Carme Pallares Ejarque

El confinament va provocar el tancament dels centres educatius i de qualsevol activitat extraescolar, incloses les activitats de promoció en hàbits saludables que es promouen des de l’Atenció Primària de Salut. Amb la situació viscuda amb la pandèmia por la COVID-19 es va incrementar el consum de «»Serveis de lliure transmissió»», plataformes lliures/independents distribuïdores de continguts d’entreteniment audiovisual (OTT, sigles en anglès de over-the-top) en tota la població, fet que ha pogut provocar un augment de l’obesitat infantil. Aquesta demanda provoca la necessitat de modificar com entenem l’educació per a la salut fins ara i ens convida a pensar que és necessari la creació d’una plataforma web que pugui complementar la formació en hàbits saludables dels alumnes de manera virtual. La població infantil d’avui dia, a l’igual que els seus progenitors, és un consumidor de continguts a la carta, no són receptors passius, sinó actius, i aquest canvi en el paradigma de com volen que els hi arribi la informació ens obliga a adaptar el nostre missatge a les preferències del públic al que on volem arribar.
PARAULES CLAU: Servei de lliure transmissió; Distribuïdores de continguts audiovisuals; Infants

Els baixos nivells d’activitat física (AF) en la població adolescent és un dels principals problemes de salut pública del segle XXI, en especial en les noies. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 84,7% de la població de noies adolescents d’11 a 17 anys són insuficientment actives i això repercuteix en què no gaudeixen dels beneficis que aporta l’AF. Aquestes dades es relacionen amb múltiples causes i desigualtats que precisen ser explorades, ja que perpetuen els baixos nivells d’AF i les diferencies de gènere. OBJECTIU: Descriure les pràctiques relacionades amb l’activitat física i la seva relació amb els factors personals i contextuals en la població de noies adolescents entre 12 i 18 anys d’Esplugues de Llobregat (Barcelona). METODOLOGIA: Estudi amb metodologia mixta, amb una primera fase d’enfocament quantitatiu, en què s’identifiquen els nivells d’AF a partir del qüestionari IPAQ i els factors condicionants de la pràctica d’AF a partir de les escales del model de promoció de la salut de Pender. En la segona fase, amb metodologia qualitativa fenomenològica, es pretén conèixer les experiències de les noies en l’inici, manteniment i abandonament de l’AF, a partir de grups de discussió on s’explorin en profunditat aquests nivells de pràctica i els factors condicionants inicialment detectats. RELLEVÀNCIA: El coneixement dels factors condicionants de la pràctica d’AF de les adolescents permetrà dissenyar programes d’intervenció més efectius, que aportin beneficis i contribueixin a reduir les desigualtats en salut vinculades al gènere.

Diferentes programas a nivel nacional y comunitario han intervenido en la modificación de hábitos nutricionales en alumnos en el ámbito escolar. Sin embargo, pocos han evolucionado hacia su implementación, debido al coste-eficiencia. El éxito del programa piloto INFADIMED ® en Vilafranca del Penedès por su eficiencia nos hace ser optimistas y plantear la posibilidad
de su implementación en otras poblaciones de nuestro territorio.

Objetivo principal: Estudiar la efectividad y eficiencia en 3 años de un programa de educación nutricional y de promoción de hábitos saludables en la infancia para incidir en la prevalencia del sobrepeso infantil.

Objetivos secundarios: Diseño y elaboración de herramientas educativas adecuados para
la consecución de los objetivos planteados; análisis del efecto de un programa de intervención nutricional sobre el estado nutricional en niños de 3 a 5 años, seguidos durante tres cursos académicos consecutivos; análisis del nivel de valoración de los padres sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años y análisis del nivel de valoración de la
escuela sobre el programa de intervención nutricional en niños de 3 a 5 años.

Diseño: Estudio multicéntrico longitudinal.

Sujetos: Alumnos del ciclo de educación infantil (3 a 5 años) de escuelas de la zona de Costa de Ponent (Barcelona).

Intervención: 6 clases de nutrición y hábitos saludables a los alumnos durante 3 años consecutivos. Medidas basales y finales: Peso, talla y perímetro abdominal. Encuesta nutricional basada en el test Kidmed. Análisis estadístico: para evaluar la existencia de diferencias significativas en las prevalencias se utilizará la prueba de ?2 o el test exacto de Fisher cuando la frecuencia esperada en cualquier celda sea <5 (datos independientes), y el test de McNemar (datos apareados). Las diferencias entre medianas serán evaluadas aplicando el test de Wilcoxon.

OBJECTIU Valorar l’efecte del suport telefònic de la lactància materna durant els 6 primers mesos de vida dels nadons. DISSENY Assaig clínic aleatoritzat multicèntric. Es farà seguiment durant els 6 primers mesos de vida dels lactants. El grup control rebrà l’atenció habitual del Programa del Nen Sa (visites als 0, 1, 2, 4 i 6 mesos). El grup intervenció rebrà, a més a més, una trucada telefònica setmanal de suport a la lactància. Els pediatres faran la recollida basal de dades i l’aleatorització, mentre que les infermeres seran les que faran la intervenció telefònica. Cada infermera farà la intervenció sobre les mares dels nadons que té assignats. Previ a l’inici de la recollida de dades es farà una sessió entre els col·laboradors per tal d’uniformitzar l’entrevista telefònica. ÀMBIT D’ESTUDI Cornellà de Llobregat, participació de les 4 Àrees Bàsiques de Salut. SUBJECTES Mares de nadons sans a a terme que acudeixen als centres col·laboradors fent alletament matern. VARIABLES La variable principal serà: Lactància materna exclusiva. També es recolliran les pacients que fan lactància materna suplementada amb llet artificial o les que passin a lactància artificial. Les altres variables que es recolliran són dades de caràcter general sobre la mare, el nadó, lembaràs i el part. ANÀLISI ESTADÍSTIC Estimació de risc relatius de les mares que donen lactància materna exclusiva respecte a la que fan altre tipus de lactància i estimació de les mares que donen lactància materna exclusiva o suplementada respect a les que fan lactància artificial. Es farà anàlisi ajustat en cas de trobar algun factor de confusió. RESULTATS ESPERATS Increment significatiu de la lactància materna dintre dels 6 primers mesos en les mares que reben la intervenció. LIMITACIONS Impossibilitat d’emmascarar la intervenció, ja que la infermera que porta cada nen és la que fa la intervenció sobre la seva mare. La quantitat d’hospitals des dels que ens arriben els nadons dificulta implementar una altra acció complementària com seria que els nadons ens arribessin als Centres d’Atenció Primària en 48-72 hores després de l’alta hospitalària.

OBJETIVO
Evaluar la efectividad del programa educativo de igual a igual Programa Paciente Experto
Diabético (PPED) para mejorar el control de la enfermedad (disminución de la hemoglobina glicada), el grado de autocuidado, el conocimiento sobre la diabetes, los estilos de vida y la calidad de vida en pacientes con Diabetes Mellitus Tipo 2 (DMT2) a los 6 y 12 meses.

MÉTODOS
Ensayo clínico controlado aleatorizado multicéntrico. Participaran 25 Centros de Atención Primaria, con un máximo de 25 pacientes con DMT2 sin demencia ni atención domiciliaria por centro. Los participantes se aleatorizarán en grupo intervención (GI) y en grupo control (GC). El GI recibirá el PPED, donde un paciente diabético formado previamente lidera 9 sesiones grupales educativas con 10-12 pacientes para manejar y controlar mejor la enfermedad.
La variable principal es la mejora de la hemoglobina glicada. Las secundarias son: Índice de masa corporal (IMC), capacidad de autocuidado (cuestionario SDSCA), conocimiento sobre la diabetes (cuestionario ECODI), estilos de vida (cuestionario IMEVID), calidad de vida (cuestionario EsDQOL), consultas a los servicios sanitarios y cumplimiento terapéutico. Todas las variables serán medidas antes de la intervención y al cabo de 6 y 12 meses.
Se llevará a cabo un análisis de comparabilidad basal entre GC y GI en relación a las variables estudiadas. Se realizará un análisis multivariado (regresión logística para variables categóricas y regresión lineal para continuas) para valorar el cambio en las variables dependientes en función del grupo ajustado por covariables. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar.