—

Hipòtesis: Els EAP que gaudeixen de la guia codifiquen més determinants socials de la salut a la historia clínica informatitzada que els professionals que no la utilitzen

Objectius: Realitzar , descriure i desenvolupar, i analitzar una guia per codificar de determinants socials de la salut

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.

Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.

Aplicabilitat i rellevància

Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès

Antecedents: Els trastorns de salut mental, sobretot els trastorns de ansietat i depressió, tenen una gran prevalença a nivell de població mundial i impacten directament en la qualitat de vida de les persones. En els darrers anys, hi ha hagut un increment d’ús i s’han desenvolupat les Tecnologies de la Comunicació i Informació (TIC) en temps d’oci però també pel desenvolupament laboral. En l’àmbit mèdic s’ha fomentat l’ús de les TIC per fer teleassistència de tot tipus, és per això que volem fer una valoració més específica pel que respecte a l’ús de les TIC a la salut mental.

Hipòtesis: La salut mental de la població de la Catalunya Central generalment no és bona. Hi ha certa desconeixença sobre l’existència de les Apps mòbil pel maneig de la salut mental. No obstant això, la població està a favor de la utilització d’aquestes eines.

Objectius: Conèixer l’estat de salut mental de la població de la Catalunya central i saber la seva predisposició a utilitzar aplicacions mòbils per fer-ne consultes.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb mostra de >385 adults majors de 18 anys que responguin l’enquesta voluntàriament d’entre els centres de salut d’atenció primària de les comarques del Berguedà, Bages, Moianès, Osona, Anoia i Solsonès.

Anàlisis estadística: Es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per la determinació de possibles associacions entre variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher. Per l’anàlisi de diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney. En tot moment s’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: s’espera observar que la salut mental de la població no és òptima i que existeix una desconeixença generalitzada sobre la utilització de les Apps mòbil en el maneig de la salut mental. Els resultats d’aquesta enquesta en una regió en concret caracteritzada per la ruralitat pot ser interessant a l’hora d’establir estratègies en l’abordatge de la salut mental a través d’eines de salut digital. Aplicabilitat i rellevància: Fomentar l’ús de les aplicacions mòbils per tal de fer més accessible a la població un bon seguiment i tractament, millorant així la seva qualitat de vida.

Antecedents: La fragilitat és una entitat multidimensional i dinàmica, amb una prevalença molt variable, en funció de l’eina de mesura utilitzada per a valorar-la, la població de referència i la seva àrea geogràfica. És important detectar i avaluar la fragilitat, ja que es relaciona amb pitjors resultats de salut vinculats a processos intercurrents, major mortalitat, major necessitat d’atenció hospitalària i/o institucionalització, pèrdua d’activitats de la vida diària, més risc de caigudes i de fractures, etc. Conèixer el seu abast, ens permet orientar el model sanitari a l’atenció de les persones amb cronicitat complexa, dissenyar intervencions individualitzades, predir els resultats de salut i ajudar-nos en la presa de decisions.
– Hipòtesis
o La prevalença de fragilitat a la Catalunya Central mesurada segons l’IF-VIG és superior al 10-15% descrit per la població europea.
o La prevalença de fragilitat entre la població de la Catalunya Central és similar a la d’altres àrees catalanes.
o Els pacients en programa d’atenció domiciliària presenten més fragilitat que la resta de la població.
o Els pacients més grans, amb més medicació, amb una puntuació a l’Índex de Barthel més baixa, amb malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, úlceres, caigudes, i més patologies de base (…), tenen un índex de fragilitat més elevat.
– Objectius
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb la població europea.
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb altres àrees catalanes.
o Descriure el grau de fragilitat dels pacients atesos en el Programa d’Atenció Domiciliària (ATDOM) de la Catalunya Central i comparar-la amb els pacients que no estan en el Programa ATDOM.
o Relacionar el grau de fragilitat amb variables sociodemogràfiques, número de fàrmacs, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, patologies mèdiques i estudiar les variables que estan més discretament relacionades.
– Metodologia: estudi multicèntric descriptiu transversal, on s’estudiarà la població de més de 64 anys assignada a qualsevol dels centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central.
– Determinacions: determinarem les dades disponibles a la història clínica dels pacients, incloent dos tipus de variables: dependents (fragilitat, pacient crònic complex, pacient amb malaltia crònica avançada, atenció domiciliària, atenció pal·liativa, índex fràgil-VIG) i independents (sociodemogràfiques, àrea bàsica de salut, número de fàrmacs prescrits, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, vulnerabilitat social, síndrome confusional, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, malalties oncològiques, malalties cardíaques, malalties respiratòries, malalties neurològiques, malaltia digestiva crònica i malaltia renal).
– Anàlisi estadístic: Descriurem les variables qualitatives amb freqüències absolutes i percentatges. Les variables quantitatives continues amb distribució normal les descriurem amb la mitjana i la desviació estàndard, i les que no segueixin una distribució normal, amb mediana i quartils. Utilitzarem la T-student o ANOVA per a mostres independents o l’U-Mann-Whitney o Kruskal-Wallis per contrastos a variables continues i el test exacte de Fischer o X2 per als contrastos de variables categòriques. S’ajustarà una regressió lineal multivariant per poder analitzar l’impacte de cada una de les variables sobres les valors de l’escala Índex Fràgil-VIG. Les dades seran analitzades per mitjà del programa estadístic R versió 4.2.2. El nivell de significança serà del 5% i els intervals de confiança del 95%.
– Resultats esperats: esperem obtenir la prevalença de fragilitat a la Catalunya Central, que sospitem, és superior al 10-15%. A més a més, esperem demostrar que a més multi-morbiditat presenti el pacient, major és el seu índex de fragilitat.
– Aplicabilitat: els resultat d’aquest estudi permetran millorar l’atenció de les persones grans amb fragilitat.
– Rellevància: la fragilitat és un concepte que afecta cada vegada a més individus, degut a que l’esperança de vida de la població catalana s’ha vist incrementada en els darrers anys. Tenir informació sobre la prevalença de fragilitat en la Catalunya Central ens permetrà millorar l’atenció sanitària que rebi la nostra població de referència.

Antecedents
L’al·lèrgia reportada a la penicil·lina és un problema de salut pública; s’associa amb prescripció inadequada d’antibiòtics, augment dels costos assistencials i pitjor pronòstic dels malalts. Tot i que fins al 15% dels pacients hospitalitzats refereixen al·lèrgia a la penicil·lina, en menys del 10% d’aquests pacients es confirma l’al·lèrgia quan es fan servir proves específiques. És necessari implementar eines d’avaluació del risc d’al·lèrgia en el punt d’atenció dels pacients que puguin servir de suport per la estratificació del risc d’al·lèrgia i pel desetiquetage del pacients de baix risc.
Hipòtesi
En les persones que tenen reportat a la seva història clínica al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines, la utilització d’un algoritme de decisió, basat en la història clínica i la aplicació d’un qüestionari estructurat és útil per identificar les persones de baix risc que es poden des-etiquetar de manera directa.
Objectius
Avaluar l’impacte d’un procés assistencial per a l’estratificació del risc d’al·lèrgia, basat en la història clínica i l’aplicació d’un qüestionari estructurat, en la retirada de l’etiqueta d’al·lèrgia a la penicil·lina i/o cefalosporines.
Metodologia
Estudi clínic d’avaluació d’un nou procés assistencial, prospectiu, obert i multicèntric. S’identificaran a les persones que en la seva històrica clínica tinguin l’etiqueta d’al·lèrgia a penicil·lina o cefalosporines no estudiada o amb estudi previ no concloent. El professional de referència convidarà a participar a l’estudi a la persona, que a través d’una entrevista exhaustiva i l’aplicació d’un algoritme de decisió es determinarà el risc d’al·lèrgia, podent desetiquetar directament en cas de pertànyer al grup de molt baix risc.
Resultats esperats i rellevància
S’espera millorar el registre de reaccions al·lèrgiques i els efectes adversos a la història clínica electrònica; reduir l’ús d’antibiòtics no indicats en primera línia; reduir les resistències bacterianes i els efectes adversos de les alternatives terapèutiques; així com reduir els costos del procés assistencial.