Antecedents:
L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l’eCAP en funcionament des de finals de l’any 2015. S’ha dissenyat com un complement a l’atenció presencial dels Equips d’Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la Carpeta Personal de Salut. És crucial tenir en compte els determinants del seu ús per part dels usuaris per comprendre millor els condicionants que poden fer que aquesta eina els hi sigui d’utilitat.

Objectius:
Aquest projecte pretén proporcionar evidència sobre l’experiència d’ús de la ciutadania de Catalunya que usen l’eConsulta, i quines són les barreres i/o problemes que desmotiven o impedeixen el seu ús.

Mètodes:
S’ha dissenyat una enquesta ad hoc adreçada a la població d’usuaris de la Meva Salut que han fet servir l’eConsulta. Utilitzant models de comportament d’ús, post ús, i efectes posterior al ús de l’usuari, i microdades ampliades, es pretén realitzar anàlisis de regressió logística binària.

Resultats:
La informació recopilada ens permetrà millorar l’eina d’acord amb l’opinió dels usuaris a qui va adreçada. Després de contrastar l’adequació del model que es pretén avaluar (constituït per les diferents hipòtesis objecte d’estudi), es pretén explicar què motiva als usuaris a emprar l’eConsulta i quines barreres organitzatives i tecnològiques es troben.

Conclusions:
Aquests resultats han de permetre posar de manifest la necessitat d’un enfocament dinàmic en el disseny de l’ús de l’eConsulta, tenint present que aquesta eina va adreçada usuaris molt diversos. D’aquí, la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per tal d’intentar identificar quins dels predictors esmentats exerceixen una influència en com els usuaris utilitzen aquesta eina.

Antecedents:
L’eConsulta és un servei de teleconsulta asíncrona integrat a l’eCAP en funcionament des de finals de l’any 2015. S’ha dissenyat com un complement a l’atenció presencial dels Equips d’Atenció Primària del territori vinculat als serveis disponibles a la Carpeta Personal de Salut. És crucial tenir en compte els determinants del seu ús per part dels usuaris per comprendre millor els condicionants que poden fer que aquesta eina els hi sigui d’utilitat.

Objectius:
Aquest projecte pretén proporcionar evidència sobre l’experiència d’ús de la ciutadania de Catalunya que usen l’eConsulta, i quines són les barreres i/o problemes que desmotiven o impedeixen el seu ús.

Mètodes:
S’ha dissenyat una enquesta ad hoc adreçada a la població d’usuaris de la Meva Salut que han fet servir l’eConsulta. Utilitzant models de comportament d’ús, post ús, i efectes posterior al ús de l’usuari, i microdades ampliades, es pretén realitzar anàlisis de regressió logística binària.

Resultats:
La informació recopilada ens permetrà millorar l’eina d’acord amb l’opinió dels usuaris a qui va adreçada. Després de contrastar l’adequació del model que es pretén avaluar (constituït per les diferents hipòtesis objecte d’estudi), es pretén explicar què motiva als usuaris a emprar l’eConsulta i quines barreres organitzatives i tecnològiques es troben.

Conclusions:
Aquests resultats han de permetre posar de manifest la necessitat d’un enfocament dinàmic en el disseny de l’ús de l’eConsulta, tenint present que aquesta eina va adreçada usuaris molt diversos. D’aquí, la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per tal d’intentar identificar quins dels predictors esmentats exerceixen una influència en com els usuaris utilitzen aquesta eina.

Antecedents: La intel·ligència artificial (IA) es defineix com “la capacitat de les màquines per imitar el comportament humà”. Aquesta eina es capaç de analitzar i interpretar un gran volum de dades en un interval molt petit de temps. Gràcies a aquesta capacitat, l’ús de la IA pot convertir-se una eina molt útil a la pràctica assistencial futura. Actualment, la IA ja és capaç de donar suport en el triatge dels pacients, suggerir diagnòstics i alertes de resultats, processar llenguatge natural per automatitzar la documentació clínica mitjançant un resum de text i detectar diagnòstics a partir d’imatges radiològiques. En aquest moment, es essencial conèixer la percepció tant dels professionals com dels usuaris, en vers la IA per tal d’establir protocols i guies d’actuació per afavorir l’acceptació d’aquesta tecnologia així com per superar les preocupacions que es poden derivar del seu ús.

Hipòtesi: Existeix una desconfiança en vers l’ús de la IA en els procediments mèdics, tant per part dels usuaris com del personal sanitari, provocada pel desconeixement sobre aquest.

Objectius: Conèixer la percepció que tenen els professionals sanitaris i els usuaris d’atenció primària respecte l’ús de la IA com a eina sanitària.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal, a professionals i usuaris d’atenció primària majors de 18 anys que accedeixin a respondre voluntàriament l’enquesta de l’estudi. S’exclouran de l’estudi aquells usuaris amb dificultat de lectura i comprensió del qüestionari. S’utilitzaran dues enquestes validades, una destinada als professionals i l’altre als usuaris. L’enquesta als professionals serà en format digital a través Microsoft Forms 365 (eina corporativa), i l’enquesta als usuaris se’ls hi facilitarà al taulell del Centre d’Atenció Primària i serà en format paper. Serà necessària una mostra de 385 professionals de la salut i 385 usuaris.

Anàlisi estadística: Es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris sòcio-demogràfics per cadascuna de les dimensions de l’enquesta, i per cada un dels dos grups d’estudi. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. S’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher, T Student o Mann-Whitney segons correspongui. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Per a la realització de l’anàlisi estadística s’utilitzarà el programa estadístic R versió 4.0.3. Resultats esperats: S’espera conèixer la percepció dels usuaris d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària. Conèixer la percepció dels professionals d’atenció primària, en conjunt i dividits demogràficament, en vers l’ús de la IA com a eina sanitària, i conèixer en quines àrees (ètiques, tècniques, etc) hi ha més manca de confiança cap a l’ús de la IA. Aplicabilitat i rellevància: La IA aplicada a la salut és una eina digital que permet una millora en el flux de treball dels professionals sanitaris i incideix positivament en la qualitat de vida dels pacients. La resistència al canvi és un element a gestionar en un entorn on el creixement exponencial de les noves tecnologies incideix cada cop amb força. D’aquesta manera, és rellevant analitzar les percepcions dels professionals sanitaris i dels pacients envers l’aplicació de l’IA en els processos clínics per poder generar estratègies per millorar l’acceptació en l’aplicació de les noves tecnologies en la salut.

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents
Durant l’última dècada s’ha observat una tendència a l’alça en els diagnòstics d’infeccions de transmissió sexual a la regió sanitària de la Catalunya Central. Respecte l’any 2021, totes les ITS han augmentat, essent la infecció gonocòccica la que presenta un major augment, de fins el 69,7%. Seguidament es troba el linfogranuloma veneri amb un augment del 50%, mentre que la clamídia i la sífilis presenten increments del 6,8 i 5,9%, respectivament. En aquest context, la pràctica clínica entre els diferents professionals d’atenció primària és diferent per a cada professional, de tal manera que és interessant poder protocol·litzar el maneig per homogeneïtzar la pràctica clínica i que en conseqüència millori l’abordatge d’aquests pacients, millorant tant la detecció, com el maneig i l’adequació farmacoterapèutica.

Hipòtesis
El treball multidisciplinari i la unificació dels elements necessaris tan a nivell diagnòstic com terapèutic per l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en l’àmbit de l’Atenció Primària (AP) millora el maneig d’aquestes i el grau de satisfacció dels professionals implicats.

Objectius
L’objectiu general és analitzar l’eficàcia i percepcions dels professionals en l’aplicació d’un nou procediment de treball en els Equips d’Atenció Primària (EAP) per l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual (ITS).

Metodologia
S’utilitzarà una metodologia mixta. Per tal d’avaluar l’eficàcia de la implementació del kit es realitzarà un estudi quantitatiu a través d’un estudi experimental no aleatoritzat on l’EAP Navàs-Balsareny serà el grup intervenció i tots els altres EAP de la Catalunya Central actuaran com a grup control. Per tal d’observar i analitzar les percepcions i propostes de millora per part dels professionals es realitzarà un grup focal.

Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística de l’estudi experiment no aleatoritzat es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. El programa que s’utilitzarà serà R.
L’anàlisi del grup focal es realitzarà mitjançant el programa NVivo. Primerament es crearan els nodes principals per temàtiques comentades i es procedirà a la codificació per cadascun d’aquests, per després crear els subtemes que vagin sorgint. Un cop s’hagi realitzat tota la codificació es repassarà la coherència del contingut dels nodes i en cas necessari es realitzaran les fusions de subtemes pertinents. Seguidament, s’aplicaran les tècniques analítiques necessàries per explotar la informació obtinguda.

Resultats esperats
S’espera que els resultats mostrin que l’aplicació del kit proposat farà que millori el flux de treball i la satisfacció dels professionals, així com hi haurà una millora en la detecció, diagnòstic i adequació terapèutica. D’aquesta manera, un cop s’hagi demostrat l’eficàcia d’aquesta protocol·lització, s’espera poder implementar-ho a tots els EAP de la Catalunya Central

Aplicabilitat i rellevància
Actualment el procedir en el maneig de les ITS és molt depenent de cada professional. En aquest sentit, poder protocol·litzar i estandarditzar la manera de procedir en el cribratge de les ITS pot esdevenir clau a la hora de detectar i tractar als pacients. Per tant, analitzar la eficàcia d’aquest protocol i implementar les propostes detectades pels professionals que ho han d’utilitzar pot ser una bona manera d’apropar-nos al dia a dia dels EAP.

Antecedents. S’estima que l’afluència als boscos catalans durant la temporada boletaire va en augment des de fa anys. A nivell sanitari, aquesta activitat propicia accidents a la muntanya així com intoxicacions, sent aquesta última la conseqüència directa més greu. El Berguedà és de les comarques amb major tradició boletaire, tanmateix, mai se n’ha estudiat la repercussió pel que fa a la càrrega assistencial a l’atenció primària.

Hipòtesis. Es planteja doncs que durant la temporada de bolets, en comparació amb altres mesos de l’any, hi ha un augment dels diagnòstics relacionats amb aquesta activitat i, per tant, un augment de la demanda de professionals sanitaris a urgències a la comarca del Berguedà.

Objectius. L’objectiu de l’estudi serà, en conseqüència, descriure l’impacte de la temporada de bolets en l’activitat dels centres d’atenció primària de la comarca del Berguedà.

Metodologia. Per fer-ho, es realitzarà un estudi observacional retrospectiu descriptiu de l’activitat a l’Atenció Primària del Berguedà durant els mesos de setembre i octubre (temporada de bolets) en comparació amb la resta de mesos de l’any en el període de 2017 a 2023. Es mesurarà l’activitat assistencial avaluant el nombre de visites totals a tots els CAP del Berguedà en horari d’urgències i el de diagnòstics relacionats amb l’acte d’anar a buscar bolets (segons diagnòstics del CIM-10).

Anàlisis estadística. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues, i es determinaran les possibles associacions entre les variables. S’acceptarà un valor de p<0.05 per a considerar una diferència estadísticament significativa, i els intervals de confiança seran del 95%. Resultats esperats. S’espera confirmar la hipòtesi, obtenint resultats que demostrin l’augment de la demanda i, per tant, de la càrrega assistencial a nivell d’atenció primària. Aplicabilitat i rellevància. En demostrar-se la hipòtesi, s’evidenciaria la necessitat d’augmentar el pressupost i els recursos destinats a l’atenció primària del Berguedà durant la temporada de bolets, sent l’estudi extrapolable a altres comarques.

Background: The role of primary care in reducing and preventing health costs cannot be overstated. One promising strategy to enhance the effectiveness and management of the healthcare system is the implementation of pay-for-performance financing schemes. These schemes provide incentives for achieving specific quality of care metrics. However, the actual impact and effectiveness of such schemes, as seen in Catalunya and other implemented regions, still require further evidence. Therefore, it is crucial to gain an understanding of how general practitioners (GPs) perceive and navigate the incentives associated with specific tasks. This understanding will aid the national healthcare system in designing and implementing improved incentive schemes to drive better outcomes.
Hypothesis: Incentive schemes that provide economic benefits to general practitioners (GPs) can influence their behavior and be tailored to improve the quality of the healthcare system.
Aims: 1. To examine the reaction of GPs towards the implementation of specific indicators within an incentives and information system. 2. To evaluate whether these behavioral changes have any effects on patients’ health outcomes and the utilization of the healthcare system.
Methodology, determinations, and statistical analysis: To achieve Aim #1, our objective is to assess the impact of incorporating specific quality of care indicators into financial incentive schemes. We will employ pre-post analysis techniques, such as difference-in-differences, to compare the indicator results before and after the implementation of incentives. For Aim #2, we will use a similar methodology to examine the causal relationship between the introduction or removal of incentives and the quality of care metrics derived from individual patient health data. Additionally, we will investigate the effects on patients’ utilization of primary or secondary care services. Both aims will employ rigorous analyses to understand the influence of incentives on healthcare outcomes and resource utilization.
Expected results: Our analysis is expected to provide insights into the specific quality of care indicators that undergo substantial changes when included or excluded from financial incentive schemes. Furthermore, we aim to evaluate the broader impact of these incentive schemes on the overall quality of the healthcare system. This will involve examining the correlation between specific incentive schemes and improvements in patient health data, such as decreased rates of disease diagnoses and reduced utilization of secondary care services, among other relevant factors.
Applicability and Relevance: This project aims to evaluate the impact and effectiveness of the financing mechanisms implemented in Catalonia. By examining the influence of these mechanisms on general practitioner (GP) behavior and the subsequent enhancement of the quality of care, this study seeks to provide valuable evidence for policymakers. The findings will offer insights into the structure of incentives for physicians and healthcare facilities, enabling policymakers to make informed decisions and potentially implement modifications that improve efficiency and the overall quality of care.