Emilia Ruiz Mariscal

The project aims to develop and implement an innovative and interactive platform to empower children and adolescents
in managing their health and adopting healthier lifestyles. With ground-breaking digital tools at its core, this new
platform will go beyond traditional prevention strategies by reshaping the way young individuals access and engage
with healthcare systems. Through implementing a streamlined and bidirectional user-healthcare interaction as well as
introducing an Artificial Intelligence (AI)-assisted personalized obesity management approach, the project will transform
how young individuals receive and perceive health messages. To achieve these aims, the project will use data from
primary healthcare systems, encompassing clinical, socioeconomic, behavioural, and cultural aspects, to allow for the
development of a pan-European Youth Empowerment Hub (YEH), which will harbour all digital tools and resources
including the personalized obesity management platform (NutriFit Advisor) and an online educational platform. The
YEH will be seamlessly integrated into the healthcare system for a bidirectional interaction between users and health
professionals, improving healthcare providers’ capacity to deliver services efficiently. The feasibility and effectiveness of
the YEH and its digital solutions, will undergo evaluation in two randomized-controlled pilot studies in Spain and Denmark.

Introducció

El trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és una afectació neurològica i de desenvolupament que apareix durant la infància i que estarà present durant tota la vida. D’altra banda els trastorns generalitzats del desenvolupament o TGD (coneguts en anglès com Pervasive Developmental Disorders o PDD) son un grup de trastorns caracteritzats per retards en el desenvolupament de les aptituds de socialització i comunicació.
Moltes famílies d’infants amb TEA i/o TGD presenten la necessitat de rebre un major suport i acompanyament durant aquest procés ple de dubtes, inquietuds i pors que els hi genera el diagnòstic. A més a més fan la demanda de rebre més pautes per poder aplicar-les al seu dia a dia amb l’infant per tal d’afavorir al seu desenvolupament. D’altra banda, degut al gran estigma social que hi ha davant el TEA, aquestes famílies es senten soles i rebutjades per la societat, i trobem que hi ha un gran component de malestar emocional i poc suport social per fer front a la criança dels seus infants. Les pròpies famílies son les qui fan la demanda de tenir un espai per compartir aquestes inquietuds amb altres progenitors que visquin una realitat semblant o igual a la seva.
El diagnòstic té un fort impacte en el funcionament de les dinàmiques familiars i que requereix d’una intervenció social ja que hi ha moltes famílies, normalment mares, que compten amb poc suport social i que es troben soles davant el procés de criança del seus fills/es.

Objectiu

Avaluar l’efectivitat dels grups de suport familiar liderats per professionals millora sobre el benestar emocional, el suport social i la sobrecàrrega familiar de les famílies amb infants amb TEA i/o TGD.
Mètodes

Se seleccionarà als pares, mares o tutors legals del 12 infants amb TEA/TGD assignats a un CAP del Prat de Llobregat. Es realitzaran 10 sessions del grup multidisciplinar de suport a famílies. Es recollirà el benestar emocional, el suport social, la sobrecàrrega familiar i altres variables amb enquestes pre i post intervenció. S’aplicaran anàlisis estadístiques per dades apareades.

Resultats esperats

S’espera que la participació en aquest tipus de grups millori la sobrecàrrega familiar, el benestar emocional i el suport social d’aquestes famílies.
PARAULES CLAU: Autistic disorder, Family Health, Child Rearing, caregiver burden.

Antecedents:
La malaltia hepàtica esteàtica associada a la disfunció metabòlica (MASLD) és una malaltia hepàtica crónica reversible en estats inicials i moderats. L’elastografia de transició permet detectar precoçment la fibrosi hepática, iniciant un tractament precoç en població infantil i adolescent per evitar possibles complicacions en edat adulta.
Hipòtesis:
La intervenció en la modificació en els estils de vida en infants de 10-14 anys amb MASLD reporten una reducció de la fibrosi hepàtica.
Objectius:
Avaluar la millora dels casos de MASLD en població pediàtrica de 10 a 14 anys després d’una intervenció de modificació en els estils de vida.
Metodologia:
Estudi en dues fases, la primera amb disseny transversal per calcular la prevalença de MASLD en alumnes de 10-14 anys en escoles i Instituts del Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès. Seguidament es compararà la prevalença de MASLD entre escoles que han seguit el programa d’intervenció comunitària de promoció de dieta Mediterrània i hàbits saludables INFADIMED, i escoles que no han seguit aquest programa. La segona, és un assaig clínic no controlat d’un any de seguiment amb intervenció de modificació d’estils de vida en els participants de la fase 1, que presentin fibrosi hepàtica, lleu, moderada o severa. S’avaluarà l’elasticitat del fetge, IMC, perímetre abdominal, nivell socioeconòmic. Segons el grau de fibrosi hepàtica, també es determinaran, variables de perfil lipídic, pressió arterial, nivell de glucosa, Alanina aminotransferasa i Aspartat transaminasa.
Resultats esperats:
Millora significativa del grau de MASLD després de la intervenció educativa.
Aplicabilitat:
Reforçar estratègies per reduir la prevalença infantil de MASLD podria disminuir les complicacions de malalties cròniques en edat adulta.

A les consultes de pediatria d’atenció primària, fa temps que s’observa un increment important de l’u´s de pantalles en poblacio´ infantil. Existeix suficient evide`ncia cienti´fica que determina que existeix una relacio´ directa entre el nombre d’hores exposicio´ a pantalles amb sedentarisme, exce´s de pes, retard del desenvolupament psicomotor i trastorns mentals entre altres.
Objectiu
Cone`ixer el temps d’exposicio´ de les pantalles dels infants escolaritzats de 0-12 anys al Prat de Llobregat.
Me`todes
Estudi descriptiu transversal a 828 infants mitjanc¸ant un qu¨estionari autoadministrat al tutor/tutora de l’infant d’entre 0 a 12 anys escolaritzat al Prat de Llobregat. Els equips directius de les escoles seran els facilitadors per fer arribar els qu¨estionaris a les fami´lies. El qu¨estionari estara` obert del 1 de maig al 31 de maig. Com a variables principals es recolliran el temps de connexio´ a les pantalles dels menors de dilluns a divendres i el temps de connexio´ a les pantalles en dies festius. Com a variables secundaries es recolliran variables sociodemogra`fiques dels menors i els tutors, l’edat inici exposicio´ pantalles i del primer mo`bil, l’u´s de pantalles durant els a`pats, veure sol la televisio´, motiu d’u´s i el tipus de dispositius que s’utilitzen, portar mo`bil a l’escola, portar el mo`bil a l’habitacio´ per dormir, prese`ncia de normes d’u´s pantalles imposades als menors, l’u´s del control parental i el coneixement dels tutors sobre les recomanacions actuals. L’ana`lisi principal sera` descriptiu univariat de les variables principals i secundaries.
Resultats esperats
S’espera que el temps d’exposicio´ a les pantalles a la major part dels menors de 12 anys sigui major als establerts en les guies de recomanacions. D’aquesta manera poder establir en un futur estrate`gies en les recomanacions per disminuir les hores de consum i el seu u´s indiscriminat.

A les consultes de pediatria d’atencio´ prima`ria, fa temps que s’observa un increment important de l’u´s de pantalles en poblacio´ infantil. Existeix suficient evide`ncia cienti´fica que determina que existeix una relacio´ directa entre el nombre d’hores exposicio´ a pantalles amb sedentarisme, exce´s de pes, retard del desenvolupament psicomotor i trastorns mentals entre altres.
Objectiu
Cone`ixer el temps d’exposicio´ de les pantalles dels infants escolaritzats de 0-12 anys al Prat de Llobregat.
Me`todes
Estudi descriptiu transversal a 828 infants mitjanc¸ant un qu¨estionari autoadministrat al tutor/tutora de l’infant d’entre 0 a 12 anys escolaritzat al Prat de Llobregat. Els equips directius de les escoles seran els facilitadors per fer arribar els qu¨estionaris a les fami´lies. El qu¨estionari estara` obert del 1 de maig al 31 de maig. Com a variables principals es recolliran el temps de connexio´ a les pantalles dels menors de dilluns a divendres i el temps de connexio´ a les pantalles en dies festius. Com a variables secundaries es recolliran variables sociodemogra`fiques dels menors i els tutors, l’edat inici exposicio´ pantalles i del primer mo`bil, l’u´s de pantalles durant els a`pats, veure sol la televisio´, motiu d’u´s i el tipus de dispositius que s’utilitzen, portar mo`bil a l’escola, portar el mo`bil a l’habitacio´ per dormir, prese`ncia de normes d’u´s pantalles imposades als menors, l’u´s del control parental i el coneixement dels tutors sobre les recomanacions actuals. L’ana`lisi principal sera` descriptiu univariat de les variables principals i secundaries.
Resultats esperats
S’espera que el temps d’exposicio´ a les pantalles a la major part dels menors de 12 anys sigui major als establerts en les guies de recomanacions. D’aquesta manera poder establir en un futur estrate`gies en les recomanacions per disminuir les hores de consum i el seu u´s indiscriminat.

El confinament va provocar el tancament dels centres educatius i de qualsevol activitat extraescolar, incloses les activitats de promoció en hàbits saludables que es promouen des de l’Atenció Primària de Salut. Amb la situació viscuda amb la pandèmia por la COVID-19 es va incrementar el consum de «»Serveis de lliure transmissió»», plataformes lliures/independents distribuïdores de continguts d’entreteniment audiovisual (OTT, sigles en anglès de over-the-top) en tota la població, fet que ha pogut provocar un augment de l’obesitat infantil. Aquesta demanda provoca la necessitat de modificar com entenem l’educació per a la salut fins ara i ens convida a pensar que és necessari la creació d’una plataforma web que pugui complementar la formació en hàbits saludables dels alumnes de manera virtual. La població infantil d’avui dia, a l’igual que els seus progenitors, és un consumidor de continguts a la carta, no són receptors passius, sinó actius, i aquest canvi en el paradigma de com volen que els hi arribi la informació ens obliga a adaptar el nostre missatge a les preferències del públic al que on volem arribar.
PARAULES CLAU: Servei de lliure transmissió; Distribuïdores de continguts audiovisuals; Infants

Diferentes programas a nivel nacional y comunitario han intervenido en la modificación de hábitos nutricionales en alumnos en el ámbito escolar. Sin embargo, pocos han evolucionado hacia su implementación, debido al coste-eficiencia. El éxito del programa piloto INFADIMED ® en Vilafranca del Penedès por su eficiencia nos hace ser optimistas y plantear la posibilidad
de su implementación en otras poblaciones de nuestro territorio.

Objetivo principal: Estudiar la efectividad y eficiencia en 3 años de un programa de educación nutricional y de promoción de hábitos saludables en la infancia para incidir en la prevalencia del sobrepeso infantil.

Objetivos secundarios: Diseño y elaboración de herramientas educativas adecuados para
la consecución de los objetivos planteados; análisis del efecto de un programa de intervención nutricional sobre el estado nutricional en niños de 3 a 5 años, seguidos durante tres cursos académicos consecutivos; análisis del nivel de valoración de los padres sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años y análisis del nivel de valoración de la
escuela sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años.

Diseño: Estudio multicéntrico longitudinal.

Sujetos: Alumnos del ciclo de educación infantil (3 a 5 años) de escuelas de la zona de Costa de Ponent (Barcelona).

Intervención: 6 clases de nutrición y hábitos saludables a los alumnos durante 3 años consecutivos. Medidas basales y finales: Peso, talla y perímetro abdominal. Encuesta nutricional basada en el test Kidmed. Análisis estadístico: para evaluar la existencia de diferencias significativas en las prevalencias se utilizará la prueba de ?2 o el test exacto de Fisher cuando la frecuencia esperada en cualquier celda sea <5 (datos independientes), y el test de McNemar (datos apareados). Las diferencias entre medianas serán evaluadas aplicando el test de Wilcoxon.

OBJETIVO: Describir y evaluar el impacto de la implantación de Centros de Urgencias de Atención Primaria (CUAP) en los Servicios de Atención Primaria (SAP) METODOLOGÍA: Tipo de estudio: intervención antes-después. Ámbito: 3 SAP, dos urbanas y una semiurbana que atienden 425.000 habitantes. Población: personas atendidas en los centros de urgencias. Período: 2005-2007. Intervenciones: a partir del 2005 se crean 2 CUAP abiertos 365 dias/año y 24 horas/dia dotados de tecnología adecuada para mejorar la resolución de patología urgente de baja y media complejidad. Medidas: actividad asistencial, flujos de pacientes, casuística, nivel de resolución y costes. Evaluación basal, anual y final a los 3 años RESULTADOS: el número de visitas en centros de urgencias de AP pasó de 132.798 en 2005 a 164.754 en 2007. En el mismo período se redujeron las urgencias hospitalarias de habitantes de las poblaciones de Sant Andreu de la Barca y Pallejà .Comparando períodos aumenta el uso de radiología (7,3% vs 14,3%), analítica (3,2% vs 7,3%) y pulsioximetria (1,9% vs 4,1%), sin variar el de electrocardiogramas (2,4% vs 2,4%). La derivación a servicios hospitalarios tiende a disminuir (6,5% vs 6,1%). El coste calculado de visita médica es de 43,1 euro para el CUAP semiurbano y de 57,31 para el urbano. Conclusiones: el CUAP parece contribuir a disminuir las urgencias hospitalarias. Dado que el precio de facturación de una urgencia en AP determinado por Catsalut es de 53,90 euros, los CUAP parecen ser un dispositivo eficiente, especialmente en áreas semiurbanas más alejadas de centros hospitalarios.