sin tratamiento antipsicótico, seleccionados al azar y emparejados según edad, sexo y equipo. Se evalúan fracturas de cadera producidas entre 2006 y 2013. Se mide tipo de antipsicótico prescrito (típico y/o atípico) , dosis total y diagnóstico psiquiátrico.

Se calcularán las tasas de incidencia de eventos y los intervalos de confianza según método de Poisson. Se analizará la asociación entre prescripción de fármacos, diagnósticos y aparición de eventos mediante regresión de Cox.

Limitaciones del estudio: se excluye la población en tratamiento con antipsicóticos de prescripción no facturada en ICS; en el grupo de pacientes tratados se desconoce el tiempo de exposición previa al tratamiento antipsicótico.

Objectiu: 1- Conèixer el patró dietètic i culinari actual i comparar-lo amb el previ a la migració, de famílies de l’Indostan que es visiten al nostre centre. 2- Avaluar la efectivitat d’una intervenció adaptada culturalment per a millorar la ingesta de nutrients en dones amb sobrepes i/o obesitat d’aquesta població. Mètode: La primera part de l’estudi és un estudi qualitatiu dut a terme en una àrea de salut urbana sòciodeprimida i amb un elevat percentatge d’immigració. Mitjançant una investigació qualitativa de tipus etnogràfic pretenem entendre les accions, comportaments, valors, creences i rols socials dels grups culturals de l’Indostan els quals condicionen els hàbits culinaris i dietètics. Com a tècnica de recollida d’informació es faran entrevistes individuals semiestructurades. La segona part de l’estudi és un assaig d’intervenció comunitària aleatoritzat per avaluar l’efectivitat d’una dieta adaptada a aquesta població. Conèixer, des d’una perspectiva etnogràfica el patró dietètic actual i els principals canvis respecte abans de la migració. Valorar la relació entre el tipus i quantitat de nutrients consumits i les diferents variables recollides. A partir de les entrevistes individuals semiestructurades es dissenyarà una intervenció que es planteja com un estudi pilot en el que s’aleatoritzarà a seixanta pacients (30 en el grup intervenció i 30 en el grup control que no hagin participat en les entrevistes individuals semiestructurades). Subjectes: Pacients dones > 18 anys, amb sobrepès i/o obesitat originaries de l’Indostan que es visiten a l’àrea Bàsica de salut del Raval Sud i acompleixin els criteris d’inclusió. La part aleatòria de l’estudi, el mostreig es farà de manera intencionada i raonada en pacient s de les cultures mencionades. Instrumentació: e-Cap, gravacions de veu (invoices), qüestionaris i entrevista semiestructurada. Determinacions: variables sòcio-demogràfiques, antropomètriques (pes, alçada, perímetre abdominal), hàbits de risc, comorbiditats, glucèmia basal, HbA1c (en diabètics), perfil lipídic, altres factors metabòlics, risc i episodis cardiovasculars. Variables relacionades amb la ingesta de nutrients i el patró culinari (Food Frequency Questionnaire dissenyat pel nostre equip de recerca amb l’objecte de conèixer què mengen diàriament i transformar-ho en nutrients) Anàlisi estadística: Les passes que se seguiran en l’anàlisi de la informació de les entrevistes individuals semiestructurades seran: anàl·lisi de contingut temàtic i categoritzat posteriorment. 1.Segmentació i anàlisi del contingut de les unitats d’informació, 2.Codificació d’unitats d’informació, 3.Creació de categories i 4.Creació d’hipòtesis i agrupació d’informació en un marc explicatiu teòric. L’anàlisi quantitatiu es farà mitjançant comparació abans-després dels hàbits dietètics utilitzant proves estadístiques no paramètriques. Resultats esperats: El patró culinari de les famílies de l’Indostan presentarà importants diferències respecte al del país d’acollida, probablement relacionades amb la cultura i possiblement accentuades per la pròpia migració. Conèixer-les ens permetria donar uns consells de salut de manera més efectiva ja que respectarien la seva cultura culinària. Impacte potencial esperat: descriure el patró culinari actual i aplicar un a intervenció amb una dieta adaptada culturalment i basada en l’empoderament dels individus per assolir canvis en els hàbits dietètics de manera perdurable permetria reduir la prevalença de sobrepès/obesitat de la població.

OBJECTIU: Avaluar l’efectivitat d’una consulta específica i multidisciplinària d’obesitat per reduir el pes en pacients obesos. MÈTODE: Estudi d’intervenció sense grup control amb un seguiment de 18 mesos. Població d’estudi: Pacients més grans de 15 anys amb IMC entre 30 i 39,9, visitats al CAP i derivats a la consulta pel personal sanitari del CAP Besòs. Intervenció: Formació dun grup de treball format per 2 metges (MF) d’Atenció Primària (AP), 4 infermeres (INF) i 1 administrativa al CAP Besòs de Barcelona, anomenat GEOBESÒS (Grup d’Educació en Obesitat del CAP BESÒS) que realitzaran una consulta d’obesitat un dia a la setmana (5 hores) en horari altern de matí i tarda. Es farà seguiment durant 18 mesos amb un total de 15 visites. Es duran a terme tallers en grup i sortides a caminar pel barri per fomentar hàbits dietètics saludables i la realització d’exercici físic. El programa es basa en l’entrevista motivacional. Mesures principals: Pes, talla, perímetre abdominal, nivell d’activitat física, hàbits dietètics, variables sociodemogràfiques. RESULTATS ESPERATS: Esperem que amb un abordatge basat en l?entrevista motivacional i més intensiu del què es du a terme a la consulta diària d’AP, siguem capaços de: – Educar per un canvi d’hàbits cap a un estil de vida més saludable. – Responsabilitzar al pacient de la seva salut, proporcionant-li coneixements per modificar hàbits. – Reduir el pes inicial 5-10% (1,2,3). – Evitar la recuperació a llarg termini del pes perdut (1,2,3). – Millorar la qualitat de vida d’aquests malalts (1,2,3). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: L’obesitat a Catalunya té una prevalença del 15-20% i està en augment (1,3). Per tant, la millora de la qualitat de vida d’aquests malalts, la disminució del seu risc cardiovascular i la reducció de la seva morbimortalitat ha d’aportar grans beneficis tant a nivell personal com poblacional i també per al professional. Pensem que tot i tractar-se d’una síndrome crònica amb gran repercussió, no se li ha donat la suficient importància. No hi ha guies d’actuació en obesitat en AP actualitzades i consensuades a Catalunya (a diferència d’altres patologies com la diabetis o la hipertensió, entre d’altres) ni material adequat per poder treballar des de les consultes d’AP. La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició, a la seva guia pràctica del 2003, recomana intervenir sobre aquells pacients que tenen un índex de massa corporal (IMC) superior a 30, un IMC entre 25 i 29 amb comorbilitats, un IMC per sobre de 25 amb un perímetre de cintura de risc (homes > 102 cm, dones > 88 cm) (3), o bé un perímetre de cintura de risc amb comorbilitats (9). Tenint en compte que els criteris de derivació al nostre servei d’Endocrinologia de referència (Hospital del Mar) són un IMC superior a 40, un IMC superior a 35 amb comorbilitats greus no controlades, edat entre 18 i 55 anys, duració de l’obesitat mòrbida superior a 5 anys i fracàs previ al tractament mèdic convencional de l’obesitat; que corresponen als pacients candidats a cirurgia bariàtrica i que representen la punta d’iceberg de l’obesitat, hi ha un gran nombre de malalts amb sobrepès o obesitat que poden i haurien de ser controlats des de l’AP. Cal tenir en compte també que, segons l’estudi prospectiu Delphi, la despesa econòmica generada per l’obesitat a l’Estat Espanyol és aproximadament un 7% de la despesa sanitària global (4). De manera que la disminució d’aquesta despesa es podria traduir en inversions en altres necessitats. Volem demostrar que fer teràpia intensiva millora els resultats de control dels malalts obesos. I amb aquesta experiència poder arribar a elaborar una guia d’actuació per a l?obesitat que pugui servir als professionals de l’AP, esperant poder augmentar la seva motivació per poder controlar millor aquesta, ja anomenada «epidèmia del s. XXI», tenint en compte la importància de la seva prevenció i tractament, conceptualment molt senzills però a la pràctica molt difícils d’assolir (9).

El trastorn d?ansietat és una patologia molt prevalent a atenció primària, sent un dels principals motius de consulta especialment en dones adultes de mitjana edat i comporta una important càrrega social i econòmica ja que genera incapacitat, no solament a l?esfera personal i interpersonal, sinó també a la laboral; incapacitat agreujada pel caràcter recurrent d?aquest trastorn.

Objectiu
Es tracta d?una prova pilot d?assaig clínic aleatoritzat amb l?objectiu d?avaluar l?efectivitat d?un programa de dansa com a mitjà d?expressió corporal en dones adultes de Nou Barris (Barcelona) per disminuir l?ansietat, mesurada amb el qüestionari de Goldberg subescala d?ansietat, així com conèixer si existeixen canvis significatius en l?escala de Salut EuroQol (EQ-5D) abans i després de la intervenció de dansoteràpia i si es mantenen als 2 mesos de finalitzar la intervenció.
La Cochrane defineix en una revisió sistemàtica del 2013 el terme ?Dance therapy? o ?Dance movement therapy? com a ús psicoterapèutic del moviment englobant la integritat individual a nivell emocional, social, cognitiu i físic com a recurs per a trastorns d?ansietat i depressió en adolescents, trastorns del moviment en pacients amb parkinson, pacients amb esquizofrènia o oncològics terminals sense arribar a conclusions significatives però animant a la realització de nous estudis donada la no agressivitat de la intervenció.

Objectius: avaluar l’impacte en el nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen crònic domiciliari (OCD) en pacients / cuidadors després d’un seguiment protocol·litzat per infermers d’Atenció Primària. Avaluar l’impacte en la qualitat de vida relacionada amb la salut, comparar el nombre de ingressos hospitalaris, visites a urgències i exacerbacions durant l’any anterior i posterior al estudi. Disminuir els accidents derivats de l’ús de l’OCD i descriure les característiques sociodemogràfiques i clíniques d’aquests pacients. Disseny: assaig controlat no aleatori. Tots els pacients amb OCD de vuit equips d’atenció primària de Barcelona. Es recolliran variables generals i clíniques dels pacients; relacionades amb l’oxigen i amb el cuidador, variables de coneixements i habilitats i secundàries. Al grup intervenció se li farà un intervenció protocol·litzada. Al grup control se li realitzarà el seguiment habitual. Les dades es recolliran mitjançant la revisió de la història clínica i visita domiciliària als 0 i 12 mesos. Anàlisi de dades: s’establirà comparabilitat entre variables dels 2 grups, a l’inici de la intervenció (chi quadrat i t-student). Anàlisi descriptiu del nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen abans i després de la intervenció. Per avaluar el canvi en el nivell de coneixements es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup intervenció i control amb proves paramètriques (o no paramètriques si cal). Es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup control i intervenció per avaluar la freqüentació dels pacients als serveis sanitaris. L’anàlisi es farà segons intenció de tractar.

El diagnòstic de la trombosis venosa profunda (TVP) és complicat pels signes i símptomes tan inespecífics amb els que es presenta. Davant la sospita de TVP es poden utilitzar diferents escales de probabilitat clínica, i/o diferents proves complementàries (Dímer-D i/o ecografia doppler). Malgrat això, a l’Atenció Primària de Salut del nostre entorn, es deriven a l’hospital totes les sospites de TVP i només en un 25% dels pacients es confirmarà el diagnòstic. Els objectius d’aquesta revisió sistemàtica són: avaluar la validesa d’algoritmes diagnòstics de detecció de la Trombosis Venosa Profunda en pacients amb sospita de tenir aquesta patologia i descriure els algoritmes diagnòstics de detecció de TVP segons diferents nivells assistencials: atenció especialitzada i atenció primària. Metodologia: revisió sistemàtica d’estudis publicats, prospectius i retrospectius, realitzats tant a l’Atenció Primària com a l’àmbit hospitalari. Per a la seva selecció han d?haver inclòs a pacients amb sospita d’un primer episodi de TVP, haver avaluat la sospita mitjançant un algoritme diagnòstic en el que es podrà incloure una o varies escales de probabilitat clínica i el paràmetre Dímer-D. A més el diagnòstic s’ha d’haver confirmat mitjançant l’ecografia doppler (prova ‘gold standard’) i tenir els resultats d’algun dels següents paràmetres: Sensibilitat, Especificitat, Valor Predictiu Positiu (VPP), Valor Predictiu Negatiu (VPN), Corbes ROC, Likelihood ratio i/o Índex de Youden. La cerca es realitzarà en MEDLINE, EMBASE i la base de dades de la Cochrane. Es revisaran els articles des de l’inici d’aquestes fonts d’informació fins l’actualitat. No hi haurà limitacions en l’idioma. En l’anàlisi estadística s’avaluarà l’efectivitat dels diferents algoritmes diagnòstics tenint en compte els paràmetres de sensibilitat, especificitat, VPP, VPN, likelihood ratios i corbes ROC. Les anàlisis d’aquestes variables es realitzaran inicialment de manera global i posteriorment es crearan dos subgrups de diagnòstic: hospitalari i d’atenció primària. Amb aquesta revisió sistemàtica esperem arribar a l’algoritme clínic més vàlid per arribar a un correcte diagnòstic de tots els pacients amb sospita de patir TVP, ja sigui en un àmbit hospitalari, com en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut. Esperem que aquests algoritmes diagnòstics ens permetin consensuar de manera homogènia el maneig d’aquests pacients a l’Atenció Primària de Salut.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.

OBJECTIU PRINCIPAL:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinària comparada amb el tractament clínic habitual en la disminució de la incidència de lumbàlgia crònica (ILC), la reducció de la intensitat del dolor i la durada de l’episodi i la millora de la qualitat de vida (QV) en persones adultes amb lumbàlgia subaguda inespecífica (LSAI).

METODOLOGIA:
Disseny: Assaig clínic aleatori multicèntric comparant un grup amb LSAI tractat amb abordatge multidisciplinari enfront d’un grup control amb tractament clínic habitual.
Participants Persones >18 i <65 anys (n=696) amb LSAI ateses als 36 centres d?atenció primària (348 assignats a intervenció i 348 a control). Grup Intervenció: Intervenció individual: seguiment recomanacions Guía de Pràctica Clínica de Patologia de la columna lumbar en l'adult, del Instituto Català de la Salut. Intervenció grupal educació sanitària. DVD per reforçar els continguts educatius treballats als grups. Grup control: Intervenció individual descrita al grup intervenció. Mesures de resultats: basals i seguiment als 3 i 12 mesos. Variables dependents: Severitat dolor (McGill), discapacitat (Roland Morris), QV (SF3)6, durada de l?episodi actual de LSAI, baixa laboral i durada (dies) de la mateixa. Variables independents: grup de tractament, sociodemogràfiques (edat, sexe instrucció, professió, fills; psicosocials qüestionari Fear Avoidance Beliefs, depressió (Beck) i ansietat (STAI); clíniques: somatometria, episodis anteriors lumbàlgia, durada episodi actual. Anàlisi de les dades L'anàlisi serà per intenció de tractar. El grup intervenció i control es compararan mitjançant tècniques adequades segons condicions d'aplicació. S'avaluarà l'associació entre intervenció i efecte (evolució a lumbàlgia crònica) amb anàlisis multivariables (models de regressió multinivell i supervivència) ajustats segons variables independents. RESULTATS ESPERATS: Aportar evidències sobre l'efectivitat de la intervenció multidisciplinària proposada en la disminució de la ILC i els costos socials i econòmics d'aquest problema.

OBJECTIU PRINCIPAL:
Analitzar l’efectivitat d’una intervenció multidisciplinària comparada amb el tractament clínic habitual en la disminució de la incidència de lumbàlgia crònica (ILC), la reducció de la intensitat del dolor i la durada de l’episodi i la millora de la qualitat de vida (QV) en persones adultes amb lumbàlgia subaguda inespecífica (LSAI).

METODOLOGIA:
Disseny: Assaig clínic aleatori multicèntric comparant un grup amb LSAI tractat amb abordatge multidisciplinari enfront d’un grup control amb tractament clínic habitual.
Participants Persones >18 i <65 anys (n=696) amb LSAI ateses als 36 centres d?atenció primària (348 assignats a intervenció i 348 a control). Grup Intervenció: Intervenció individual: seguiment recomanacions Guía de Pràctica Clínica de Patologia de la columna lumbar en l'adult, del Instituto Català de la Salut. Intervenció grupal educació sanitària. DVD per reforçar els continguts educatius treballats als grups. Grup control: Intervenció individual descrita al grup intervenció. Mesures de resultats: basals i seguiment als 3 i 12 mesos. Variables dependents: Severitat dolor (McGill), discapacitat (Roland Morris), QV (SF3)6, durada de l?episodi actual de LSAI, baixa laboral i durada (dies) de la mateixa. Variables independents: grup de tractament, sociodemogràfiques (edat, sexe instrucció, professió, fills; psicosocials qüestionari Fear Avoidance Beliefs, depressió (Beck) i ansietat (STAI); clíniques: somatometria, episodis anteriors lumbàlgia, durada episodi actual. Anàlisi de les dades L'anàlisi serà per intenció de tractar. El grup intervenció i control es compararan mitjançant tècniques adequades segons condicions d'aplicació. S'avaluarà l'associació entre intervenció i efecte (evolució a lumbàlgia crònica) amb anàlisis multivariables (models de regressió multinivell i supervivència) ajustats segons variables independents. RESULTATS ESPERATS: Aportar evidències sobre l'efectivitat de la intervenció multidisciplinària proposada en la disminució de la ILC i els costos socials i econòmics d'aquest problema.

Las tareas asistenciales que realizan los profesionales sanitarios en los equipos de AP están en proceso de cambio. Diversos estudios comparan la actuación del médico y la enfermera frente al manejo de diferentes problemas de salud, con el fin de mejorar la calidad asistencial, disminuir las visitas a los profesionales médicos y favorecer el trabajo en equipo. OBJETIVO: Determinar ela efectividad del seguimiento por parte de la enfermera del paciente con depresión, aplicando un protocolo específico, frente a la actuación del médico, en la reducción de los síntomas, la calidad de vida y la satisfacción del paciente con el profesional, a los seis meses. METODOLOGÍA: Ensayo clínico aleatorio, de seis meses de seguimiento: participan 23 médicos y 23 enfermeras de 12 equipos de atención primaria (AP), ubicados en dos Servicios de AP de Barcelona: SAP Litorla y SAP Muntanya. Se incluyen 240 pacientes en cada grupo, con depresión sin criterios de gravedad. La intervención se realiza siguiendo un protocolo que incluye anamnesis, síntomas, tratamiento farmacológicos con ISR. Las variables resultado principales se miden mediante el Beck Depression Inventory, el SF-12 y el Cuestionario de Satisfacción de Baker, todos ellos autocumplimentables. Se miden además variables intermedias de utilización de servicios (visitas, derivaciones, interconsultas), adherencia al tratamiento, pronósticas (patologías crónicas, eventos estresantes en el seguimiento), socio-demográficas y características del profesional. Se calculará el intervalo de confianza al 95% de la diferencia entre grupos, para evaluar la hipótesis de equivalencia (disminución de síntomas no mayor a 2,5; valor utilizado para calcular el tamño muestral). Se realizarán análisis de regresión múltiple para valorar la influencia de la intervención en las variables principales, ajustando por variables sociodemográficas y pronósticas.

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de un sistema de seguimiento telefónico en el marco de un programa de gestión de patologías en insuficiencia cardíaca en la ciudad de Barcelona. ÁMBITO: 44 Equipos de Atención Primaria de Barcelona Ciudad, con una población asignada de 1.175.242 habitantes. DISEÑO: Estudio experimental de intervención: estudio comparativo de dos cohortes (intervención y control) de casos de insuficiencia cardíaca; cohortes prospectivas de casos prevalentes (Enero 2006 – Diciembre 2008). SUJETOS: Pacientes correctamente diagnosticados de insuficiencia cardiaca. VARIABLES: Variables de centro, variables del paciente (sociodemográficas y clínicas) y variables resultado (tasa de hospitalización, días de estancia media, urgencias hospitalarias). RECOGIDA: Sociodemográficas y clínicas (historia clínica informatizada), hospitalizaciones (CMBDAH), urgencias hospitalarias (registros hospitalarios), tiempo hasta hospitalización. ANÁLISIS: Previo al análisis, depuración bases de datos. Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis bivariante adecuando la prueba estadística a la distribución y tipo de variable. Análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad. Análisis de supervivencia mediante regresión de Cox.