Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de quatre grups focals incloent metges de família, residents de medicina familiar i diplomats d’infermeria les actituds, avantatges, inconvenients i satisfacció general sobre la implementació de les proves diagnòstiques ràpides existents per al diagnòstic i maneig de las infecciones respiratòries en atenció primària i explorar llurs opinions, oportunitats i obstacles en relació amb les noves proves diagnòstiques ràpides moleculars que s’aveïnen en els propers anys.

Respiratory syncytial virus (RSV), human metapneumovirus (HMPV), human parainfluenza virus (HPIV) and rhinovirus (RV) are viral pathogens associated with respiratory tract infections. They are a common cause of worldwide respiratory illness burden and morbidity and with mortality particularly in older adults and immuno-compromised individuals. Despite their public health impact, no effective licensed vaccines or antiviral therapies for the prevention or treatment of these viral infections are currently available1. There is an increasing amount of published and ongoing research into the incidence and clinical burden of RSV in older adults2–6. However, there is a paucity of data on the incidences of HMPV, HPIV and RV in elderly population and in older adults at increased risk of complications from these viruses -particularly in those attending their general practitioner with respiratory complaints-
, and of health impact data related to infection with these viruses. Such information has great relevance to decisions about vaccine development, evaluation, and procurement.
This POS-ARI-PC-001 study will be conducted as a prospective observational study to estimate the incidence of medically-attended RSV, HMPV, HPIV and RV infections in an elderly population (60 years of age and over, and 50-59 years of age with a health condition which makes them eligible for the yearly influenza vaccination) in up to seven European countries.
The POS-ARI-PC Core protocol describes the overall structure and key study procedures, while this Study Specific Appendix (SSA) outlines relevant changes and details of additional data collection for POS-ARI-PC-001.

Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes, que es desenvoluparan en 3 fases:
1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius;
2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19;
3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i
4) Conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
En la primera fase, que correspon aquesta sol·licitud, s’inclou els objectius 1 i 2.

En aquesta sol·licitud es vol demanar les dades per dur a terme el punt 3 (fase 3 del projecte ITUCAT que té concedit un PERIS).

Hipòtesis: un percentatge de les infeccions del tracte urinari (ITUs) es compliquen, essent la pielonefritis aguda (PNA) la complicació més freqüent. Aquesta pot esdevenir greu en un petit percentatge de casos, però es desconeixen les raons perquè això ocorri.

Objectius de l’estudi: crear una escala predictora de PNA per aquells pacients que siguin diagnosticats d’ITU.

Disseny: estudi observacional.

Àmbit d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya.

Subjectes d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya amb diagnòstic d’ITU entre 2017 – 2021. Segons la base de dades del WP previs del projecte ITUCAT, tenim 1000 homes i 3000 dones que desenvolupa una PNA després d’una cistitis. Atès que es vol realitzar un estudi cas i control (1:2), serà necessari un grup control (2000 homes i 6000 dones).

Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, tractaments prescrits/facturats, sol·licitud d’urocultiu, text MEAP.

Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R. Caracteritzarem la població i els grups d’estudi segons les variables demogràfiques i clíniques d’interès. S’avaluaran els possibles factors de risc associats a la pielonefritis a partir de tests bivariats i de la SMD (diferència de mitjanes estandaritzada) entre casos i controls. Posteriorment, s’ajustaran models de regressió logística multivariant ajustant pels factors de risc més rellevants segons criteris clínics i estadístics. Per evitar possibles efectes de col·linealitat, principalment en aquelles variables relacionades amb l’activitat sexual i les d’historial d’ITU, emplenarem el mètode de selecció de variables forward stepwise. Partint del model buit, s’anirà afegint seqüencialment aquelles variables que més contribueixen a l’àrea sota la corba operativa del receptor (ROC), segons l’augment observat de la bondat d’ajust i la significança obtinguda en la prova d’Hosmer-Lemeshow. Examinarem el model final en quatre subgrups d’interès: a) dos subgrups d’edat (edat = 50 anys i edat > 50 anys); b) individus que no reportin antecedents d’ITU i els que sí; c) homes vs dones i d) pacients hospitalitzats greus o no. El model final expressarà l’efecte relatiu de cada factor de risc en termes de odds ratio (OR) amb el seu interval de confiança calculat a partir dels errors estàndard robustos

Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en que les ITUs poden complicar-se en pielonefritis aguda. Amb això podrem detectar quina o quines variables clíniques i quin diferent test es presenten més freqüentment en les persones adultes que pateixen una pielonefritis aguda en el context d’ITU inicial per poder crear una escala predictiva de pielonefritis que ingressa a l’hospital. Es valorarà la necessitat de crear una escala predictora per a homes i una altra per a dones

Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats.

Since the advent of biologic agents targeting key proinflammatory pathways, the treatment of chronic inflammatory and autoimmune diseases has substantially changed. Rheumatoid arthritis and psoriasis are two of the most common conditions for which these agents are administered. Patients taking biologics are more prone to mild infections; however, since most trials conducted have been of short duration, long-term follow-up of these individuals is necessary. Their association with serious infections has not yet been thoroughly analyzed.
In response to the need for further investigation into the long-term effects of biologic therapies, we propose a cohort study of patients with rheumatoid arthritis and/or psoriasis, comparing those exposed to biologic drugs with those who have not been exposed. We aim to analyze the association with potentially severe infections, including influenza, sepsis, pneumonia, and COVID-19.
This study aims to evaluate the association between biologic exposure and the incidence of serious infections, including COVID-19, influenza, pneumonia, and/or septicaemia, in patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis in the general population of Catalonia.
Specific objectives:
To describe the sociodemographic and clinical characteristics of patients with rheumatoid arthritis and/or psoriasis, including their comorbidities, pharmacological treatments in use, and the prevalence of serious infections in this population.
To evaluate the association between different biologics and the incidence of life-threating infections in patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis.
To evaluate the association between the duration of biologic exposure and the incidence of these infections in the same patient population.
To assess the impact of recent biologic exposure (within the last two months) on the incidence of these infections in the same patient population.
To evaluate the impact of comorbidities on the associations between biologic therapy and the incidence of infections in the same patient population.
To determine the influence of concurrent immunosuppressive therapies on biologic exposure and their relationship with the incidence of infections in the same patient population.
Design: Population-based cohort study.
Study period: A ten-years period, from January 1, 2014, to June 2024.
Population: Adult patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis treated with biologic and non-biologic therapies will be identified in the primary healthcare records in Catalonia (ECAP), and they will be categorized into different cohorts based on their prior exposure to biologic treatments.
Data analysis:
The study population will be described overall and stratified by exposure status (exposed vs. unexposed individuals). Quantitative variables will be summarized using means with standard deviations (SD) or medians with interquartile ranges (IQR), depending on the distribution of the variable. Categorical variables will be presented as absolute and relative frequencies. Bivariate comparisons between groups will be conducted using Student’s t-tests, Wilcoxon rank-sum tests, or Chi-square tests, as appropriate.
For the primary outcome, marginal structural models (MSMs) will be employed to estimate the risk of treatment exposure while addressing confounding. Inverse probability of treatment weights (IPTWs) will be derived from propensity scores calculated using age, sex, socioeconomic deprivation score, previous life-threatening infections, and other relevant clinical factors. If necessary, weights will be truncated at the 1st percentile to stabilize estimates. Covariate balance before and after weighting will be evaluated using the standardized mean difference (SMD). Variables with SMD > 0.1 after weighting will be included in the MSM as additional covariates to achieve double robustness.
IPTWs will then be applied in logistic regression models to estimate risk ratios (RRs) with 95% confidence intervals (CIs), using robust standard errors (SEs) to account for variability. Statistical significance will be determined using the Wald test at a 0.05 level. When assessing the association between prior biologic exposure and severity outcomes, patients will be assigned to the worst outcome observed (all-cause death > hospitalization > disease presence) to ensure a mutually exclusive classification.
All analyses will be performed using R software (v4.2 or above).

Hipòtesi:
Es fa una selecció instrumental, mitjançant el mètode Spot Vision Screener, un mètode útil per a la detecció precoç dels factors de risc per a l’ambliopia i altres defectes visuals en un entorn d’atenció primària en nens menors de 24 mesos?

Objectius:
L’objectiu principal és detectar, mitjançant selecció instrumental, factors de risc d’ambliopía, no detectats prèviament, en una població d’entre 18 i 24 mesos, per permetre un tractament precoç.
Per avaluar si el detector de visió de punt és un instrument útil i precís per a la detecció de factors de risc ambliopicos en pacients preescolars (18-24 mesos) en un entorn d’atenció primària, avaluant el percentatge de pacients falsos positius i falsos en un procediment estàndard.
Mesureu la precisió de la referència amb un càlcul PPV i HPV (valor predictiu positiu i negatiu).

Metodologia
Disseny de l’estudi:
estudi multicèntric prospectiu de prova diagnòstica, amb realització de cribratge i posterior derivació per a realització d’un examen oftalmològica amb cicloplègia considerat com a prova “”gold standard””.

Àmbit:
equips de pediatria de 4 Centres d’Atenció Primària (Carmel, Sant Rafael, Horta 7F i Horta 7D) que formen part del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya de Barcelona i el Servei d’Oftalmologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH).

Població:
Criteris d’inclusió: tots els pacients entre 18 i 30 mesos que acudeixin a la revisió al centre
d’Atenció Primària entre l’1 de març de 2018 i el 28 de febrer de 2019 (1 any).
Criteris d’exclusió: els pacients amb factors de risc d’ambliopia ja coneguts prèviament a la
realització del cribratge amb l’ICO (per exemple: anisometropies, anisocòries o estrabismes ja
diagnosticats). Pacients que no signin el consentiment informat.

Grandària de la mostra:
Donada la freqüència d’ambliopia en aquestes edats s’ha estimat
necessari reclutar una mostra de 600 nens. (Una mostra de 600 nens és suficient per estimar,
amb una confiança del 95% i una precisió de +/- 5 %, un valor predictiu positiu que d’un 50%,
prenent com a referència una prevalença d’un 10% i una sensibilitat i especificitat del test de
cribratge d’entre un 80 i un 90%).
Una mostra randomitzada de 190 individus és suficient per estimar amb una confiança del 95%
I una precisió de +/- 5%, un valor predictiu negatiu del 85%.
Aquesta mostra es seleccionarà sistemàticament dels cribratges negatius (“”passen””). Per cada
pacient positiu derivat els 3 següents pacients negatius (“”passen segons Sport Vision
Screener””) també es derivaran.

Hipòtesi:
Es fa una selecció instrumental, mitjançant el mètode Spot Vision Screener, un mètode útil per a la detecció precoç dels factors de risc per a l’ambliopia i altres defectes visuals en un entorn d’atenció primària en nens menors de 24 mesos?

Objectius:
L’objectiu principal és detectar, mitjançant selecció instrumental, factors de risc d’ambliopía, no detectats prèviament, en una població d’entre 18 i 24 mesos, per permetre un tractament precoç.
Per avaluar si el detector de visió de punt és un instrument útil i precís per a la detecció de factors de risc ambliopicos en pacients preescolars (18-24 mesos) en un entorn d’atenció primària, avaluant el percentatge de pacients falsos positius i falsos en un procediment estàndard.
Mesureu la precisió de la referència amb un càlcul PPV i HPV (valor predictiu positiu i negatiu).

Metodologia
Disseny de l’estudi:
estudi multicèntric prospectiu de prova diagnòstica, amb realització de cribratge i posterior derivació per a realització d’un examen oftalmològica amb cicloplègia considerat com a prova “”gold standard””.

Àmbit:
equips de pediatria de 4 Centres d’Atenció Primària (Carmel, Sant Rafael, Horta 7F i Horta 7D) que formen part del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya de Barcelona i el Servei d’Oftalmologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH).

Població:
Criteris d’inclusió: tots els pacients entre 18 i 30 mesos que acudeixin a la revisió al centre
d’Atenció Primària entre l’1 de març de 2018 i el 28 de febrer de 2019 (1 any).
Criteris d’exclusió: els pacients amb factors de risc d’ambliopia ja coneguts prèviament a la
realització del cribratge amb l’ICO (per exemple: anisometropies, anisocòries o estrabismes ja
diagnosticats). Pacients que no signin el consentiment informat.

Grandària de la mostra:
Donada la freqüència d’ambliopia en aquestes edats s’ha estimat
necessari reclutar una mostra de 600 nens. (Una mostra de 600 nens és suficient per estimar,
amb una confiança del 95% i una precisió de +/- 5 %, un valor predictiu positiu que d’un 50%,
prenent com a referència una prevalença d’un 10% i una sensibilitat i especificitat del test de
cribratge d’entre un 80 i un 90%).
Una mostra randomitzada de 190 individus és suficient per estimar amb una confiança del 95%
I una precisió de +/- 5%, un valor predictiu negatiu del 85%.
Aquesta mostra es seleccionarà sistemàticament dels cribratges negatius (“”passen””). Per cada
pacient positiu derivat els 3 següents pacients negatius (“”passen segons Sport Vision
Screener””) també es derivaran.

L’objectiu?principal del?treball?és?determinar la?seroprevalença?de COVID-19 en?nens?a Barcelona.?

Els?objectius?secundaris?són:?
? Descriure?les?característiques?clíniques?dels?nens?amb?coronavirus a?l’atenció?primària?
? Descriure?les?característiques?del?seu?contagi?

Mètodes:?
Es?realitzarà?un?estudi?multicèntric?de?seroprevalença?amb?anticossos?totals?dels?nens?que participin?a?l’estudi?dels?equips?d’atenció?primària?de?l’Àmbit?de Barcelona?Ciutat.?
Els?pacients?es reclutaran entre?els?nens?que?acudeixin?al centre per?qualsevol motiu i?acceptin participar durant un any.? Es?recolliran?dades?demogràfiques?i?clíniques (sexe,?edat,?pes, factors?de?risc?per malaltia?per COVID-19, clínica:?febre?(màxima,?dies), tos,?dispnea, odinofàgia, mucositat/rinorrea,?sibilants, cefalea, dolor abdominal,?lesions?cutànies, miàlgies/astènia, diarrea,?vòmits, agèusia i/o anòsmia). PCR si s’ha fet. Rx tòrax: compatible sí/no. Ingrés: sí/no. Contactes?al domicili amb?algú?amb?PCR positiva o?amb clínica?suggestiva?(pare, mare, avis,?germans),?diagnòstic sospita?de coronavirus?a ECAP (B34.2) (Z20.828)(U07.1).
Es?realitzarà?analítica per?estudi?d’anticossos?totals,?segons?petitori?d’ECAP?i es remetrà la mostra?a?l’Hospital?Vall?d’Hebron.??
Si?els?anticossos?són?positius?es?contactarà?amb?la?família?per?recollir?mostra?de PCR a partir de frotis?nasofaringe.?

Resultat?esperat:?
El?resultat?esperat?és?determinar la?seroprevalença?de SARS-CoV-2 en?nens?a la?nostra?ciutat, així?com la?descripció?dels?casos i del?seu?contagi.??

Impacte potencial:?
L’impacte?potencial es basa en?obtenir?dades?epidemiològiques?de?prevalença?i de?gravetat?en els diferents moments de?transmissió comunitària que?ens?permetin?adoptar polítiques?eficients?i?amb base científica de cara a proposar?mesures de?confinament?generalitzat?en?futurs?escenaris.?

Donat?que?és?un problema de?salut?pública?molt?important i que?possiblement encara pugui tenir?més?rellevància?en?època?de?tardor/hivern quan?apareguin els?virus respiratoris creiem que?és?molt?important?portar a?terme?aquest?estudi?i?és?de gran?interès per a tota la població.?

La Covidien-19 se ha convertido en una pandemia sin precedentes en el siglo XXI, ya que ninguna epidemia previa había afectado tantos países ni había repercutido en tanta población. Ha motivado el cierre de muchos países y ha obligado escuelas y universidades a dejar un número sin precedente de estudiantes, en casa. En las anteriores epidemias vividas han constatado efectos negativos de las emergencias sanitarias sobre la salud mental de la población, aumentando los trastornos psicológicos. En la pandemia del Covidien-19 ya tenemos estudios en población de adultos donde se constata un aumento claro de psicopatología y se describe que las secuelas podrían perdurar, por lo que resulta de vital importancia realizar un buen análisis y seguimiento.
? Por otra parte, la incidencia de trastornos psicopatológicos en la población infanto juvenil varía considerablemente en función de los criterios diagnósticos y de la metodología empleada. En un metanálisis de 2015 de Polanczyk et al, donde se incluyeron 41 estudios realizados en 27 países de todas las regiones del mundo, la prevalencia de trastornos mentales fue del 13,4%. La OMS en cambio, reporta en 2016 una mayor incidencia de los trastornos psiquiátricos: hasta un 20% de los niños y adolescentes. En Cataluña, según los datos recopilados desde el 2016 en la ESCA (Encuesta de Salud de Cataluña del Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña), la probabilidad de tener un trastorno en salud mental, es del 7,5% en 2019 .
? Ante la falta de datos, en nuestro entorno, de cómo puede afectar a la población infanto juvenil esta pandemia, decidimos monitorizar con una encuesta estructurada y una herramienta validada como es el Cuestionario de Fortalezas y Dificultades SDQ, a pacientes pediátricos de 5 a 14 años desde la atención primaria.
? Queremos examinar si el confinamiento más la ausencia escolar durante 6 meses, ha mantenido las cifras de afectación de la salud mental estables respecto a las anteriores a estos hechos y sí, la persistencia en el tiempo, de una situación epidemiológica y socioeconómica excepcional debida a la pandemia por Sars-Cov-2, supondrá un aumento de la prevalencia de alteraciones de salud mental en la población pediátrica.
? Este estudio se realiza a través de una red de pediatras de Atención Primaria de toda Cataluña llamada XaRePAP (SAP / SCP), compuesta por pediatras y profesionales de enfermería pediátrica de atención primaria distribuidos por el territorio catalán de manera proporcional a la distribución poblacional, durante el período que va del 14 de septiembre de 2020 al 30 de junio de 2021 con niños y adolescentes pertenecientes a los contingentes de los pediatras de XaRePAP.