El desarrollo de un estudio cualitativo en Chile sobre iniciativas de apoyo, atención y cuidados comunitarios creados a partir de la pandemia de la COVID-19, fortalecerá la evidencia existente sobre el impacto social por el confinamiento/pandemia a nivel internacional. Dado que este proyecto es liderado desde el IDIPJGol, permitirá ampliar redes con otras instituciones de excelencia en la investigación en salud. Los resultados del estudio realizado en Chile serán comparados con los resultados del mismo proyecto que se llevará a cabo en España. Lo que permitirá la elaboración de al menos un artículo y desarrollar recomendaciones para las instituciones públicas y los profesionales que se dedican a la salud comunitaria.
Dicho material permitirá fomentar estrategias pioneras e innovadoras para los equipos de investigación del IDIAPJGol que desean formarse en metodologías cualitativas. Por un lado, por la posibilidad de buscar alternativas a las clásicas entrevistas que se han llevado a acabo en los estudios cualitativos. En segundo lugar, por la novedad que implica realizar trabajo de campo mediante formato digital considerando las actuales limitaciones. En tercer lugar, para continuar impulsando la línea estratégica del IDIAPJGol de impulsar procesos participativos en ciencia que permitan recoger datos y realizar el análisis desde la propia ciudadanía.

Este estudio se enmarca dentro de la elaboración de la tesis doctoral de Tomàs López Jiménez y del projecto FIS (PI17/0091).
Para esta cohorte basada en la población de Cataluña se incluirán a todos los individuos de 40 años o más (se excluyen lo mayores de 95 años) con diagnóstico de cáncer a los y sus respectivos controles (4 controles por caso). Los datos provienen del SIDIAP excepto la fecha y causa de muerte, que se han obtenido a través de un convenio firmado con el Instituto Nacional de Estadística. Las variables principales serán el síndrome metabólico y sus componentes como variables independientes principales, la variable tipo cáncer y el evento después del seguimiento, muerto, vivo o traslado.
Las covariables recogidas serán sexo, edad, índice MEDEA que es el índice de privación por sección censal en ciudades, que permite identificar las secciones con situaciones socioeconómicas más desfavorables (categorizado en quintiles), consumo de tabaco (no fumador, fumador, exfumador), consumo de alcohol calculada en unidad estándar UBE, las categorías se establecen a partir de una calculadora de alcohol que incorpora la historia clínica electrónica (no alcohol, bajo consumo, consumo alto), consumo de fármacos (clasificación ATC; recogidos a partir de fármacos dispensados en farmacias), características del territorio (rural, urbano), visitas al centro de primaria, embarazos previos, menopausia (sí/no) y su fecha y edad de la menarquia

Antecedents: Els pacients amb DM2 presenten un risc cardiovascular 2-4 vegades
superior que la població no diabètica. S’estima que a Espanya la malaltia
cardiovascular és la causa de mort d’almenys la meitat de la població diabètica.
S’ha vist que les dones presenten un excés de risc en malaltia cardiovascular de
fins el 40% tot i que se’n desconeixen les causes. Es postula que un control més
estricte dels factors de risc cardiovascular podria millorar aquesta situació. A més,
en el context pandèmic actual a causa de la COVID-19, on la diabetes és un dels
principals factors de risc de severitat, cal veure quin impacte ha tingut en les
diferències cardiovasculars ja descrites.
Hipòtesis: Estudiar els factors de risc cardiovascular de les persones amb DM2 des
de la perspectiva de gènere ajudarà a conèixer les diferències existents entre
homes i dones i fer un abordatge més equitatiu.
Objectius
? Executar projectes sobre l’estudi dels factors de risc cardiovascular en la
població amb DM2 amb perspectiva de gènere en una cohort d’atenció
primària (AP) de Catalunya
? Realitzar formació de sexe/gènere en recerca biomèdica
Resultats esperats: S’espera potenciar els projectes que contribueixin a aportar
coneixement sobre les diferències entre homes i dones dels factors de risc
cardiovasculars i prevenció de la malaltia cardiovascular en la població amb DM2.
Aplicabilitat i Rellevància: El coneixement d’aquestes diferències han d’ajudar a
implementar accions de millora en el maneig dels factors de risc cardiovascular que
portin a la millora de la prevenció de la malaltia cardiovascular en les dones amb
DM2

Objetivos:
El presente llamado incluye dos revisiones sistemáticas asociadas al tema de la cohesión/capital social y la
salud.
1. Una primera revisión sistemática busca Identificar, evaluar y sintetizar la evidencia y el estado del arte con
respecto a la relación entre la cohesión/capital social y la salud, así como entre la cohesión/capital social y la
inequidades en salud. Teniendo como pregunta de investigación: ¿Cuál es la relación entre cohesión/capital
social y salud?
2. Una segunda revisión sistemática que tiene como objetivo identificar, evaluar y sintetizar la evidencia de
investigación que examina: 1) las intervenciones y políticas relacionadas con el fomento de la cohesión/capital
social en la salud de las personas y grupos sociales (deben incluir el fomento de la cohesión/capital social como
objetivo principal o secundario), así como 2) cuáles son las barreras identificadas para el fomento de la cohesión/
capital social. Las preguntas de investigación orientadora es: ¿Cuáles son las intervenciones y políticas que
fomentan la cohesión/capital social mejorando la salud de la población? y ¿cuáles son las barreras identificadas
para el fomento de la cohesión/capital social?

Antecedents: La diabetis mellitus és una malaltia crònica amb una prevalença estimada a Espanya del 13.8% en majors de 18 anys. Els pacients amb DM2 tenen un risc de mortalitat cardiovascular de 2 a 4 vegades superior que les persones sense diabetis. Estudis epidemiològics han confirmat la relació entre les complicacions de la diabetis i el control glucèmic, però és amb l’abordatge dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) on s’ha observat un major benefici. En prevenció primària, s’ha demostrat que en pacients amb DM2 al reduir el colesterol s’aconseguia una reducció en l’aparició del primer esdeveniment coronari. En prevenció secundària, s’ha demostrat beneficis del tractament amb estatines vers els esdeveniments cardiovasculars. Tot i que els pacients amb DM2 presenten un risc cardiovascular més elevat que la població no diabètica, estudis recents remarquen que les dones aquest risc és encara més elevat. D’aquesta manera, cal generar més evidència per poder avançar cap a una atenció més preventiva i centrada en la persona, estratificant les variables influents en l’evolució de les patologies.
Hipòtesis:
?Les característiques clíniques i els FRCV són més desfavorables en les dones que en els homes al debut de la DM2.
?El tractament rebut per al control dels FRCV en les dones és menys adequat al dels homes al debut de la DM2.
?Les dones presenten un pitjor control dels factors de risc cardiovascular i un abordatge diferent en el 1r any després del debut de la DM2 en comparació amb els homes.
Objectiu: Conèixer si les característiques clíniques i els factors de risc cardiovascular són diferents en les dones amb DM2 respecte els homes amb DM2 al moment del debut en una cohort d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia: Estudi transversal descriptiu de casos incidents en base a registres clínics d’AP a nivell poblacional de pacients amb DM2. S’inclouran homes i dones d’edat superior als 30 anys diagnosticats de DM2 l’any 2017. Les dades basals utilitzades per a l’anàlisi seran les més properes a la data de diagnòstic. Les variables s’obtindran a través del SIDIAP i provenen de la història clínica eCAP, resultats de laboratori, medicació dispensada a les oficines de farmàcia i informació de fonts externes.
Determinacions /Anàlisis estadística: Els subjectes s’aparellaran en funció de l’edat. Es realitzarà una anàlisi descriptiva general de les variables d’interès calculant freqüències absolutes i relatives per les variables qualitatives i mesures de tendència central i dispersió per les variables quantitatives. Es realitzarà una anàlisi descriptiva bivariada per descriure les característiques basals i veure les diferències al moment del debut de DM2 entre sexes. Es farà una anàlisi multivariant incorporant les variables que es considerin d’interès i les que presentin significació estadística. Les dades s’analitzaran amb els programes estadístics SPSS (v.22), R (v3.4) i STATA 13.
Resultats esperats: S’espera poder determinar si les característiques basals referents als FRCV i l’abordatge terapèutic en funció del sexe ja divergeix al moment del debut de la DM2 i durant el 1r any de la malaltia.
Aplicabilitat i rellevància: La salut està determinada per diferents factors com són els biològics, psicològics, socials i ambientals. Les diferències evidents entre l’home i la dona fa que el gènere sigui un determinant en el procés de salut-malaltia. El present estudi aporta evidència sobre les divergències entre els gèneres en el debut de la DM2, per poder establir quins són els mecanismes pels quals les dones amb DM2 presenten un risc cardiovascular més elevat i establir estratègies en la prevenció d’aquests factors agreujants. Els resultats d’aquest estudi podran ser aplicats a la pràctica clínica en els equips d’atenció primària, permetent millorar el maneig de la prevenció de la malaltia cardiovascular en les dones amb DM2. A més, el fet de conèixer les característiques al debut, saber com arriben, en quin moments i si hi ha factors diferencials podrà condicionar-ne el maneig i el pronòstic.
Es tracta del 2n article de la tesi que estic realitzant amb el grup DAP.cat que lidera el Josep Franch-Nadal. Es vol utilitzar les dades SIDIAP que van obtenir amb el projecte epiPEUCAT (P19-035) per conèixer si les característiques clíniques i els factors de risc cardiovascular són diferents en les dones amb DM2 respecte els homes amb DM2 al debut de la malaltia. No es requereix cap extracció per part del SIDIAP, només l’aprovació del CEI. No es té finançament per a la realització d’aquest estudi.

La participación comunitaria es fundamental en las acciones que buscan aumentar la justicia social y mejorar la salud de la población, especialmente en el caso de los colectivos más vulnerabilizados. Dentro de la investigación acción participativa, el fotovoz es una herramienta valiosa para profundizar en los determinantes sociales de la salud de forma integral, en y desde la comunidad, empoderando a individuos y población y generando acciones para mejorar la realidad local. Además, permite contar con la participación de colectivos generalmente excluidos de la investigación. La población joven, sobre todo, descendiente de familia migrante constituye un grupo relevante en nuestro contexto, tanto por su proporción como por su situación de desigualdad. Sin embargo, existe escasa evidencia sobre los determinantes de su participación social, lo que dificulta la creación de acciones adecuadas y pertinentes en este para incrementarla, y que ésto a su vez se traduzca en mejoría de su situación de salud