Una de cada tres persones ateses pels equips del Programa d’Atenció Domiciliària i Suport (PADES) a Catalunya presenten malestar de caire espiritual, segons un estudi realitzat per investigadors de l’IDIAPJGol, publicat recentment a la revista Journal of Religion and Health. Aquesta investigació aporta noves evidències per millorar les cures al final de la vida i arriba en un moment especialment rellevant, marcat pel desplegament de la Llei de l’Eutanàsia i el debat social sobre el patiment existencial i el dret a decidir sobre la pròpia mort.
L’article destaca que no totes les persones al final de la vida experimenten el mateix patiment espiritual. En alguns casos, aquest patiment és més lleu i es pot gestionar amb el suport habitual, però en un de cada tres pacients aquest patiment esdevé tan profund i difícil d’abordar que els equips sanitaris consideren que requereix una atenció específica i especialitzada.
El treball, que ha analitzat la complexitat espiritual de 1.818 pacients atesos per 45 equips del PADES, conclou que la prevalença de la complexitat espiritual és del 37,5 %. Per altra banda, la prevalença d’alta complexitat espiritual augmenta en el moment que s’acosta la mort (del 8,3 % a l’11,2 %).
Model HexCom
Els investigadors han aplicat el model HexCom, que analitza diferents dimensions de la complexitat dels pacients. Els resultats mostren una associació positiva entre la complexitat espiritual i l’emocional (ràtio de probabilitats de 15,62, és a dir que les persones amb complexitat emocional tenen 15,62 vegades més probabilitats de presentar complexitat espiritual), el desig d’accelerar la mort (4,85) i la complexitat física (1,74). Per contra, detecten una relació negativa amb el deteriorament cognitiu (ràtio de 0,3) o amb el fet de tenir més de 70 anys (0,61).
Manca d’eines
L’investigador del Grup de Recerca Multidisciplinari en Salut i Societat (GREMSAS), Xavier Busquet, primer signant de l’article, subratlla que, malgrat la importància d’aquesta dimensió, “els equips sanitaris encara no disposen d’eines sistematitzades per atendre el patiment espiritual”.
L’estudi destaca que en un context cultural sovint secularitzat, la paraula ‘espiritualitat’ es confon amb religió, i molts professionals se senten poc preparats per abordar-la. “L’atenció espiritual no hauria de ser un element aïllat, sinó integrat en la tasca diària dels equips multidisciplinaris de cures pal·liatives”, assenyala el doctor Busquet. Per aquest motiu, proposa més formació específica i la incorporació d’experts en acompanyament espiritual, oberts a la diversitat cultural i religiosa present a la nostra societat.
Referència de l’article
Busquet-Duran X, Moreno-Gabriel E, Verdaguer M, Jiménez-Zafra EM, Manresa-Domínguez JM, Torán-Monserrat P. Spiritual Complexity in Palliative Home Care in Spain: A Multi-center Prospective Study. J Relig Health. 2025 Jun;64(3):2297-2320. doi: 10.1007/s10943-025-02300-y. Epub 2025 Apr 7. PMID: 40193022; PMCID: PMC12133919.
Foto: Infermer de PADES es despedeix en un seguiment a domicili. Ariadna Creus i Àngel García, Banc d’Imatges Infermeres.
