La prova del quocient albúmina / creatinina permet diagnosticar la malaltia renal abans que n’apareguin els primers símptomes. Aquest test, que es realitza amb una anàlisi d’orina, permet mesurar de manera senzilla la presència de la proteïna albúmina als ronyons, cosa que indica que aquests òrgans podrien no funcionar de manera adequada.
Tot i l’eficàcia de la prova i la facilitat per fer-la, només s’aplica en una de cada tres persones sotmeses a un cribratge per detectar malaltia renal crònica a l’Atenció Primària. Així ho conclou un estudi liderat per un equip investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Girona de l’IDIAPJGol i l’Institut Català de la Salut, publicat recentment a la revista BMC Primary Care.
El treball es basa en una anàlisi descriptiva a partir de dades anònimes de la història clínica electrònica i inclou una mostra de 230.922 persones de 15 anys o més, ateses a 18 centres d’atenció primària de la Subdivisió d’Atenció Primària Girona Sud, fins al 31 de desembre de 2024. Aquest volum de dades permet obtenir una fotografia realista de la pràctica clínica quotidiana i identificar diferències en el cribratge segons el perfil de risc.
Cribratge desigual
Els resultats indiquen que, mentre el cribratge amb filtratge glomerular –una prova que mesura la quantitat de sang que els ronyons filtren per minut– és força freqüent (aproximadament el 70 % de la població tenia almenys una determinació), la determinació del quocient albúmina / creatina es realitza amb molta menys freqüència (en menys del 32 % de les persones ateses). Aquesta diferència és rellevant perquè l’albuminúria pot aparèixer en fases inicials de la malaltia renal, quan encara no n’han aparegut símptomes, i aporta informació que permet estratificar el risc dels pacients i orientar mesures preventives.
Quan s’analitzen els factors de risc, el cribratge és especialment elevat entre persones amb diabetis tipus 2 i hipertensió. En canvi, en altres col·lectius que també tenen un risc elevat de patir afecció renal, com les persones amb obesitat o les fumadores, la cobertura del cribratge és més baixa, especialment la determinació del quocient albúmina / creatina.
Oportunitats perdudes
L’estudi també descriu l’ús de tractaments renoprotectors (com ACEi/ARB i SGLT2i) i observa que es prescriuen principalment en fases inicials de la malaltia, mentre que en fases més avançades el seu ús disminueix.
L’investigador de l’IDIAPJGol Joan Barrot-de la Puente, primer signant de l’article, apunta que “la seva infrautilització en fases més avançades de la malaltia renal crònica posa de manifest oportunitats perdudes per a una intervenció oportuna i òptima”.
L’estudi conclou que cal avançar cap a un enfocament més sistemàtic i basat en el risc, amb la incorporació d’itineraris de proves estructurats, alertes a la història clínica i suport a la decisió clínica per millorar la detecció precoç i el control de la malaltia renal crònica a l’atenció primària.
Referència a l’article
Barrot-de la Puente J, Lopez Arpí C, Ramon Granes M, Escribà Planes M, Fernandez-Camins B, Vlacho B, Franch-Nadal J. Chronic kidney disease screening in primary care: a descriptive analysis of the Girona Sud health region. BMC Prim Care. 2025 Nov 24;26(1):409. doi: 10.1186/s12875-025-03117-0. PMID: 41276836; PMCID: PMC12750594.
