Antecedents: L’ansietat és un dels problemes de salut mental que més afecta a la societat i que ha augmentat la seva incidència durant i després de la pandèmia de la Covid-19 com també s’ha incrementat l’ús de L’e-Consulta durant aquests anys permetent la gestió de consultes mèdiques telemàticament optimitzant l’accessibilitat i la eficiencia del sistema de salut a Catalunya.
Hipòtesis: Hi ha hagut un increment en la prevalença d’ansietat durant els últims anys i les consultes online perllonguen la durada d’un medicament.
Objectius: analitzar les tendències en l’adopció de l’eSalut a l’AP del sistema de salut públic de Catalunya en relació amb l’evolució de la prevalença de l’ansietat i de les característiques sociodemogràfiques de la població durant el període de 2017 a 2024.
Metodologia: es durà a terme un estudi transversal observacional retrospectiu on s’extraurà automàticament les dades pseudoanonimitzades provinents de totes les consultes d’atenció primària de la Catalunya Central per tal d’analitzar les consultes relacionades amb els codis diagnòstics d’ansietat del CIM i les característiques sociodemogràfiques des de 2017 fins a 2024. La mostra serà per conveniència, ja que es realitzarà un anàlisis de totes les consultes que compleixin amb els criteris d’inclusió entre el 2017 i el 2024.
Aplicabilitat i rellevància: Aquest anàlisi permetrà no només comprendre millor les diferències entre les modalitats de consulta (online vs presencial) i la seva interacció amb el tractament farmacològic, sinó també oferir un marc per a millorar la qualitat del tractament dels trastorns de l’ansietat, l’accessibilitat i la personalització de l’atenció. Les conclusions podrien tenir aplicacions pràctiques tant a nivell clínic com en polítiques públiques, promovent un enfocament més inclusiu i eficient en el tractament dels trastorns d’ansietat.

L’ús de l’ecografia clínica a l’atenció primària ha anat en augment durant les últimes tres dècades. Avui dia, la majoria d’EAP tenen un equip d’ecografia estàndard a la seva disposició. Fins el dia d’avui, s’han realitzat molts estudis comparant la concordança diagnòstica entre metges/esses especialistes en MFiC amb radiòlegs/ogues i avaluant quines diferències hi ha en l’ús de l’ecografia des dels diferents àmbits sanitaris. L’ecografia és una eina de diagnòstic que permet millorar el servei del professional sanitari cap al pacient.
S’ha demostrat en diversos estudis que els metges especialistes en MFiC (Medicina familiar i comunitària) formats en ecografia clínica tenen la mateixa precisió i eficiència que les exploracions ecogràfiques realitzades per radiòlegs. Per altra banda, el cost-eficiència de l’ecografia a l’atenció primària és un tema que no s’ha analitzat amb tanta profunditat. Trobem tan sols una referència a l’estudi de Osteba (3) on realitza un anàlisi econòmic dels costos directes de l’ús de l’ecografia en els centres d’atenció primària, basat en dades del País Basc.
D’aquesta manera, l’objectiu principal d’aquest projecte de recerca és analitzar el cost-eficiència de l’ecografia en l’atenció primària de la Catalunya Central, avaluant els costos directes i indirectes que involucra aquesta eina de diagnòstic.
Els costos s’analitzen a partir de dades internes de l’Institut Català de la Salut juntament amb un qüestionari destinat als professionals mèdics per estudiar l’ús de l’ecografia en el seu dia a dia.

Antecedentes
La diabetes tipo 2 (DM2) y la depresión son condiciones crónicas de elevada prevalencia que tiene un impacto significativo en la salud pública, especialmente por sus complicaciones y la carga que que supone en la calidad de vida de los pacientes. Varios estudios reflejan la relación bidireccional entre DM2 y depresión, donde una puede incrementar el riesgo de aparición de la otra. La comorbilidad de estos pacientes supone un desafío para el manejo y diagnóstico de ambas patologías en la atención primaria. Algunos estudios sugieren la existencia de un periodo crítico posterior al diagnóstico de DM2, en el cuál el riesgo de desarrollar síntomas depresivos está incrementado.
Hipòtesis
El estudio plantea la hipótesis de que la DM2 precede al diagnóstico de depresión y que existe una relación temporal significativa entre ambos diagnósticos en pacientes de atención primaria.
Objetivos
1.Estudiar la temporalidad entre el diagnóstico de DM2 y la aparición de depresión en los centros de Atención Primaria (CAP) entre 2017 y 2024
2.Análisis de la prevalencia de depresión en pacientes diagnosticados de DM2 en la región de Cataluña Central entre 2017 y 2024.
3.Establecer la relación existente entre la diabetes y la depresión en función de las variables clínicas y sociodemográficas.
Metodologia
En cuanto a la metodología de estudio, se hará un estudio observacional retrospectivo analizando datos extraídos pseudoanonimizados de ECAP en el periodo entre enero 2017 y diciembre 2024. Los datos serán procesados estadísticamente con el fin de identificar patrones temporales y factores de riesgo asociados a la aparición de depresión en personas con DM2.
Aplicabilidad y relevancia
Los resultados serán de importante relevancia en la práctica clínica, ayudando a determinar/ establecer si la DM2 precede o está asociada con aparición de la depresión. Esto mismo facilitará la detección temprana de depresión en pacientes con DM2, favoreciendo la implementación de intervenciones preventivas y terapéuticas adecuadas/oportunas. Con este estudio se espera mejorar tanto la calidad de vida como el pronóstico de los pacientes en la atención primaria de Cataluña Central.

– Antecedents: L?aïllament social, la soledat i els estats ansiosos-depressius són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. Hi ha una necessitat creixent de determinar intervencions efectives que afrontin aquestes situacions, ja que en ocasions les opcions farmacològiques són limitades en aquests pacients. L’activitat física (AF) i les relacions socials en les persones grans estan vinculades a la salut física i mental. El poder realitzar alguna activitat física o recreativa els ajudarà a afrontar aquesta etapa de la vida amb més optimisme i a relacionar-se amb altres de manera sana i independent, no obstant, pocs estudis han avaluat la seva eficàcia al nostre territori.
– Objectius: Avaluar si un programa de 4 mesos d?AF en grup i la visita per conèixer entitats socioculturals millora la situació emocional, social i la qualitat de vida en una mostra de subjectes de més de 64 anys amb ansietat, depressió aïllament social o soledat. I mesurar si l?adherència a l?AF i la vinculació a entitats socioculturals és manté un cop realitzada la intervenció.

El objetivo de este estudio es validar la capacidad diagnóstica de un algoritmo de detección de retinopatía diabética para su utilización como prueba para diagnosticar la retinopatía diabética en atención primaria.

Metodología
Realizaremos un estudio observacional transversal para la validación de un algoritmo diagnóstico de lectura automática para determinar la presència de retinopatía diabética en personas a las que se les realiza una fotografía de fondo de ojo como parte del cribado habitual de retinopatía diabética. Este estudio requiere un tamaño muestral de 990 pacientes. El período de estudio será desde enero del 2020 hasta que se obtenga el tamaño muestral a los 18-24 meses del inicio del estudio. Las imágenes serán captadas con la cámara no midriática y se transferirán a los servidores de OPTretina de manera segura, junto con un ID única por paciente anonimizado para ser analizadas primero por el algoritmo de diagnóstico de lectura automática y seguidamente, mediante una aplicación web proporcionada por OPTretina, por los especialistas en retina y los profesionales de medicina y enfermería. Al final del estudio, tanto el algoritmo como las lecturas hechas por el equipo de lectores de medicina familiar (médicos y enfermeras) se compararán con un estándar de referencia (precisión, sensibilidad, especificidad, área bajo la curva, etc.); una doble lectura ciega realizada por los especialistas en retina y se obtendrán los indicadores finales.

Antecedents: d?una banda, l?eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l?ECAP en funcionament des de finals de l?any 2015. Es proposa com un complement a l’atenció presencial dels Equips d?Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la carpeta personal de salut (?La Meva Salut?). D?altra banda, la revolució analítica que fan possible les tècniques d?aprenentatge automàtic obren la porta a una millor comprensió de les intervencions de salut digital.

Hipòtesi: l?aplicació de tècniques d?aprenentatge automàtic sobre el cos de text i les metadades dels correus electrònics de la eConsulta pot generar un classificador fiable del motiu de consulta que s?està produint.

Objectiu principal: desenvolupament i validació d?un sistema d?aprenentatge automàtic que classifica correus electrònics de la eConsulta en motius de consulta.

INTRODUCCIÓ:
En els darrers anys el sobreenvelliment (persones majors de 84 anys) ha augmentat un 25%. Aquesta població sobreenvellida es relaciona amb pluripatologia, fragilitat, polimedicació, ús abundant dels recursos sanitaris, baixa qualitat de vida, esdeveniments adversos i mortalitat.
Per abordar aquesta situació es fa necessari aplicar el model d’atenció centrada en les persones. El model inclou un pla terapèutic individualitzat tenint en compte criteris d’adequació de la medicació, les preferències del pacient, la situació de fragilitat i complexitat. Per prendre decisions es proposa un model col·laboratiu, on un equip multidisciplinari (metge, infermer, farmacèutic) proposa accions de millora en el pla terapèutic.

OBJECTIU:
Millorar l’adequació terapèutica dels pacients polimedicats assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP), mitjançant el mètode de revisió de la prescripció centrada en la persona dut a terme des d’un equip multidisciplinari.

Antecedentes
La telemedicina supera las barreras geográficas para la asistencia sanitaria. Numerosos estudios proporcionan evidencia que muestra los beneficios de la telemedicina desde el punto de vista tanto del paciente como del sistema de salud. El Servicio Nacional de Salud de Cataluña ha desarrollado varios programas de telemedicina entre atención primaria y hospitales.
Hipótesis
La telemedicina puede reducir la huella ambiental al reducir la emisión de contaminantes atmosféricos gracias a una reducción en el número de visitas al hospital que implican viajes por carretera.
Objetivos
Evaluar el impacto de los servicios de telemedicina en la reducción de la distancia recorrida a los hospitales, calcular los ahorros asociados con la telemedicina en términos de tiempo y dinero y calcular la reducción de los contaminantes atmosféricos asociados con la telemedicina.

Es pretén valorar si la severitat de les infeccions per COVID 19 podria ser més reduïda en pacients prèviament vacunats amb la vacuna de la grip o en pacients tractats amb IECA o ARAII. Es basa en la presència en el COVID19 d’ hemaglutinines comparables a les del virus de la grip com a mecanisme de transmissió i en l’ús de l’enzim conversor d’angiotensina 2 per part del virus durant la seva infecció respiratòria.

S’estudiaran els pacients ingressats des del 1/3 i es registraran les dates d’ ingrés, d’alta o defunció, d’ús o no d’UCI, tractaments previs i tractaments hospitalaris, comorbilitat (índex de Charlson, MDRD, antecedents de patologia respiratòria -asma, MPOC-), junt amb variables habituals (sexe, edat, IMC i hàbits tòxics -tabac, alcohol-altres).

Es compararà la incidència d’ingressos respecte el total de població assignada mitjançant Chi-quadrat entre subgrups de pacients tractats o no amb IECA-ARAII i entre vacunats i no vacunats. La duració dels ingressos, estratificada per Charlson, es realitzarian mitjançant t de Student entre els mateixos subgrups.

Antecedents:
En el año 2019, la Organización Mundial de la Salud (OMS) consideró que las reticencias hacia la vacunación representan una de las diez principales amenazas para la salud mundial. La evidencia disponible muestra que las reticencias vacunales pueden deberse a múltiples factores. Sin embargo, raramente se explora la posibilidad de que estas reticencias puedan extenderse de forma diferente en el ámbito rural y en el urbano.

Hipòtesi/pregunta d’investigació:
¿Hay una frecuencia de reticencia vacunal diferente en el ámbito rural y en el urbano y, de ser así, a qué puede deberse y que impacto puede tener?

Objectius:
El objetivo de este estudio es describir la evolución temporal del rechazo a la vacunación en el territorio de la Cataluña Central y analizar posibles causas.

Metodologia:
Análisis de cohortes retrospectivas, a partir de los datos de la Historia Clínica Compartida Electrónica (ECAP), de la población menor de 15 años atendida en los 32 equipos de atención primaria (EAP) del Area sanitaria de la Cataluña Central entre el 1 de Enero del 2015 y el 31 de diciembre del 2020.

Pla d’anàlisi:
Se diferenciarán los casos de reticencia vacunal según sean de “”rechazo””, “”duda”” o “”sin dudas vacunales”” y se estudiará su relación temporal y espacial con variables sociodemográficas y socioeconómicas. Además, se estudiará la relación con la aparición de brotes infecciosos de enfermedades inmunoprevenibles.

Resultats esperats:
Se espera que las reticencias hacia la vacunación no representen a nivel general una amenaza importante para la salud de la población en la Cataluña Central pero que puedan representarlo en determinadas zonas rurales. Resultados preliminares del año 2015 indican que la prevalencia general de las reticencias vacúnales en el territorio se sitúa en torno al 3%, variando según el EAP entre el 1,15% y el 6,55%.

Aplicabilitat i Rellevància:
La publicación de los resultados del estudio podría ser relevante para las autoridades de Salud Pública, a nivel de la gestión, evaluación y priorización de los recursos disponibles para la protección de poblaciones vulnerables y el diseño de estrategias destinadas a reducir las reticencias vacunales en estos grupos de población.