La situació de final de vida pot variar en complexitat segons les circumstàncies personals, l’entorn i els recursos disponibles. Les Situacions d’Últims Dies (SUD) de baixa complexitat, segons l’eina Hexcom Red, poden ser ateses pels equips d’Atenció Primària (APS) a domicili, mentre que els casos de complexitat mitjana o alta requereixen equips especialitzats. A Barcelona, alguns professionals d’APS tenen dificultats per assumir pacients de baixa complexitat, sovint derivant-los a PADES. Les causes inclouen manca de formació homogènia en cures pal·liatives, falta de temps i problemes de coordinació.
En aquest cotext es planteja una formació teòric – pràctica amb l’objectiu que els professionals d’APS puguin proporcionar una atenció i abordatge acurat i integral de les persones en situació d’últims dies de baixa complexitat.

Antecedents: El retraïment relacional sostingut en la primera infància pot ser un signe precoç de dificultats en el desenvolupament socioemocional. La detecció precoç d’aquestes situacions en l’àmbit de l’atenció primària pot facilitar una intervenció primerenca i una millor coordinació amb els serveis d’atenció precoç. L’escala Alarm Distress Baby Scale (ADBB) és una eina observacional validada per a aquesta finalitat, però amb un ús encara limitat a la pràctica habitual de la pediatria d’atenció primària.
Hipòtesi: La incorporació de l’escala ADBB a la consulta de pediatria d’atenció primària permet millorar la detecció precoç del retraïment relacional sostingut i facilita una coordinació més àgil amb el CDIAP.
Objectius: L’objectiu principal és avaluar la utilitat de l’escala ADBB com a eina de detecció precoç de situacions de risc relacional en el context de la consulta de pediatria d’atenció primària i millorar la coordinació amb el CDIAP. Com a objectius secundaris, es descriuen les puntuacions ADBB en infants amb factors de risc i s’avalua la satisfacció de les famílies respecte al circuit assistencial mitjançant una enquesta de satisfacció.
Metodologia: Estudi observacional pilot, realitzat de manera col·laborativa entre l’equip de pediatria del CAP La Mina i el CDIAP Sant Adrià, centrat en infants d’entre 2 i 24 mesos atesos al programa del nen sa. Es preveu incloure entre 20 i 30 infants. Les dades es recolliran durant les visites habituals i s’analitzaran mitjançant estadística descriptiva. Paral·lelament, es realitzarà una enquesta de satisfacció a les famílies.
Aplicabilitat i rellevància: El projecte té una clara aplicabilitat assistencial, ja que pot facilitar la detecció precoç de dificultats relacionals i millorar la coordinació entre pediatria i CDIAP en un entorn socialment vulnerable com el barri de La Mina.

La sospecha de trombosis venosa profunda (TVP) genera numerosas derivaciones desde el CUAP al hospital en pacientes con probabilidad clínica baja o intermedia y dímero D positivo, pese a que la mayoría de ecografías son negativas. La ecografía venosa por compresión realizada por médicos de familia formados ha demostrado una buena-alta concordancia diagnóstica con Cirugía Vascular (kappa 0,7–0,8), lo que podría permitir un manejo seguro ambulatorio y reducir derivaciones innecesarias.
Objetivo: Evaluar la seguridad y factibilidad del alta desde el CUAP en pacientes con sospecha de TVP, probabilidad clínica baja o intermedia, dímero D elevado y ecografía compresiva negativa.
Metodología: Estudio observacional comparativo entre pacientes dados de alta desde el CUAP tras ecografía negativa y pacientes derivados al hospital según el circuito convencional, analizando la aparición de eventos tromboembólicos en el seguimiento.

Introducció: La Incontinència Urinària impacta en la qualitat de vida, afectant la salut física, emocional i social de les persones afectades. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut (ESCA) del 2009, el 7,9% de la població té IU: el 12,2% de les dones i el 3,6% dels homes i augmenta amb la edat. L’abordatge conservador basat en la fisioteràpia de sòl pelvià és una de les opcions més efectives per la IU. Segons l’evidència, la teràpia grupal té la mateixa efectivitat que la individual, si és intensiva i durant un mínim de 8-12 setmanes.
Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal de fisioteràpia en la qualitat de vida de persones =65 anys amb incontinència urinària portadors d’absorbents a l’Atenció Primària de Barcelona.
Disseny: Assaig clínic experimental amb grup control i aleatoritzat.
Subjectes d’estudi: Persones assignades a EAP de Barcelona amb incontinència urinària d’esforç, d’urgència i/o mixta de =65 anys portadors d’absorbents.
Metodologia: Es fa difusió del projecte a l’equip col.laborador. El personal mèdic i d’infermeria de referència confirmarà el diagnòstic i, si compleixen els criteris d’inclusió, derivaran al personal de fisioteràpia. Aquest realitzarà, una avaluació inicial (ICIQ-SF, EuroQol i PAD test), post intervenció i als 6 mesos. L’assignació als grups serà aleatòria.
Resultats esperats: S’estima una millora de la simptomatologia i de la qualitat de vida de les persones amb IU i una reducció de l’ús d’absorbents en els pacients que participin a la intervenció grupal.

Objectius:
General:
Determinar la prevalença de la Malaltia Renal Crònica a la població atesa-assignada dels equips d’Atenció Primària de l’ICS a Barcelona.
Secundaris:
1. Descriure l’evolució de la malaltia renal crònica (MRC) als EAP de l’ICS de Barcelona en un periode de 10 anys.
2. Avaluar els resultats clínics dels indicadors de la ruta de la MRC de l’AIS Dreta, als EAP de l’ICS de Barcelona.
3. Explorar diferències en els indicadors de seguiment de la ruta de MRC de l’AIS Dreta amb els de la resta de territoris de Barcelona.
4. Descriure tant l’evolució com els resultats clínics, segons gènere per conèixer si existeixen diferències.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu. S’analitzaran dades sociodemògrafiques i clíniques de pacients de 18 anys o més, assignats-atesos als Equips d’Atenció Primària de l’Institut Català de la salut, a Barcelona, amb diagnòstic de Malaltia Renal Crònica, del periode 2016-2025. Es recolliran i analitzaran les seguents variables:
Demogràfiques:Edat Sexe, EAP (52 EAPS de BCN), AIS , Index Medea.
Variables clíniques:FG,Control TA, Control DM2, Estadi MRC segons FG (I,II,IIIa, IIIb, IV,V), Anys d’evolucio de la MRC, DM2, HTA, Dislipemia, Albuminuria/ Proteinuria, Medicació (IECA/ARA II),Transplantament, Hemodiàlisi .
Es sol·licitarà l’aprovació al Comitè d’ètica d’Investigació (CEI) de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), abans de l’extracció de les dades.

Introducció: Els trastorns vestibulars representen una consulta freqüent als centres d’atenció primaria.No obstant això, la seva complexitat diagnòstica i la limitada disponibilitat d’unitats especialitzades,sovint dificulta l’accés a un tractament adequat.
Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’un protocol de rehabilitació vestibular individualitzat pel tractament dels trastorns vestibulars perifèrics, analitzant la reducció de la simptomatologia a curt i mig termini.
Disseny: Estudi quasi-experimental abans-després.
Subjectes d’estudi: Pacients adults diagnosticats de trastorn vestibular perifèric confirmat pel metge rehabilitador/ORL.
Metodologia: Es realitzarà difusió del projecte a tots els membres de l’equip col.laborador.
Els participants seran derivats a la Unitat de Rehabilitació Drassanes, on es confirmarà el diagnòstic i la idoneïtat segons criteris d’inclusió. El fisioterapeuta realitzarà una valoració inicial i qüestionari Dizziness Handicap Inventory (DHI)(ANNEX1).
El tractament consistirà en sis sessions setmanals de fisioteràpia individualitzada de 30 minuts, que inclouran maniobres de reposicionament canalicular i/o exercicis d’adaptació, habituació i restauració vestibular, a més d’un programa domiciliari.
Resultats esperats: S’espera una reducció significativa de les puntuacions del DHI mitjançant maniobres de reposicionament canalicular i/o exercicis, i una millora de la qualitat de vida de les persones i del seu equilibri funcional.