El mes d’octubre de 2024, Josep Pomar es va incorporar a l’Institut Català de la Salut (ICS) com a nou director gerent. Nascut a Palma l’any 1956, Pomar ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la gestió en diverses institucions d’arreu de l’Estat. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UAB, diplomat en Mètodes estadístics aplicats a ciències de la salut, i màster en Economia de la salut i gestió sanitària. Ha estat director general del Servei de Salut de les Balears, gerent de l’Hospital Universitari Son Espases de Palma, gerent d’Atenció Primària de Balears i gerent del Complex Assistencial de Màlaga i de la Fundació Purísima Concepción de Granada, entre d’altres càrrecs. També ha estat president de la Fundació Signo, una entitat no lucrativa que promou la innovació en l’àmbit de la salut.

En aquesta entrevista fa balanç dels seus primers mesos al capdavant del proveïdor sanitari més gran de Catalunya, dels reptes que enfronta la institució, de la situació de l’Atenció Primària i de la recerca que s’hi du a terme, així com del paper que té l’IDIAPJGol com a entitat de referència de la recerca en Atenció Primària a Catalunya.

Com valoreu aquests primers mesos en el càrrec?

Quan m’hi vaig incorporar vaig constatar que l’ICS no és el mateix vist des de fora que des de dins. Des de fora encara perviu una imatge d’entitat funcionarial, conservadora, clàssica, però quan hi entres et trobes amb professionals molt actius, innovadors i creatius, i te n’adones que l’ICS és un motor fonamental del nostre sistema sanitari. És un dispositiu al servei del Departament de Salut i del CatSalut, que permet tirar endavant molts dels projectes que el sistema vol implantar. També és veritat que és un organisme gran i complex, amb algunes coses que caldria canviar.

Quins canvis necessita?

Un, que ha de venir de fora, és el seu reconeixement definitiu com a empresa pública. La llei de l’ICS, del 2007, que configurava l’entitat com a empresa pública, encara s’ha d’acabar de desenvolupar. Estem treballant amb el Departament de Salut i el CatSalut perquè l’ICS pugui funcionar com un proveïdor sanitari més, amb el seu corresponent contracte programa. Això ajudarà a fer la institució més transparent i que puguem jugar amb les mateixes regles que tenen la resta de proveïdors. En aquest sentit, a partir del 2026 farem l’esforç d’entrar en un model de concertació com el que té la resta.

L’altre canvi és intern. Hem de transformar el Centre Corporatiu i reforçar el seu paper de servei, passar de la idea que és un òrgan de control a una altra en què es destaqui el seu paper de coordinació, servei i suport, i intentar posar en valor la fortalesa que suposa per a l’ICS ser una entitat formada per molts centres diversos, que estan presents a tot el territori, aconseguir un equilibri entre la descentralització que es reclama des dels centres i una major cohesió. També hem de treballar per evitar duplicitats. Un dels defectes que tenim al sistema sanitari és que tots volem fer de tot. Aquesta transformació interna l’engegarem ara amb el nou Pla estratègic 2026-2028.

Quines novetats té aquest Pla?

Volem que sigui participatiu. De moment, hem definit cinc grans eixos que ens ha encarregat el Consell d’Administració, que es refereixen a professionals i lideratge, serveis de qualitat i en xarxa,  resultats incorporant la perspectiva del pacient, innovació i sostenibilitat econòmica i mediambiental. Aquests eixos els vincularem amb els que s’inclouen dins el CAIROS [Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut] i tot plegat buscarem la inspiració del model d’atenció sanitària basada en valor.

Un dels reptes que ens plantegem, en el cas de l’atenció primària, es trobar el punt adient per compatibilitzar la necessitat d’organització interna amb l’accessibilitat. Els centres estan sempre oberts però per, part de molts ciutadans, hi ha la percepció que costa contactar amb el centre de salut o amb alguns professionals. Un altre aspecte sobre el que cal insistir i treballar és el de la coordinació amb altres nivells assistencials per tal de millorar la continuïtat assistencial de l’atenció a les persones, compartint els processos.

Com són les relacions de l’ICS amb el Departament de Salut i el CatSalut?

La relació amb la consellera és excel·lent, no podria ser duna altra manera, i amb el CatSalut també tenim molt bones relacions. Hem de tenir present que l’ICS és un instrument del sistema sanitari i del Departament. Nosaltres hem de ser allò que interessi al sistema. Per fer això, hem de ser més transparents i també apropar-nos més a la resta de proveïdors del sistema. Ara ens estem reunint amb les patronals del sector concertat i amb consorcis i altres empreses públiques i aquests contactes són molt positius.

Quin paper té l’Atenció Primària dins el model?

Sembla un tòpic, però l’Atenció Primària és l’element més important del sistema, i aquest rol s’anirà reforçant en el futur, a través de l’assumpció de més competències, més capacitat de resolució i la consolidació dels equips. L’Atenció Primària ha de fer de pal de paller, és l’àmbit assistencial que està més proper al territori, als ajuntaments, a l’àmbit social. Tenim el repte de consolidar aliances i integrar la part social a la part sanitària i, per aconseguir-ho, el paper de la primària és fonamental.

Com està en aquest moment la relació amb els professionals?

La descentralització que estem duent a terme està afavorint que els equips directius d’Atenció Primària estiguin més a prop dels professionals. Des que jo estic aquí, les relacions amb les entitats que representen els professionals, els sindicats, els col·legis, les societats científiques i les associacions, és molt bona. De tota manera, no podem abaixar la guàrdia i hem de tenir sempre una antena posada per conèixer l’estat d’ànim dels professionals, perquè el seu benestar també és fonamental.

En quina situació es troba la recerca en l’Atenció Primària?

La recerca que es fa a l’Atenció Primària a Catalunya està en un nivell molt alt, i això és en bona part gràcies a l’IDIAPJGol. Una cosa que ha fet molt bé la Fundació ha estat reforçar el seu equip tècnic, perquè els investigadors necessiten molt de suport. En pocs llocs del món hi ha un equip tan gran i sòlid com el que té l’IDIAP al servei de la recerca en Atenció Primària. La Jordi Gol ha demostrat que és capaç de captar recursos competitius, de configurar grups estables i potents, i participar en projectes molt importants.

Quins són els principals desafiaments per traslladar la recerca a la practica clínica?

No només a la practica clínica sinó també a la gestió. Això ens costa. No estem en una situació idònia. Fem molta recerca i també comencem a fer molta innovació, però ens falta millorar la translació dels resultats. És possible que haguem de reservar una partida per això.

Fer recerca és una activitat fonamentalment voluntària entre els professionals. Hi ha molts investigadors de l’IDIAPJGol que alerten de la falta de relleu generacional. Com podem despertar les vocacions investigadores entre els professionals, especialment els més joves?

Per una part, despertant lideratges en recerca, prestigiar-los, visibilitzar-los, perquè puguin servir de model. Per altra banda, posant les coses fàcils als professionals des de les institucions, amb les convocatòries d’ajudes a la intensificació que es fan des de l’ICS i l’IDIAPJGol, i també posant en marxa experiències com els bancs de temps, que permeten alliberar parcialment els professionals per fer recerca. De tota manera, la recerca sempre suposa un esforç personal. Hi ha una part de recolzament institucional, que hi ha de ser, però també d’esforç personal, que s’estimula a través del lideratge.

Com veieu el futur de l’IDIAPJGol?

Crec que seguirà creixent i reforçant-se i apostarà per les línies de recerca que tenen més retorn social, més translació. Les que tenen a veure amb l’envelliment, la qualitat de vida, la cronicitat, les malalties més prevalents, la dependència… Aquestes seran molt importants. També millorarà la seva presència en projectes internacionals i tindrà una major penetració en tots els àmbits de la primària. Jo soc optimista, perquè hi ha un bon lideratge a l’Institut.