Un nou estudi realitzat en pacients amb diabetis tipus 2 ha revelat resultats interessants sobre el tractament de la malaltia i la seva relació amb la retinopatia diabètica, una complicació ocular que de vegades afecta les persones amb diabetis. La investigació “Rapid Reduction of HbA1c and Early Worsening of Diabetic Retinopathy: A Real-World Population-Based Study in Subjects With Type 2 Diabetes”, publicada a la prestigiosa diabetològica Diabetes Care,  suggereix que una reducció ràpida de l’HbA1c, una mesura clau en el control metabòlic de la malaltia, no empitjora el grau de retinopatia en els pacients que ja tenien una forma lleu o moderada d’aquesta complicació”. Això és una bona notícia per als pacients i els professionals de la salut, ja que implica que la millora del control de la glucosa en sang no necessita ser retardada per por de l’empitjorament de la retinopatia diabètica en aquests casos. Aquesta troballa pot contribuir a millorar el control de la diabetis i a prevenir complicacions relacionades amb la retina i altres òrgans.

L’estudi, en el que va participar el Grup de Diabetis d’Atenció Primària (DAP_Cat) de l’Institut d’investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), va analitzar les dades de més de 1.000 pacients amb diabetis tipus 2 i retinopatia diabètica lleu o moderada. Els investigadors van estudiar la relació entre la reducció de l’HbA1c durant els últims 12 mesos i l’empitjorament de la retinopatia diabètica.  En alguns assajos clínics previs s’havia comprovat que  si baixa molt rápidament el nivell de glucosa de dins de les artèries, per osmosis, el plasma podia sortir-ne i aquest líquid podia contribuir a provocar un edema de la màcula retiniana, cosa que empitjorava molt la visió.

Segons Josep Franch, coordinador del DAP_Cat, “molts facultatius tenien por de ser agressius a l’hora de fer baixar el sucre i podien pensar que era millor fer-ho a poc a poc, encara que això augmentés el risc de patir d’altres complicacions no retinopàtiques, però amb aquest estudi, que és el primer que es fa en condicions de pràctica clínica habitual, hem vist que no hi ha arguments per retardar el control de la glucèmia fins els objectius que desitgem per a cada pacient“.

L’HbA1c (hemoglobina glicosilada) és una prova clínica utilitzada per mesurar el control de la glucosa en sang al llarg del temps. És una fracció de l’hemoglobina, una proteïna que es troba a les cèl·lules vermelles de la sang i que transporta l’oxigen als teixits del cos. Per als pacients amb diabetis, l’HbA1c és una mesura clau per avaluar el control de la glucosa en sang i la gestió de la malaltia. Un nivell d’HbA1c elevat indica un control deficient de la diabetis i un risc més alt de complicacions associades, com ara la retinopatia diabètica, que afecta els ulls.

Cal tenir en compte que aquest estudi es va centrar en pacients amb retinopatia diabètica lleu o moderada, i no en pacients amb casos més avançats de la malaltia. En la situació menys freqüent d’una retinopatia diabètica greu, i davant la falta d’evidències en condicions habituals de pràctica clínica, no es pot establir la seguretat o el perill de la baixada ràpida de la glucèmia.