CAP Sant Pere
Medicina de Familia
Background: The World Health Organization (WHO) has recognized antibiotic resistance as one of the top 10 global public health threats facing humanity. Antibiotic resistance remains a major global health challenge, primarily driven by inappropriate and excessive prescribing. Primary care plays an important role, accounting for 90% of total antibiotic prescription. In Spain, antibiotic consumption continues to rise, showing significant regional variability and remaining far from the European goal of a 20% reduction. Tackling this issue requires effectives and efficient implementation strategies to promote sustainable changes in prescribing behaviours.
Main Hypothesis: An adaptive intervention strategy based on a SMART design, combining educational interventions with tailored second-stage strategies for non-responders, will achieve a clinically relevant reduction in the number of antibiotics prescribed and dispensed per 100 GP visits over 12 months, compared with baseline prescribing levels and with less intensive intervention sequences.
Secondary Hypotheses
1. GPs receiving the Hybrid educational intervention will achieve a greater reduction in the number of antibiotics prescribed and dispensed per 100 visits at 12 months compared with those receiving the Moodle based intervention.
2. Among non-responders to the first-stage educational intervention, general practitioners receiving an intensified second-stage strategy (audit and feedback combined with a tailored face-to-face pharmacist intervention or a personalized detailed feedback report) will achieve a greater reduction in antibiotic prescribing and dispensing at 12 months compared with those receiving audit and feedback alone.
3. The tailored face to face intervention delivered by the Primary Care Pharmacist will be the most cost effective second stage strategy, followed by the Detailed Feedback Report and Audit & Feedback alone.
4. Specific GP related factors (e.g., baseline prescribing level, years of experience, diagnostic patterns) may predict which first stage or second stage intervention is most effective.
Objective: To develop and evaluate the effectiveness of an adaptive intervention in primary care, based on a SMART design that first applies educational strategies and subsequently provides audit and feedback (A&F) to all non responders, with A&F being either delivered alone or augmented with a tailored face to face intervention by the primary care pharmacist (PCP) or a personalized detailed feedback report, in reducing the number of antibiotics prescribed and dispensed per 100 general practitioner visits among patients aged over 14 years.
Methods: This study is a randomized controlled trial (RCT) using a Sequential, Multiple Assignment, Randomized Trial (SMART) design conducted in primary care settings across four Spanish regions (Balearic Islands, Catalonia, Galicia, and the Basque Country). In the first stage, randomization will occur at the level of the primary health care center (PHC), with each PHC allocated (1:1) to one of two educational strategies: Moodle based training or Hybrid training. The Hybrid strategy combines the Moodle online module with in person training sessions delivered at the PHC. Both strategies include visual educational materials displayed in the PHC to promote appropriate antibiotic use among patients. After four months, the second randomization will take place at the level of individual general practitioners (GPs). GPs will be classified as responders or non responders based on changes in their rate of dispensed antibiotic prescriptions per 100 GP visits. Non responders will undergo a second randomization (1:1:1) to one of three strategies: audit and feedback (A&F) alone, A&F augmented with a tailored face to face intervention delivered by a primary care pharmacist (PCP), or A&F augmented with a personalized detailed feedback report. Responders will continue with their initial educational strategy without further modification. The primary outcome is the number of antibiotics prescribed and dispensed per 100 GP visits at 12 months, obtained from regional e prescription databases. Secondary outcomes include total antibiotic consumption, adherence to PRAN rational use indicators, and the cost effectiveness of the intervention. Subgroup analyses will explore GP and patient characteristics influencing intervention outcomes.
Applicability and Transferability: This project has high immediate applicability within the Spanish National Health System, as the intervention is fully aligned with existing structures and can be implemented without regulatory changes. Its scalable and flexible design allows transferability to other regions, healthcare settings (including hospitals and emergency care), therapeutic areas, and the development of digital decision-support tools, supporting sustainable antimicrobial stewardship policies.
Relevance of the Proposal: Antibiotic resistance represents a critical global and national public health threat, largely driven by inappropriate antibiotic use in primary care, where prescribing variability between professionals remains high. This project directly addresses current gaps in antimicrobial stewardship by generating robust real-world evidence on the effectiveness, prioritization and cost-effectiveness of adaptive, data-driven interventions aligned with European and national strategic objectives.
Novelty of the Proposal: This study is conceptually innovative in applying a SMART (Sequential, Multiple Assignment, Randomized Trial) design to antimicrobial stewardship, enabling adaptive, personalized interventions based on individual prescribing behaviour rather than fixed uniform strategies. The strong alignment between hypothesis, objectives, sample size and advanced statistical methods ensures a rigorous and novel evaluation framework within a well-established research line of the RICAPPS network.
Antecedents. L’adolescència és el període on comencen la majoria de trastorn mentals, la majoria dels quals no es detecten ni tracten, contribuint a que els trastorns s’agreugin i esdevinguin crònics.
Objectius. Els objectius generals del projecte són fomentar la salut mental i prevenir l’aparició de trastorns mentals en els adolescents, mitjançant l’adquisició de coneixements i eines d’autoajuda.
Metodologia. L’estudi testarà l’eficàcia del programa ABC en salut mental, un programa universal de promoció i prevenció de la salut mental adreçat als adolescents cursant la Educació Secundària Obligatòria (ESO) a Salou, i al seu entorn més immediat, el professorat i les famílies. Consisteix en 8 sessions de formació pels adolescents, 2 per les famílies i 2 pels professorat.
L’estudi emprarà un disseny pretest posttest, sense grup control.
Resultats esperats. S’anticipa que els adolescents que rebin el programa ABC en salut mental reportaran millores en els coneixements i les creences sobre com mantenir i fomentar una salut mental positiva, augments del benestar emocional i de les conductes de cerca d’ajuda, i reduccions de simptomatologia psicopatològica i d’estigma en torn la salut mental.
Aplicabilitat. El programa ABC en salut mental contribuirà a millorar la salut mental dels adolescents, i podrà ser exportat a d’altres regions sanitàries.
Paraules Clau
Mental Health, mental disorder, promotion, universal prevention, adolescence, school program
Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu. En un projecte previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc.
El present projecte forma part d?un programa de translació a gran escala que implementa aquella intervenció preventiva mitjançant una proposta acordada a nivell nacional. La finalitat és comparar l?efecte, la qualitat i el grau de satisfacció d?una intervenció preventiva tradicional (facilitada per professionals de la salut) amb la resultant d?associar un nou mètode de transferència basat en tecnologia 2.0, a través d?un dispositiu facilitador virtual de prestacions ben conegudes.
La metodologia rau en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i 4 canals de transferència (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Participen 91 centres i 328 professionals amb una població de referència de 1,4 milions d?habitants i 145.000 destinataris potencials (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Esperem aportar fórmules factibles d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits. La possible utilitat d?associar un facilitador virtual de la intervenció també serà avaluada.
La diabetis mellitus és la primera causa de polineuropatia en el món occidental. La neuropatia diabètica és la complicació més freqüent de la diabetis i pot arribar a una gran transcendència clínica a causa, fonamentalment, del dolor i la possibilitat d?ulceració en extremitats inferiors. A més, és una causa rellevant de morbimortalitat entre els pacients afectats per la diabetis.
Encara que la seva gènesi és encara desconeguda, s?associa amb la hiperglucèmia crònica qual cosa suggereix una possible implicació etiopatogènica dels productes avançats de glicació. En la gestió mèdica de la neuropatia, la detecció precoç és l?aspecte més notable ja que la regulació de la glucèmia i l’ús de determinats fàrmacs poden millorar la seva evolució progressiva però tant més com més aviat s?apliquin. Entre les troballes pròpies de la neuropatia diabètica la més primerenca és la disfunció de fibres C amielíniques i la primera manifestació clínica és una alteració del reflex sudomotor de les glàndules eccrines. Aquesta primera alteració és actualment evidenciable amb l?ús d’una nova tecnologia, el mesurament de la conductància electroquímica dèrmica. És una prova no invasiva, senzilla i probablement cost-efectiva la valoració de la qual planteja aquest projecte. Es presenta el disseny d’un estudi per avaluar la factibilitat i efectivitat de mesurar la conductància electroquímica dèrmica (expressió quantitativa del reflex sudomotor) com a prova de cribratge de la neuropatia diabètica en els pacients que utilitzen serveis públics d?atenció primària de salut.
La diabetes tipo 2 es una enfermedad prevenible importante y un creciente problema de salud pública. Al planificar medidas preventivas, las personas con riesgo de diabetes deberían participar en intervenciones de modificación del estilo de vida y estas intervenciones deberían ser trasladadas a la práctica asistencial, particularmente en atención primaria. Precisamente, la traslación a un entorno comunitario es actualmente el principal desafío de la investigación en prevención de la diabetes.
Durante los últimos años se ha documentado que el uso de sistemas persuasivos de intervención basados en la programación informática, el empleo de Internet, la telefonía móvil y diversos dispositivos de enlace (podómetros, acelerómetros) puede mejorar y rentabilizar las intervenciones de prevención de la diabetes. Este proyecto propone comparar la efectividad de los sistemas clásicos de intervención en población de riesgo (facilitada habitualmente por profesionales de la salud) con la resultante de asociar un nuevo método de transferencia de la intervención basado en tecnología 2.0, a través de un dispositivo facilitador virtual de prestaciones bien contrastadas.
El nuevo proyecto prosigue una línea continua de investigación sobre prevención de la diabetes iniciada con el proyecto europeo DE-PLAN-CAT (PI050033 y RD06/0018/0008), su análisis de coste-efectividad (PI09/001112) y el proyecto DP-TRANSFERS que promueve la traslación a gran escala (91 centros de atención primaria y 385 profesionales implicados) de una intervención cuya relación de coste-efectivad ya fue demostrada (PI14/00122).
La diabetes mellitus es la primera causa de polineuropatía en el mundo occidental. La neuropatía diabética es la complicación más frecuente de la diabetes y puede alcanzar una gran trascendencia clínica a causa, fundamentalmente, del dolor y la posibilidad de ulceración en extremidades inferiores. Además, es una causa relevante de morbimortalidad entre los pacientes afectados por la diabetes. Aunque su génesis es todavía desconocida, se asocia con la hiperglucemia crónica lo cual sugiere una posible implicación etiopatogénica de los productos avanzados de glicación. En la gestión médica de la neuropatía, la detección precoz es el aspecto más notable puesto que la regulación de la glucemia y el uso de determinados fármacos pueden mejorar su evolución progresiva pero tanto más cuanto antes se apliquen. Entre los hallazgos propios de la neuropatía diabética el más temprano es la disfunción de fibras C amielínicas, cuya primera manifestación clínica es una alteración del reflejo sudomotor de las glándulas ecrinas. Esta primera alteración es actualmente evidenciable con el uso de una nueva tecnología, la medición de la conductancia electroquímica dérmica. Es una prueba no invasiva, sencilla y probablemente coste-efectiva cuya valoración plantea este proyecto. Se presenta el diseño de un estudio para evaluar la factibilidad y efectividad de medir la conductancia electroquímica dérmica (expresión cuantitativa del reflejo sudomotor) como prueba de cribado de la neuropatía diabética en los pacientes que utilizan servicios públicos de atención primaria de salud.
RESUMEN (Objetivos y metodología del proyecto): (Máximo 250 palabras) OBJETIVO: Evaluar si una nueva técnica, el registro continuo de la glucosa (RCG), es viable y útil para contrastar el diagnóstico y predecir la evolución durante la prediabetes tipo 2. DISEÑO: Observacional, multicéntrico, transversal (fase 1), posteriormente longitudinal de seguimiento de cohortes (fase 2), objeto de la presente convocatoria. EMPLAZAMIENTO: Atención primaria de salud (5 centros). INTERVENCIONES: Un grupo de 104 sujetos libres de diabetes, 73 de alto riesgo con evidencia analítica previa de hiperglucemia y 31 controles sin dicha evidencia ni factores de riesgo para la enfermedad participó en un RCG de 48 horas de duración que fue validado y analizado (fase 1). Este RCG se llevó a cabo mediante un biosensor calibrado por la glucemia plasmática obteniendo un perfil glucémico continuo individualizado. Se establecieron tres cohortes de seguimiento diferenciando los sujetos de riesgo con prueba de tolerancia oral a la glucosa (PTOG) normal (n=32) de aquellos con hiperglucemia prediabética (n=41) y los propios controles (n=31). En esta fase 2 (a los 24-36 meses de la primera) se reclasificará el diagnóstico convencional evaluando el posible valor predictivo del RCG sobre la incidencia de alteraciones glucídicas. Mediciones principales: Datos demográficos, clínicos (incluidos componentes del síndrome metabólico), analíticos básicos y avanzados (Insulinemia, péptido-C, índice HOMA e Interleucina-6). Análisis informático del RCG comparando sus períodos (basal, pre-posprandial, nocturno) y el área bajo la curva del perfil continuo con el diagnóstico convencional revisando su concordancia temporal. Estudio de su capacidad predictiva sobre la incidencia de diabetes o la regresión a la normalidad glucémica. DISCUSIÓN: El proyecto es un contrapunto diagnóstico evolutivo entre PTOG estándar y RCG, de mayor poder para detectar hiperglucemia inadvertida. Una técnica no evaluada en atención primaria puede aportar datos de indudable interés científico para el estudio de la prediabetes tipo 2. PALABRAS CLAVE: Diabetes, glucemia basal alterada, intolerancia a la glucosa, registro continuo de glucosa.
El diagnòstic de les alteracions del metabolisme glucídic s’estableix mitjançant la glucèmia basal o bé a les 2 hores d’una sobrecàrrega no fisiològica amb glucosa (prova de tolerància oral). Malgrat la contorvèrsia d’aquesta prova, especialment en atenció primària de salut, el fet és que ha esdevingut la prova de referència per a la investigació, en subjectes d’alt risc per patir la diabetis. Això no obstant els diagnòstics també es podrien establir a partir del valor de la glucèmia en qualsevol moment del dia, situació prevista pels consensos internacionals. De fet, la glucèmia és una variable contínua que presenta una important variabilitat temporal al llarg del dia. Sembla raonable la hipotesi que l’anàlisi d’aquests canvis podria adquirir rellevància diagnòstica, si s’homologuen les noves tècniques de registre continu de la glucèmia. Per tal d’establir si el diagnòstic mitjançant la prova de tolerància oral es modificaria aplicant el registre continu ambulatori de la glucèmia, es dissenya l’estudi RECORD, transversal en la seva primera fase, objecte d’aquesta sol·licitud. Un grup de 77 subjectes, amb un o més factors de risc per a la diabetis i evidència analítica prèvia excloent de la malaltia (prova de selecció), s’inclou a l’estudi sempre i quan una prova recent de tolerància oral estandarditzada (prova d’inclusió) ratifiqui l’absència de diabetis. S’enregistren dades demogràfiques, clíniques (especial èmfasi a la síndrome metabòlica), analítiques bàsiques i avançades (marcadors d’inflamació, insulinèmia, pèptid-C). Amb el consentiment informat dels participants es durà a terme un monitoratge continu de la glucèmia (MCG), de 48 hores de durada, sota la supervisió de l’equip investigador. Per tal de consolidar aquest registre, el bionsensor de glucèmia es calibrarà en funció de la glucèmia venosa, tot validant un perfil glucèmic continu de 24 hores. L’anàlisi informàtica del perfil establirà franges horàries diagnòstiques (hores, minuts), basal (glucèmia normal, alterada, diabetis) i posprandial (normal, intolerància, diabetis), així com l’àrea sota la corba del perfil glucèmic continu. es contrastarà la concordança d’aquests dades amb els resultats derivats de la prova de tolerància oral a la glucosa. Els resultats de l’estudi són poc previsibles donada la recent introducció de la tècnica i el fet que no existeixen estudis sobre la MVG en la prediabetis tipus 2. El diagnòtic pot variar al llarg del dia per bé que és difícil anticipar-ne el sentit, cap a la normalitat o cap a la diabetis. La transició del risc cap a la malaltia oberta constitueix un període idoni per a la prevenció primària. Aquest esforç de recerca durant la prediabetis ha de ser d’un notable impacte informatiu, tant pel que fa a la comunitat científica com per la clínica, particularment en l’atenció primària de salut
Cabré JJ, Barrio F, Vizcaíno J, Martínez A, Mur T, Sagarra R and Dalmau S
REVISTA CLINICA ESPANOLA. 2024 Nov 1; . doi:10.1016/j.rceng.2024.08.003; PMID:39216807
J. CABRE, T. MUR, B. COSTA, F. BARRIO, C. LOPEZ-MOYA, R. SAGARRA, M. GARCIA-BARCO, J. VIZCAINO, I. BONAVENTURA, N. ORTIZ, G. FLORES-MATEO, O. SOLA-MORALES, C. CASTELL, J. CABRE, F. BARRIO, M. GARCIA, S. DALMAU, S. MESTRE, C. JARDI, J. BASORA, X. COS, M. CANELA, D. LOPEZ, A. MARTINEZ, P. MARTI, C. LOPEZ, N. PORTA, A. BOQUET, E. CABELLO, J. BUENO, M. OLIVART, M. BONFILL, M. NADAL, A. ALUM, C. GARCIA, M. ROURA, A. LLENS, M. BOLDU and N. VALL
Journal of Clinical Medicine. 2019 May 1; . doi:10.3390/jcm8050598; PMID:31052426
J. CABRE, T. MUR, B. COSTA, F. BARRIO, C. LOPEZ-MOYA, R. SAGARRA, M. GARCIA-BARCO, J. VIZCAINO, I. BONAVENTURA, N. ORTIZ and G. FLORES-MATEO
MEDICINE. 2018 May 1; . doi:10.1097/MD.0000000000010750; PMID:29768354
J. FRIGOLA, M. MONTAÑÉS, J. CABRÉ, R. SAGARRA, C. CHANCHO, J. VIZCAÍNO and L. DUDASU
Primary Care Diabetes. 2013 Jan 1;
B. COSTA, J. VIZCAINO, J. PINOL, J. CABRE and C. FUENTES
DIABETES RESEARCH AND CLINICAL PRACTICE. 2007 Nov 1; . doi:10.1016/j.diabres.2007.03.007; PMID:17448563
E. MARTÍ, M. MONTAÑÉS, J. HERNÀNDEZ, R. RODRÍGUEZ, R. SUBIRATS, J. CABRÉ and J. VIZCAÍNO
Clinica e Investigacion en Arteriosclerosis. 2007 Jan 1;
B. COSTA, J. VIZCAINO, J. CABRE, C. FUENTES, J. BOJ and J. PINOL
MEDICINA CLINICA. 2006 Jun 10; . doi:10.1157/13089989; PMID:16801003
J. PIÑOL, B. COSTA, F. BARRIO, J. VIZCAÍNO and M. CARULLA
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2004 Jan 1;
J. VIZCAÍNO, R. VILA and N. BOQUÉ
Enferm Cient. 2004 Jan 1;
Cabré JJ, Martín F, Costa B, Piñol JL, Llor JL, Ortega Y, Basora J, Baldrich M, Solà R, Daniel J, Hernández JM, Saumell J, Bladé J, Sagarra R, Basora T, Montañés D, Frigola JL, Donado-Mazarrón A, García-Vidal MT, Sánchez-Oro I, de Magriñà JM, Urbaneja A, Barrio F, Vizcaíno J, Sabaté JM, Pascual I and Revuelta V
BMC PUBLIC HEALTH. 2008 Jul 22; . doi:10.1186/1471-2458-8-251; PMID:18647383