Des del 1998 la població immigrant de Catalunya ha anat augmentant del 1,6% fins el 16,1% segons IDESCAT el 2021. En aquest context, ens plantegem si els professionals sanitaris necessiten millorar l’atenció a les persones culturalment diverses.
Per tal d’establir les bases de la competència cultural, analitzarem les percepcions i els coneixements dels professionals que atenen aquestes persones, així com conèixer els antecedents formatius, el grau de coneixement dels professionals sobre la cultura de les persones immigrants i estudiar els incidents crítics produïts durant l’atenció d’aquestes persones.
Realitzarem un estudi observacional, transversal, multicèntric amb abordatge mixt qualitatiu i quantitatiu sobre una mostra de professionals sanitaris de diferents nivells assistencials i categories. Es recolliran dades mitjançant el test CCCTQ-Pre i es realitzaran entrevistes estructurades. Esperem poder realitzar un diagnòstic en competència cultural al nostre sistema sanitari i plantejar mesures si s’escau.

Des del 1998 la població immigrant de Catalunya ha anat augmentant del 1,6% fins el 16,1% segons IDESCAT el 2021. En aquest context, ens plantegem si els professionals sanitaris necessiten millorar l’atenció a les persones culturalment diverses.
Per tal d’establir les bases de la competència cultural, analitzarem les percepcions i els coneixements dels professionals que atenen aquestes persones, així com conèixer els antecedents formatius, el grau de coneixement dels professionals sobre la cultura de les persones immigrants i estudiar els incidents crítics produïts durant l’atenció d’aquestes persones.
Realitzarem un estudi observacional, transversal, multicèntric amb abordatge mixt qualitatiu i quantitatiu sobre una mostra de professionals sanitaris de diferents nivells assistencials i categories. Es recolliran dades mitjançant el test CCCTQ-Pre i es realitzaran entrevistes estructurades. Esperem poder realitzar un diagnòstic en competència cultural al nostre sistema sanitari i plantejar mesures si s’escau.

Des del 1998 la població immigrant de Catalunya ha anat augmentant del 1,6% fins el 16,1% segons IDESCAT el 2021. En aquest context, ens plantegem si els professionals sanitaris necessiten millorar l’atenció a les persones culturalment diverses.
Per tal d’establir les bases de la competència cultural, analitzarem les percepcions i els coneixements dels professionals que atenen aquestes persones, així com conèixer els antecedents formatius, el grau de coneixement dels professionals sobre la cultura de les persones immigrants i estudiar els incidents crítics produïts durant l’atenció d’aquestes persones.
Realitzarem un estudi observacional, transversal, multicèntric amb abordatge mixt qualitatiu i quantitatiu sobre una mostra de professionals sanitaris de diferents nivells assistencials i categories. Es recolliran dades mitjançant el test CCCTQ-Pre i es realitzaran entrevistes estructurades. Esperem poder realitzar un diagnòstic en competència cultural al nostre sistema sanitari i plantejar mesures si s’escau.

Des del 1998 la població immigrant de Catalunya ha anat augmentant del 1,6% fins el 16,1% segons IDESCAT el 2021. En aquest context, ens plantegem si els professionals sanitaris necessiten millorar l’atenció a les persones culturalment diverses.
Per tal d’establir les bases de la competència cultural, analitzarem les percepcions i els coneixements dels professionals que atenen aquestes persones, així com conèixer els antecedents formatius, el grau de coneixement dels professionals sobre la cultura de les persones immigrants i estudiar els incidents crítics produïts durant l’atenció d’aquestes persones.
Realitzarem un estudi observacional, transversal, multicèntric amb abordatge mixt qualitatiu i quantitatiu sobre una mostra de professionals sanitaris de diferents nivells assistencials i categories. Es recolliran dades mitjançant el test CCCTQ-Pre i es realitzaran entrevistes estructurades. Esperem poder realitzar un diagnòstic en competència cultural al nostre sistema sanitari i plantejar mesures si s’escau.

Antecedents:
El context pandèmic ha posat de manifest la necessitat de tenir cura de la salut mental de les persones i, concretament, dels i les professionals de la salut. No obstant, moltes de les dificultats que emergeixen en aquest àmbit concret estan vinculades a dinàmiques individuals i organitzatives prèvies a la pandèmia. Davant d’aquest context, freqüentment es posen en marxa iniciatives per a millorar la salut psicològica i emocional d’aquest col·lectiu des d’una posició d’externalitat i excepcionalitat.
Hipòtesi
Els i les professionals de salut de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona tenen la capacitat i els recursos necessaris per dissenyar intervencions efectives per a la millora del seu benestar emocional.
Objectius:
General:
Dissenyar, de manera col·laborativa, pràctiques i estratègies concretes que quedin integrades en les organitzacions de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de Barcelona (ICS) i ajudin a millorar, de forma autònoma, el benestar dels i les seves professionals i, en conseqüència, el de la comunitat.
Específics:
a) Elaborar de manera participada un marc teòric i pràctic sobre el benestar emocional i la salut mental dels i les professionals de la salut de la GT MN
b) Descriure l’estat de salut emocional i psicològica dels i les professionals des del seu punt de vista.
c) Co-dissenyar i compartir pràctiques i estratègies encaminades a cuidar la salut psicològica i emocional dels i les professionals
d) Definir, de forma col·laborativa, els elements claus d’una cultura organitzativa que afavoreixi el benestar i la salut mental dels i les persones que integren l’organització.
Metodologia:
Adoptant una perspectiva EMIC, el present projecte es proposa recollir vivències, necessitats i iniciatives existents o demandades per a la millora del benestar psicològic i emocional, per a poder generar pràctiques i recursos que quedin integrats en l’organització i l’ajudin a millorar també el benestar de la comunitat. Per assolir aquest objectiu, el projecte parteix dels principis de la investigació-acció participativa per generar evidència, indicadors d’avaluació i propostes d’intervenció co-creades entre l’equip investigador i els i les treballadores de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut. Així, al voltant de la creació de la figura de “facilitador/a” i el desenvolupament de grups de discussió amb totes les persones pertanyents a la organització interessades en prendre part, es preveu augmentar la participació dels i les treballadores en totes les fases del procés de recerca i el disseny d’intervencions a mida. Per a la recollida de dades, es durà a terme una selecció de 30 d’aquests grups, amb representativitat teòrica de les unitats de treball en les que s’organitza la institució.
Anàlisi:
Aquestes es transcriuran i s’analitzaran temàtica i col·laborativament per donar peu a accions concretes (tallers, espais de conversa i una plataforma virtual) de difusió i implementació de bones pràctiques i recursos propis de l’empresa i orientats a la millora del benestar i la salut mental de les persones que hi treballen.
Resultats esperats, Aplicabilitat i Rellevància:
Com a resultat, es busca augmentar la rellevància, la pertinença i l’adherència a aquestes intervencions, la seva pervivència en el temps, una millora en el benestar dels i les professionals i, finalment, una millor disposició, habilitat i atenció a la població de referència.

Introducción: La prevalencia de Diabetes Mellitus(DM) y de Pie diabético(PD) con lesiones ha aumentado a nivel mundial. Se realizan intervenciones en prevención, curación y seguimiento de las úlceras del PD, buscando los recursos más coste-efectivos. Una de ellas es la termometría, que consiste en detectar pequeñas variaciones de temperatura de la piel con un aumento de >2,2º es un indicador de detección de una zona inflamatoria antes de la aparición de una herida.
Objetivo: Evaluar la eficacia de la técnica de la termometría por la detección de zonas inflamatorias en los pies de pacientes con diabetes y reducir la incidencia de heridas en la Atención Primaria(AP).
Metodología: Estudio multicéntrico cuantitativo-analítico de dos grupos a lo largo de 18 meses en población=18 años de la Metropolitana Norte. Necesitaremos una muestra de 220 pacientes con aleatorización simple en base al registro de pacientes con DM. En el grupo control realizaremos la intervención habitual exploratoria de los pies (neuropática, arterial y deformidades en los pies) y en el grupo intervención realizaremos intervención habitual y termografía. El análisis estadístico se realizará con el Programa SPSS. La efectividad de la intervención de termometría se evaluará mediante X2.

Antecedents
Les ferides cròniques són un problema de salut que té conseqüències devastadores per als pacients i que contribueixen amb importants costos als sistemes d’assistència sanitària. La cobertura de les ferides cròniques amb microempelts cutanis en segell és una tècnica senzilla, eficient i amb molt bons resultats per a l’abordatge de ferides de difícil cicatrització.
Hipòtesi
La implantació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell es viable i generaria beneficis en l’atenció a les persones amb ferides de difícil cicatrització
Objectius
Avaluar la factibilitat de la implementació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell a les persones amb ferides de difícil cicatrització a l’atenció primària de la Metropolitana Nord (MN)
Metodologia
Estudi de factibilitat. Disseny experimental tipus assaig no aleatoritzat no controlat (Pre-Post) en els equips d’AP de la MN.
Resultats esperats
S’espera millora en la qualitat de vida, dolor i progressió de la cicatrització en persones amb ferides de difícil cicatrització
Aplicabilitat i Rellevància
Si l’aplicació es demostra factible es podria aplicar als equips de la MN i podria ser efectiu per la millora de la gestió de les ferides a l’Atenció Primària

Antecedents
Les ferides cròniques són un problema de salut que té conseqüències devastadores per als pacients i que contribueixen amb importants costos als sistemes d’assistència sanitària. La cobertura de les ferides cròniques amb microempelts cutanis en segell és una tècnica senzilla, eficient i amb molt bons resultats per a l’abordatge de ferides de difícil cicatrització.
Hipòtesi
La implantació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell es viable i generaria beneficis en l’atenció a les persones amb ferides de difícil cicatrització
Objectius
Avaluar la factibilitat de la implementació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell a les persones amb ferides de difícil cicatrització a l’atenció primària de la Metropolitana Nord (MN)
Metodologia
Estudi de factibilitat. Disseny experimental tipus assaig no aleatoritzat no controlat (Pre-Post) en els equips d’AP de la MN.
Resultats esperats
S’espera millora en la qualitat de vida, dolor i progressió de la cicatrització en persones amb ferides de difícil cicatrització
Aplicabilitat i Rellevància
Si l’aplicació es demostra factible es podria aplicar als equips de la MN i podria ser efectiu per la millora de la gestió de les ferides a l’Atenció Primària

Antecedents i Justificació: Les caigudes són un dels principals problemes de salut pública. S’estima que l’1,5% de les despeses sanitàries són derivades de les caigudes. Es un aspecte fonamental identificar els factors de risc de les caigudes, par tal de fer programes i intervencions encaminades a prevenir-les. Diferents estudis han demostrat que l’anèmia és un factor de risc independent de caigudes, però no s’han elaborat estudis de correlació entre l’anèmia i les caigudes a població d’alta complexitat.
Hipòtesis: L’anèmia és un factor de risc per a les caigudes dels pacients d’alta complexitat.
Objectiu: Determinar si l’anèmia és un factor de risc per a les caigudes als pacients d’alta complexitat.
Metodologia: Estudi longitudinal analític i retrospectiu amb reclutament intencionat i seleccionat de pacients que es troben al programa de Gestió de Casos/PROPCC. S’extrauran llistats mediant CIP dels pacients inclosos a aquest programa. Es farà extracció informatitzada de les variables necessàries registrades a la història clínica. L’estudi es realitzarà a l’atenció Primària al territori del Barcelonès Nord i Maresme, durant l’any 2022 i 2023.
Resultats esperats: Conèixer si les persones amb alta complexitat que presenten anèmia tenen més risc de patir caigudes que les persones d’alta complexitat sense anèmia. Valorar si existeix un infraregistre de l’anèmia a les històries clíniques d’aquests pacients i per tant el seu tractament. Conèixer quins factors poden afavorir a les caigudes: la dependència, l’estat cognitiu, la polifarmàcia (>10 farmacs), la desnutrició, els tractaments neurolèptics, etc.
Determinacions i anàlisis estadístic: S’extrauran les variables necessàries de forma automatitzada i pseudonimitzada en el període de l’1 de gener de 2022 al 31 de desembre 2023. Per determinar si l’anèmia és un factor de risc per a les caigudes als pacients d’alta complexitat es calcularà el risc relatiu d’aparició de caigudes segons l’exposició o no al factor anèmia. La descripció de les caigudes i els ingressos s’expressarà amb mitjanes i desviacions estàndard.Per a les variables analítiques s’utilitzarà un model de regressió logística ajustat per edat, sexe, comorbiditats i fàrmacs.La significació estadística s’estableix en p-valor<0,05. L’anàlisi estadístic es realitzarà amb el programa SPSSv26.

Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.