Marta Valverde Peris

Antecedents:
Tot i les nombroses publicacions existents, la evidencia sobre COVID-19 i esdeveniments cardiovasculars actualment es bastant inconsistent, degut a que és una malaltia emergent.
Entre altres coses, es produeix una resposta inflamatoria sistèmica (disfunció endotelial i microtrombosi) i hipercoagulabilitat (elevació D-dimer i fibrinògen). Aquesta inflamació incrementa el risc de ruptura de la placa arterioscleròtica i per tant aparició d’esdeveniments vasculars.
És important valorar les complicacions cardiovasculars que poden contribuir a la mortalitat associada a aquesta pandèmia.

Hipòtesi: Els pacients COVID-19 presenten una major incidència d’esdeveniments cardiovascular respecte als pacients no COVID-19.

Objectius: Conèixer la incidencia d’esdeveniments vasculars : infart de miocardi, ictus, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda i mortalitat vascular i global associada en pacient COVID-19 i no COVID-19 durant el primer semestre de l’any 2020.
Comparar la incidència d’esdeveniments vasculars esmentats entre el primer semestre de l’any 2019 i el primer semestre de l’any 2020.
Analitzar els factors de risc associats a la mateixa.

Resultats esperats: Augment d’esdeveniments vasculars en pacients COVID-19 respecte a no COVID-19 i durant el primer semestre de l’any 2020.

Aplicabilitat:
Identificar els factors de risc assossiats a l’aparició d’un esdeveniment cardiovascular en persones amb la COVID-19 en població general mediterrània >15anys per tal de poder fer una major prevenció en front a nous brots d’aquesta malaltia.
Identificar a les persones més susceptibles per tal que es puguin beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.

Rellevància: Conèixer la incidència real d’esdeveniments vasculars i els factors associats a la seva aparició ens
ajudarà a implementar estrategies de prevenció i maneig d’aquesta malaItia abans que es produeixin els esdeveniments vasculars.

Objetivo:
Desarrollar una estrategia de intervención basada en la evidencia sobre la efectividad del ejercicio físico supervisado en personas con claudicación intermitente para determinar su impacto comparado con consejo estándar en estos pacientes.

Metodología:
ensayo controlado aleatorio longitudinal, paralelo, cegado al análisis, con una muestra de participantes estudiados entre 3 y 6 meses después de iniciar un programa de ejercicio físico. Los participantes serán asignados al azar a cuatro grupos. Grupo intervención de caminar: La intervención consistirá en la realización del walking training progression. El grupo de intervención de fuerza realizará un programa exclusivamente con ejercicios con resistencia. El grupo intervención de entrenamiento concurrente efectuará un programa de ejercicio que alternará en la misma sesión el entrenamiento de fuerza y de resistencia. Todos los grupos experimentales realizarán 36-72 sesiones, con una frecuencia de 3 sesiones semanales y de 60 minutos de duración por sesión. El grupo control recibirá consejo estándar consistente en la recomendación de realizar ejercicio aeróbico a nivel extremidades inferiores advirtiendo que deben cesar el ejercicio en el momento que aparezca el dolor y reanudarlo nuevamente al desaparecer el dolor un mínimo de 30 minutos por sesión 3 veces a la semana.

Antecedents: La prevalença d’arteriopatia periférica (AP) presenta un increment a nivel mundial en la darrera dècada. Aquesta malatía representa una disminució tan en la qualitat com en l’esperança de vida. A més a més diversos estudis han demostrat que l’AP és un marcador de morbimortalitat.
Hipòtesi: La AP és una de les manifestacions clíniques de l’arteriosclerosi (malaltia crónica, sistémica i progresiva del sistema vascular). La presencia d’ AP a nivell d’extremitats inferiors està fortament associada a l’aparició d’esdeveniments vasculars, mortalitat vascular i per totes les causes. Tot i això aquesta malaltia està infradiagnosticada i encara que es coneixen els factors de risc associats a la mateixa i existeix evidencia sobre el seu abordatge terapèutic, no es tracten adequadament. L’exitència de guies amb evidència sobre l’abordatge de l’AP no garanteix que aquesta pràctica sigui implementada pels professionals. La quantificació en l’infradiagnòstic en pràctica clínica real i l’avaluació del control dels factors de risc associats a la mateixa en ajudarà a implementar i optimitzar estrategies de prevenció primaria per esdeveniments vasculars
Objectius: Conèixer la prevalença d’AP, la seva evolució, l’infradiagnòstic, el control dels factors de risc i la morbimortalitat associada.
Resultats esperats: Elevat infradiagnòstic i infratractament.
Aplicabilitat: Identificar a les persones que es poden beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.
Rellevància: Conèixer la pràctica clínica real en front d’aquesta malatía i conèixent l’infradiagnòstic i infratractament podrem crear estratègies de diagnòstic i tractament d’aquesta malatía abans que es produeixin els esdeveniments vasculars. Tot això amb un cost baix, convertint-se en una inversió molt eficient per al sistema sanitari del nostre país.

OBJECTIU: Determinar, en una cohort poblacional seguida durant 8 anys, la incidència d?esdeveniments cardiovasculars (accident isquèmic transitori, ictus, angina de pit, infart de miocardi, aneurisma abdominal simptomàtic, intervenció vascular, mortalitat vascular i general en relació amb l? índex turmell-braç(ITB).
DISSENY: ARTPER és un estudi prospectiu observacional poblacional iniciat a l?octubre 2006. Es pretén detectar els esdeveniments vasculars incidents mitjançant contacte semestral amb els subjectes participants a l?estudi.
ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: Cohort poblacional ARTPER de 3786 persones ? 49 anys adscrites a 28 Centres de Salut d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme i Barcelona ciutat.
INSTRUMENTALITZACIÓ: Com a criteri d?inclusió d?esdeveniments cardiovasculars es registraran tots els casos incidents. S’utilitzarà els registres mèdics informatitzats, la història clínica informatitzada, entrevista telefònica amb el pacient o familiars, entrevista personal o telefònica amb els facultatius responsable del subjecte o revisió dels registres de mortalitat.