Antecedentes
La herramienta FRAX [WHO Fracture Risk Assessment Tool?], publicada por Kanis et al en el año 2008 para la predicción de riesgo absoluto de fractura mayor y de cadera a los 10 años, ha supuesto un cambio en la manera de abordar la osteoporosis en cuanto a la decisión de intervenir terapéuticamente o solicitar una densitometría. La herramienta permite el cálculo del riesgo absoluto de fractura osteoporótica a 10 años de personas entre los 40-90 años.
No obstante, no establece cuales son los umbrales categóricos del riesgo bajo, o alto y se recomienda que cada país establezco estos niveles en función de sus particularidades. En el mismo año de publicación de la herramienta, también se publicó un estudio con la valoración categórica del riesgo absoluto en 2 población del Reino Unido basado en el umbral coste-efectivo. En población española se han publicado estudios de cohortes donde se analizan los resultados de exactitud diagnóstica sobre predicción de fracturas (Fx) a 10 años, varios de ellos realizados por nuestro grupo (cohorte FRIDEX). En los primeros de ellos se observó que, analizada globalmente, la herramienta tiene una buena capacidad para discriminar a la población de mayor riesgo, pero cuando se valora globalmente las fracturas previstas estas son significativamente menores que las que se observan en el seguimiento, por lo que precisaba de ajustes o de establecer cuáles son los umbrales para riesgo alto y bajo. A partir de estas premisas, nuestro grupo ha publicado recientemente en Medicina Clínica un estudio donde se establecen cuáles son los umbrales de riesgo alto y bajo en la población femenina de la cohorte FRIDEX residente en Barcelona y cuáles son los valores de FRAX coste-efectivos tanto para solicitar una DXA como para iniciar un tratamiento.
Por otro lado, la mayor parte de los países industrializados centran sus esfuerzos en determinar la incidencia y mortalidad de la Fx osteoporótica (especialmente de cadera) por su incremento progresivo que se observa debido al aumento de la esperanza de vida y que conlleva un importante coste social y económico. Por tanto, tal y como han hecho otros países, se ha convertido en una necesidad conocer la incidencia de Fx osteoporótica y poder establecer la cantidad de dinero que el país está dispuesto a invertir para evitar una fractura, una muerte o una incapacidad por este motivo, tanto en medicamentos como en otras intervenciones para su prevención y para eso se
precisan estudios epidemiológicos del tipo que proponemos. Este estudio pretende llegar a determinar la incidencia de Fx osteoporótica por un método directo, contrastable y relativamente sencillo. Es preciso conocer la incidencia de estas fracturas para ajustar escalas de predicción de riesgo de Fx a 10 años 3 como el FRAX y para determinar a quién debe realizarse una densitometría y a quién no, a quien realizar sólo consejos sobre estilos de vida o realizar tratamiento farmacológico.

Hipótesis
Las fracturas por fragilidad esperadas mediante FRAX a 10 años se ajustan significativamente mejor a las observadas cuando el análisis se basa en población ?40 años captadas de la población general asignada a cupos de medicina de familia que en población con algún tipo de selección previa de las mismas características (grupo de edad, sexo y grupo étnico).

Objetivo
Principal: Determinar la eficacia predictiva de la escala de riesgo FRAX de la OMS con la calibración FRIDEX para identificar a los/as sujetos con mayor riesgo absoluto de fractura (Fx) por fragilidad a 10 años en población general no seleccionada mayor de 40 años residente en España.
Secundario 1. Conocer la incidencia de la fractura osteoporótica principal en España.

Métodos
Selección de una muestra representativa de la población de España en base a la población asignada a médicos de familia. Se realiza un cuestionario y se contrastan los datos suministrados en las variables principales con los registrados en el historial clínico.

Objectives:
-To jointly produce health technology assessments that are fit for purpose, of high quality, of timely
availability, and cover the whole range of health technologies.
– To apply this jointly produced assessment to a local (e.g. regional or national) context.

Project approach and method
The aim of this systematic review is to examine the benefits and harms (clinical effectiveness and
safety aspects) of a screening programme for osteoporosis in the general population with regard to
patient-relevant outcomes.

Antecedents:
Els metges de família (MF) utilitzen diferents criteris a l’hora de decidir quin antibiòtic prescriure davant una infecció del tracte urinari (ITU). Alguns recepten segons guies clíniques, altres segons experiència i altres ho fan tenint en compte la susceptibilitat dels microrganismes als diferents antibiòtics obtinguda amb el mètode de la Concentració Mínima
Inhibitòria (CMI). La CMI és un valor que podem extreure en la lectura interpretada d’un
antibiograma i consisteix en la concentració més petita d’antibiòtic que és capaç d’impedir la
multiplicació d’un bacteri. D’aquesta manera, podem arribar a conèixer quin és l’antibiòtic més
efectiu i la dosi adequada, evitant així subdosificar (amb la conseqüent aparició de resistències bacterianes) o, al contrari, sobredosificar (podent perjudicar la salut del nostre pacient). Degut a l’elevada taxa de resistències que existeixen en el nostre entorn actualment, és important tractar les infeccions amb l’antibiòtic adequat per tal d’evitar la resistència clínica i microbiològica.

Hipòtesi:
Els MF fan un abordatge antibiòtic de les ITU en funció dels factors de risc del pacient i de les guies de pràctica clínica local, però no prescriuen tenint en compte la CMI
òptima.

Objectiu:
Descriure la prescripció antibiòtica de les ITU de les que s’ha recollit urocultiu en un centre d’atenció primària (CAP) urbà.

Metodologia:
Es tracta d’un estudi observacional descriptiu retrospectiu.

Les caigudes són una de les principals causes de lesions, morbilitat, discapacitat i augment de la mortalitat entre les persones grans. Disminuir la seva incidència és de vital importància donada la seva repercussió en la qualitat de vida i la gran despesa sanitària que suposen.La malnutrició en els majors de 75 anys és freqüent. Les carències en alguns nutrients donen lloc a determinades patologies amb la conseqüent disminució de la qualitat de vida. Concretament les carències de vitamina D (Vit D), calci (Ca), fòsfor (P), proteïnes totals (PT) i albúmina (Alb) s’han associat amb les caigudes i amb patologies com la osteoporosi. La hipòtesi del projecte és que un dèficit d’aquests nutrients pot incidir en la freqüència de les caigudes. L’objectiu és analitzar l’associació entre els hàbits alimentaris i potencials carències de Vit D, Ca, P, PT i Alb amb les caigudes patides durant 18 mesos de seguiment de les persones participants A l’estudi PRECIOSA, així com la seva relació amb altres variables sociodemogràfiques o test de malnutrició.Les variables associades a la ingesta i exposició solar seràn determinades, previ consentiment informat, mitjançant enquesta alimentaria i els nivels sanguinis mitjançant anàlisi de sang en els casos en què no estigui recentment determinat. Les variables quantitatives es resumeixen mitjançant estadística descriptiva, com ara el nombre d’observacions (n), la mitjana, la desviació estàndard (SD), el valor mínim i màxim, la mediana i els quartils 1 i 3. Les variables qualitatives es resumeixen en taules de freqüència com a recomptes i percentatges. La comparació de les variables amb la t-Student o el test de Fischer. Es considerarà estadísticament significatiu un valor p<0.05.Per l'anàlisi estadístic utilitzarà el paquet estadístic SPSS versió 25. Els resultats que s'esperen trobar sobre l'associació entre les carències nutricionals i les caigudes poden permetre incorporar aquest coneixement als programes preventius de les caigudes en gent gran.

Las úlceras por presión (UPP) se incluyen dentro de las lesiones relacionadas con la dependencia y su replanteamiento requiere una revisión de los métodos de determinación del riesgo de presentar una UPP. En especial de las escalas de valoración del riesgo de presentar UPP (EVRUPP) y de los criterios de aplicación de las mismas.
OBJETIVO
Principal: Estudiar la validez y fiabilidad de una pregunta/ítem específica para la adecuada administración de la EVRUPP Braden.
Secundario: Analizar la validez predictiva de la escala Braden en las diferentes categorizaciones de las lesiones por dependencia: Úlceras por presión, lesiones asociadas a la humedad, lesiones por roce o fricción y lesiones mixtas.
DISEÑO ESTUDIO
El estudio consta de dos fases diferenciadas, un estudio de fiabilidad del ítem/pregunta a administrar y un estudio comparación de los resultados de validez de criterio de los resultados obtenidos de la EVRUPP Braden una vez cribados por medio de la pregunta/ítem a estudio.
Fiabilidad: se analizará la consistencia, la estabilidad temporal y la concordancia interobservadores del ítem/pregunta. Para desarrollar el estudio de concordancia interobservadores y de consistencia se utilizará un diseño observacional transversal y para analizar la estabilidad temporal un diseño prospectivo longitudinal
Validez: Estudio prospectivo longitudinal de 6 meses de duración para analizar la sensibilidad, especificidad, VPP, VPN, eficacia o porcentaje correcto y área bajo la curva ROC, de la escala Braden administrada en los dos grupos a estudio:
– Grupo con factores de riesgo: respuesta positiva/negativo a la pregunta/ítem de cribaje (movilidad/actividad/lesiones de dependencia previas)

Antecedents
Segons l’IDESCAT, a Catalunya el percentatge de majors de 65 anys l’any 2020 és del 18,94%, i el sobreenvelliment (majors de 85 anys) és del 17,1%. Donat que la morbiditat es concentra principalment en edats avançades, Catalunya enfronta un gran repte per garantir la qualitat i sostenibilitat dels seus sistemes sanitaris. Valorar la fragilitat i complexitat és un punt de partida per planificar intervencions preventives.
Hipòtesis
La implementació d’un programa d’exercici físic ajuda als pacients crònics complexes (PCC) de més de 75 anys a reduir el comportament sedentari.
Objectiu
Analitzar l’efectivitat en la reducció del comportament sedentari a través de l’IPAQ-sf abans i a les 6 setmanes i 3, 6, 9 i 12 mesos d’una intervenció basada en el programa d’activitat física OTAGO en PCC de més de 75 anys.
Metodologia
Anàlisi d’una intervenció comunitària transferencial a través d’un estudi abans-després. La intervenció proposada és un programa d’exercici físic basat en el programa d’exercicis d’OTAGO guiat per metges durant 12 sessions en 6 setmanes i una fase posterior de fidelització trimestral durant 12 mesos. S’inclouran pacients ?75 anys etiquetats com a PCC assignats al CAP de Can Gibert del Pla de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Determinacions
– Variables dependents: qüestionari IPAQ-sf, caigudes durant el seguiment, conseqüències associades a les caigudes i final de participació, por de caure (escala de Falls Efficacy Scale), qualitat de vida (EuroQoL-5D), valoració funcional (escala de Lawton i Brody d’Activitats Instrumentals de la Vida Diària i l’Índex de Barthel d’Activitats Bàsiques de la Vida Diària), valoració rendiment físic (Test Timed Get Up and Go), força muscular d’extremitats superiors (handgrip) i valoració de la marxa i l’equilibri (escala de Tinetti)).
– Variables independents: variables universals (edat, sexe, estat civil, convivència, barreres arquitectòniques, caigudes el darrer any i antecedent personal de caigudes, utilització de dispositius d’ajuda a la marxa, sedestació interrompuda, etapa de canvi d’activitat física, malalties actives a l’Ecap, agrupadors de morbiditat (Grups de Morbilitat Ajustats), índex de comorbilitat de Charlson, pes, talla, IMC, número prescripcions continuades, determinació de FRAX basal per a fractura principal i de maluc.
Anàlisi estadística
Es calcularan els estadístics descriptius de les variables universals i dependents dels participants, i aquests seran considerats com el seu propi grup control l’any previ a l’inici de l’estudi. Es considerarà un error alfa bilateral de 0,05 i uns intervals de confiança del 95%. Es calcularà una variable resultat per a cada moment del mesurament (prèvia a la basal,postintervenció i als 3, 6, 9,12 mesos) que sigui la diferència entre el resultat de les variables dependents d’interès a cada tall i el valor inicial , per a cada individu. S’avaluaran les diferències entre grups i es calcularà l’interval de confiança de la diferència al 95%. Es farà servir el test de McNemar per a variables qualitatives. Es farà una anàlisi de variància de mesures repetides (ANOVA) per avaluar les diferències en el temps de les variables dependents quantitatives atribuïbles a l’efecte de la intervenció.
Resultats esperats
S’espera una reducció del temps de sedentarisme dels pacients inclosos en l’estudi i una reducció de les caigudes, les fractures i les seves conseqüències, així com una millora de la capacitat funcional d’aquestes persones.
Aplicabilitat
El programa d’exercicis d’OTAGO ha demostrat una reducció en el risc de caigudes en el pacient fràgil. Per tant és factible la seva realització en grups reduïts als CAPs sota la instrucció i supervisió de professionals sanitaris formats.
Rellevància
La realització d’intervencions específiques per prevenir el sedentarisme en el pacient fràgil és una estratègia útil per reduir el subseqüent risc de malalties no transmissibles, com caigudes i fractures. I, en conseqüència, reduir la discapacitat i mortalitat.