Gema Trujillo Flores

El peu diabètic (PD) és una lesió localitzada en la pell i/o el teixit subjacent, sota el turmell, en una persona amb diabetis mellitus (DM) a causa de la neuropatia diabètica (NP) o a la malaltia arterial perifèrica (MAP) o a totes dues.
Les mesures preventives per prevenir el PD més eficaces són, la posada en marxa d’un programa de cribratge, l’estratificació sistemàtica del risc d’úlcera, l’educació sanitària del pacient i la seva família orientada a l’apoderament i l’autocura, i un sistema integrat d’AP i hospitalària eficient. Hi ha diferents sistemes d’estratificació del risc, com la proposada per l’International Working Group on the Diabetic Foot (IWGDF) o la proposada pel National Institute for Health and Care Excellence (NICE). El cribratge inclou la inspecció del peu, l’avaluació de NP i l’avaluació MAP. Les proves hemodinàmiques no invasives són el pilar de l’estudi vascular per a la majoria de pacients amb isquèmia crònica de membres inferiors. No obstant això, les proves arterials no invasives actuals, com ara l’índex turmell-braquial (ITB), no són fiables en pacients amb important calcificacions arterials, el que succeeix en un terç dels pacients amb DM.
Davant la necessitat de millorar les proves de cribratge per reduir lesions i amputacions, l’ús de la termografia dèrmica infraroja (TDI) ha demostrat en estudis inicials ser una eina diagnòstica per complementar el cribratge i l’estratificació del PD El seu ús en el cribratge dels factors de risc de PD pot millorar la estratificació del risc de PD augmentant la detecció de NP i MAP subclínic, i reduir les complicacions.
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la validesa diagnòstica (concordança Kappa de Cohen) de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics a l’àmbit de l’AP.
L’estudi el realitzarà el Grup de recerca en Ferides Cròniques i Complexes (GReFeC), la Unitat Funcional de Peu Diabètic (UFPD) i el Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV) de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) de la Gerència Territorial Metropolitana Sud (GTMS).
Es tracta d’un estudi prospectiu, multicèntric de validesa diagnòstica de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics en pacients amb DM2.
La població d’estudi són pacients amb diagnòstic de DM tipus 2 (DM2) procedents dels Equips d’AP (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) de les localitats de Gavà, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Begues i les zones centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat.
La intervenció consisteix en una visita a 471 pacients, on es realitza la exploració neurovascular completa i la captura de les imatges tèrmiques, fotogràfiques i volumètriques dels peus. Si el resultat de la exploració cribratge de la MAP o en la TDI apareix una variable
alterada es programarà al Laboratori Vascular del servei d’ACV del HUB per confirmar la MAP i es repetirà la TDI. Es realitzarà un seguiment telefònic als 6 mesos i a l’any per valorar la aparició de lesions de PD Per analitzar la validesa diagnòstica de la TDI, analitzarem la concordança amb l’estadístic Kappa de Cohen (?) de la estratificació de risc (no risc, risc baix, risc moderat o risc alt) amb TDI respecte a classificació amb:
a) IWGDF i NICE per separat,
b) IWGDF, NICE i TDI combinats,
c) exploració completa de NP i MAP (gold estàndard).
S’espera, que pugui detectar trastorns angiosomals als peus, que per les característiques del pacient amb diabetis (calcificació) no es detecten en les proves de cribratge habituals d’atenció primària. La millora del cribratge pot augmentar el nombre de casos detectats de prevenció secundària cardiovascular en pacients amb DM (estimat en un 30% d’infradiagnòstic de MAP per falsos negatius de la tècnica de la ITB).

Antecedents
L’úlcera cutània crònica o ferida crònica (HC) és la lesió de la pell amb una escassa o nul·la tendència a la cicatrització, mentre es mantingui la causa que la produeix. Les HC comprenen lesions per pressió (LPP), úlceres d’etiologia venosa (UEV), úlceres d’etiologia arterial (UEA) i peu diabètic (PD).
Segons la bibliografia, la prevalença de LPP oscil·la de 0,11% a 0,35? en la comunitat, la de UEV entre 0,13? i 2%, la de UEA entre 0,13? i 0,26?, les de PD entre 1,92% a 6,3% en pacients diabètics i entre 0,16? a 0,27? en el total de la població adulta. Els costos de les cures de prevenció i tractament també varien segons la bibliografia, entre 470 ? i 10.000 ? per ferida i any.
La variabilitat de costos publicades i la no explotació d’aquestes dades de manera integral per part dels sistemes de serveis sanitaris del nostre entorn justifiquen la realització d’un estudi de costos en l’àmbit comunitari.

Objectius

Objectiu Principal
? Analitzar l’impacte econòmic de les ferides cròniques en l’àmbit comunitari en la zona sud de la província de Barcelona en el període de 2012 a 2021.

Objectius específics
? Determinar els diferents tipus de productes sanitaris utilitzats per a gestionar la cura i tractament de les ferides cròniques
? Analitzar les diferències de costos atribuïble a la gestió de material específic utilitzat en el tractament local de ferides cròniques en funció de l’índex socioeconòmic compost dels diferents centres

Metodologia
Es realitzarà un estudi descriptiu retrospectiu dels costos de material específic (apòsits estèrils, material de teràpia compressiva) de capellà de ferides cròniques imputats als centres d’atenció primària, pertanyents a la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Costa de Ponent del ICS, en el registre financer de magatzem intern i en el registre d’indicadors quantitatius de despeses de farmàcia (ICGF) de la DAP Costa Ponent, en el període comprès de 2012 a 2021. Aquestes dades es completaran amb la informació de diferents fonts de dades: Registre Central de Població del Catsalut (RCA) i Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

INTRODUCCIÓN:
La herida crónica (HC) es la lesión de la piel con una escasa o nula tendencia a la cicatrización, mientras se mantenga la causa que la produce, por lo que se ha asimilado el término de úlcera cutánea de herida crónica. Los estudios de prevalencia e incidencia en el ámbito comunitario son escasos a diferencia de los estudios en realizados con pacientes hospitalizados o institucionalizados en centros residenciales sociosanitarios.

OBJETIVO:
Estimar la evolución de la prevalencia e incidencia de heridas crónicas (HC) en el ámbito comunitario de la zona sur de la provincia de Barcelona en los períodos de 2013, 2018 y 2019. Objetivos secundarios: Analizar el perfil demográfico y clínico de los pacientes con estas patologías; Analizar las características principales de las heridas de las diferentes etiologías; Analizar las características demográficas, recursos comunitarios y asistenciales del territorio en relación con las HC; Determinar las diferentes intervenciones y tratamientos utilizados para gestionar el cuidado y tratamiento de las heridas crónicas.

L?afrontament del final de vida dels pacients comporta dilemes ètics i legals en el treball diari dels professionals de la salut. En un model sanitari centrat en la persona, és de vital importància abordar aquesta etapa amb el pacient i el seu entorn familiar per aconseguir respectar les seves decisions.
Per tal d?afavorir el coneixement de les decisions del final de la vida del pacient a Catalunya s?ha dissenyat un document específic, el pla d?intervencions individualitzat i compartit (PIIC), consensuat amb el pacient i la família i consultable per qualsevol professional sanitari tant d?Atenció Primària com hospitalària o sistemes d?emergències mediques.
La hipòtesis d?aquest estudi realitzat pels equips d?atenció primària de Sant Andreu de la Barca i Pallejà és que en els pacients on consta un PIIC registrat i consensuat amb el pacient i la família, es respecten les voluntats i decisions d?aquests sobre el procés final de vida. Aquest fet, demostraria la utilitat del PIIC, atès que és un document estandarditzat, treballat per diferents proveïdors de salut i que pot ser consultat en qualsevol entorn sanitari amb accés a la història clínica compartida.
Es realitza un estudi retrospectiu analitzant i avaluant el registre del PIIC de tots els pacients crònics amb èxitus de Sant Andreu de la Barca i Pallejà durant el 2016 i 2017.