Los objetivos de la estancia formarán una parte importante de la formación del Doctorado Investigador que trabaja en el IDIAP Jordi Gol.
1. La institución anfitriona tiene la experiencia, la excelencia, el prestigio o la alta calidad de la institución extranjera en un área determinada de la investigación ambiental.
2. El doctorado aprenderá habilidades estadísticas.
3. Podremos finalizar el segundo artículo de la tesis doctoral y publicar el primer estudio prospectivo de cohorte sobre químicos ambientales y defectos del esmalte.
4. Los resultados se publicarán en una revista indexada de alto impacto.
5. Establecimiento de redes de investigación entre Erasmus MC, IDIAP Jordi Gol, UIC e ISGlobal. Establecer esta colaboración y ampliar sus redes traerá beneficios mutuos entre los diferentes institutos.

El Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) es va constituir
l’any 2016 amb la finalitat de promoure i consolidar un grup de recerca que permeti
aprofundir en el coneixement sobre els problemes de salut prevalents en el nostre
entorn, des d’una perspectiva biomèdica i social. En aquell moment es van prioritzar
tres eixos d’acció fonamentals:
a) Els determinants associats a un envelliment saludable
b) Els aspectes relacionats amb el desenvolupament dels professionals que
treballen al sistema sanitari, en aquell moment posant el focus en la
interrelació entre les competències dels professionals i l’atenció a la diversitat
i a l’abordatge de situacions complexes
c) Adolescència i Salut a les escoles
Des de llavors fins ara creiem que una part dels objectius que ens vàrem proposar
s’han assolit i, això queda reflectit per el nombre d’ajuts que hem obtingut, d’impuls
d’estratègies mitjançant la intensificació d’investigadors i ajuts a l’obtenció del
doctorat, els treballs presentats en congressos i les publicacions derivades dels
projectes finalitzats. Actualment és un grup acreditat per l’IDIAP Jordi Gol i i per
l’AGAUR com a grup emergent des de l’any 2017. Està constituït per un grup estable
d’investigadors, format per 12 membres, set dels quals són doctors.
Des del començament de la seva trajectòria un dels interessos de GREMSAS ha estat
l’anàlisi de la pràctica dels professionals i els factors que la condicionen, bàsicament
estem parlant de pràctica assistencial centrada en les persones i arrelada a l’entorn
social. Això ens porta a analitzar la pràctica assistencial en condicions de diversitat,
complexitat, entorn canviant i dinàmic de transició demogràfica i epidemiològica tant
de la població com dels propis professionals.
L’explosió de la pandèmia per SARS-CoV-2 des de finals de 2019 ha suposat una
sacsejada important que ha capgirat del tot el món i especialment el sistema sanitari,
les seves estructures, maneres de treballar i persones que hi treballen. Hi ha la
impressió de que “”res tornarà a ser igual”” a la situació prepandèmia i que els
professionals seran una peça clau en la redefinició del sistema.

La població envelleix progressivament i amb això augmenta el nombre de persones
amb necessitats d’atenció pal·liativa. És necessari aconseguir una atenció integral i
integrada d’aquestes persones, en base a la complexitat de l’atenció de les seves
necessitats.
En el marc de l’atenció a persones amb malaltia avançada i/o final de vida enfoquem
la nostra recerca fonamentalment a aconseguir una valoració eficient de les seves
necessitats i recursos. D’aquesta manera investiguem la complexitat en cada una de
les 6 àrees de necessitat (física, psícològica, sociofamilair, espiritual, ètica, i en relació
a la mort), en relació als recursos i fortaleses que s’activen en el pacient i xarxa
relacional per fer-hi front. Volem amb aquests quatre anys culminar el procés de
validació de l’instrument HexCom, investigant la seva utilitat i aplicabilitat clínica. Els
focus d’interès preferents seràn la complexitat ética (desig d’anticipar la mort), la
complexitat en patología respiratòria, la complexitat terapèutica, aprofundir en la
conceptualització de la complexitat sistèmica i supervisar la implementació de
l’HexCom-Red en el sistema públic català.
En definitiva, la diana d’aquest PLA ESTRATÈGIC és la COMPRENSIÓ DE LA
COMPLEXITAT A FINAL DE VIDA en tots els seus components, el biomèdic, el
psicològic, l’espiritual, l’ètic i el SOCIOFAMILIAR.

La població envelleix progressivament. És necessari aconseguir un envelliment amb
la màxima qualitat de vida possible i per això cal adaptar els programes de salut a
aquesta realitat i orientar la recerca a aquest àmbit social.
Dins de l’envelliment nosaltres enfoquem la nostra recerca fonamentalment a
aconseguir la màxima autonomia possible de l’individu sent un dels nostres objectius
disminuir el grau de dependència d’aquesta població i capacitar-la dins del món
digital. D’aquesta manera investiguem: la prevenció de caigudes, vistes les
conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques que aquestes generen; l’estudi
i l’avaluació dels trastorns de l’equilibri postural i de l’evolució natural de l’equilibri
amb l’edat; l’aplicació de les noves tecnologies per aconseguir un envelliment el més
saludable possible, descobrir noves eines de treball tant diagnòstiques com
terapèutiques i l’avaluació de les nec

Antecedentes: El infradiagnóstico de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica
(EPOC) representa un gran problema mundial; los estudios describen un grado de
infradiagnóstico del 75%, sin mejoría a lo largo de los años. Los determinantes
de este infradiagnóstico son muchos, y han recibido relativamente escasa
atención.
Hipótesis: La causa del infradiagnóstico de la EPOC es multifactorial y
multidiciplinar.
Objetivos: Conocer la opinión de los profesionales sanitarios y los pacientes sobre
las principales causas del infradiagnóstico de la EPOC.
Metodología: Estudio de tres fases complementarias de metodología descriptiva
y cualitativa. Fase 1: estudio Delphi, se invita a participar a 277 profesionales.
Fase 2: encuesta dirigida a 80 pacientes EPOC y 80 pacientes susceptibles EPOC.
Fase 3: entrevista abierta individual a profesionales y pacientes (10 entrevistas
exploratorias y 2 complementarias). Estudios multicéntricos en el ámbito de
atención primaria (AP) del Barcelonès Nord i Maresme. Participarán pacientes,
profesionales de AP, neumólogos y gestores de este territorio.
Plan de análisis: Análisis global de cada uno de los ítems (mediana y su
dispersión). Frecuencias absolutas, relativas. Análisis de datos cualitativos
mediante el método de la Teoría Fonamentada (Grounded Theory).
Resultados esperados: Causas multifactoriales, con discrepancias entre
profesionales, y como más relevantes: la falta de cribaje, las dificultades en la
prueba de la espirometría, la población desconoce la enfermedad, los estigmas y
dificultades en torno al hábito del tabaco y la falta de recursos en el diagnóstico.
Aplicabilidad y Relevancia: Identificar y profundizar sobre las causas del
infradiagnóstico de la EPOC por parte de t

Hipòtesis: Existeixen variables i condicionants determinants que influeixen de manera significativa en l’ús de l’eConsulta per part dels ciutadans. El seu coneixement pot determinar i redissenyar el model tradicional de les agendes dels professionals sanitaris cap a un model més flexible i satisfactori tant pels professionals com els pacients.
? Objectius: Conèixer quins són els factors associats a la utilització de l’eConsulta per part de la població i el seu impacte en la utilització de serveis sanitaris i en la gestió de les agendes dels professionals.
? Metodologia: Disseny: Estudi observacional analític de casos i controls. Àmbit, periode i subjectes d’estudi: Usuaris d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) d’entorn semirural amb possibilitat d’utilització de l’eConsulta des de l’any 2016. Determinacions: Es definiran com a casos aquells pacients que hagin utilitzat l’eConsulta en un periode determinat i com a controls aquells usuaris de les mateixes característiques (edat, sexe, comorbiditats o GMA) que no l’hagin utilitzat. Mitjançant un qüestionari s’explorarà els possibles factors associats amb l’utilització d’aquest recurs: condicions sòcio-demogràfiques, condicions de salut i comorbiditats, condicions de l’entorn social i de la llar….
? Aplicabilitat i Rellevància: No hem trobat cap estudi a la literatura mèdica nacional i internacional que investigui les característiques de la població que fan servir l’eConsulta així com que valorin l’impacte que pot tenir l’eConsulta en la nostra agenda laboral.
Considerem aquesta informació de rellevància crucial per poder gestionar, impulsar i abordar de manera adequada la nostra agenda assistencial.

Antecedents: La temperatura local es un indicador evolutiu de ferides i úlceres. Actualment determinat empíricament amb el dors de la mà, ens cal investigar altres mètodes quantificables per a aquest indicador.
Hipòtesi: Amb termometria infraroja és possible objectivar aquestes variacions de temperatura.
Objectius: Observar les temperatures del llit de la lesió i pell perilesional. Comparar les diferències de temperatura associades a les variacions evolutives de la lesió.
Metodologia: Estudi multicèntric observacional de concordança. Durada: 2 anys. Àmbit: Centres d’Atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord. Població diana: Pacients de tots dos sexes ? 18 anys demandants de cures infermeres per curació d’una ferida o úlcera. Grandària mostral: S’inclouran 140 pacients mitjançant mostrari simple amb una ferida o úlcera i que vulguin participar a l’estudi. Criteris d’exclusió: Negativa a participar, lesions > a 36 cm2, úlceres tumorals, cremades, úlceres arterials, malaltia greu.
Determinacions: Temperatures en graus centígrads mitjançant termòmetre infraroig Trotec BP25® en llit i pell perilesional (Setmanalment). Extensió: Àrea de la lesió de Kunding, Índex de curació de Gildman, i classificació mitjançant Escala Resvech v2.0 (mensual) Seguiment màxim: 12 mesos. Variables: independents, diferències de temperatura. Dependents, àrea de la lesió. Secundàries: Sexe, edat, FRCV diagnosticats (SI / NO).
Anàlisi estadística: Diferències de temperatures (contínues), test de Student. ANOVA entre les diferències de temperatura i àrea de la lesió, Estata 12.
Resultats esperats: Objectivar la temperatura associada a la lesió.
Aplicabilitat i Rellevància. Disposar d´una tècnica innovadora extensible a altres àmbits assistencials.

Antecedents: L’envelliment és un dels principals reptes de salut dels països desenvolupats. Els >65 anys consumeixen el 80% dels recursos sanitaris i les projeccions indiquen que aquesta franja de població es doblarà en 40 anys, amb un increment notable de la dependència. La disfàgia orofaríngia (DO) i la malnutrició (MN) són dues condicions molt prevalents en ancians, tant en l’àmbit hospitalari, sociosanitari i d’atenció primària (AP), que s’associen a reingressos, increment de necessitat de cures, despeses sanitàries, institucionalització i mortalitat. La DO i la MN a AP estan infradiagnosticades, ja que no es realitza un cribratge sistemàtic perquè el procediment actual no és cost-eficient i requereix molt de temps i recursos humans. L’objectiu dels mètodes de cribratge és la detecció ràpida de les persones en risc de patir una patologia i poder realitzar una avaluació més acurada a fi de diagnosticar-les i oferir un tractament. La irrupció del Machine Learning i la història clínica electrònica (HCE) permeten desenvolupar classificadors per a la detecció o el diagnòstic de malalties mitjançant sistemes experts (SE). El nostre equip ha creat les eines AIMS (Artíficial Intelligence Massive Screening) basades en intel·ligència artificial (IA) per a la DO i la MN amb bones característiques psicomètriques. Aquestes permeten cribrar en segons el 100% d’individus en risc d’una ciutat, incrementant la precisió.
AIMS-OD ha rebut reconeixements científics (1r premi al 2nd World Dysphagia Summit; 1r Premi Creatic Fund. TecnoCampus d’emprenedoria). Aquestes eines, aposten per la innovació assistencial i compten amb una sol·licitud de patent internacional (PCT/ES2020/070723; OEPM-P201931028). La Fundació Salut del CSdM promou la transferència tecnològica al sector productiu del territori per generar valor i noves companyies en el sector salut. Fruit d’aquesta sinergia sorgeix AIMS-Medical, la 1ª spin-off del CSdM ubicada al TecnoCampus de Mataró que transforma les dades de la HCE en informació de qualitat per pacients, clínics i proveïdors de salut.
L’objectiu del projecte és implementar AIMS (OD+MN) en els sistemes d’informació i BBDD sanitàries d’AP (CSdM+ICS) de Mataró per a cribrar de forma automàtica, sistemàtica, massiva i continuada a tots els ciutadans >70 anys de la ciutat i valorar l’impacte clínic d’aquesta implementació.
Metodologia: el projecte consta de 7 fases a desenvolupar en 3 anys:
– Fase 1: Millora dels algoritmes de predicció AIMS (OD+MN) incrementant la base de dades d’AIMS accedint als repositoris de l’ICS i CSdM.
– Fase 2: Implementació d’AIMS als sistemes d’informació d’AP (CSdM+ICS). Programació de la interfície de comunicació entre aplicacions, protocols de seguretat entre institucions i el servidor d’AIMS (Hospital de Mataró), i realització dels tests necessaris per a un correcte funcionament en el sistema d’informació d’AP.
– Fase 3: Desenvolupament d’una estratègia educativa pels professionals sanitaris d’AP que facin ús d’AIMS (DO+MN). Formació en diagnòstic clínic de DO (mètode d’exploració clínica volum-viscositat) i MN (MNA, antropometria, IMC).
– Fase 4: Validació de les eines AIMS en base al diagnòstic clínic de DO i MN en ancians d’AP de les ABS de Mataró.
– Fase 5: Posada en marxa d’AIMS a l’AP de Mataró a les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA) (risc del 0-100% amb codi de colors a la HCE) incloent l’estació de treball del clínic (ECAP).
– Fase 6: Determinació de la prevalença de DO i MN en l’àmbit comunitari a Mataró (ancians >70 anys) d’acord amb l’increment del cribratge per AIMS.
– Fase 7: estudi abans-després per avaluar l’impacte d’AIMS (DO+MN) a nivell comunitari (>70 anys amb DO i/o MN). Recollirem els codis diagnòstics CIM-10 sobre complicacions nutricionals i respiratòries derivades de la DO i MN, la prescripció de tractaments relacionats i les derivacions a professionals sanitaris de l’any anterior a la pandèmia (2018-2019) i de l’any posterior a la posada en marxa del software (2024-2025).