Antecedents: El “Projecte d’Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-25” de l’OMS prioritza les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) cercant millorar la salut global i aconseguir la cobertura sanitària universal (CSU). La “Telemedicina Proactiva (TMP)”, pot ser una eina crucial en aquest context.
Hipòtesis: La TMP no és inferior a les visites presencials (VP) per millorar l’accés al sistema de salut, manté la qualitat en la prevenció de salut, essent satisfactòria i segura pels usuaris.
Objectius: L’objectiu principal és demostrar si la TMP millora l’accés al sistema sanitari sense afectar la qualitat de vida. També s’analitzen diferències en estils de vida i salut, la satisfacció de l’usuari i es detecten efectes adversos.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb dos grups, paral·lel 1:1 i 24 mesos de seguiment.
Determinacions: Comparar l’ús de la TMP amb la VP, avaluant la seva influència en la qualitat de vida i satisfacció dels usuaris. També es realitzaràn anàlisis sociodemogràfics i es buscaràn possibles efectes adversos.
Anàlisi estadística: s’usarà el software R 4.2.1. Amb anàlisi descriptiva i proves d’associació entre variables, com la Chi-Quadrat i t-Student. Es compararan grups inicials i s’analitzaran els canvis amb Test de McNemar i el Test de Wilcoxon, p< 0.005 de significança. Resultats esperats: s’espera que la TMP millori l’accés i ho faci demostrant no inferioritat en la promoció i prevenció de salut respecte la VP. Aplicabilitat i Rellevància: la TMP ha de ser una eina més per facilitar l’accessibilitat a l’AP, esdevenint una eina generadora de canvis per assolir la CSU.

Antecedents: L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona entre la ciutadania i el professional sanitari integrat a l’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya. Es va posar en funcionament a finals de l’any 2015 i la seva implantació va ser gradual fins que el 2017 es va consolidar com un complement a l’atenció presencial. Durant la pandèmia de COVID-19 el seu ús es va incrementar de forma molt marcada i es va establir com una forma de comunicació ràpida i efectiva entre els pacients i els sanitaris. L’eConsulta pot anar dirigida a medicina o pediatria, a infermeria o al personal administratiu. Els principals motius de consulta a través d’aquesta eina són la gestió de proves diagnòstiques, els motius clínics i la gestió del pla de medicació.

Hipòtesi: Aquesta anàlisi no parteix de cap hipòtesi. És de caràcter descriptiu.

Objectius: Es pretén estudiar les visites tipus eConsulta (9Ec) realitzades a l’atenció primària de la regió Catalunya Central durant els anys 2023 i 2024. Concretament, es volen especificar el nombre d’eConsultes fetes, els principals motius d’eConsulta, quina part la inicia i a quin professional va dirigida així com definir algunes de les seves característiques (nombre de missatges per consulta, fitxers adjunts) i veure si l’eConsulta resol el problema que l’ha motivat i així evita una visita posterior.

Metodologia: Estudi retrospectiu descriptiu per revisió d’històries clíniques.

Determinacions: Es revisaran totes les eConsultes fetes a l’atenció primària de la regió Catalunya central al llarg dels anys 2023 i 2024 per tal de classificar-les segons el motiu de consulta, d’acord amb les vuit categories establertes: problema de salut o malaltia, medicació o tractament, resultat de proves, vacunes, consulta d’infermeria, sol·licitud d’informe, programació de visites o tràmits administratius i altres. Es determinarà també a qui van dirigides (medicina, pediatria, infermeria, personal administratiu), qui l’ha iniciat (usuari o professional), el nombre de missatges i si hi ha fitxers adjunts, així com si s’ha resolt el problema per al qual s’ha generat la consulta o no, és a dir si s’ha requerit visita posterior, en les dues setmanes següents, i de quin tipus (presencial, telefònica). Es pretén diferenciar entre la població adulta i la pediàtrica per veure els principals motius en cada cas.

Anàlisi estadística: S’utilitzarà el programari R, versió 4.0.3.
Resultats esperats: S’espera que l’eConsulta sigui una eina de salut digital útil per a resoldre diferents problemes de salut de la població.

Aplicabilitat i Rellevància: La revisió i estudi de les eConsultes té la intenció de descriure les seves principals característiques i veure si és una eina utilitzada i efectiva per resoldre diversos problemes de salut de la població.

Antecedents: L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona entre la ciutadania i el professional sanitari integrat a l’atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya. Es va posar en funcionament a finals de l’any 2015 i la seva implantació va ser gradual fins que el 2017 es va consolidar com un complement a l’atenció presencial. Durant la pandèmia de COVID-19 el seu ús es va incrementar de forma molt marcada i es va establir com una forma de comunicació ràpida i efectiva entre els pacients i els sanitaris. L’eConsulta pot anar dirigida a medicina o pediatria, a infermeria o al personal administratiu. Els principals motius de consulta a través d’aquesta eina són la gestió de proves diagnòstiques, els motius clínics i la gestió del pla de medicació.

Hipòtesi: Aquesta anàlisi no parteix de cap hipòtesi. És de caràcter descriptiu.

Objectius: Es pretén estudiar les visites tipus eConsulta (9Ec) realitzades a l’atenció primària de la regió Catalunya Central durant els anys 2023 i 2024. Concretament, es volen especificar el nombre d’eConsultes fetes, els principals motius d’eConsulta, quina part la inicia i a quin professional va dirigida així com definir algunes de les seves característiques (nombre de missatges per consulta, fitxers adjunts) i veure si l’eConsulta resol el problema que l’ha motivat i així evita una visita posterior.

Metodologia: Estudi retrospectiu descriptiu per revisió d’històries clíniques.

Determinacions: Es revisaran totes les eConsultes fetes a l’atenció primària de la regió Catalunya central al llarg dels anys 2023 i 2024 per tal de classificar-les segons el motiu de consulta, d’acord amb les vuit categories establertes: problema de salut o malaltia, medicació o tractament, resultat de proves, vacunes, consulta d’infermeria, sol·licitud d’informe, programació de visites o tràmits administratius i altres. Es determinarà també a qui van dirigides (medicina, pediatria, infermeria, personal administratiu), qui l’ha iniciat (usuari o professional), el nombre de missatges i si hi ha fitxers adjunts, així com si s’ha resolt el problema per al qual s’ha generat la consulta o no, és a dir si s’ha requerit visita posterior, en les dues setmanes següents, i de quin tipus (presencial, telefònica). Es pretén diferenciar entre la població adulta i la pediàtrica per veure els principals motius en cada cas.

Anàlisi estadística: S’utilitzarà el programari R, versió 4.0.3.
Resultats esperats: S’espera que l’eConsulta sigui una eina de salut digital útil per a resoldre diferents problemes de salut de la població.

Aplicabilitat i Rellevància: La revisió i estudi de les eConsultes té la intenció de descriure les seves principals característiques i veure si és una eina utilitzada i efectiva per resoldre diversos problemes de salut de la població.

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura i conseqüentment tenir un impacte sobre la formació especialitzada dels professionals de l’àmbit de la salut.
En aquest moment, és essencial conèixer la percepció dels professionals sanitaris en formació de les diferents especialitats i professons, per tal d’establir plans formatius encarats a les seves necessitats i inquietuds envers l’aplicació de la IA en l’àmbit sanitari, així com poder abordar les preocupacions relacionades amb el seu ús.
Hipòtesi: La IA té un impacte positiu en la formació sanitària especialitzada i existeix un interès entre els professionals sanitaris en formació envers a incorporar-la en la seva formació.
Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris en formació especialitzada respecte la formació en IA en l’àmbit sanitari i l’impacte que pot tenir en la professió.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals sanitaris en formació especialitzada de medicina, infermeria, psicologia i farmàcia de la Unitat Docent de la Catalunya Central i de les Unitats Docents dels 4 hospitals de referència: Althaia, Consorci Hospitalari de Vic, Consorci Sanitari de l’Anoia i Hospital de Berga, que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’utilitzarà una enquesta en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa). Serà necessària una mostra de 97 persones de diferents Unitats Docents.
Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics de les principals preguntes de l’enquesta. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera identificar interès per incloure dins la seva etapa en formació sanitària especialitzada els coneixements i habilitats en la utilització d’intel·ligència activa. Probablement també es detectaran inquietuds respecte a la seva aplicació i els canvis que suposarà a les diferents professions. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en diferents aspectes de la pràctica assistencial dels professionals sanitaris i té un impacte en la formació especialitzada dels professionals sanitaris oferint oportunitats per a una formació més eficaç, personalitzada i segura. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb més força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris en formació envers els coneixements i la formació a adquirir per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut i comprendre com aquestes tecnologies poden impactar en la pràctica sanitària en el futur.

Antecedents
El procés de final de vida és una fase individual i variable influïda per múltiples factors. Al nostre entorn, la majoria de persones moren a causa de malalties cròniques avançades, amb alta necessitat d’atenció i freqüent ús de serveis sanitaris. Aproximadament entre un 1% i un 1,5% de la població catalana necessita cures pal·liatives, amb percentatges més alts en institucions i hospitals. Segons l’OMS, les cures pal·liatives són un dret humà i s’han d’integrar en el sistema sanitari. A Catalunya, el Pla de Salut 2021-2025 impulsa un model d’atenció pal·liativa integrada i personalitzada. El Programa Intensiu de Millora de l’Atenció Pal·liativa a l’Atenció Primària (PIMAPAP) busca millorar les cures pal·liatives a l’atenció primària per garantir atenció òptima, especialment en residències i en les àrees de cobertura de les ABS seleccionades.
Hipòtesis
La implementació d’un programa pilot de formació en Atenció Pal·liativa integral i integrada a l’Atenció Primària a la comarca del Bages millora l’atenció als pacients en situació de malaltia avançada i final de vida i a les seves famílies.
Objectius
Avaluar l’impacte de la implementació d’un programa pilot de formació en Atenció Pal·liativa integral i integrada a l’Atenció Primària del Bages.
Metodologia
Es durà a terme un estudi pilot d’un assaig controlat no aleatoritzat. Així doncs, es realitzarà una formació als professionals de 6 ABS de la comarca del Bages. La resta d’ABS de la comarca actuaran com a grup control. Es recolliran una sèrie d’indicadors sobre la situació de l’atenció pal·liativa (definits en la Ruta de la Complexitat (PCC/MACA) 2.0) previ a la intervenció i post-intervenció.
Es compararan els indicadors recollits abans i posterior a la intervenció de les ABS que participin com a grup intervenció per mesurar l’impacte de la intervenció. També es compararan els indicadors post-intervenció entre el grup intervenció i el grup control.
Aplicabilitat i Rellevància
L’estudi sobre la millora de l’atenció pal·liativa al Bages permetrà augmentar les competències dels professionals d’atenció primària, optimitzar recursos i reduir derivacions innecessàries. Els resultats podrien reestructurar el model d’atenció pal·liativa, potenciant l’atenció domiciliària i millorant la qualitat de vida dels pacients. També facilitarà una millor coordinació assistencial i inspirarà polítiques sanitàries enfocades a l’atenció pal·liativa integrada, adaptant el sistema a les necessitats reals dels pacients en final de vida.

Objetivos: ofrecer una solución innovadora para enfrentar la obesidad y el sobrepeso en personas con enfermedades crónicas como obesidad, obesidad y asma o diabetes tipo 1 (DT)y/o asma mediante un enfoque familiar, aplicando tecnologías avanzadas como la inteligencia artificial (IA) y dispositivos portátiles para mejorar la adherencia de los pacientes a sus tratamientos y ayudarles a gestionar mejor su salud. La solución incluirá a los cuidadores familiares, reconociendo su rol clave en el éxito del tratamiento, y también abordará la “fatiga del cuidador”, un factor importante que puede afectar los resultados de las intervenciones.

Metodología: El propósito de este protocolo es desarrollar una investigación participativa, en la cual pacientes, cuidadores y profesionales de la salud puedan colaborar para asegurar que la solución digital responda a sus necesidades reales.

Obesity is increasingly recognized as both a metabolic condition and a significant risk factor for autoimmune diseases like type 1 diabetes (T1D) and chronic inflammatory conditions such as asthma. Obesity can worsen the symptoms and complications of conditions like T1D and asthma. Adolescents and young adults with these comorbid conditions face heightened challenges in disease management due to the combined effects of immune dysregulation and psychological stress. The Adhera Caring Digital Program-Obesity (ACDP-Obesity) integrates digital health tools such as mobile-based personalized educational content and wearable devices to support weight management and improve the quality of life and mental well-being of families dealing with these conditions.
Hypothesis:
The ACDP-O intervention will be feasible and acceptable to families of adolescents and young adults with overweight/obesity and chronic conditions (asthma, T1D). It will improve mental well-being, quality of life, and adherence to lifestyle modifications, while explainable AI will enhance shared decision-making and predict impacts on obesity management and chronic conditions.
Objectives:
The primary objective is to assess the feasibility and acceptability of the ACDP-O intervention among families of adolescents with chronic conditions. Specific objectives include:
1.To explore the utility of explainable AI in facilitating shared decision-making between families, patients, and clinicians.
2.To validate the platform’s usability and psychometric outcome predictions for patients and caregivers.
Methodology:
This is a single-arm, pre-post study involving 280 participants across various chronic conditions affected by obesity. Conducted as a basket trial, the intervention will collect baseline data on mental well-being, quality of life, BMI, and disease-specific metrics (HbA1c for T1D, pulmonary function for asthma). The 3-month intervention will utilize digital biomarkers and monthly engagement check-ins to track adherence and engagement, with final assessments conducted one month post-intervention. Data analysis will include both qualitative and quantitative measures, using chi-square and Fisher’s exact tests for categorical data, as well as t-tests and ANOVA for continuous variables.
Applicability and Relevance:
The study’s results are expected to validate the ACDP-O’s feasibility, usability, and effectiveness, informing future large-scale applications. The project will provide a scalable model for personalized digital health interventions in pediatric obesity and chronic disease management, supporting long-term health outcomes and quality of life improvements for affected individuals and their families.