Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.

Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.

Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.

Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.

Malgrat la limitació en la comparació de les diferents intervencions efectives per a la millora de l’adherència, la bibliografía ens mostra l’existència de factors predictors per a la no adherència, on la WHO els agrupa en cinc dimensions: social i econòmica, relacionades amb el sistema sanitari, relacionades amb el tractament farmacològic, relacionades amb la patologia i, finalment, els relacionats amb el pacient. El maneig de l’adherència tindrà com a objectiu aconseguir la millor utilització dels medicaments per part dels pacients amb la finalitat de maximitzar els seus beneficis i reduir els riscos, tal i com demostren estudis on s’han realitzat intervencions per a millorar l’adherència terapèutica i alguns han demostrat una associació entre els tractaments prescrits i els resultats en salut.
La principal dificultat d’aquest maneig de l’adherència és el model amb què es treballa, és a dir, la no existència d’un model predictor de risc, eines de detecció de l’adherència amb múltiples limitacions i, sobretot, que normalment la detecció de la no adherència al tractament, en la majoria de les ocasions, es detecta una vegada té lloc, quan hi ha una manca de control de la patologia, un ingrés hospitalari o algun altre esdeveniment fruit de la manca de l’adherència a la medicació.
La detecció de la no adherència al tractament farmacològic no és l’únic aspecte a considerar, sinó que també és fonamental poder realitzar una intervenció efectiva per tal de corregir aquesta no adherència al tractament.
Amb l’objectiu de desenvolupar un pla de millora en el maneig de l’adherència al tractament farmacològic en els pacients crònics complexos, desenvolupem aquest estudi que constarà de dues fases. L’objectiu de la primera fase és la creació d’un model predictiu de risc de no ser adherent a la medicació. L’objectiu de la segona fase serà dissenyar una intervenció efectiva pel maneig de la no adherència al tractament farmacològic en el pacient complex polimedicat basat en el model COM-B i l’anomenada “Roda del canvi” (Behavioural Change Wheel, BCW) de Susan Michie del University College of London

Objetivos
El 67% de la población >65 años se consideran sedentarios según encuesta europea de salud en España (INE 2020). Las caídas son un problema frecuente en esta población. Objetivo: Conocer el grado de actividad física (AF) en población >65 años y su relación con el equilibrio, la fuerza muscular y las caídas.
Metodología
Estudio descriptivo, transversal de base poblacional en 7 centros de atención primaria con >65 años. Se valoró la AF mediante versión reducida en español del cuestionario AF en tiempo libre de Minnesota (VREM) en METS-min/14 días- y con la pregunta dicotómica “¿Cree que realiza AF de manera habitual?”. Se evaluó el equilibrio con posturografía (patrones posturográficos y límites de estabilidad) y la fuerza muscular isométrica máxima de extensión de rodilla con dinamómetro. Seguimiento telefónico a seis meses para contabilizar caídas.

Antecedentes: el tiempo frente a la pantalla se define como “el tiempo ocupado por actividades basadas en pantallas de dispositivos visuales como televisión, teléfonos inteligentes, ordenadores, videojuegos, tabletas y iPads, y otros dispositivos portátiles”. La OMS recomienda un límite de horas al día frente a la pantalla dependiendo de la edad. Sin embargo, la prevalencia de niños que superan este límite está aumentando convirtiéndose en un problema de salud pública. Actualmente, el 98% de los jóvenes menores de 16 años utiliza internet.
Resulta crucial abordar el uso de las pantallas desde una perspectiva autorreguladora; es importante considerarlo tanto en adultos como en niños. Por ello las investigaciones no deberían limitarse únicamente a informar sobre la necesidad de acotar el tiempo de uso y sus efectos.
Hipótesis: Realizar una intervención educativa a padres de niños de entre 4 y 8 años disminuirá la exposición a pantallas de sus hijos.
Diseño: Estudio cuantitativo experimental no controlado.
Ámbito: CAPs Gorg-Sant Roc, Llefià y Riu Nord Riu Sud.
Objetivos: Evaluar la eficacia, en tiempo de uso y contenidos consumidos, de una intervención educativa dirigida a padres de niños de entre 4 y 8 años.
Determinaciones: Variables sociodemográficas, cuestionario de hábitos de uso de pantallas.
Intervención: Una sesión presencial y dos controles telefónicos. El contenido de la sesión trataría beneficios de un uso apropiado de las pantallas, efectos negativos de un mal uso y posibles alternativas a su utilización.
Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las variables a través de medidas de tendencia central y dispersión para las variables cuantitativas, y frecuencias y porcentajes para las variables categóricas. El análisis bivariado para buscar asociación entre las variables sociodemográficas y el patrón de hábitos se realizará con la prueba Chi Cuadrado de Pearson.
Resultados esperados: Esperamos que el tiempo de exposición de la mayoría de los niños se reduzca y que el contenido que consuman sea fundamentalmente acompañado de algún familiar y trate principalmente de programas que fomenten su imaginación y promuevan su interés por el conocimiento. Esperamos que los padres aumenten el uso de estrategias de mediación activa con sus hijos.
Aplicabilidad y relevancia: Aportar nuevas evidencias acerca de la posibilidad de disminuir el tiempo de uso de pantallas en niños de entre 4 y 8 años dotando a los padres de nuevas herramientas y estrategias, además de conocimientos.

INTRODUCCIÓN:
La herida crónica (HC) es la lesión de la piel con una escasa o nula tendencia a la cicatrización, mientras se mantenga la causa que la produce, por lo que se ha asimilado el término de úlcera cutánea de herida crónica. Los estudios de prevalencia e incidencia en el ámbito comunitario son escasos a diferencia de los estudios en realizados con pacientes hospitalizados o institucionalizados en centros residenciales sociosanitarios.

OBJETIVO:
Estimar la evolución de la prevalencia e incidencia de heridas crónicas (HC) en el ámbito comunitario de la zona sur de la provincia de Barcelona en los períodos de 2013, 2018 y 2019. Objetivos secundarios: Analizar el perfil demográfico y clínico de los pacientes con estas patologías; Analizar las características principales de las heridas de las diferentes etiologías; Analizar las características demográficas, recursos comunitarios y asistenciales del territorio en relación con las HC; Determinar las diferentes intervenciones y tratamientos utilizados para gestionar el cuidado y tratamiento de las heridas crónicas.

Antecedents
L’úlcera cutània crònica o ferida crònica (HC) és la lesió de la pell amb una escassa o nul·la tendència a la cicatrització, mentre es mantingui la causa que la produeix. Les HC comprenen lesions per pressió (LPP), úlceres d’etiologia venosa (UEV), úlceres d’etiologia arterial (UEA) i peu diabètic (PD).
Segons la bibliografia, la prevalença de LPP oscil·la de 0,11% a 0,35? en la comunitat, la de UEV entre 0,13? i 2%, la de UEA entre 0,13? i 0,26?, les de PD entre 1,92% a 6,3% en pacients diabètics i entre 0,16? a 0,27? en el total de la població adulta. Els costos de les cures de prevenció i tractament també varien segons la bibliografia, entre 470 ? i 10.000 ? per ferida i any.
La variabilitat de costos publicades i la no explotació d’aquestes dades de manera integral per part dels sistemes de serveis sanitaris del nostre entorn justifiquen la realització d’un estudi de costos en l’àmbit comunitari.

Objectius

Objectiu Principal
? Analitzar l’impacte econòmic de les ferides cròniques en l’àmbit comunitari en la zona sud de la província de Barcelona en el període de 2012 a 2021.

Objectius específics
? Determinar els diferents tipus de productes sanitaris utilitzats per a gestionar la cura i tractament de les ferides cròniques
? Analitzar les diferències de costos atribuïble a la gestió de material específic utilitzat en el tractament local de ferides cròniques en funció de l’índex socioeconòmic compost dels diferents centres

Metodologia
Es realitzarà un estudi descriptiu retrospectiu dels costos de material específic (apòsits estèrils, material de teràpia compressiva) de capellà de ferides cròniques imputats als centres d’atenció primària, pertanyents a la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Costa de Ponent del ICS, en el registre financer de magatzem intern i en el registre d’indicadors quantitatius de despeses de farmàcia (ICGF) de la DAP Costa Ponent, en el període comprès de 2012 a 2021. Aquestes dades es completaran amb la informació de diferents fonts de dades: Registre Central de Població del Catsalut (RCA) i Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.