Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Resum:
L’augment de demanda aguda a l’Atenció Primària (AP) ha crescut als darrersanys, aspecte que contribueix a la saturació d’aquests serveis (1,2). Els usuaris d’AP presenten unes necessitats i expectatives que han de ser satisfetes per oferir serveis de qualitat. Per aquest motiu és fonamental conèixer el grau de satisfacció i la qualitat percebuda per aquests, entenent aquesta com la diferencia entre les expectatives i la qualitat realitzada (5). El model sanitari actual de la demanda caracteritzat per una freqüentació i pressió assistencial altes, segueix sent habitual en l’AP i obliga a adoptar mesures de racionalització de la demanda (8).

Objectiu:
Avaluar la gestió que es realitza de la demanda aguda dels usuaris a un CAP i el disconfort que genera aquesta gestió als professionals i als usuaris.

Resum:
En la gent gran, l’ús de psicofàrmacs i de les seves combinacions s’associa a un risc especialment elevat d’efectes adversos, augmenten el risc de caigudes, mort sobtada, AVC i pneumònia, i també la mortalitat per totes les causes. Així ho demostren diferents estudis on s’ha observat una correlació positiva entre l’ús de psicofàrmacs en població geriàtrica i el risc de caigudes, augmentant aquest risc amb l’ús simultani de diferents psicofàrmacs. En un dels estudis es va trobar un augment mitjà de 0.3 caigudes per cada nou psicofàrmac prescrit.

Es planteja aquest estudi amb l’objectiu de conèixer el perfil de prescripció dels psicofàrmacs en la gent gran del nostre territori per tal de poder desenvolupar estratègies per a la millora de l’ús adequat d’aquests medicaments.

Objectiu:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Disseny estudi:
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

Població d’estudi
Població assignada i atesa de la DAP MN major o igual de 65 anys, que tenen com a mínim un tractament actiu de psicofàrmac en el moment del tall transversal amb un període mínim de tractament de 3 mesos.

Fonts de dades: Base de dades psudoanonimitzada de la història clínica electrònica de l’ICS
(eCAP)

Resum:
En la gent gran, l’ús de psicofàrmacs i de les seves combinacions s’associa a un risc especialment elevat d’efectes adversos, augmenten el risc de caigudes, mort sobtada, AVC i pneumònia, i també la mortalitat per totes les causes. Així ho demostren diferents estudis on s’ha observat una correlació positiva entre l’ús de psicofàrmacs en població geriàtrica i el risc de caigudes, augmentant aquest risc amb l’ús simultani de diferents psicofàrmacs. En un dels estudis es va trobar un augment mitjà de 0.3 caigudes per cada nou psicofàrmac prescrit.

Es planteja aquest estudi amb l’objectiu de conèixer el perfil de prescripció dels psicofàrmacs en la gent gran del nostre territori per tal de poder desenvolupar estratègies per a la millora de l’ús adequat d’aquests medicaments.

Objectiu:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Disseny estudi:
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

Població d’estudi
Població assignada i atesa de la DAP MN major o igual de 65 anys, que tenen com a mínim un tractament actiu de psicofàrmac en el moment del tall transversal amb un període mínim de tractament de 3 mesos.

Fonts de dades: Base de dades psudoanonimitzada de la història clínica electrònica de l’ICS
(eCAP)

Resum:
En la gent gran, l’ús de psicofàrmacs i de les seves combinacions s’associa a un risc especialment elevat d’efectes adversos, augmenten el risc de caigudes, mort sobtada, AVC i pneumònia, i també la mortalitat per totes les causes. Així ho demostren diferents estudis on s’ha observat una correlació positiva entre l’ús de psicofàrmacs en població geriàtrica i el risc de caigudes, augmentant aquest risc amb l’ús simultani de diferents psicofàrmacs. En un dels estudis es va trobar un augment mitjà de 0.3 caigudes per cada nou psicofàrmac prescrit.

Es planteja aquest estudi amb l’objectiu de conèixer el perfil de prescripció dels psicofàrmacs en la gent gran del nostre territori per tal de poder desenvolupar estratègies per a la millora de l’ús adequat d’aquests medicaments.

Objectiu:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Disseny estudi:
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

Població d’estudi
Població assignada i atesa de la DAP MN major o igual de 65 anys, que tenen com a mínim un tractament actiu de psicofàrmac en el moment del tall transversal amb un període mínim de tractament de 3 mesos.

Fonts de dades: Base de dades psudoanonimitzada de la història clínica electrònica de l’ICS
(eCAP)

Resum:
En la gent gran, l’ús de psicofàrmacs i de les seves combinacions s’associa a un risc especialment elevat d’efectes adversos, augmenten el risc de caigudes, mort sobtada, AVC i pneumònia, i també la mortalitat per totes les causes. Així ho demostren diferents estudis on s’ha observat una correlació positiva entre l’ús de psicofàrmacs en població geriàtrica i el risc de caigudes, augmentant aquest risc amb l’ús simultani de diferents psicofàrmacs. En un dels estudis es va trobar un augment mitjà de 0.3 caigudes per cada nou psicofàrmac prescrit.

Es planteja aquest estudi amb l’objectiu de conèixer el perfil de prescripció dels psicofàrmacs en la gent gran del nostre territori per tal de poder desenvolupar estratègies per a la millora de l’ús adequat d’aquests medicaments.

Objectiu:
Descriure l’ús dels següents psicofàrmacs: antipsicòtics (grup ATC N05A); ansiolítics i hipnòtics (N05B-N05C); antidepressius (N06A); fàrmacs per la demència (N06D) i citicolina (N06BX06); i metilfenidat (N06BA04) en pacients majors o igual de 65 anys en la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord (DAP MN).

Disseny estudi:
Estudi observacional descriptiu transversal, poblacional.

Població d’estudi
Població assignada i atesa de la DAP MN major o igual de 65 anys, que tenen com a mínim un tractament actiu de psicofàrmac en el moment del tall transversal amb un període mínim de tractament de 3 mesos.

Fonts de dades: Base de dades psudoanonimitzada de la història clínica electrònica de l’ICS
(eCAP)

Antecedentes:
La pandemia Covid-19 es un problema de salud pública a nivel mundial, siendo un tema poco conocido para la población general y los profesionales de enfermería hasta el momento, hecho que podría afectar a la aceptación de una futura vacuna frente a Covid-19.

Hipótesis:
Al menos un 20% de los profesionales de enfermería tendrá deficiencias en conocimientos sobre Covid-19. El 50% de los participantes preferirá esperar a vacunarse frente a Covid-19.

Objetivo:
Conocer la información y fuentes de obtención sobre el Covid-19, así como el conocimiento sobre las prácticas preventivas y la actitud ante la vacunación frente a Covid-19 de los profesionales de enfermería.

Metodología:
Estudio transversal realizado mediante cuestionario online a partir de la plataforma REDCap. Se invitará a responder a todo el colectivo enfermero del Hospital Universitario Vall d’Hebron y de atención primaria perteneciente a la Región Sanitaria Metropolitana Norte de Barcelona. El instrumento consiste en un cuestionario ad hoc, auto-administrado y presenta cinco partes: datos sociodemográficos y de actividad laboral, experiencia relacionada con el Covid-19, conocimientos, fuentes de información y actitud de vacunación frente al Covid-19.