Un estudi liderat per Victoria Cendrós, investigadora de l’IDIAPJGol, publicat recentment a la revista International Journal of Cardiology Cardiovascular Risk and Prevention, conclou que un percentatge elevat de persones amb insuficiència cardíaca amb ejecció preservada que han estat hospitalitzades prèviament tenen risc de morir o de patir descompensació cardíaca greu. El treball analitza dades de persones ateses a l’atenció primària en el període de cinc anys i és el primer d’aquestes característiques que es du a terme a l’Estat.
La investigació apunta que els pacients que tenien nivells baixos d’hemoglobina van tenir un pitjor pronòstic. També identifica l’edat avançada, el sexe masculí i un índex de comorbiditat elevat com a factors de risc rellevants.
L’estudi mostra que el 29,8 % dels 2.895 pacients estudiats van morir i el 28,7 % van patir almenys un reingrés hospitalari. Factors com l’edat superior als 75 anys, la presència de fibril·lació auricular i l’ús de diürètics es van relacionar amb un augment del risc de reingrés. L’hemoglobina baixa va mostrar un impacte negatiu tant sobre la mortalitat com sobre les hospitalitzacions, la qual cosa subratlla la importància que tenen els marcadors analítics en l’estratificació de risc.
Fragilitat clínica
El perfil dels pacients estudiats mostra una elevada fragilitat clínica. Les dones, que representaven el 57 % de la cohort, presentaven més obesitat i malaltia renal crònica, mentre que els homes patien més malaltia coronària. L’equip investigador es va trobar amb el fet que els pacients amb un índex de massa corporal inferior a 30 kg/m2 patien més mortalitat, un fenomen que es coneix amb el nom de la paradoxa de l’obesitat. Segons la investigació, aquestes diferències segons el sexe i les comorbiditats podrien influir en la gestió terapèutica i la resposta als tractaments.
L’estudi s’ha basat en informació extreta de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica anonimitzada de més del 80 % de la població catalana. La base de dades ha permès dur a terme una anàlisi detallada de factors demogràfics, clínics i farmacològics relacionats amb la mortalitat i els reingressos. Tot i això, l’absència de biomarcadors com el NT-proBNP (una proteïna relacionada amb el pronòstic de la insuficiència cardíaca) i de dades sobre les causes específiques de mort són limitacions inherents al disseny retrospectiu.
Les conclusions del treball apunten a la necessitat de millorar la identificació de perfils de persones amb insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció preservada i d’explorar línies de recerca amb un enfocament prospectiu que incloguin biomarcadors i noves opcions terapèutiques.
Segons Victòria Cendrós, primera signant de l’estudi, el fet que més d’un 25 % dels pacients visitessin l’atenció primària el mes anterior a l’ingrés “suggereix que hi ha una finestra d’oportunitat clínica per prevenir esdeveniments greus i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients”.
Referència de l’article
Cendrós V, Domingo M, Navas E, Muñoz MÁ, Bayés-Genís A, Verdú-Rotellar JM. Rehospitalization, mortality and associated variables in primary care patients with heart failure and preserved ejection fraction after first hospitalization. Int J Cardiol Cardiovasc Risk Prev. 2025 Mar 7;25:200391. doi: 10.1016/j.ijcrp.2025.200391. PMID: 40160695; PMCID: PMC11951197.
