“Projecte europeu coordinat per ICS / IDIAPJGol de millora de la prevenció i maneig d’infeccions a residències geriàtriques a 8 països europeus, així com disminució de l’ús inapropriat d’antibiòtics. Es realitzarà un estudi qualitatiu per a conèixer les característiques i necessitats de les residències a cada pais i posteriorment, una auditoria abans i després d’una intervenció formativa multifacètica als professionals sanitaris.
Es tracta d’un projecte de millora de la pràctica assistencial on els participants són els professionals sanitaris. Es recolliran els casos d’infeccions que ocurreixin a les residències participants de forma anònima: no s’identificaran els pacients, les variables seran mínimes i no hi haurà seguiment.
“

Antecedents: Des de la comercialització dels inicialment anomenats com a nous anticoagulants orals i actualment coneguts com anticoagulants orals directes (ACOD), ha disminuït l’ús dels fàrmacs antagonistes de la vitamina K (AVK) acenocumarol i warfarina.
La seva fàcil posologia i els aparents millors resultats en seguretat han fet dels ACOD una alternativa realment interessant per a pacients amb necessitats d’un tractament anticoagulant, p.ex pacients amb una fibril·lació auricular no valvular (FANV). Els ACOD no estan exempts de risc d’hemorràgia, però també han aparegut altres problemes de seguretat envers el potencial d’interacció amb altres medicacions freqüentment prescrites a pacients anticoagulats. Tant des de la perspectiva farmacocinètica com des de la farmacodinàmica els ACOD poden interaccionar amb altres medicacions disminuint la seva efectivitat (risc trombòtic) o incrementant el risc d’hemorràgia.
Hipòtesis: Les interaccions farmacològiques amb els ACOD resulten en un augment del risc d’efectes adversos, tant del risc d’hemorràgia com del risc d’esdeveniments trombòtics per una disminució de la seva efectivitat.
Objectius: Quantificar el risc de les interaccions farmacològiques (farmacocinètiques o farmacodinàmiques) més rellevants dels ACOD actualment comercialitzats a Catalunya i la seva repercussió clínica en forma d’esdeveniments hemorràgics o trombòtics durant 2014-2021.
Metodologia: Estudi observacional analític amb disseny autocontrolat. Formaran part de la cohort aquells individus que presentin un diagnòstic de FANV amb almenys 3 mesos d’exposició a un ACOD (dabigatran, rivaroxaban, apixaban, edoxaban). Els individus que entrin a la cohort s’analitzaran en base a la resta de medicacions que consumeixen amb especial èmfasi en fàrmacs que poden alterar el metabolisme dels ACOD a través del citocrom P-450 (ritonavir, rifampicina i dexametasona entre altres) o que per les seves característiques farmacodinàmiques puguin augmentar el risc d’hemorràgia (AINEs, ISRS, corticoides o antiagregants entre altres grups) o disminuir-lo (inhibidors de la bomba de protons). S’analitzarà el risc d’esdeveniments hemorràgics o trombòtics que impliquin l’ingrés a un centre hospitalari amb una alta d’hemorràgia rellevant, hemorràgia gastrointestinal, hemorràgia intracranial, ictus o embòlia sistèmica.
Dades: dades de prescripció, dispensació i facturació farmacèutica d’ACOD i els grups d’interès per la seva capacitat d’interacció (Sistema Integrat de Recepta Electrònica o SIRE i el Registre de Pacients i Tractaments o RPT que conté la Facturació de Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatoria o MHDA) amb data i posologia. Dades del CMBD-HA.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de dos grups focals, incloent metges de
família i diplomats d’infermeria, els pros, contres i satisfacció d’una estratègia nova adreçada a
minvar les resistències antimicrobianes mitjançant la individualització de la durada de la pauta
antibiòtica en els infeccions respiratòries.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de dos grups focals, incloent metges de
família i diplomats d’infermeria, els pros, contres i satisfacció d’una estratègia nova adreçada a
minvar les resistències antimicrobianes mitjançant la individualització de la durada de la pauta
antibiòtica en els infeccions respiratòries.

Objectius: conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultiu en base a les guies de pràctica clínica locals i establir les bases per a una intervenció formativa.
Disseny: estudi observacional retrospectiu de revisió d’històries clíniques.
Àmbit d’estudi: un treball de camp de revisió d’històries en centres d’atenció primària on els urocultius s’analitzen en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Subjectes d’estudi: Població adulta amb sol·licitud d’urocultiu durant l’any 2022 que la mostra s’hagi analitzat en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, urocultius. Les variables necessàries per dur a terme l’estudi s’han obtingut d’acord amb l’establert a als articles 6. E) i 9.2. j) 89 RGPD, així com la disposició addicional 17.2.d de la LOPD-GDD
Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R.
2022Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: es considera que hi ha una sobresol·licitud d’urocultius en el context d’ITUs no complicades o bacteriúries, i en altres vegades com a seguiment d’ITUs i bacteriúries ja tractades. Conèixer si en el nostre àmbit es produeix una sol·licitud d’urocultius que no s’escauen a les guies clíniques, això ens permetrà desenvolupar les bases per una intervenció formativa per millorar el maneig i les sol·licituds d’urocultius.
Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats. Una altra dificultat és la disponibilitat de temps dels investigadors i investigadores en la revisió d’història, atès a la pressió assistencial que existeix actualment i que ha augmentat per la pandèmia de la COVID-19.

Acute Respiratory Infections (ARI) are one of the most frequent reasons for patient presentation in primary care (PC) and antibiotic use, and can be caused by a broad range of respiratory viruses and bacteria (1). In the context of the ongoing COVID-19 pandemic, the importance of ARI as a major health concern cannot be overstated, and has raised new challenges in addition to Antimicrobial Resistance (AMR) (2).The main aim of the POS-ARI-PC AUDIT Protocol is to describe the presentation and management (including clinical examination and diagnostic procedures routinely undertaken, medication prescribing and advice given) for ARI in PC. This will be an ‘audit-type’ study in which clinicians register non-identifiable characteristics of patients and their management, and any results will be presented in aggregated form. Individual consent will therefore not be required. Describing current practice of ARI in contrasting European countries and settings will allow identification of (unwarranted) variation in care, and estimation of congruence of current practice with best-practice guidelines to identify opportunities for improvements in management.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de quatre grups focals incloent metges de família, residents de medicina familiar i diplomats d’infermeria les actituds, avantatges, inconvenients i satisfacció general sobre la implementació de les proves diagnòstiques ràpides existents per al diagnòstic i maneig de las infecciones respiratòries en atenció primària i explorar llurs opinions, oportunitats i obstacles en relació amb les noves proves diagnòstiques ràpides moleculars que s’aveïnen en els propers anys.

Avaluar mitjançant un estudi qualitatiu amb la realització de quatre grups focals incloent metges de família, residents de medicina familiar i diplomats d’infermeria les actituds, avantatges, inconvenients i satisfacció general sobre la implementació de les proves diagnòstiques ràpides existents per al diagnòstic i maneig de las infecciones respiratòries en atenció primària i explorar llurs opinions, oportunitats i obstacles en relació amb les noves proves diagnòstiques ràpides moleculars que s’aveïnen en els propers anys.