La llevadora i cantautora Nuria Risques, del CAP Lliçà de Vall de l’Institut Català de la Salut, està liderant un estudi innovador que analitza l’impacte de la música i, en particular, del cant, en el benestar de les mares durant el postpart. La recerca, que es troba aproximadament a la meitat del seu desenvolupament i que encara s’allargarà un any més, compara els resultats dels tallers de postpart convencionals amb els d’uns que incorporen la música i el cant.

Risques es va criar en un ambient molt cantaire, i la música ha estat molt present a la seva vida. “Hi ha dues coses que m’han mogut des de nena –explica–, la música i el miracle de la vida”. Després de formar-se com a llevadora, va decidir aprofundir també en els estudis de música. Aquesta doble mirada la va portar, de manera natural, a començar a introduir la guitarra i el cant en els grups de postpart amb què treballava.

Evidències dels beneficis de la música

Amb el temps, aquesta pràctica va anar prenent forma fins a convertir-se en una línia d’investigació. La publicació, l’any 2019, d’un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el paper de les arts en la salut i el benestar li va aportar base científica a una percepció que ja tenia, que la música aporta beneficis, tant físics com emocionals a les mares i als nadons. L’informe de l’OMS destaca que la música redueix l’estrès i l’ansietat durant l’embaràs, alleuja el dolor durant el part i disminueix el risc de depressió postpart, així com la millora del vincle entre mare i nadó i l’augment de les taxes d’alletament.

A partir d’aquesta evidència, Risques va dissenyar un estudi per avaluar com les intervencions musicals influeixen en l’estat de la dona durant el postpart, una etapa especialment sensible. “El postpart és una situació molt vulnerable”, afirma la llevadora, que adverteix que entre el 10 % i el 15 % de les mares pateix una depressió postpart. Davant d’aquesta realitat, Risques considera clau explorar estratègies que puguin contribuir a millorar el benestar emocional de les mares.

Vincle inalterable

La investigadora posa el focus en el cant com a eina principal. “S’entén per intervencions musicals cantar, tocar un instrument o fer música en grup. D’entre totes elles, la més efectiva és cantar i la que menys, escoltar música”, afirma, i afegeix que “en totes les civilitzacions s’ha utilitzat la música i el cant com a forma de comunicació entre les mares i els seus nadons”.

El valor del cant, segons explica Risques, té una base tant emocional com fisiològica: “La veu és el pont entre la vida intrauterina i l’extrauterina, un vincle inalterable”. Així, el nadó no només percep el so, sinó també les vibracions i els efectes hormonals associats al benestar de la mare: “Quan la mare canta, el bebè vibra i percep el benestar a través de les endorfines”.

Risques avalua l’efecte de la música en el benestar emocional de les mares amb la realització de sessions de postpart que incorporen el cant a les activitats habituals que es fan en aquest tipus de tallers. Per tal d’estudiar la seva efectivitat, compara els resultats amb els que s’obtenen en els tallers de postpart habituals.

Per fer l’estudi, la llevadora avalua tant en el grup experimental (amb música) com en el grup control (sense música) indicadors qualitatius i quantitatius. A través de qüestionaris, recull dades sobre variables sociodemogràfiques, variables de salut mental, aspectes relacionats amb la qualitat del vincle mare-nadó i l’autoeficàcia en la maternitat. També analitza marcadors fisiològics com els nivells d’oxitocina i cortisol a la saliva de les mares, abans i després de les intervencions.

Les vuit sessions que es fan en el grup de postpart experimental segueixen una estructura progressiva en què el massatge infantil es combina amb diferents propostes musicals.

Cada trobada té una temàtica específica. La primera sessió es dedica a la presentació i a la introducció del massatge infantil. A la segona, que anomena “Al rescat de la cançó de bressol oblidada”, les mares recorden cançons de bressol que cantaven a casa. A la tercera sessió, aprenen noves cançons de bressol. A la quarta, fan cançons d’estímul, amb gestos i marionetes. “Aquestes marionetes són molt senzilles, les fem amb material reciclat, perquè la naturalesa ens ha proveït de tot el que necessitem per a la criança”, explica Risques. A la cinquena sessió fan cançons en moviment, en què s’ensenyen les parts del cos. A la sisena, les mares creen un instrument musical, una maraca. La setena sessió està dedicada a les cançons per a les rutines. “Una de les capacitats dels nadons és relacionar esdeveniments entre si, i per això les rutines són molt importants; si acompanyem aquestes rutines d’una cançó, ajudem a fer que el bebè les identifiqui”, afegeix. El vuitè i últim dia les mares comparteixen les cançons que han compost per als seus nadons.

Participació

Un dels elements més destacats del programa és el component creatiu i participatiu. Al llarg de les sessions, les persones que hi participen –mares i també alguns pares– són convidades a experimentar i a perdre la por al cant. “És molt interessant veure la imaginació i la inventiva de les famílies”, apunta. L’objectiu final és que cada mare pugui crear la seva pròpia cançó per al nadó, que es comparteix en l’última sessió. A més, cada trobada comença amb una cançó de benvinguda personalitzada, un fet que contribueix a generar un clima de confiança i cohesió. “Quan comencen a cantar és un moment màgic”, descriu.

Tot i que els resultats definitius encara no estan disponibles, les primeres observacions apunten al fet que la música i, específicament, el cant, té un efecte positiu en el benestar de les mares. Entre els beneficis percebuts, Risques destaca la creació de vincles, tant amb el nadó com entre les mateixes participants, el desenvolupament de recursos de criança i la superació de la vergonya a cantar.

També observa canvis en l’estat emocional i fisiològic de les dones participants: “Es genera un ambient de pau: la baixada del cortisol i l’augment de l’oxitocina genera un ambient molt tranquil”. La llevadora del CAP Lliçà de Vall també remarca que les mares que participen en els tallers segueixen en contacte una vegada han acabat les sessions.

Guia metodològica

Nuria Risques destaca que l’objectiu final d’aquests tallers és elaborar una guia que descrigui la metodologia que hi aplica, perquè pugui ser aplicada per altres llevadores en les activitats que s’organitzen per a les mares que acaben de parir. “Seria fantàstic que es pogués incorporar aquesta metodologia en tots els grups de postpart”, afirma. Tot i això, reconeix que existeixen reticències al fet de cantar, ja que és una tradició que moltes dones han perdut. En qualsevol cas, afirma, es tracta d’aportar evidències dels beneficis que suposa la utilització de la música en els tallers de postpart perquè, qui vulgui, les pugui incorporar, sigui cantant o fent música com utilitzant música enregistrada.

En qualsevol cas, Risques ha compost i enregistrat temes perquè tothom qui vulgui els pugui fer servir per cantar als seus nadons.