Las enfermedades infecciosas constituyen una de las causas más frecuentes de demanda asistencial en la práctica pediátrica habitual. Se estima que 2 de cada 3 niños que consultan en urgencias lo hacen por enfermedades infecciosas. Las infecciones respiratorias agudas constituyen las enfermedades infecciosas más frecuentes en la práctica pediátrica de manera que los niños sanos pueden presentar entre seis y ocho infecciones respiratorias al año. Estas infecciones originan numerosas consultas médicas tanto a nivel de atención primaria como de los servicios de urgencias hospitalarias. Múltiples estudios en la población pediátrica han constatado que la prevalencia de la prescripción de antimicrobianos oscila del 12 al 25% del total de las urgencias pediátricas y entre el 30 y el 50% de las prescripciones son inadecuadas. Esto se puede explicar por la alta prevalencia de cuadros respiratorios, la incertidumbre diagnóstico-etiológica, la dificultad para realizar un posterior seguimiento de los pacientes y la escasa disponibilidad de pruebas diagnósticas microbiológicas rápidas que orienten hacia un origen vírico o bacteriano.

L’enuresi, o emissió involuntària d’orina durant la son, interfereix significativament en la qualitat de vida del pacient i el seu entorn familiar. Els tractaments disponibles han demostrat des del punt de vista científic la seva eficàcia però no aconsegueixen el control òptim de la clínica. L’ús d’anticolinèrgics en l’enuresi, segons el darrer document de consens d’experts de la Societat Internacional de Continència en Nens (ICCS) de 2020, es reserva per a pacients amb simptomatologia suggestiva d’inestabilitat vesical associada, amb un grau d’evidència i recomanació 2B. Tot i això, diversos estudis avalen l’ús d’anticolinèrgics associats a desmopressina en pacients amb enuresi monosimptomàtica. Aquest treball pretén trobar, en base a les dades recollides a la Història Clínica dels pacients atesos per enuresi nocturna a les consultes de pediatria, urologia pediàtrica i cirurgia pediàtrica i tractats amb desmopressina en monoteràpia o amb teràpia combinada de desmopressina i anticolinèrgics a criteri del facultatiu, si existeix un patró que permeti predir una millor resposta a una de les dues teràpies segons el sexe, l’edat, la raça, els volums miccionals diürn màxim i nocturn, troballes ecogràfiques, existència de simptomatologia diürna o nivells de calciúria. A partir de la recollida de dades retrospectiva-prospectiva, es realitzarà un anàlisi matemàtic i s’elaborarà un model predictiu de resposta amb l’ajuda de MatLab, un sistema de còmput numèric.
DISSENY DE L’ESTUDI

L’enuresi, o emissió involuntària d’orina durant la son, interfereix significativament en la qualitat de vida del pacient i el seu entorn familiar. Els tractaments disponibles han demostrat des del punt de vista científic la seva eficàcia però no aconsegueixen el control òptim de la clínica. L’ús d’anticolinèrgics en l’enuresi, segons el darrer document de consens d’experts de la Societat Internacional de Continència en Nens (ICCS) de 2020, es reserva per a pacients amb simptomatologia suggestiva d’inestabilitat vesical associada, amb un grau d’evidència i recomanació 2B. Tot i això, diversos estudis avalen l’ús d’anticolinèrgics associats a desmopressina en pacients amb enuresi monosimptomàtica. Aquest treball pretén trobar, en base a les dades recollides a la Història Clínica dels pacients atesos per enuresi nocturna a les consultes de pediatria, urologia pediàtrica i cirurgia pediàtrica i tractats amb desmopressina en monoteràpia o amb teràpia combinada de desmopressina i anticolinèrgics a criteri del facultatiu, si existeix un patró que permeti predir una millor resposta a una de les dues teràpies segons el sexe, l’edat, la raça, els volums miccionals diürn màxim i nocturn, troballes ecogràfiques, existència de simptomatologia diürna o nivells de calciúria. A partir de la recollida de dades retrospectiva-prospectiva, es realitzarà un anàlisi matemàtic i s’elaborarà un model predictiu de resposta amb l’ajuda de MatLab, un sistema de còmput numèric.
DISSENY DE L’ESTUDI

Objetivos: Describir las pautas de tratamiento inicial en los pacientes con EPOC de nuevo diagnóstico en 6 cohortes anuales durante el período de 2007 a 2012. Evaluar su adecuación al perfil y características clínicas del paciente, y determinar el impacto económico. Diseño: Estudio epidemiológico, observacional y descriptivo. Se seleccionarán los pacientes diagnosticados de EPOC durante el año a estudio recogiendo datos basales, así como relativos al año previo y 2 posteriores al diagnóstico en cada una de las cohortes. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el desarrollo de investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Se recogerán variables sociodemográficas y clínicas. Ámbito del estudio: la población de Cataluña atendida en los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut. Sujetos del estudio: pacientes mayores de 40 años identificados con nuevo diagnóstico de EPOC obtenidos de una base poblacional. Análisis estadístico: Se realizará un anàlisis descriptivo de los datos obtenidos de cada cohorte así como un anàlisis global. Resultados esperados: Descripción detallada de los patrones de tratamiento más comunes administrados en AP. Aplicabilidad, relevancia y limitaciones: Ampliar el conocimiento sobre las pautas de tratamiento en el EPOC de nuevo diagnóstico en el ámbito de la Atención Primaria. Las limitaciones son las propias de una base de datos poblacional.

Objetivos: Descripción de los pacientes que presentan una determinación sérica de alfa 1 antitripsina atendidos en el ámbito de Atención Primaria. Describir las característica clínicas, tratamiento y seguimiento de los pacientes con DAAT. Diseño: Estudio epidemiológico, observacional y descriptivo. Se recogerán las características de los individuos a quiénes se solicita determinaciones séricas de AAT y por quién, así como los resultados de las mismas. En los pacientes con valores deficitarios se recogerán las características clínicas, tratamiento y seguimiento (visitas y derivaciones durante los 6 meses siguientes). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el desarrollo de investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Ámbito del estudio: la población de Cataluña atendida en los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut. Sujetos del estudio: Individuos a los que se les solicite una determinación sèrica de AAT durante los periodos de estudio. Análisis estadístico: Se realizará un anàlisis descriptivo de los datos obtenidos de cada cohorte (2007-2008 y 2011-2012) así como una comparación entre ambas. Resultados esperados: Descripción de los pacientes con determinaciones séricas de AAT. Aplicabilidad, relevancia y limitaciones: Avanzar en el conocimiento de la enfermedad por DAAT a nivel de AP. Las limitaciones son las propias de una base de datos poblacional.

Objetivo: Determinar la prevalencia de portadores nasales de Staphylococcus aureus y Streptococcus pneumoniae en personas atendidas en las consultas de Atención Primaria (AP) del área de Barcelona, así como los factores que se asocian a la condición de portador sano y a la asociación al consumo individual de antibióticos Métodos: Estudio transversal multicéntrico realizado entre 2010-2011, en el que participaron 27 profesionales de AP. Se obtuvieron 3969 frotis nasales de población mayor de 4 años y sin signos de enfermedad infecciosa. Variables dependientes: ser portador de S.aureus y/o de S.pneumoniae, resistencias a los antibióticos de S.aureus y/o S.pneumoniae . Variables independientes: características sociodemográficas, estado de salud, estado vacunal, ocupación laboral y convivencia con niños, consumo previo de antibióticos, antecedentes médicos y antecedentes de ingresos hospitalarios. Se realizará el análisis descriptivo, cálculo de la prevalencia de portadores sanos de S.aureus y/o de S.pneumoniae, el análisis descriptivo de resistencias a antibióticos y se ajustarán modelos de regresión logística según edad. Resultados esperados: se espera conocer las prevalencias de portadores sanos de S.aureus y S.pneumoniae y co-colonizados en niños de 4 a 14 años y en adultos mayores de 14 años. Se espera conocer los factores asociados al estado portador de S.aureus y S.pneumoniae . Se espera también conocer la asociación del consumo individual de antibióticos de pacientes de AP con ser portador de S.aureus y S.pneumoniae y con las resistencias a los antibióticos. Impacto potencial esperado: conocer las prevalencias de portadores sanos en AP, conocer factores que se asocian al estado portador, conocer la asociación de ser portador sano al consumo de antibióticos y la asociación a las resistencias a los antibióticos.

Background
C-reactive protein (CRP) point-of-care testing can reduce antibiotic use in patients with acute exacerbation of chronic obstructive pulmonary disease (AECOPD) in primary care, without compromising patient care. Further safe reductions may be possible.

Aim
To investigate the associations between presenting features and antibiotic prescribing in patients with AECOPD in primary care.

Design and setting
Secondary analysis of a randomised controlled trial of participants presenting with AECOPD in primary care (the PACE trial).

Method
Clinicians collected participants’ demographic features, comorbid illnesses, clinical signs, and symptoms. Antibiotic prescribing decisions were made after participants were randomised to receive a point-of-care CRP measurement or usual care. Multivariable regression models were fitted to explore the association between patient and clinical features and antibiotic prescribing, and extended to further explore any interactions with CRP measurement category (CRP not measured, CRP <20 mg/l, or CRP ?20 mg/l). Results A total of 649 participants from 86 general practices across England and Wales were included. Odds of antibiotic prescribing were higher in the presence of clinician-recorded crackles (adjusted odds ratio [AOR] = 5.22, 95% confidence interval [CI] = 3.24 to 8.41), wheeze (AOR = 1.64, 95% CI = 1.07 to 2.52), diminished vesicular breathing (AOR = 2.95, 95% CI = 1.70 to 5.10), or clinician-reported evidence of consolidation (AOR = 34.40, 95% CI = 2.84 to 417.27). Increased age was associated with lower odds of antibiotic prescribing (AOR per additional year increase = 0.98, 95% CI = 0.95 to 1.00), as was the presence of heart failure (AOR = 0.32, 95% CI = 0.12 to 0.85). Conclusion Several demographic features and clinical signs and symptoms are associated with antibiotic prescribing in AECOPD. Diagnostic and prognostic value of these features may help identify further safe reductions.

Fins ara s´ha vingut rceecomanant donar antibiòtics en la faringitis causada només per l?estreptococ ?-hemolític del grup A (EBHGA). En els darrers anys es posa en dubte el fet d?haver de tractar altres causes, principalment S. dysgalactiae subsp. equisimilis, S. del grup anginosus i anaerobis principalment Fusobacterium, perquè s?han implicat en quadres greus i complicacions, de manera que hi ha molts indrets on la tècnica antigènica ràpida de l?Strep A ja no es recomana. L?objectiu principal de l?estudi és avaluar el percentatge d?infeccions causades per EBHGA, S. dysgalactiae, S. anginosus i Fusobacterium en pacients de 15 anys o més amb faringitis aguda determinada al laboratori de microbiologia mitjançant un espectròmetre de masses (MALDITOF) en dues mostres faríngies (per a aerobis i anaerobis). Com a objectius secundaris s?avaluaran la durada de símptomes greus o pitjors i analitzar la seva associació amb l?etiologia, avaluar les complicacions i recurrències i conèixer les resistències bacterianes. Es farà un estudi prospectiu durant 2 anys en què s?inclouran tots els pacients amb mal de gola de causa infecciosa com a símptoma predominant que seran inclosos de forma consecutiva (n=1.100) en un centre de salut, un cop hagin donat el seu consentiment. A tots els pacients se?ls subministrarà un diari de símptomes que hauran de retornar un cop resolta la simptomatologia i seran seguits als 7 dies, un mes i 2 mesos per a anàlisi d?evolució clínica i complicacions. Limitació principal: taxa de portadors (inherent a tots els estudis en faringitis). Implicacions: l?estudi és molt important ja que és un problema de salut rellevant en atenció primària i tindrà moltes implicacions un cop publicats llurs resultats principals.

Les malalties infeccioses són una gran amenaça per al benestar humà i el desenvolupament econòmic i social. La grip, un virus altament contagiós, causa una infecció respiratòria comuna amb símptomes locals i sistèmics. Els pacients amb grip poden presentar complicacions com pneumònia, otitis mitjana, encefalopatia o altres infeccions bacterianes secundàries. Les epidèmies anuals de grip causen morbiditat i mortalitat substancial i el brot de la grip H1N1 2009 es va definir com una pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L?oseltamivir està classificat per l’OMS com un medicament essencial i s’ha emmagatzemat en molts països per tractar i prevenir la grip estacional i pandèmica. Es quedarà sense patent en el 2015, el que podria fer el fàrmac més fàcilment disponible en aquest moment. No obstant això, mai hi ha hagut un assaig a gran escala, internacional, no patrocinat per la indústria, pragmàtic, aleatoritzat de la relació cost-eficàcia en l’atenció primària. En el 2013 es van revisar estudis d’eficàcia, patrocinats per la indústria i informes dels inhibidors de la neuraminidasa. En el 2014 es va dur a terme una metaanàlisi de dades de pacients individuals. Aquestes revisions sistemàtiques van trobar que els inhibidors de la neuraminidasa redueixen el temps fins a la primera l’alleujament dels símptomes de sospita d?infecció gripal una mitjana de 16 hores (d’una mitjana de 7 dies per als pacients tractats amb placebo a una mitjana de 6,3 dies per als pacients tractats amb els antivirals). La meta-anàlisi del 2014 va incloure a tots els pacients en els assajos aleatoris d’oseltamivir i va trobar que els símptomes es van reduïren una mitjana de 18 hores en la població per intenció de tractar i de 25 hores en pacients que van donar positiu per a grip. La mateixa meta-anàlisi va indicar, a més, que el tractament amb oseltamivir podria reduir el risc de complicacions d’infecció de les vies respiratòries inferiors i l’hospitalització en els pacients que van donar positiu per a infecció gripal.

Les malalties infeccioses són una gran amenaça per al benestar humà i el desenvolupament econòmic i social. La grip, un virus altament contagiós, causa una infecció respiratòria comuna amb símptomes locals i sistèmics. Els pacients amb grip poden presentar complicacions com pneumònia, otitis mitjana, encefalopatia o altres infeccions bacterianes secundàries. Les epidèmies anuals de grip causen morbiditat i mortalitat substancial i el brot de la grip H1N1 2009 es va definir com una pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L?oseltamivir està classificat per l’OMS com un medicament essencial i s’ha emmagatzemat en molts països per tractar i prevenir la grip estacional i pandèmica. Es quedarà sense patent en el 2015, el que podria fer el fàrmac més fàcilment disponible en aquest moment. No obstant això, mai hi ha hagut un assaig a gran escala, internacional, no patrocinat per la indústria, pragmàtic, aleatoritzat de la relació cost-eficàcia en l’atenció primària. En el 2013 es van revisar estudis d’eficàcia, patrocinats per la indústria i informes dels inhibidors de la neuraminidasa. En el 2014 es va dur a terme una metaanàlisi de dades de pacients individuals. Aquestes revisions sistemàtiques van trobar que els inhibidors de la neuraminidasa redueixen el temps fins a la primera l’alleujament dels símptomes de sospita d?infecció gripal una mitjana de 16 hores (d’una mitjana de 7 dies per als pacients tractats amb placebo a una mitjana de 6,3 dies per als pacients tractats amb els antivirals). La meta-anàlisi del 2014 va incloure a tots els pacients en els assajos aleatoris d’oseltamivir i va trobar que els símptomes es van reduïren una mitjana de 18 hores en la població per intenció de tractar i de 25 hores en pacients que van donar positiu per a grip. La mateixa meta-anàlisi va indicar, a més, que el tractament amb oseltamivir podria reduir el risc de complicacions d’infecció de les vies respiratòries inferiors i l’hospitalització en els pacients que van donar positiu per a infecció gripal.